FORMA PART DEL PROJECTE!

Trobem les arrels.

Recuperem la Memòria Nacional.

Mantenim l’orgull dels qui lluiten per la llibertat.

Col·labora amb Reeixida i et mantindrem informat de tots els nostres projectes.

Francesc de Paula Maspons i Anglasell
Barcelona, 22/07/1872 – Bigues, 26/11/1966

Francesc de Paula Maspons i Anglasell

N

ascut a Barcelona el 22 de juliol de 1872, va cursar estudis de dret a la Universitat de Barcelona i va arribar a ser catedràtic de dret civil a Oñati (Guipúscoa) el 1897. Un cop de nou a la seva vila natal es va establir com a advocat.

El novembre de 1905 va ser un dels redactors de La Veu de Catalunya detinguts amb motiu de l'assalt a aquest diari. Entre 1918 i 1920 va presidir l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, on es van dur a terme campanyes en defensa del Dret Civil català i contra la reforma del dret notarial. Prat de la Riba el va escollir per a dirigir l'Oficina d'Estudis Jurídics de la Mancomunitat, des d'on va impulsar publicacions com Institucions del dret català i Texts de dret català antic. A més, va ser membre de l'Academia de Jurisprudencia y Legislación de Madrid i de la Comissió Codificadora del Dret Català.

Va publicar obres com L'esperit del dret públic català (1932), La Llei de la família catalana (1935) o El règim successori català (1938). L'any 1955 va presidir la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, Econòmics i Socials.

Va ser candidat del Partit Nacionalista Català i comissionat per Catalunya al comitè assessor de les minories nacionals de la Societat de Nacions, a més de sotspresident del Comitè Executiu del Congrés de Nacionalitats Minoritàries des de 1931. Va presidir també l'Association Internationale pour l'Étude des Droits des Minorités a la Haia.

Durant la campanya en favor de l'Estatut de Núria va publicar les revistes Claris (1932) i Clarisme (1933), on reflexionava sobre l'estat de la qüestió. Entre 1927 i 1931 va presidir el Centre Excursionista de Catalunya (CEC) des d'on va impulsar campanyes contra l'enderrocament de les Drassanes. Va presidir també la Federació d'Entitats Excursionistes el 1930, i va ser membre de la Societat Catalana de Geografia.

El 26 de novembre de 1966 va morir a Bigues. El 1987 el Patronat Català Pro-Europa va crear un premi que duia el seu nom.