R

amon Fabregat i Arrufat neix a les Borges Blanques (les Garrigues) el 1894. En proclamar-se la dictadura de Miguel Primo de Rivera, s´exilià a França, on esdevingué, amb Francesc Macià, un dels dirigents d'Estat Català.

Participà en el Complot de Garraf i els Fets de Prats de Molló (1926), activitat per la qual fou jutjat a París el mateix any i fou expulsat a Bèlgica. S´oposà a la creació del Partit Separatista Revolucionari de Catalunya que Macià i una assemblea de grups catalanistes americans com el Grup Nacionalista Radical havien intentat crear a l'Havana el 1928. Malgrat aquestes diferències polítiques, formà part amb Macià del comitè d'aquesta assemblea per a Europa. Quan retornà a Barcelona s´afilià la Bloc Obrer i Camperol.

Tradueix al català Léon Blum i Thomas Masaryk. Escriví el llibre Flandes, la Catalunya del Nord (1932). Durant la Guerra Civil espanyola exercí com a director general d'Indústria de Catalunya, i el 1939 es tornà a exiliar a Mèxic. Treballà com a llibreter i fundà Difusora del Libro, que permeté la distribució del llibre català a Mèxic. Fundà, amb Vicenç Riera Llorca, Josep Maria Giménez Botey i Josep Soler i Vidal, la revista Pont Blau (1952-1963) i edità Xaloc (1964-1981), amb Hermínia Ramon com a redactora en cap. Fundà Edicions Catalanes de Mèxic, dins d'aquestes edicions hi destaca Macià. La seva actuació a l'estranger, on explica el periple del Macià separatista des de 1918 fins al 1931.

El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi que atorga la Generalitat. Morí a Mèxic el 1985.