FORMA PART DEL PROJECTE!

Trobem les arrels.

Recuperem la Memòria Nacional.

Mantenim l’orgull dels qui lluiten per la llibertat.

Col·labora amb Reeixida i et mantindrem informat de tots els nostres projectes.

Josep Maria Batista i Roca
Barcelona, 26/06/1895 - 27/08/1978

Josep Maria Batista i Roca

N

ascut en una acabalada família de comerciants de peix del barri de la Ribera de Barcelona.

Separatista ja de ben petit, per la influència del seu oncle, el metge i prohom catalanista Josep Maria Roca, Batista i Roca va fer les seves primeres passes en política a partir de 1912, a redós de la Unió Catalanista. Allà coneixeria Martí i Julià i Daniel Cardona i escriuria els seus primers articles a Renaixement, l’òrgan de l’entitat.

Va militar també a Nostra Parla i l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana.

A la Universitat de Barcelona va estudiar Dret i Filosofia i Lletres, completant la seva educació, una de les millors de l’Europa del moment, amb dues estades a Oxford i una a Berlin, convertint-se en un dels primers amb una titulació oficial d’antropologia a Espanya. Va fundar amb Carreras i Artau l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya el 1915, amb l’objectiu d’explorar les costums dels catalans i estudiar la psicologia del poble.

El 1917, seria el secretari del II Congrés Universitari Català. Va ser el primer intel·lectual català netament independentista.

A partir de 1923, quan era professor de la Universitat de Barcelona, va ser un dels principals activistes contra la Dictadura de Primo de Rivera. Va organitzar el grup de propaganda 1640, compartimentalitzat per evitar detencions, va participar en reunions dels escamots i, el 1926, en ser detingut Baltà i desarticulada la Societat d’Estudis Militars, va passar a dirigir la Organització Militar Catalana (Òrmica).

Va introduir l’escoltisme a Catalunya i va modernitzar l’excursionisme amb d’altres intel·lectuals i dirigents del moviment.

El 1929 va ser expulsat de la universitat, molt probablement per les seves activitats clandestines.

El 1930 va fundar Palestra, de vocació suprapartidista, amb les principals figures dels partits polítics catalans. Va ser un dels impulsors de les relacions entre Catalunya i Occitània durant tota la seva vida.

Inspirador de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya i referent del nacionalisme català juvenil, va ser també un dels organitzadors dels Fets d’Octubre i caps del moviment insurreccional, cosa que li va comportar presó i exili.

Durant la Guerra Civil va participar al Comissariat de Propaganda i va dirigir l’escoltisme català unificat.

Va ser enviat el 1938 a Londres pel president Companys, en missió secreta per negociar una pau separada, i hi viuria exiliat fins el seu retorn el 1976.

Durant la Segona Guerra Mundial va assessorar l’exèrcit britànic. En els trenta-vuit anys d’exili va ser secretari i després president del Consell Nacional Català, motor d’Òmnium Cultural, organitzador dels Jocs Florals a l’Exili i impulsor de la revista Vida Nova i de la Universitat Catalana d’Estiu.

Professor a la London School of Economics i a Cambridge, va transformar els estudis hispànics, fundant també l’associació Anglo-Catalan Society. A finals dels anys seixanta i setanta, va impulsar les Forces Armades de Catalunya (FAC).

Va ser l’adversari de Josep Tarradellas fins el seu retorn, i va maldar per fer conèixer el cas català davant les principals organitzacions supranacionals a través del Consell Nacional Català, que va refundar el 1953. Retornat de l’exili, va fundar el Comitè d’Agermanament Catalano-Occità.