FORMA PART DEL PROJECTE!

Trobem les arrels.

Recuperem la Memòria Nacional.

Mantenim l’orgull dels qui lluiten per la llibertat.

Col·labora amb Reeixida i et mantindrem informat de tots els nostres projectes.

Manuel de Pedrolo i Sánchez
l'Aranyó, 01/04/1918 – Barcelona, 26/06/1990

Manuel de Pedrolo i Sánchez

V

a néixer l'1 d'abril de 1918 a L'Aranyó (La Segarra), en una família de propietaris rurals procedents de Cervera. Passa la infantesa a Tàrrega, on el seu pare era el president d'Acció Catalana, i estudia el batxillerat a l'escola dels escolapis. Des de petit es converteix en un gran devorador de llibres, sobretot, els de la biblioteca del seu pare, on troba molta literatura espanyola amb obres de Pío Baroja i Valle Inclán. El 1929 va iniciar els seus estudis de batxillerat. Sis anys més tard va escriure els seus primers poemes.

El 1935, es trasllada a Barcelona i ingressa a l'Institut Balmes amb l'objectiu d'acabar el batxillerat. La seva intenció és fer la carrera de metge, però amb l'esclat de la Guerra Civil Espanyola s'afilia a la CNT i treballa de mestre a la població de Fígols de les Mines. Però no pot defugir la guerra: pertany a la branca d'artilleria de l'Exèrcit Popular i va als fronts de Falset, Figueres i Barcelona, ciutat on finalment es queda.

El 1946, ja casat i establert definitivament a Barcelona, Manuel de Pedrolo comença a escriure amb regularitat. Canvia novament de feina, fa d'assessor literari, traductor, corrector de textos i altres feines editorials. Malgrat tot, continua vivint aïllat dels cercles literaris catalans de la postguerra. L'any 1949 publica el seu primer llibre, Ésser en el món, un poemari editat per Torrell de Reus que passa completament desapercebut. El fet de col·laborar a la revista Ariel li permet entrar en contacte amb altres escriptors. El 1953 publica el recull de contes El premi literari i més coses. Amb la novel·la Estrictament personal guanya el premi Joanot Martorell el 1954, i dos anys més tard el Víctor Català, amb Crèdits humans, i comença un intens període com a dramaturg que tanca voluntàriament, després d'una fecunda producció, a finals de la dècada dels anys setanta.

El 1963 esdevé director de la col·lecció de novel·la negra La Cua de Palla. L'any 1979 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes; és un dels escriptors més prolífics de la literatura catalana contemporània, amb novel·les com Temps Obert, Totes les bèsties de càrrega o Mecanoscrit del segon origen.

Fou influent sobre determinats sectors de la societat dels setanta i vuitanta, no solament com a escriptor sinó també com a personatge públic, per la seva exemplar i insubornable actitud cívica i crítica, també amb el desenvolupament polític dels partits catalans. Sempre es declarà independentista i recollí aquesta idea en nombrosos dels seus articles. La seva integritat moral i el seu catalanisme mai no es contradiuen.

Va ser soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Va morir a Barcelona l'any 1990.