FORMA PART DEL PROJECTE!

Trobem les arrels.

Recuperem la Memòria Nacional.

Mantenim l’orgull dels qui lluiten per la llibertat.

Col·labora amb Reeixida i et mantindrem informat de tots els nostres projectes.

Gonçal Castelló Gómez-Trevijano
Gandia, 09/10/1912 – Barcelona, 01/02/2003

Gonçal Castelló Gómez-Trevijano

N

at a Gandia (la Safor) el 9 d'octubre de 1912. Va estudiar batxillerat i les carreres de Dret i Filosofia i Lletres a la Universitat de València, on va fundar la Federación Universitaria Democrática Española (FUDE) durant la proclamació de la República. Es va afiliar a les joventuts del Partit Comunista d'Espanya.

Durant l'etapa republicana va estar força temps a París, on va ajudar a redactar els estatuts de la Unió d'Escriptors i Artistes Proletaris (UEAP). Va treballar com a professor de francès a una escola de Logronyo i posteriorment va fer classes a un institut de Felanitx.

Quan era a Madrid preparant oposicions per a la carrera consular va esclatar la Guerra Civil, i va marxar com a voluntari al front de la Sierra. Va formar part de l'Executiu Popular en la Subdelegació de Milícies, representant al PCE. Per mèrits de guerra es va convertir en comandant, i va ser nomenat cap d'Estat Major de la 54 Divisió.

Va ser fet presoner al port d'Alacant i empresonat al camp de concentració d'Albatera, d'on va aconseguir escapar. Al tornar a Gandia per la mort del seu pare va ser detingut en ser denunciat per un feixista local, va ser processat i empresonat durant sis anys a la Model de València.

Un cop alliberat va ser desterrat a Madrid, on no es va poder col·legiar com a advocat fins al 1950 pels seus antecedents. Hi va viure entre 1946 i 1982, i el 1962 hi va crear la Colla de Tirant lo Blanc, un espai de tertúlia en clau democràtica i catalanista.

Com a procurador de tribunals va assistir la majoria de presos catalans i bascos, molts cops sense cobrar. A causa de la seva evolució política, va acabar ingressant al Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN) fins que el 2002 es va incorporar a ERC.^$Va fundar la revista Gorg, va ser membre fundador de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i també patró d'honor de la Fundació Jaume I.

L'any 1985 va rebre el premi L'Estelada d'Or, juntament amb Tísner. Va col·laborar a diverses publicacions com Diario de Valencia, Tele-estel, Tossal, Avui, Canigó, Mundo Diario o El Llamp. A més, va publicar els llibres Viure a Madrid (1973), Dia a dia dels Països Catalans (1976), La clau d'un temps (1982), València dins la tempesta (1987) o Sumaríssim d'urgència (1990).

Va morir l'1 de febrer de 2003 a Barcelona.