FORMA PART DEL PROJECTE!

Trobem les arrels.

Recuperem la Memòria Nacional.

Mantenim l’orgull dels qui lluiten per la llibertat.

Col·labora amb Reeixida i et mantindrem informat de tots els nostres projectes.

Josep Narcís Roca i Farreras
Barcelona, 27/11/1834 — 29/10/1891

Josep Narcís Roca i Farreras

E

s va llicenciar en farmàcia (1854) i en medicina (1863).

Membre de l'Academia Medico-Farmacèutica i soci honorari del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, fundador (1860) i codirector de la Revista farmacéutica española i d’El Compilador Médico (1865), òrgan oficial de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.

Proper a l’ideari de Josep Anselm Clavé, Narcís Monturiol, Àngel Guimerà i Baldomer Lostau, col·laborà en nombroses publicacions de tendència federalista i republicana, com ara El Estado Catalán, El Independiente, El Diluvio , La Independència i El Federalista, i també a La Publicidad, La Renaixença, La Il·lustració Catalana, L’Arc de Sant Martí (de la qual fou membre de la redacció en 1885-91).

Teòric del catalanisme republicà d'esquerres. Entre les seves aportacions més importants sobresurten la vinculació dels moviments d’emancipació nacional amb l’internacionalisme i la reivindicació i la lluita socials; la distinció entre “nacionalisme ofensiu”, propi d’imperis, vehicle de conqueridors i de règims despòtics i “nacionalisme defensiu”, del qual recalca el caràcter pacífic, igualitarista i hostil a la subordinació. En aquest sentit, acceptà el federalisme només com un estadi previ a la independència de Catalunya.

L’any 1886 publicà quatre articles a L’Arc de Sant Martí amb el títol de La Nacionalitat Catalana. Fou també el primer a utilitzar el terme “nacionalisme”, que identificà amb el de “patriotisme social” i és autor del discurs llegit el 25 de juliol de 1886 al Teatre Novetats de Barcelona amb motiu de l’acte de protesta pel tractat de lliure canvi entre l’Estat espanyol i la Gran Bretanya, considerat el primer manifest independentista català.

Els seus escrits motivaren la intervenció de l’autoritat, que l’acusà de “rebelión por medio de la imprenta” en dues ocasions: el 1878, per l’article Dos procediments per a I’emancipació, i el 1886 per Ni espanyols ni francesos, pels quals es demanava pena de presó, havent de passar pels Tribunals.

El seu ideari quedà escrit, en les seves obres: El catalanismo progresivo (1871) i Cataluña y la federación (1873).

Participà en el Primer Congrés Catalanista (1880), i 6 anys més tard (1886) redactava i encapçalava les 6.000 firmes del famós Missatge d'Adhesió al Poble Irlandès que fou publicat a l’Arch De Sant Martí, i enviat al líder nacionalista irlandès, Charles Stewart Parnell.

L’any 1891, fou delegat de la primera assemblea de la Unió Catalanista.