FORMA PART DEL PROJECTE!

Trobem les arrels.

Recuperem la Memòria Nacional.

Mantenim l’orgull dels qui lluiten per la llibertat.

Col·labora amb Reeixida i et mantindrem informat de tots els nostres projectes.

Lluís Marsans i Solà
Igualada,1867 - Barcelona,1955

Lluís Marsans i Solà

N

ascut a Igualada, es traslladà a Barcelona, on el 1895 va ser Secretari de l'Associació Popular Regionalista (APR) i després en va ser President.
També va ser fundador i President de l’Associació Democràtica Catalunya i Avant, creada el 1899  amb la intenció de traduir políticament l'intent d'apropar els sectors obrers i el catalanisme radical, com ja es feia en la Cooperativa Obrera Catalana.


El 1895 va ser escollit Secretari de la Unió Catalanista i el 1901 reelegit.

L'associació que presidia Marsans, Catalunya i Avant, va convocar un acte l'11 de setembre de 1901 i una colla d'assistents van anar cap al monument de Rafael Casanova, però en arribar 30 joves foren detinguts, empresonats i acusats de "reunión ilegal y atentado a la integridad de la patria", la majoria eren de Barcelona, Balaguer, el Vendrell, Cardona i Igualada. Es va convocar una manifestació de suport als detinguts que va ser multitudinària, arribant a deu mil persones.


L'endemà de les detencions, es fundà la primera organització d'ajut als presos catalanistes, La Reixa. Fou creada pels 30 detinguts, entre els que hi havia Josep M. Folch i Torres, que n’esdevingué el primer President. 


Marsans va continuar la seva militància catalanista en la Federació Democràtica Nacionalista,.


El 1922 va participar en la Conferencia Nacional Catalana i el 8 de juliol al CADCI van fundar Estat Català, juntament amb F. Macià, D. Cardona, M. Pagès i Domènec Solé, on van concloure que “calia trencar qualsevol relació amb Espanya i proclamar l'Estat Català per a poder confederar el territori amb el País Valencià, les Illes, la Catalunya del Nord i Occitània si era acordat per les dues parts”.
Convençut de que el parlamentarisme polític amb l'Estat seria estèril, advocà per la lluita armada, en mimetisme amb el moviment d'alliberament irlandès. Necessitava diners que no obtindria aquí, per això s'adreçaven als catalans d'Amèrica.

Va col·laborador també en moltes publicacions com La Veu de Catalunya, Joventut i La Nació Catalana, entre d'altres.