N

ascut a Barcelona el 13 de gener de 1892, va ser farmacèutic i químic, i deixeble del filòsof i biòleg Ramon Turró. El 1924 va ingressar a la Lliga Regionalista, any en què va fundar la Societat d'Estudis Militars (SEM), presidida per Nicolau d’Olwer, la qual pretenia ensinistrar els joves en el maneig d'armament i en tàctiques militars. El SEM va organitzar marxes i acampades on es practicaven exercicis militars, a més de pràctiques de tir real a les instal·lacions de Montjuïc o a la muntanya. Va participar en els preparatius de l'acció a dur a terme a Prats de Molló, i facilità a Macià diversos organigrames.

Després de les detencions per l'anomenat Complot de Garraf, Baltà va suggerir la creació d'un Comitè Pro-presos que va recollir fons per als empresonats i els seus familiars.

Baltà va ser detingut el 17 d'agost de 1925, de resultes de les tortures policials fetes a membres empresonats de Bandera Negra i d'una fuita d'aigua accidental al pis franc del SEM. Durant la seva estada a la presó, Baltà es va esforçar per mantenir la moral dels seus companys, els feia classes d'anglès i fins i tot va fabricar una ràdio que funcionava d'amagat dels carcellers.

Després de 38 mesos a la presó i 63 dies incomunicat va ser alliberat, coincidint amb el cinquè aniversari del cop d'estat de Primo de Rivera. Es va exiliar a Perpinyà fins a la fi de la dictadura, quan va ser nomenat cap de la Guàrdia Cívica del president Macià. El setembre de 1938 va marxar a París i, posteriorment, a Bolívia. Es traslladà definitivament a Cuba, on va dirigir els laboratoris farmacèutics OML Garcia i Cia. de l'Havana.

L'any 1961 va retornar a Catalunya, on va residir fins a la seva mort el 20 de novembre de 1964, a Barcelona.