FORMA PART DEL PROJECTE!

Trobem les arrels.

Recuperem la Memòria Nacional.

Mantenim l’orgull dels qui lluiten per la llibertat.

Col·labora amb Reeixida i et mantindrem informat de tots els nostres projectes.

Lluís Maria Xirinacs
Barcelona, 06/08/1932 – Ogassa, 06-11/08/2007

Lluís Maria Xirinacs

N

eix a Barcelona l'any 1932. El 1947 va ingressar a les Escoles Pies, i fou ordenat sacerdot als 22 anys. Dos anys més tard va rebutjar els diners que l'Estat donava als capellans, dins les ajudes que rebia l’Església, fet que el va dur a realitzar una vaga de fam per a mostrar-hi el seu desacord. Durant la dècada dels 70 en va dur a terme cinc com a mètode de rebuig al règim, fet que va motivar que fos empresonat en dues ocasions (el 1972 i 1974). Per la seva lluita pacífica i la seva defensa aferrissada dels drets humans va ser candidat al Premi Nobel de la Pau l'any 1975, fet que es va repetir els dos anys següents.

Va participar en la Caputxinada, va ser un dels impulsors de l'Assemblea de Catalunya i va romandre durant un any i nou mesos davant la presó Model fins que l'any 1977 es va aprovar la Llei d'Amnistia. Aquell any es va presentar com a independent a les eleccions generals i va ser escollit senador per la circumscripció de Barcelona, amb prop de mig milió de vots. Va prosseguir amb el seu activisme polític liderant el 1979 la candidatura del Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional (BEAN) al Congrés de Diputats i, novament, un any després a les eleccions al Parlament de Catalunya.

L'any 1980 va abandonar la política activa per a dedicar-se a l'estudi d'un nou model econòmic al Centre d'Estudis Joan Bardina, fundat juntament amb Agustí Chalaux el 1984, i participà en altres iniciatives socials, com la Fundació Tercera Via o l'Escola Randa. El 1990 va abandonar el sacerdoci.

Dins la seva faceta d'escriptor destaquen obres com L'espectacle obsessiu: diari de presó (1971), a més de la seva afamada trilogia La traïció dels líders, publicada entre 1993 i 1997, en què critica el paper de la classe política durant la Transició.

A l'edat de 65 anys es va doctorar en Filosofia a la Universitat de Barcelona. L'1 de gener del 2000 va iniciar la campanya «Jo també em planto. Cap a l’Assemblea dels Països Catalans», amb una plantada diària a la plaça de Sant Jaume de Barcelona.

El 2002, dins els actes commemoratius de la Diada Nacional al Fossar de les Moreres, va pronunciar un discurs en què es va declarar amic dels pobles agredits i amic d'ETA, motiu pel qual l'Audiència Nacional el va condemnar el març de 2004 a dos anys de presó i 4 d'inhabilitació. El 25 d'octubre de 2005, a l'edat de 74 anys, va ser detingut per la policia espanyola i va ingressar a la presó.

L'any 2004 va rebre el Premi Canigó de la Universitat Catalana d'Estiu. El dia del seu 75è aniversari, el 6 d’agost de 2007, va encaminar-se tot sol cap al pla del Pegot, pel coll de Tuta, en terme d’Ogassa (Ripollès). El seu cos va ser trobat el dia 11.