FORMA PART DEL PROJECTE!

Trobem les arrels.

Recuperem la Memòria Nacional.

Mantenim l’orgull dels qui lluiten per la llibertat.

Col·labora amb Reeixida i et mantindrem informat de tots els nostres projectes.

Domènec Latorre i Soler
Les Corts, 1893 - Camp de la bota,1939

Domènec Latorre i Soler

D

e ben jove, fou soci del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) i de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana (APEC). Justament seria a través del CADCI, on contactaria amb la Unió Catalanista.  Esdevenint un fervent seguidor del doctor Domènec Martí i Julià,

L’11 de setembre de 1916, Latorre va ser detingut en el marc de diverses càrregues policials quan prenia part en l’ofrena floral a l’estàtua de Rafel Casanova. Hi havia anat com a membre del Grop Catalanista La Barricada. Una entitat intransigent apareguda cap a la fi de l’agost de 1914, adherida a la Unió Catalanista.

L’activitat de La Barricada, però, va ser escassa i va esllanguir-se ben aviat, i no n’han romàs més que un parell de mencions esporàdiques.

L’any 1918, va aconseguir fundar la seva pròpia publicació. D’aquesta manera, l’1 de setembre d’aquell any va aparèixer el setmanari L’Intransigent, periòdic nacionalista de joventuts, adherit a la Unió Catalanista, amb redacció al local d’aquesta, al carrer Canuda,4 de Barcelona. Tot i les mesures governatives van arribar a aparèixer cinquanta-un números fins al 18 de febrer de 1922.

Latorre en seria el director perpetu, mentre que Joan Ramírez en fou inicialment l’administrador. Desapareguts els dos òrgans de premsa de la Unió –els setmanaris Renaixement, publicat entre el setembre de 1910 i l’octubre de 1916, i La Nació, publicat entre el juliol de 1915 i l’abril de 1917–, L’Intransigent va esdevenir el major altaveu del nacionalisme radical català en el moment en què aquest s’anava configurant organitzativament.

El setmanari donava cobertura a les activitats d’altres entitats ultracatalanistes com la Joventut Nacionalista Renaixença, la Joventut Nacionalista La Falç, la Joventut Catalanista Els Néts dels Almogàvers que era la secció de propaganda del Casal Nacionalista Martinenc del barri de Sant Martí de Provençals, la Joventut Catalanista La Coronela, el Centre Nacionalista Català, la Joventut Nacionalista Sang Nova del Centre Republicà Català Sang Nova d’Hostafranchs, entre d’altres.

L’aparició de L’Intransigent va coincidir amb la de la primera entitat separatista promoguda per Latorre, el Grop Joventut L’Avençada, adherida a la Unió Catalanista

Ja a l’octubre de 1918, a través de L’Avençada, Latorre va demanar a l’Ajuntament de Barcelona la conveniència de canviar el nom del carrer Canuda pel de Martí i Julià, mort el 20 de juny de 1917.

El 16 desembre del mateix any, Latorre, publicava el full Subversió Nacionalista, on carregava fortament contra el Govern espanyol, defensant l’ús de la “Browning” contra el sabre policía, acabava amb un visca La Llibertat de Catalunya. Al final del full els llegia “V.C.I.” Visca Catalunya Independent i Federació de Separatistes Catalans (204 anys d’ocupació).

L’Avençada era habitual de les visites als nacionalistes empresonats els diumenges al matí, a les quals recomanava assistir-hi «amb barretina». No deixava de ser un acte de solidaritat vers unes persones en unes circumstancies que el mateix Latorre coneixia molt bé. Al llarg de la seva trajectòria d’activista entre 1918 i 1923, Domènec va ser detingut i engarjolat com a mínim en mitja dotzena d’ocasions.

A la fi de maig, el trio format per Domènec i Jaume Latorre i Paulí Ruença va fundar una nova entitat ultracatalanista al districte IV denominada Joventut La Barricada –en ocasions també Joventut Nacionalista La Barricada, Grup La Barricada o Grop Català La Barricada.

De fet, les de Latorre van ser de les poques entitats de l’ultracatalanisme que es van adherir al projecte polític de Macià. La resta simplement li guardaven simpatia, però el seu antielectoralisme fervent no els permetia veure en la contesa electoral l’opció que prometia l’excoronel. Fins i tot, La Falç que el tenia de president honorari s’hi va resistir. En canvi, la devoció de Latorre per Macià, vist com l’hereu polític de Martí i Julià, també va durar tota la vida. Plegats van ser detinguts, o millor retinguts, després de la celebració d’alguns mítings i el primer assegurava que havien estat «incomptables tots aquells actes en què al costat d’en Macià [...] se’ns titllava de ximples».

Al desembre de 1919, Domènec Latorre va fundar i presidir una nova entitat, la darrera que crearia i la més emblemàtica, denominada Joventut Nacionalista Obrera Pàtria Nova. La seva primera junta la formaven ell mateix com a president, Felip Ferreres Montroig com a vicepresident, Pere Deulofeu com a secretari, Alexandre Cortès com a vicesecretari, Francesc Duran com a comptador, i Antoni Formiguera, Pere Pratcorona, Joan Catà i Paulí Ruença com a vocals.De nou, com en el cas de La Barricada el seu estatge inicial estava emplaçat al districte IV, en aquesta ocasió al número 208 de la Travessera de Gràcia.

L’inici de la Dictadura de Primo de Rivera, a partir del setembre de 1923, va suposar la desaparició de La Barricada i Pàtria Nova, com a mínim, públicament. No han quedat traces de cap activitat feta en la clandestinitat, si bé Latorre assegurava haver complert «amb el nostre deure amb aquells malaurats grups separatistes incògnits, sense partidisme, i sols en la lluita per la llibertat de la pàtria». Durant aquests anys, els seus moviments, a títol individual, van consistir a enviar retrats de Macià a les comunitats catalanes d’Amèrica de les quals havia parlat sovint a L’Intransigent i exercia de representant d’algunes d’elles a Barcelona, per canalitzar els diners que rebia d’aquests cap a Macià i la resta d’exiliats a França.

Proclamada la República espanyola i amb la Generalitat de Catalunya provisional de Macià començant la seva singladura a l’abril de 1931, Domènec Latorre i els seus van decidir reorganitzar Pàtria Nova al començament de juny. Per tant, aquesta no va ser present en el moment de la creació de l’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)

Novament a la palestra, una de les primeres accions que va fer l’entitat fou demanar la restitució de la placa del carrer Martí i Julià que la Dictadura havia fet desaparèixer. L’acte va tenir lloc a mitjan maig amb la presència de l’alcalde Jaume Aiguader, el president de la Unió Catalanista, Vicenç Ballester, i el de la Unió Socialista de Catalunya, Manuel Serra i Moret.

L’any 1939, Domènec Latorre, promotor de totes aquestes campanyes per a la recuperació de la memòria, va ser denunciat per els  companys de feina de l’Ajuntament de Barcelona i acusat pels sollevats d’element independentista, essent afusellat el mes de maig de 1939 al Camp de la Bota.