FORMA PART DEL PROJECTE!

Trobem les arrels.

Recuperem la Memòria Nacional.

Mantenim l’orgull dels qui lluiten per la llibertat.

Col·labora amb Reeixida i et mantindrem informat de tots els nostres projectes.

Joan Fuster i Ortells
Sueca, 23/11/1922–21/06/1992

Joan Fuster i Ortells

V

a néixer a Sueca, el 23 de novembre de 1922. La seva família era de procedència pagesa (llauradora, com diuen allà), però el seu pare va exercir de professor de dibuix.

El 1943 va començar els estudis de Dret a la Universitat de València i va combinar els estudis amb la formació autodidacta que l'encaminarà cap a la via de crític i columnista d'ofici. Un any més tard, va publicar a l’almanac Las Provincias el primer article escrit en català: «Vint-i-cinc anys de poesia valenciana».

Del 1946 al 1956 va codirigir amb Josep Albi la revista Verbo. A partir del 1947, quan es llicencia en Dret, i durant uns anys, va exercir d'advocat a la seva vila nadiua, on va residir sempre. Paral·lelament feia col·laboracions periòdiques a la premsa i en algunes revistes catalanes que veien la llum a l'estranger. Els seus primers llibres, però, van ser de poemes. La poesia fusteriana, que va recollir després en el volum Set llibres de versos (1987), s'insereix en una línia existencialista i reflecteix les preocupacions del moment històric.

El 1954, el filòleg i editor Francesc de Borja Moll li va editar a Mallorca l'assaig d'estètica El descrèdit de la realitat. Una part molt considerable de l'obra de Fuster tracta de temes relacionats amb el País Valencià i, més concretament, amb les seves peculiaritats socials, polítiques i culturals. És un conjunt d'escrits que neixen de la posició moral i política, compromesa, de l'escriptor amb la seva terra i amb el seu temps.

Al llarg de la seva trajectòria intel·lectual va haver de vèncer diverses adversitats: censura, hostilitats oficials i oficioses, falta de mitjans, absència d'ambient cultural propici, silenci dels mitjans de comunicació del País Valencià... Als anys seixanta la seva obra va esdevenir més incisiva i polèmica, que el van convertir en un intel·lectual d'incidència frondosa i eficaç. Col·labora a El Correo Catalán (1961-66).

El 1962 publica Nosaltres els valencians, llibre essencial per al coneixement de la història, la cultura i els problemes d'identitat nacional del País Valencià, un autèntic revulsiu entre sectors immobilistes de la societat valenciana. L'autor va ser objecte d'amenaces i les falles de l'any següent culminaven amb la cremàde l’efígie de Fuster.

L'obra de Fuster, a més de ser diversa quant a temes, també ho és en tècniques i gèneres.

El 1975 li va ser concedit el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

L'11 de setembre de 1981 el domicili de Fuster va patir un atemptat amb bomba que va causar importants destrosses a la biblioteca i a l'arxiu.

El 1983 es va incorporar com a professor contractat a la Universitat de València per a impartir-hi l'assignatura d'Història de la Llengua. El mateix any va ser distingit amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, i un any més tard va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona i per la Universitat Autònoma de Barcelona.

El 1985 es va doctorar en Filologia catalana a la Universitat de València amb l'estudi i l'edició de La Regla del Convent de Sant Josep de València i el 1986 va obtenir la càtedra de Literatura a la Universitat de València.

Els darrers anys de la seva vida va suspendre gairebé del tot l'activitat pública i, més directament, política, i es va dedicar a la investigació i a la càtedra universitària.

Va ser membre agregat de l'Institut d'Estudis Catalans i de la Institució Valenciana d'Estudis i Investigacions; formava part del Consell Valencià de Cultura, de l'Institut Valencià de Filologia i del Consell Assessor de la Biblioteca valenciana.

Promotor i president d'Acció Cultural del País Valencià (1978) i president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (1987-1991).

Va morir a Sueca el 21 de juny de 1992. A títol pòstum el Consell de la Generalitat Valenciana li va concedir l'Alta Distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana, i la Universitat Jaume I va organitzar actes en homenatge seu. Les lletres catalanes el recorden amb la convocatòria d'un premi d'assaig que porta el seu nom.