N

ascut a Montblanc (Conca de Barberà) el 1875. Es va llicenciar en dret i lletres, i es va dedicar al periodisme. Va combregar amb el federalisme català. L'any 1905 va emigrar a Cuba, i va establir la seva residència a l'Havana, on va ser director del Centre Català i fundador de La Nova Catalunya.

Amb Josep Carner i Ribalta va preparar l'Assemblea Constituent del Separatisme Català presidida per Francesc Macià (celebrada del 30 de setembre al 2 d'octubre de 1928), que va redactar un projecte de constitució provisional de la República Catalana.

L'any 1932 va ser nomenat delegat per a Cuba i Amèrica Central de la Conselleria de Cultura de la Generalitat.

El 1944 va presidir els Jocs Florals de la llengua catalana organitzats a la capital cubana. Va ser també membre de l'Acadèmia d'Història de Cuba.

Entre les obres que va publicar destaquen Eternal (1921), les Evocacions montblanquines (1921), El meu pare (1921) i els assaigs Pasado, presente y futuro de Cataluña (1924), El alma de Cataluña (1941), Cuba y Pi i Margall (1947), Tomás Gener (1950), Martí y Cataluña (1954) i Els altres sentits (1957). 8 anys més tard d’aquesta darrera publicació, va morir a l'Havana.