FORMA PART DEL PROJECTE!

Trobem les arrels.

Recuperem la Memòria Nacional.

Mantenim l’orgull dels qui lluiten per la llibertat.

Col·labora amb Reeixida i et mantindrem informat de tots els nostres projectes.

Guillem Agulló i Salvador
Burjassot 06/09/1974 – Montanejos 11/04/1993

Guillem Agulló i Salvador

N

ascut a la localitat valenciana de Burjassot el setembre del 1974. Amb un intens recorregut esportiu com a destacat nadador, Guillem va ser en diverses ocasions medallista als campionats estatals de natació. També va ser un bon triatleta durant alguns anys. La seua corpulència i el seu semblant atlètic feien que no passés desapercebut.
Guillem era el primogènit de tres germans, nascut al si d’una família valenciana amb compromís polític i ideològic de l’esquerra nacionalista. 
Des de ben menut Guillem va tenir molt clares les seues idees polítiques i va ser un gran defensor dels drets humans. De caràcter reflexiu i assossegat, Guillem era considerat un gran amic, dins de tots els moviments d’esquerres, independentistes i llibertaris, en els que participava. Era un gran defensor i activista del moviment okupa i es considerava tant antimilitarista com antifeixista. De la ma de les penyes Barcelonistes, va recórrer molts estadis de futbol (entre ells el de Wembley) com a aficionat del FC Barcelona, la qual cosa el va obrir a nous aprenentatges sobre l’independentisme i va expandir el seu ventall d’amistats arreu dels Països Catalans i la resta de l’estat. De ben jove va iniciar el seu activisme i la seua militància a diversos col·lectius nacionalistes i independentistes d’esquerres, com l’organització juvenil Maulets. La seua condició antiracista i antifeixista el va portar a ser un membre actiu del moviment SHARP.
D’una gran qualitat humana, Guillem va ser estimat per tots aquells amb qui va compartir la seu jove vida i prompte es va convertir en un jove destacat dins de tots els moviments en els que participava. Fidel als seus compromisos, Guillem estava present en totes les manifestacions nacionalistes, aplecs independentistes, escamots antifeixistes... que s’organitzaven en aquells anys 90 a València.  
És per aquest motiu que va ser assenyalat, controlat i perseguit per l’extrema dreta, que durant aquells anys campava lliurement pels carrers de manera organitzada i protegida pels poders fàctics. 
La matinada de l’11 d’abril de 1993 va ser assassinat a Montanejos (Alt Millars) d’una ganivetada al cor, a mans d’un grup de joves neofeixistes, mentre passava les vacances de Pasqua amb un grup d’amics i amigues. Mentre Guillem jeia ferit de mort, els assassins van marxar fent la salutació Nazi i cantant el Cara al sol.
L’any 1995, en un vergonyós judici celebrat a Castelló, l’autor confés del crim (Pedro José Cuevas Silvestre), va ser condemnat a 14 anys de presó (més 2 que va ampliar posteriorment el tribunal suprem) dels quals sols en compliria 4, mentre els altres 4 agressors van quedar absolts.
Després d’aquella ignomínia, la justícia a Guillem la va iniciar la seua família i la va fer seua tot un poble sencer. Centenars de cançons, concerts, concentracions, manifestacions, noms de carrers i places, llibres i pel·lícules van recórrer durant molts anys ciutats i pobles d’arreu dels Països Catalans i resta d’estat espanyol, recuperant la seua memòria i convertint-lo en un símbol de llibertat i en un referent antifeixista.