FORMA PART DEL PROJECTE!

Trobem les arrels.

Recuperem la Memòria Nacional.

Mantenim l’orgull dels qui lluiten per la llibertat.

Col·labora amb Reeixida i et mantindrem informat de tots els nostres projectes.

Fèlix Goñi i Roure (Bruc)
Prat de Llobregat, 24/11/1958 – Barcelona, 02/06/1979

Fèlix Goñi i Roure (Bruc)

N

ascut el 24 de novembre de 1958 al Prat de Llobregat. Va començar a participar activament en el moviment de batxillers i en manifestacions nacionalistes a l'Institut del Prat de Llobregat. A finals de l'any 75 va començar a treballar en una indústria del ram químic del Prat, on va dur una lluita activa al si del moviment obrer, del qual va arribar a ser representant dels treballadors.

Juntament amb Martí Marcó i Frederic Bentanachs ─companys amb qui va coincidir en diverses lluites obreres de l'època i que va conèixer en les tradicionals ballades de sardanes dels diumenges a la plaça de Sant Jaume─ va formar un grup d'amics que va entrar a militar en els diferents grups independentistes que actuaven clandestinament.

Goñi havia mantingut contactes amb el PSAN del Prat, i Bentanachs, amb el PSAN-P i els COLL (Col·lectius Obrers de Lluita), però el 1976 Goñi es va decidir per entrar a les JRC (Joventuts Revolucionàries Catalanes) i un any més tard, al PSAN-P, on impulsà el seu Front Sindical. Va formar part com a independent de la candidatura del PSAN a les eleccions municipals del Prat de Llobregat. Mentrestant, en Martí Marcó es va incorporar a les JERC. Tots tres tenien el propòsit de cercar la gent del FAC (Front d'Alliberament Català) per a incorporar-se a la lluita armada.

El desembre de 1976, Goñi, Bentanachs i un altre company llibertari van fer una acció contra un míting d'Alianza Popular (AP) al Palau dels Esports de Barcelona, on parlaven els franquistes Manuel Fraga, Licinio de la Fuente i Laureano López Rodó. L'acció va sortir bé i van poder fugir. Coneixedor de les seves intencions, Manuel Cruells els va suggerir la formació d'un grup armat integrat per gent més jove, ja que els membres del FAC que eren a EC eren grans i policialment estaven cremats.

Així fou com Martí Marcó i Frederic Bentanachs, amb la posterior incorporació d'en Fèlix Goñi, van fundar l'Agrupació Unitària d'Esquerres-Exèrcit d'Alliberament Català (AUE-EAC). Després de diverses actuacions polítiques i armades, com ara la seva participació a la vaga de la Cia. Roca Radiadors, es van posar en contacte, a través de Fèlix Goñi, amb elements del PSAN-P. Finalment l'AUE-EAC es va dissoldre i Marcó, Goñi i Bentanachs van sumar esforços amb militants provinents del PSAN-P, i van fundar el que més endavant es coneixeria com a Terra Lliure.

La matinada del 26 de maig de 1979, un escamot de quatre membres, format per Goñi, la seva companya Griselda Pineda, Bentanachs i Quim Pelegrí col·loca un artefacte explosiu de dos quilos de goma-2 i un mecanisme de rellotgeria a les oficines de l’empresa Renault a la Travessera de Gràcia, cantonada amb el carrer de Regàs. Un cop col·locat l’artefacte, se situen a cobert a les cantonades properes i esperen. Passat un marge de temps prudencial, en no esclatar, retiren l’artefacte, el desactiven, i se l’emporten. Fetes les oportunes comprovacions s’adonen que estan vius de miracle. La connexió elèctrica era incorrecta i si en connectar el detonador no havia explotat tot era perquè les piles estaven curtcircuitades feia estona i s’havien descarregat. Descobert l’error, acorden repetir l'intent al cap d’una setmana, la matinada del 2 de juny.

La data fixada es troben tots els components de l'escamot i amb el cotxe de Bruc van a cercar l’explosiu a un dipòsit de la muntanya. Una estona més tard n’amaguen dos quilos prop de l’hipermercat Carrefour, a la carretera del Prat. Si les coses van bé a la Renault, repetiran l’operació al Carrefour, també de capital francès. Després, amb el cotxe van cap a la Renault i aparquen al carrer de Regàs.

Mentre Griselda i Frederic es col·loquen a les cantonades de la Travessera amb el carrer de Balmes i la plaça de Gal·la Placídia, respectivament, en Fèlix i en Quim, dins del cotxe, fan les darreres comprovacions del circuit elèctric i connecten el detonador i la càrrega: dos quilos de goma-2.

Són més de les dues de la matinada. Surten del cotxe. En Fèlix camina davant, amb l'artefacte ja connectat, un error que pagarà molt car. Tres metres darrere seu camina en Ramon, que el cobreix. Tots dos porten pistoles Firebird a la cintura.

De sobte, per la cantonada del carrer de Regàs apareix un vianant. En Fèlix, en un moviment nerviós, intenta amagar l'artefacte dintre de la bossa d’esports que porta a la mà. Amb aquest tràfec, es produeix un fals contacte en el mecanisme de rellotgeria, i se sent una explosió fortíssima.

A terra queden els dos cossos. El d’en Fèlix, destrossat, té la pistola incrustada a l’estómac. És mort. En Quim pateix profundes cremades al coll, la panxa i les cames, a més de nombroses incrustacions de metralla per tot el cos. Ha perdut dos dits d'una mà.

Fèlix Goñi mor a l'edat de 20 anys. El 6 de juny l'enterren al Prat de Llobregat, enmig de la vigilància policial i la negativa dels familiars a fer cap manifestació política. Hi assisteixen unes 500 persones. La seva mort va comportar a més la detenció, per part de la policia espanyola, dels seus tres companys, juntament amb en Josep Figuerola i Montserrat Ginestà.

La nota policial, que apareix uns dies més tard, aprofita el fet que les accions programades en solidaritat amb els refugiats bascos anaven adreçades a interessos francesos, per qualificar els detinguts d’«etarras catalanes». La nota explica que els detinguts, juntament amb els ja morts Martí Marcó i Fèlix Goñi, constituïen el «brazo armado del IPC».