FORMA PART DEL PROJECTE!

Trobem les arrels.

Recuperem la Memòria Nacional.

Mantenim l’orgull dels qui lluiten per la llibertat.

Col·labora amb Reeixida i et mantindrem informat de tots els nostres projectes.

Vicenç Albert Ballester Camps
Barcelona, 18/09/1872 – el Masnou, 15/08/1938

Vicenç Albert Ballester Camps

N

ascut a Barcelona l'any 1872, va cursar estudis de nàutica i va treballar després a la marina mercant. Va abandonar aquesta feina per motius de salut, bo i començant la seva tasca catalanista al si del Foment Autonomista Català, del qual seria president.

Ballester va ser soci protector de La Reixa, la primera entitat d'ajut als presos independentistes, creada el 1901; quan va ser dissolta va crear l’Associació Catalana de Beneficència, de la qual va ser elegit president per unanimitat.

Més endavant va fundar i dirigir La Tralla, publicació nacionalista radical adherida a la Unió Catalanista. Aquest setmanari va editar-se entre 1903 i 1907, any en què va ser suspesa, després de de 153 números. Aquesta publicació va rebre al llarg de la seva història moltes denuncies, suspensions i fins i tot s’arribà a la detenció i empresonament dels seus redactors. Ballester va escriure-hi sota els pseudònims VIC (Visca la Independència de Catalunya) i ME (Mori Espanya).

Va ser un dels impulsors de l'Associació Nacionalista Catalana (1907), entitat de la Unió Catalanista dedicada a l’acció patriòtica no electoral. El trobem també col·laborant amb diners i articles en gairebé totes les revistes lligades a la Unió Catalanista, especialment a Renaixement.

Mentre milers de catalans lluitaven a les fronteres franceses per la llibertat, en clandestinitat Ballester va fer tota mena de propaganda per tal d'aconseguir la internacionalització del problema català. Precisament de tot aquell abrandament patriòtic en va sortir la bandera de l'estel solitari d’inspiració cubana, que més tard, va esdevenir símbol dels anhels d'alliberament del nostre poble. Convençut de la importància del renaixement nacional, va fundar l'Escola Catalana Mossèn Cinto, i va posar tots els seus esforços propagant l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana.

El 1918 va participar en la fundació de L'Intransigent, i quan va ser suspès, va tornar a publicar La Tralla (2a època).

El seu ajut, tant monetari com espiritual, va protegir els presos independentistes i les seves famílies, fos quina fos la seva filiació o el seu estatus social. Gràcies a ell es va anar gestant al seu voltant una colla d'homes que van ser els que van donar cos i forma al que es coneix com a nacionalisme radical (anys 20-30), sobretot a la fi de la Primera Guerra Mundial.

Durant la Generalitat Republicana, va col·laborar en la revista Nosaltres Sols!, com a portaveu de l'organització dirigida per Daniel Cardona.

L'any 1931, en ser proclamada la República Catalana, es va oferir per a col·laborar amb Francesc Macià. El dia de Sant Jordi d'aquell mateix any va veure onejar al balcó principal del Palau de la Generalitat la històrica bandera de la Unió Catalanista. Sota la seva presidència, la Unió es va declarar oficialment independentista. El 1936, en esclatar la Guerra Civil, malalt, es va recloure al Masnou, on va morir el 15 d'agost de 1938. Per exprés desig seu, el seu enterrament no va ser anunciat. Damunt del seu cos els amics hi van posar la bandera de la Unió Catalanista.