FORMA PART DEL PROJECTE!

Trobem les arrels.

Recuperem la Memòria Nacional.

Mantenim l’orgull dels qui lluiten per la llibertat.

Col·labora amb Reeixida i et mantindrem informat de tots els nostres projectes.

Jaume Compte i Canyelles
Castelló d’Empúries, 1897 – Barcelona, 1934

Jaume Compte i Canyelles

a

a Castelló d'Empúries (lt Empordà) l'any 1897. De ben jove va anar a viure a Barcelona, on es va dedicar a vendre llibres només editats en català a domicili. Durant el règim dictatorial de Primo de Rivera, va entrar en contacte amb l'Ateneu Empordanès, del carrer del Pi de Barcelona.

Tots els membres de la seva colla van començar a preparar accions i iniciatives per defensar Catalunya. Compte, però, no en tenia prou, i es va incorporar a un grup d'acció, amagat dins d’un grup excursionista. La principal preocupació dels patriotes que formaven part d’aquell grup no era pas l'excursionisme que practicaven, sinó la realització de propaganda separatista contra la monarquia i el règim dictatorial que patia Catalunya. En aquell entresol també hi havia un altre grup anomenat Bandera Negra, que, després d'haver-se adherit a Estat Català, trobava que els preparatius militars, tant a dins del nostre país com a fora, trigaven massa, i estaven impacients per actuar. Creien que la preparació militar que rebien no acabaria mai i que els resultats econòmics de l'Emprèstit Pau Claris tardarien a sorgir efecte.

Compte va voler organitzar una acció prou important per desvetllar la consciència del jovent català, i que d’aquesta manera es divulgués arreu del món la realitat del que succeïa a Catalunya. Assabentat d’una acció que es preparava al local del carrer de Bertrallans, es va incorporar a Bandera Negra. L'acció consistia en posar una bomba a un dels túnels de Garraf per on havia de passar el tren que duia el rei Alfons XIII. Finalment, després de diferents visites al lloc on calia posar l'artefacte, i a causa que un dels que formava el grup va cantar, el pla va ser avortat, i tots els involucrats, detinguts.

Compte es va declarar responsable principal de l’acció, motiu pel qual va ser torturat durament per les forces policials espanyoles, tant a comissaria com a la presó.

Un cop a la presó Model de Barcelona, es va revoltar constantment contra els carcellers, i fins i tot va arribar a intentar fugar-se, juntament amb Jaume Julià, que també havia participat en l’acció, però van ser descoberts i tornats a apallissar brutalment.

Tots els acusats en el Complot de Garraf van ser condemnats, menys un, que per ser menor d’edat va ser deixat en llibertat, contra la seva voluntat d’anar a presó amb els seus companys.

Compte i Perelló, com a principals acusats, van ser condemnats en un consell de guerra, i duts al penal espanyol d’El Dueso. La resta de condemnats van ser empresonats a San Miguel de los Reyes.

Es va iniciar aleshores una intensa campanya pro-amnistia que va aconseguir l’indult per a tots ells. Quan van arribar a Barcelona, Compte va tornar a ser agredit per la policia espanyola.

Amnistiat a la caiguda de la monarquia espanyola (1931), el van proposar pel càrrec de Conseller de Treball, però ho va rebutjar per les seves diferències amb Macià, a qui criticava per haver dissolt la República Catalana.

Compte va convocar una assemblea el 3 de gener, per a fixar el paper que havia de tenir Estat Català en relació amb Esquerra Republicana.

L'Assemblea va trencar amb ERC i va passar a anomenar-se Estat Català - Força Separatista d’Extrema Esquerra, amb el periòdic L'Insurgent com a òrgan del partit. En el seu 1r congrés, celebrat els dies 8 i 9 d’octubre de 1932, es va canviar el nom a Estat Català - Partit Proletari, i el gener de 1934 es va transformar en Partit Català Proletari.

Després va arribar el 6 d’octubre de 1934, on Jaume Compte va morir, amb un fusell a les mans, a l’estatge del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria de Barcelona (CADCI).