FORMA PART DEL PROJECTE!

Trobem les arrels.

Recuperem la Memòria Nacional.

Mantenim l’orgull dels qui lluiten per la llibertat.

Col·labora amb Reeixida i et mantindrem informat de tots els nostres projectes.

Joan Mateu Martínez
Barcelona, 1945–03/09/2011

Joan Mateu Martínez

J

oan Mateu Martínez era fill de Joan Mateu Ferré, soci de Joan Ballester a l’empresa de publicitat Públia, la qual va acollir, a la seva seu de Barcelona, una llibreria que acabà sent coneguda com un punt d’ebullició del nacionalisme català.

Joan Mateu treballava en el negoci familiar i ajudà en totes les accions que es promogueren des d’allà, com els homenatges que es van fer a Francesc Maspons Anglasell i a Francesc de Borja Moll, la distribució del Diccionari català-valencià-balear i les Edicions d’Aportació Catalana impulsades per Ballester, entre d’altres.

L’any 1966 ja havia estat detingut per participar en una manifestació il·legal i l’any 1969 havia estat en crida i cerca per intentar passar des d’Andorra uns discos de Raimon a l’Olympia prohibits pel règim franquista; posteriorment fou detingut i acusat pel Jutjat Militar de Lleida de resistència i desobediència a les forces armades, i el 25 de gener de 1970 anà a parar a la presó, acusat de contraban.

A través de Joan Cornudella Barberà, que disposava d’un despatx a la seu de Públia, i també de Joan Ballester, l’any 1968 ja havia estat en contacte amb Jaume Martínez Vendrell, que li havia plantejat la idea de muntar uns grups d’acció per a lluitar per la independència de Catalunya i també l’havia posat en contacte amb Manuel Viusà, que aleshores era a París.

A partir d’aquell període va participar en algunes accions arriscades, consistents a penjar banderes catalanes i repartir propaganda de l’FNC. Ton Ribas, a qui Martínez Vendrell havia encarregat de donar el vistiplau sobre qui podia servir per als grups que s’anirien formant, trobà que, per la seva enteresa i valentia, Mateu podia ser l’encarregat d’enquadrar els grups que anessin apareixent.

Així, a partir de llavors, va ser qui, sota les ordres de Martínez Vendrell, anà teixint l’organització; va ser qui, anant sol o amb Martínez Vendrell, formà els voluntaris que anaren entrant a la Casa, qui repartí els diners per als lloguers de pisos i el manteniment dels grups, i qui va estar present en les preses de decisió més importants.

Arran de les fotografies que va fer la policia espanyola en una de les seves visites a Martínez Vendrell a Andorra, va ser detingut el 6 de març de 1979, incomunicat durant deu dies i torturat fins a acabar amb una costella trencada. Estigué a la presó fins al 4 de juliol del mateix any, data en què sortí lliure de responsabilitat per manca de proves.

A partir de llavors es lliurà a la tasca cultural, fent de mànager d’Ovidi Montllor i de Toti Soler. Després es dedicà professionalment a reactivar els eixos comercials de Barcelona, feina a la qual es dedicà fins a la seva mort, a Barcelona, el 3 de setembre de 2011, després d’una llarga malaltia.