FORMA PART DEL PROJECTE!

Trobem les arrels.

Recuperem la Memòria Nacional.

Mantenim l’orgull dels qui lluiten per la llibertat.

Col·labora amb Reeixida i et mantindrem informat de tots els nostres projectes.

Ventura Gassol i Rovira
La Selva del Camp, 06/10/1893 – Tarragona, 19/12/1980

Ventura Gassol i Rovira

V

a néixer el 6 d'octubre de 1893 a la Selva del Camp. Va ingressar al seminari pontifici de Tarragona per a cursar-hi estudis eclesiàstics, que va abandonar el 1913, moment en què es va traslladar a Barcelona per a treballar al Grup Benèfic del Poble Nou. El 1916 va ser premiat als Jocs Florals.

El 1918 va prendre part en la campanya autonomista, alhora que va simpatitzar amb la Lliga Regionalista. El 1922 va intervenir en la Conferència Nacional Catalana i ingressà a Acció Catalana. Un any més tard va publicar el recull de poesies patriòtiques Les tombes flamejants.

L'any 1924 es va haver d'exiliar a França, en ser perseguit per la policia. Un any més tard es va afiliar a Estat Català i inicià la seva col·laboració activa amb Macià actuant com a secretari del Comitè d'Acció de la Lliure Aliança.

Va ser detingut per la policia francesa arran dels Fets de Prat de Molló, i jutjat a París juntament amb quaranta catalans més. El 1927 es va exiliar a Bèlgica, i viatjà amb Macià cap a l’Argentina, l’Uruguai, Xile, els Estats Units i Cuba, on va participar en la creació del Partit Separatista Revolucionari Català.

L'any 1930 va tornar a Catalunya. Un any després va ser un dels fundadors d'Esquerra Republicana de Catalunya. Amb Macià de president, va ser nomenat conseller de Política Interior i també de Cultura, càrrec des del qual va promoure l'obligatorietat del català. El 1932 va ser escollit diputat a les Corts Constituents, i prengué part activa en la defensa de la llengua i de l'Estatut de Catalunya.

L'any 1934, de resultes de la seva participació en els Fets del Sis d'Octubre, va ser condemnat a trenta anys de presó; va ser tancat al vaixell Uruguai i, posteriorment, al penal de Cartagena. L'any 1936 recupera la llibertat i torna a assumir la conselleria de Cultura.

Durant la Guerra Civil es va exiliar a França i va col·laborar amb la Revista de Catalunya. Perseguit pels nazis, va ser empresonat a Ais de Provença durant tres mesos fins que va poder fugir cap a Suïssa. L'any 1954 va renunciar a la presidència del Parlament a l'exili. El 28 de juny de 1977 torna a Catalunya després de 41 anys d'exili. Va morir el 19 de setembre de 1980 a Tarragona.