FORMA PART DEL PROJECTE!

Trobem les arrels.

Recuperem la Memòria Nacional.

Mantenim l’orgull dels qui lluiten per la llibertat.

Col·labora amb Reeixida i et mantindrem informat de tots els nostres projectes.

Joan Coromines Vigneaux
Barcelona, 21/03/1905 – Pineda de Mar, 02/01/1997

Joan Coromines Vigneaux

N

at el 21 de març de 1905 a Barcelona, fill del polític Pere Coromines i de la pedagoga Celestina Vigneaux. L'any 1922 va cursar estudis a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona i va completar els seus estudis en diverses universitats europees. Va participar en les reunions organitzades per la Societat d'Estudis Militars (SEM).

El 1926 torna a Barcelona i un any més tard es llicencia en Dret i Filosofia i Lletres.

L'any 1930 va començar a treballar a l'Institut d'Estudis Catalans, com a secretari de les Oficines Lexicogràfiques. Un any més tard va publicar la seva tesi doctoral Vocabulario aranés a Madrid, al mateix temps que va iniciar la preparació de l'Onomasticon Cataloniae.

Durant la Guerra Civil va ser destinat a la caserna de Sanitat de Barcelona i, posteriorment, a la Secció d'Informació de l'Estat Major, com a traductor. A la fi del conflicte es va exiliar a països com França i Argentina, fins que va aconseguir una càtedra a la Universitat de Chicago, l'any 1948.

Nomenat membre de l’Institut d’Estudis Catalans el 1950, el 5 de maig de 1952 va tornar a Barcelona, juntament amb la seva dona, i va recórrer els Països Catalans per als seus estudis.

El 1967 va establir-se a Pineda de Mar. El 3 de març d’aquell any va ser detingut per la policia –avisada pel llavors rector de la UB García-Valdecasas– juntament amb 18 intel·lectuals més, per haver participat en l'homenatge clandestí al doctor Jordi Rubió i Balaguer. Mentre que la resta de detinguts van ser empresonats, ell, en tenir passaport nord-americà, va ser conduït fins al Pertús, a la frontera amb la Catalunya Nord. Va poder-ne tornar a l’agost.

Amb les bases d’estudis començats als anys 30, entre 1980 i 1991 va redactar el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. El 1994 va enllestir l'Onomasticon Cataloniae. El 1980 va rebre la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, un any més tard el Premi d'Honor Jaume I i tres després el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Les seves conviccions catalanistes el van fer rebutjar una càtedra a Madrid el 1953 i diversos premis atorgats pel govern estatal, pel tractament que rebia la llengua catalana. El 1994 va rebre la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona i el 1996, el Premi de la Institució de les Lletres Catalanes.

Va morir a Pineda de Mar, el 2 de gener de 1997.