FORMA PART DEL PROJECTE!

Trobem les arrels.

Recuperem la Memòria Nacional.

Mantenim l’orgull dels qui lluiten per la llibertat.

Col·labora amb Reeixida i et mantindrem informat de tots els nostres projectes.

Maria del Carme Nicolau Massó
Barcelona, 1901- 20/11/1990

Maria del Carme Nicolau Massó

V

a ser una escriptora i periodista, que utilitzava els pseudònims d'Elsa Bernhard, Elisenda Mont-Clar, Narcís Blau, Margarida Jordà i Florelle.


El 1926 la seva activitat escrita es va concentrar en la revista La Dona Catalana. Va ser redactora de la mateix el 1929 i després directora. Va publicar més de set-cents textos.


Va ser una de les principals signatures de la col·lecció Biblioteca La Dona Catalana, a la qual va donar novel·les originals i nombroses traduccions, contes infantils i sentimentals, poemes i articles, sovint amb pseudònims.


En paral·lel va fer conferències dins d'un compromís polític feminista i catalanista radical. El 1932, així mateix, havia entrat a treballar a Ràdio Barcelona, on va encarregar-se de l'espai matinal “La paraula”.


Els anys 30 va participar en alguns mítings polítics amb Nosaltres Sols! i va escriure diversos articles en el seu portaveu imprès.
El 1932 era molt propera  al PNC i el 1936, conseqüència del procés de confluència EC-NS-PNC, va passar a militar a Estat Català.


L' any 1934 va participar en la cobertura dels fets del 6 d’octubre. Producte del paper que va tenir, el director de l’emissora, Joaquín Sánchez, l’acomiadà perquè “la informació de Nicolau havia anat massa lluny”.


El 1936 va fundar i dirigir la col·lecció La Novel·la Femenina amb Aurora Bertrana, on publicà la seva obra de ficció Edelweiss el 1937.


Va escriure la novel·la Cau Roig i el 1938 es va traslladar a Bellver de Cerdanya. Acabada la guerra es va exiliar i es va vincular a intel·lectuals com J.M. Lladó i Pau Casals. Tres anys després, descartada la possibilitat d'anar a Mèxic, va tornar a Barcelona.


Represaliada políticament a Catalunya, el 1947 va ser readmesa a Ràdio Barcelona, però només en feines administratives i guions publicitaris.


El 1965 es jubilà de Ràdio Barcelona sense haver pogut reprendre la feina de periodista. Amb Josefina Carabias, se les considera les dues primeres dones que als anys trenta van treballar a la ràdio com a periodistes, no només com a locutores o presentadores.