FORMA PART DEL PROJECTE!

Trobem les arrels.

Recuperem la Memòria Nacional.

Mantenim l’orgull dels qui lluiten per la llibertat.

Col·labora amb Reeixida i et mantindrem informat de tots els nostres projectes.

Manuel Pagès i Mercader
Barcelona, 20/04/1883 – 25/02/1968

Manuel Pagès i Mercader

M

anuel Pagès i Mercader, fill de Jaume Pagès i Bori i Gertrudis Mercade Marrugat, nasqué a Barcelona el 20/04/1883, al carrer Consell de Cent de Barcelona.

La primera activitat política coneguda de Manuel Pagès el relaciona amb la Joventut Autonomista de Barcelona, petita entitat que presidia el 1906.

L’any següent, arran d’un viatge a València d’agermanament entre el Principat i el País Valencià organitzat pel Centre Nacionalista Republicà, la premsa donà la notícia de l’existència de membres amb pistola d’aquesta Joventut Autonomista de Barcelona, en el que s’ha considerat la submersió d’una part del nacionalisme radical en la clandestinitat.

El desembre de  1907 figura com a vocal de l’Associació Nacionalista Catalana, organització que aixoplugava a els petits grups del separatisme més intransigent.

La persecució policial, que l’agost de 1908 porta a l’entitat antirrepressiva la Reixa a transformar-se en l’Associació Catalana de Beneficència, de la que Pagès figurà com a secretari, el forcen a marxar a l’exili cap a Mèxic i Cuba, a on va contactar amb els integrants del Grop Nacionalista Radical de Santiago de Cuba.

Relacionat a partir de 1917 amb els grups d’acció creats per Daniel Cardona, de qui esdevé principal lloctinent, a Pagès se li atribueix la proposta del nom d’Estat Català amb la que es funda aquesta organització política independentista el 8 de juliol de 1922 i de la qual esdevindrà, sempre en col·laboració amb Cardona, el principal responsable dels seus escamots fins que es veu obligat a marxar l’exili  a finals de 1924, dirigint-se a l’illa de Còrsega.

Seguint el guiatge de Cardona, durant la dècada de 1930 formà part activa de NS! i durant els darrers anys de la seva vida mantingué una estreta relació amb Sardenya, sobre la qual publicà Crònica descriptiva de l'Alguer (1957), i Estampes de Sardenya (1960).

Morí a Barcelona amb 85 anys, el febrer de 1968.