Octavi Viladrosa Josa

Octavi Viladrosa Josa

Barcelona, 08/02/1922 - París, 09/08/2004

Nascut al barri de Gràcia de Barcelona el 8 de febrer de 1922. Amb només 14 anys va formar part del servei d'ordre en la rebuda a Companys i el govern català un cop alliberats pels fets del 6 d'octubre de 1934.
Treballa com a tipògraf, de dependent de perfumeria a la casa Vicenç Ferrer i com a recepcionista d’hotel. Amb l'esclat de la Guerra Civil va entrar a militar a Estat Català, a més de ser membre del Socors Roig Internacional i del Comité Nacional de les Joventuts d'Estat Català. Durant els Fets de Maig del 1937, junt amb altres trenta militants, participa en la defensa del Casal d’Estat Català del carrer Gran de Gràcia dels atacs d’un camió blindat de la CNT- FAI. És membre del darrer Comitè Nacional de les Joventuts d’Estat Català. Amb Josep Planchart i dos altres militants cremen les deu mil fitxes de cartró dels militants del partit Estat Català, per evitar posteriors detencions.

El febrer de 1939  junt amb d’altres amics arriben amb tren  a Girona, la ciutat és bombardejada pels Junkers i Messermichts de l’aviació alemanya, les carreteres plenes de fugitius que són metrallats per l’aviació feixista. Quan arriben a Figueres hi troben els dirigents d’Estat Català Joaquim Casamitjana, Marcel•lí Perelló, Vicenç Borrell, tots seguiran el camí de l’exili que els salvava de la presó o el piquet d’execució.
Amb 17 anys passa la frontera camí de França, essent reclòs al camp d'Argelers i al de Bram fins que va poder aconseguir una feina de forner a Port-la-Nouvelle, quan anava a retornar al camp va fugir a Tolosa entrant de nou amb contacte amb els militants d'Estat Català de Gràcia, entre ells Joaquim Casamitjana, aquest darrer integrat a la resistència antinazi, és detingut a finals del 1943 i assassinat.

Es va traslladar a Perpinyà per incorporar-se al FNC. Juntament amb en Gregori Font va formar part de l'equip de pas de fronteres de l'organització, amb el qual van passar diversa informació, documents i plànols pels aliats.
Oficialment exerceix de viatjant de comerç mentre actua com a alliberat del FNC. Després de la detenció de Font va fer equip amb Joan Sardà, amb qui van passar a dos aviadors belgues i altres fugits.
Després d'una caiguda ha d'amagar-se a Bellvís fins que pot tornar a exercir la seva tasca d'informador pels aliats sobre les defenses pirinenques. Fins i tot arriba a rebutjar una oferta econòmica molt important dels britànics perquè aquests no van voler reconèixer políticament el cas català.

L'any 1943 va ser detingut juntament amb una cinquantena de militants del FNC més, va passar 46 dies als calabossos policials on va ser torturat, fins ser traslladat a la presó Model acusat pel Tribunal Militar de Espionaje y Otras Actividades. El 15 d'octubre de 1945 al patí de la presó va demanar un minut de silenci en motiu del cinquè aniversari de l'afusellament del president Companys. Finalment el 12 de novembre de 1945 va ser alliberat, reincorporant-se immediatament a la Secció Militar del FNC.

L’evolució de la guerra desfavorable a les potències de l’Eix fa que al cap de dos anys, el 15/10/1945 sigui alliberat i es reincorpora a la Secció Militar del FNC, fent d’enllaç entre Jaume Martínez i les distintes seccions barcelonines. Participa, junt amb quaranta militants  més, a la Ia Conferència del FNC celebrada el 18 /4/1946 a Dosrius, a casa de l’Esteve Albert.

Després d'una acció fallida, al voler penjar una senyera a l'estadi de Montjuïc durant la disputa de la final de la Copa del Generalísimo, va haver de fugir, afincant-se a Andorra, fins que va traslladar-se a Paris, on va morir el 9 d'agost de 2004.