FORMA PART DEL PROJECTE!

Trobem les arrels.

Recuperem la Memòria Nacional.

Mantenim l’orgull dels qui lluiten per la llibertat.

Col·labora amb Reeixida i et mantindrem informat de tots els nostres projectes.

Domènec Martí i Julià
Barcelona, 03/06/1861 - 25/06/1917

Domènec Martí i Julià

N

ascut a Barcelona l´any 1861 al si d'una família menestral, va estudiar Medicina. El 1880 es llicencià en l'especialització de psiquiatria, camp on va fer un gran nombre d’importants i innovadores aportacions.

En el terreny polític, de ben jove, influït per Valentí Almirall, adquireix una visió catalanista liberal. Més tard, és cofundador i president de la Joventut Federalista de Catalunya, que adopta una posició radicalment nacionalista. Després, del 1903 al 1906, presideix la Unió Catalanista, a la qual intenta orientar cap a l’esquerra, fins que en un breu període, de 1914-1917, aconsegueix convertir-la en un partit obertament independentista i socialista alhora. La seva tasca es centra en la conscienciació social i popular de les masses. La idea de Martí i Julià era fer del catalanisme un moviment popular i que les seves idees penetressin en la gent treballadora.

Va presidir la Societat de Psiquiatria i Neurologia i va dirigir l’Institut Frenopàtic de les Corts (1909-1916). La seva tasca al capdavant de l’Institut Frenopàtic el va fer mantenir un contacte permanent amb la realitat més amarga, i això, juntament amb la seva generosa i senzilla personalitat (va viure tota la seva vida al límit de la pobresa), el va conduir als seus ideals, fortament progressistes d’esquerres. Sobretot a partir de 1913, defensà explícitament l’obrerisme i el socialisme, fruit de les seves experiències i de la seva gran preocupació pels problemes socials.

L'any 1915, es veu obligat a dimitir com a president d’Unió Catalanista en no poder convertir l'entitat en un partit polític. A més, d'aquesta frustració, la seva vida humil –vivia en una severa pobresa– i els problemes de salut (accentuació de la seva ceguesa), duen el doctor Martí i Julià a la desmoralització i, finalment, a la mort amb només 57 anys.

Allò que pretenia era la integració de les solucions econòmiques socialistes al nacionalisme, que és el que va fer que tingués un paper tan bàsic i innovador en la història del catalanisme; és considerat el precursor d’aquesta síntesi. Es va impregnar d'un catalanisme radical, purista, antipolític i intransigent, que es podria arribar a qualificar com a protoindependentisme.

Va iniciar la seva trajectòria política activa després de llicenciar-se, en el si del federalisme pimargallenc, essent cofundador i president, als vint anys, de la Joventut Federalista de Catalunya. Poc després va marxar de Barcelona per motius personals, abandonant també la militància política per un llarg temps.

Martí i Julià va col·laborar assíduament en diverses publicacions catalanes, com La Renaixença (òrgan d’Unió Catalanista), La Pàtria, La Nació, Catalunya, Joventut, La Tralla, Metralla i El Poble Català. En els seus escrits, reflecteix la seva concepció de la llibertat de Catalunya unida a la justícia, l’equitat i la igualtat.

Visceralment antiracista i antiimperialista, Domènec Martí acusa la civilització occidental de més barbarisme i egoisme que qualsevol altra societat. Defensa l'internacionalisme, tot i que només el creu possible si aconsegueix que el nacionalisme reivindicatiu i el socialisme vagin plegats per propugnar l'alliberament social i el nacional alhora. Martí i Julià es converteix en referent obligat dels joves catalanistes que, posteriorment, ingressen a Estat Català o Nosaltres Sols!

L’any 1936, l’Ajuntament de Barcelona li dedica una escultura de Josep Dunyach. Es tracta de la figura d’una dona, que es manté al seu lloc ininterrompudament malgrat la dictadura franquista, tot i que sense la placa dedicada i el seu bust gravat. Són nombrosos els pobles i ciutats de Catalunya que bategen carrers i places amb el nom de Dr. Martí i Julià, com tothom l’anomenava. També, el Parc Hospitalari de Salt porta el seu nom. A més, cada any, l’Institut d’Estudis Catalans lliura el Premi Doctor Martí i Julià.