FORMA PART DEL PROJECTE!

Trobem les arrels.

Recuperem la Memòria Nacional.

Mantenim l’orgull dels qui lluiten per la llibertat.

Col·labora amb Reeixida i et mantindrem informat de tots els nostres projectes.

Miquel Badia i Capell
Torregrossa, 10/03/1906 – Barcelona, 28/04/1936

Miquel Badia i Capell

V

a néixer a Torregrossa (les Garrigues) el 10 de març del 1906, va estudiar batxillerat a Lleida i el 1922 es va traslladar a Barcelona per a ser pilot de la marina mercant.

Es va afiliar a Estat Català quan Macià l’havia acabat de fundar, l'any 1922. Es va incorporar a Bandera Negra (Santa Germandat Catalana), suborganització d'Estat Català. Implicat en l'anomenat Complot de Garraf, en el qual es pretenia fer volar el tren en què anava el rei Alfons XIII, va ser detingut per la policia espanyola i condemnat a 12 anys de presó. Va ser traslladat al penal d’Ocaña i, posteriorment, al d’Alcalà de Henares, on va complir 5 anys de captiveri. L'any 1930 va ser amnistiat.

Va tornar a Catalunya, i es convertí en un preuat col·laborador de Francesc Macià. Amb la proclamació de la II República va ser nomenat cap de les Joventuts d’Estat Català. El 1932 va ser secretari de Josep Dencàs, conseller de Sanitat i d’Assistència social. El 24 de novembre del 1933 va mobilitzar una part dels 7.000 membres de les JEREC per a cobrir les vacants derivades d'una vaga de conductors dels serveis públics. El desembre del 1933 va ser designat secretari general d'Ordre Públic, i el març del 1934 passà a ser cap superior de la Policia de Catalunya. Va intentar mantenir l'ordre públic davant la difícil situació provocada pels pistolers de la FAI. El setembre del 1934 va dimitir del seu càrrec.

Va ser un dels organitzadors de la jornada revolucionària del 6 d'octubre del 1934. A causa de la seva participació en aquests fets es va haver d'exiliar a París, va ser expulsat de l'estat francès i marxà a Colòmbia, fins que gràcies a les gestions del seu germà Josep va poder establir-se a Brussel·les i posteriorment a Andorra.

Després de l'amnistia, resultat de la victòria del Front Popular el febrer de 1936, tornà a Catalunya i es dedicà a reorganitzar les Joventuts d'Estat Català. El 28 d'abril de 1936, a 2/4 de 2 de la tarda, va ser assassinat en ple carrer Muntaner per pistolers de la FAI, juntament amb el seu germà Josep. El funeral fou un acte de suport popular de la nació catalana a favor de la dignitat nacional i en contra de l'espanyolisme representat per la FAI.

Els seus assassins van ser Manuel Costas, Ignacio de la Fuente, José Villagrasa i Justo Bueno. La seva identitat va ser feta pública gràcies a la investigació duta a terme pels periodistes Josep Maria Planes (que ho pagà amb la vida) i Avel·lí Artís i Gener, Tísner. Un dels assassins, Ruano, va morir després dels Fets de Maig de 1937 a mans de gent d'Estat Català. Justo Bueno va ser extradit després de la Guerra, condemnat i ajusticiat a la presó Model de Barcelona pels crims comesos amb anterioritat.