Jaume Font Marí

Mollet del Vallès, 1918 –- Barcelona, 2010

Nascut a Mollet del Vallès l’any 1918, de ben jove va entrar a l’escoltisme sota el guiatge de Josep Maria Batista i Roca i l’organització Palestra.

Després de la guerra del 1936-1939, passà la frontera cap a l’Estat francès, fou internat al camp de concentració de Sant Cebrià de la Marenda, del qual s’escapà, i retornà a la Catalunya del sud. A Barcelona treballà als jutjats militars i a l’Auditoria de Guerra, cosa que li permeté alliberar presoners i falsificar papers per a salvar vides. Fou col·laborador de l’organització militar de l’FNC.

Sempre tingué clar que la Guerra Civil fou una guerra contra Catalunya, motiu pel qual, juntament amb Martínez Vendrell, començà la instrucció de militants durant la dècada dels quaranta. Intervingué en accions reivindicatives com la col·locació de banderes catalanes de grans dimensions a la Sagrada Família i a altres llocs. També va muntar una estació de ràdio per a poder parlar amb tot el món, ubicada en un automòbil que anava emetent mentre circulava, a fi de no ser descobert.

Així mateix, va impulsar l’escoltisme clandestí, a Terrassa i a Barcelona, i va ser cap de l’Agrupament Escolta Guerau de Liost. Això li permeté, anys més tard, posar en contacte joves provinents de l’escoltisme amb Martínez Vendrell, perquè enfortissin l’organització armada que començava a funcionar altre cop a partir de finals dels setanta (ÈPOCA). Les seves relacions li permeteren buscar feina per a alguns dels militants de l’organització que vivien en la clandestinitat.

A la dècada dels noranta fundà la Fonoteca Jaume Font i donà el seu arxiu a l’Arxiu Nacional de Catalunya.