FORMA PART DEL PROJECTE!

Trobem les arrels.

Recuperem la Memòria Nacional.

Mantenim l’orgull dels qui lluiten per la llibertat.

Col·labora amb Reeixida i et mantindrem informat de tots els nostres projectes.

Manuel Massó Llorens
Barcelona, 22/10/1876 – Buenos Aires (Argentina), 29/11/1951

Manuel Massó Llorens

N

asqué a Sant Gervasi de Cassoles el 22 d'octubre de 1876. Va cursar estudis d'enginyer industrial i va ser catedràtic de tecnologia tèxtil a l'Escola Industrial de Vilanova i la Geltrú i a la de Barcelona. Va fundar l'empresa Bastos Bertran Hnos. & Cia., de la qual va ser gerent.

Fou regidor de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, ingressà a la Lliga Regionalista i va ser  diputat provincial electe als comicis celebrats l'1 de juny de 1919. El mes de gener de 1920 va participar a les Diades de la Llengua Catalana organitzades per Nostra Parla. Va sol·licitar al Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) i al Cercle del Gran Teatre del Liceu l'ús del català en les seves activitats, demanda a la qual van accedir ambdues entitats.

El juny de 1922 es va incorporar a Acció Catalana. Durant la dictadura de Primo de Rivera va ser detingut, però va aconseguir fugir a Suïssa, on va redactar Apel·lació en favor de Catalunya, que juntament amb altres prohoms del catalanisme van presentar el març de 1924 a la Societat de Nacions. Es va instal·lar a Buenos Aires, on va ajudar econòmicament els preparatius de Prats de Molló. Va ser seguidor de les tesis de Daniel Cardona. Va publicar La Nova Catalunya a l'Uruguai. El 1929, juntament amb altres catalanistes, signa el manifest «Als separatistes catalans».

Va treballar per al govern argentí. Va comprar una illa a Mar del Plata que duu el seu nom. En acabar la dictadura Massó va ser amnistiat de tots els càrrecs. Coincidint amb la proclamació de la República va tornar a Catalunya, però desencisat amb la línia política macianista va decidir tornar a l’Argentina, on va crear la Unió Nacional Catalana de Sud-Amèrica, un dels set partits que va fundar el Partit Nacionalista Català. El 29 de novembre de 1951 va morir a Buenos Aires.