FORMA PART DEL PROJECTE!

Trobem les arrels.

Recuperem la Memòria Nacional.

Mantenim l’orgull dels qui lluiten per la llibertat.

Col·labora amb Reeixida i et mantindrem informat de tots els nostres projectes.

Josep Carner Ribalta
Balaguer, 14/04/1898 – Sinn Valley (EUA), 12/03/1988

Josep Carner Ribalta

N

ascut a Balaguer (la Noguera) el 14 d'abril de 1898. Va estudiar a les Escoles Pies, i de ben jove va ingressar al Centre Nacionalista Català local, proper a la Lliga Regionalista, d'on va ser expulsat per combregar amb les idees de Francesc Macià.

L'any 1920 va fundar la revista Flama, portaveu dels joves nacionalistes de la seva vila, i va col·laborar amb la segona època de La Tralla i també amb L'Intransigent. En aquella etapa la policia el va fitxar com a «separatista peligroso acusado de quemar una bandera española».

Durant la dictadura de Primo de Rivera es va exiliar a París, on va incorporar-se a l'oficina central d'Estat Català a França. Va ser-hi redactor en cap del butlletí Estat Català, entre 1923 i 1925, i responsable de la redacció del Manual d'Instrucció per l'Exèrcit Català.

Va acompanyar Macià durant el seu viatge a Moscou. Va ser detingut i processat pels Fets de Prats de Molló (1926), i va ser expulsat a Bèlgica. D'allà va marxar a Cuba per a preparar l'arribada de Macià i Ventura Gassol a l'Assemblea del Separatisme Català, celebrada a l'Havana el 1928. Després va fer cap a Nova York, fins que el 1931 va tornar a Catalunya.

Va ingressar a ERC (secció Estat Català). Va ser detingut pels Fets del 6 d'octubre i empresonat al vaixell Ciudad de Cádiz i després a la presó Model.

Durant la República, com a comissari d'Espectacles de la Generalitat, reactivà la producció cinematogràfica i creà Laya Films i Studio Orphea Film.

Amb l'esclat de la revolta feixista de 1936 va ajudar Ventura Gassol a preservar el patrimoni artístic català i a evitar estralls contra edificis religiosos, fet que el va enfrontar amb el Comité Económico de Cines, controlat per la FAI, motiu pel qual va ser enviat per Companys a París com a representant de l'Exposició d'Arts Decoratives.

De França va exiliar-se a Mèxic, i després es va traslladar a Nova York, on va entrar en contacte amb velles amistats del Club Separatista, amb les quals va editar en anglès el butlletí Free Catalonia (1942-1944).

Com a delegat del Consell Nacional Català a Nova York, va publicar l'opuscle Facts about Catalonia. Va signar l’apel·lacióThe Case of Catalonia, enviada a les Nacions Unides a la Conferència de San Francisco el 1945.

Va traduir diversos guions i llibres a més de publicar, entre altres, Els catalans en la descoberta i colonització de Califòrnia (1947), Macià, la seva actuació a l'estranger (1952) i Retorn a Macià (1987). Va rebre diversos premis per les seves obres, així com la Creu de Sant Jordi de la Generalitat el 1985.

El 12 de març de 1988 va morir a Sinn Valley (Estats Units).