FORMA PART DEL PROJECTE!

Trobem les arrels.

Recuperem la Memòria Nacional.

Mantenim l’orgull dels qui lluiten per la llibertat.

Col·labora amb Reeixida i et mantindrem informat de tots els nostres projectes.

Francesc Pujols i Morgades
19/08/1882 Barcelona – 13/02/1962 Martorell

Francesc Pujols i Morgades

N

ascut el 19 d'agost de 1882 a Barcelona, va començar a escriure poemes quan estudiava batxillerat influït per l'obra de mossèn Cinto Verdaguer i Joan Maragall. Va participar als Jocs Florals de Barcelona, celebrats l'any 1902, en què va guanyar la Flor Natural amb el poema «Idil·li».

El 1904 va publicar el Llibre que conté les poesies d’en Francesc Pujols, amb un pròleg d’en Joan Maragall. El mateix any va pronunciar la seva primera conferència a l'Ateneu Barcelonès sobre el pintor Marian Pidelaserra. Es va distingir com a defensor de l'obra d'Antoni Gaudí, a qui va dedicar el llibre La visió artística i religiosa d'en Gaudí (1927), traduït al francès per Dalí.

Va traslladar-se a Madrid; el 1908 va tornar a Barcelona. Més tard, el 1924, va esdevenir secretari de l'Ateneu Barcelonès, sota la presidència de Pompeu Fabra. Va fundar i dirigir el setmanari Papitu, a més d'escriure peces teatrals com El llibre de Job (1922) o la tragèdia Medeia (1923).

El 1918 va publicar Concepte General de la Ciència Catalana, i va establir l'existència d'un corrent filosòfic català iniciat per Ramon Llull, a més d'editar L'evolució i els principis immutables (1921) i Hiparxiologi o Ritual de la Religió Catalana (1937). Es va instal·lar a Martorell, on va escriure obres d'assaig polític com La solució Cambó (1931) o El problema peninsular (1935).

A la fi de la Guerra Civil es va exiliar a França; va residir inicialment a Prada i posteriorment a Montpeller, fins que va tornar a Catalunya el 1942 i va ser empresonat durant un mes a la Model. A partir de l'any 1949 va col·laborar amb la revista Destino fins a la seva mort, ocorreguda el 13 de febrer de 1962 a Martorell.