FORMA PART DEL PROJECTE!

Trobem les arrels.

Recuperem la Memòria Nacional.

Mantenim l’orgull dels qui lluiten per la llibertat.

Col·labora amb Reeixida i et mantindrem informat de tots els nostres projectes.

Manuel Arcusa Bayo
Alcalà de la Selva (Terol), 1938 - Terrassa, 24/12/2021

Manuel Arcusa Bayo

E

n Manel Arcusa i Bayo va néixer a Alcalà de la Selva (Terol) el 1938. Als 4 anys la seva família es va traslladar a Terrassa, a causa del desterrament del seu pare, antic combatent republicà.

Durant la seva infància la família Arcusa va viure en una casa de pagès als afores de Terrassa, sense documentació i amagats de les visites de la Guàrdia Civil, que escorcollaven repetidament el mas. Per aquest motiu, ja que no estaven empadronats, no va acudir a l’escola fins als 9 anys. I als 13 anys, el petit Manel Arcusa va començar a treballar.

Amb 18 anys entrà a treballar a Tallers Agut de Terrassa, on inicià el compromís polítics: com enllaç sindical i més endavant com a president de la Secció d’electromecànica, en el ram del metall.

Col·laborà amb les Joventuts Obreres Cristianes i el 1964 entrà a militar al Front Nacional de Catalunya (FNC).

La primavera del 1973, en plenes reivindicacions laborals de l’empra Agut, algú va cremar un transformador. Per aquest fet, la policia va efectuar dues detencions el 7 maig, essent Manuel Arcusa un dels detinguts. Pedro González, el Tarta, va ser-ne l’altre. Després d’un dur interrogatori de vuit hores, van ser enviats a la presó de Terrassa. González va ser deixat en llibertat dos dies després. Arcusa va estar cinc dies, alliberat per la fiança pagada per la caixa de resistència. Les detencions no van tenir cap conseqüència judicial.

Durant tres anys treballà de manera clandestina per al FNC. Al nucli terrassenc del FNC, compartí militància i activisme amb Carles Escudé, Agustí Barrera, Francesc Olivé, Josep Pla, Jesús Gómez i Lluís Labòria.

En aquest sentit, formà part de l’estructura de l’anomenada “La Casa” (i descrita per EPOCA per la policia espanyola), fent part de les tasques lligades amb el taller mecànic que disposava l’organització, i on es construïen i es reparaven armes, i tota mena d’aparells fets servir per els seus militants.

El 1975 s’alliberà per a la Unió Sindical Obrera (USO), activitat com a sindicalista que mantingué quatre anys.

Quan el FNC es va dissoldre va deixar la militància política activa, tot i que sempre ha assistit a actes independentistes.

Li fou concedida la medalla del FNC.