FORMA PART DEL PROJECTE!

Trobem les arrels.

Recuperem la Memòria Nacional.

Mantenim l’orgull dels qui lluiten per la llibertat.

Col·labora amb Reeixida i et mantindrem informat de tots els nostres projectes.

Quim Sánchez i Núñez
L’Hospitalet de Llobregat, 1963 – Barcelona, 1985

Quim Sánchez i Núñez

N

ascut a l'Hospitalet de Llobregat (Baix Llobregat) el 1963, fill de pares extremenys emigrats a Catalunya. Va viure des de petit al Prat, on va estudiar batxillerat. Des dels 15 anys va estar vinculat a organitzacions revolucionàries, i va participar activament a les mobilitzacions que tenien per escenari les Rambles barcelonines, els darrers anys 70 i primers dels 80.

Els estudis de català a l'Institut del Prat van ser decisius en la seva evolució posterior cap a l'independentisme, que considerava element fonamental de la lluita de classes en una nació oprimida. L'any 1983, amb motiu del centenari de Karl Marx, va participar en una marxa internacional de joves marxistes que recorregué diversos països europeus. També va participar sovint en activitats ecologistes i antinuclears.

Va ser un dels impulsors de l'Assemblea d'Aturats del Prat, amb la qual va participar activament en algunes tancades, i del Grup de Defensa del Medi Ambient del Prat. Va treballar durant un temps a la Llibreria Xarxa, de la mateixa població, coneguda pel seu caire independentista.

El novembre del 1983 va ser detingut per la policia juntament amb dues persones més, mentre enganxaven cartells antirepressius dels Comitès de Solidaritat  amb els Patriotes Catalans (CSPC).

El 1984 va crear el programa L'hora de la terra, a l'emissora local Ràdio Mediterrània.

Va militar al PSAN fins al 1983 i, des de la seva fundació fins a mitjans de 1984, al Moviment de Defensa de la Terra, del qual va ser màxim impulsor de l'assemblea local del Prat del Llobregat, a la qual va representar dins la Coordinadora dels CSPC.

Es va declarar objector polític al servei militar espanyol. A principis de 1985 es va desvincular de tota activitat pública i va marxar del Prat de Llobregat.

El dia 16 de desembre de 1985 va morir a causa de l'explosió d'un artefacte que duia al damunt. Terra Lliure el va reconèixer públicament com un dels seus activistes caiguts en combat. Aquell mateix dia es va fer una ofrena floral al lloc on va morir. L'enterrament es va celebrar al Prat el dia 17. Malgrat les inicials reticències de la família, l'estelada va acompanyar el seu taüt. La seva mare va dir, entre plors, que el seu fill havia mort «en defensa d'un ideal» i que «no era pas un terrorista».

A comarques es va fer molta agitació. A Manresa i a Girona es van organitzar mobilitzacions al carrer. A la capital del Bages una manifestació va recórrer els principals carrers de la ciutat, mentre que a Girona una cinquantena d'independentistes van guardar un tens minut de silenci davant del Govern Civil.

En el 20è aniversari de la seva mort, Alerta Solidària i l'Ateneu Independentista i Popular de la Vila de Gràcia La Torna van organitzar un acte de record i homenatge, sota l'eslògan «20 anys sense Quim Sànchez».