FORMA PART DEL PROJECTE!

Trobem les arrels.

Recuperem la Memòria Nacional.

Mantenim l’orgull dels qui lluiten per la llibertat.

Col·labora amb Reeixida i et mantindrem informat de tots els nostres projectes.

Pere Aznar i Seseres
Roses, Alt Empordà 14/08/1907 - Santiago de Xile,14/07/1999

Pere Aznar i Seseres

A

ls 16 anys es va afiliar al CADCI, dos anys abans començà a treballar com a dependent als Magatzems Sta. Eulàlia del Pla de l´Ós. L' any de la seva fundació (1928) ingressa al PCC.
A la darreria de 1933 organitza un corrent d'opinió dins del CADCI, la Minoria d'Oposició mercantil (MOM) que s'oposà a la línia política , molt propera a ERC, que en aquell moment havia fixat el Consell Directiu del CADCI.
En aquella època Aznar era ja militant del Partit Català Proletari  (PCP), escisió d' Estat Català  i mitjançant el MOM volia influir en la direcció política del CADCI, una associació amb 20.000 afiliats.
En l'assemblea del CADCI de 1934, surt victoriosa la candidatura de la MOM encapçalada per Jaume Cardús.
Aznar fou membre de la Comissió Organitzadora de l'Olimpiada Popular, el Secretariat de la qual estava al local del CADCI. Va ser Secretari General del Comitè del CADCI, arran dels Fets del 6 d'octubre de 1934 fou secretari general del PCP, alhora que director del seu òrgan de premsa l'Insurgent.
Després de les eleccions de 1936 amb la victòria del Front d'Esquerres, Aznar és elegit President del CADCI, on dirigí la Secció d'Organització i Treball.
Va ser diputat a les Corts pel Front d'Esquerres i el juliol de 1936 cofundador del PSUC i responsable de la seva Secretaria Sindical i de la Militar, alhora que membre del Comitè Central del PSUC.
Durant la guerra va dirigir l'Escola política de Formació dels militants i de quadres del PSUC, on es preparaven els Comissaris de l'Exèrcit Popular.
El 1938 fou Conseller de Treball i Assistència Social de la Generalitat. El gener de 1939 s'incorporà al Batalló de Metralladores, organitzat pel PSUC.
Amb l'ocupació de Catalunya s'exilià a Santiago de Xile, allí amb Artur Cussó i dns del Centre Català de Santiago, ajudaren als exiliats catalans que arribaren amb el vaixell Winnipeg, noliejat amb els diners de la SERE, controlats pel president de la República, Negrin.
A l'exili es van inscriure amb la seva muller en la línia nacionalista de J. Comorera d'independència del PSUC enfront l'absorció del PCE. El 1944 fou expulsat del PSUC amb la seva muller Dolors Piera (Secretària General de la Unió de Dones durant la guerra), per la seva posició crítica en contra del pacte germano-soviètic.
El 1944 s'afilien al Partit Socialista Català (creat el 1942 a Mèxic), aquest parit tingué una notable implantació a Xile i Mèxic, advocada per l'adhesió al CNC.
Participà en activitats de l'exili en la creació dels Amics de Catalunya, una plataforma cultural vinculada al PSUC.
El 1952 des de la presidència del Centre Català col.laborà en l'edició de la revista Germanor. També dirigí la revista El Retorn on escrivia amb el pseudònim de Pere Roig, Presidí el CADCI des de 1936 fins al 1977 en que fou nomenat President d'Honor.

Agustí Barrera i Puigví