FORMA PART DEL PROJECTE!

Trobem les arrels.

Recuperem la Memòria Nacional.

Mantenim l’orgull dels qui lluiten per la llibertat.

Col·labora amb Reeixida i et mantindrem informat de tots els nostres projectes.

Carme Ballester i Llasat
Barcelona, 27/04/1900 - París, 07/03/1972

Carme Ballester i Llasat

C

arme Ballester i Llasat va néixer a Barcelona, el 27 d'abril de 1900. 
Òrfena de pare i de mare quan era molt jove, se'n farà càrrec la seva tieta. 
Acollida per la família Broggi, quant tingui majoria d'edat serà encarregada d'una de les botigues familiars.


Coneix en Joan Duran amb qui es casarà, que milita a Estat Català-Partit Proletari, entrant a militar al mateix partit. Anirà escendint el 'organització fins arribar a ser  la vocal i màxima responsable de la secció femenina del Casal d'Esquerra de la Gran Via de les Corts Catalanes.

Fidel a Macià, formà part de les JEREC i col·laborà en la seva publicació impresa junt amb en Miquel Badia, Josep Dencàs, Jaume Aiguader, Joan Torres Picart i Vicenç Borrell. Dona molt activa políticament, participà en mítings arreu del país i en activitats públiques amb els màxims dirigents del partit.


La relació personal entre Ballester i el president Companys sortí a la llum pública durant els fets del Sis d'octubre del 1934 i s’oficialitzà a l’octubre de 1936. 
El 3 de juny del 1937 feu el seu primer acte públic com a "primera dama" en un homenatge a les víctimes del bombardeig de Gernika. També va ser presidenta honorària de l’associació La Dona a la Rereguarda i va col·laborar amb el Comissariat de Propaganda.


Acabada la guerra, Companys i Ballester ja a l’exili, decidiren quedar-se a França, tot i el perill que corrien, per cuidar de ben a prop del fill de Companys, Lluiset, víctima d’una greu malaltia mental. 
El President de la Generalitat, efectivament, fou detingut per la Gestapo, enviat a l’Estat espanyol i afusellat a Montjuïc el 15 d’octubre de 1940. Carme Ballester es va fer càrrec del fill de Companys, fins a la seva mort el 1956 amb 45 anys.
Tot i així, a partir del 1942, a París, Ballester s’integrà a la Resistència francesa, a la xarxa del coronel Lizet i també amb el general Delestraint, que participà de manera decisiva en l’alliberament de París. Jugant-se la vida, va amagar, alimentar i fins i tot ajudar a fugir els perseguits per la Gestapo, la majoria jueus.


Va passar una vida de penúries i no va parar de lluitar pel reconeixement del President Lluís Companys com a víctima del feixisme.

Aquest reconeixement no arribà d’Alemanya fins el 1970 i molt especialment gràcies a l’ajut del matrimoni Manuel Viusà i Gertrudis Galí, i del professor Josep Maria Batista i Roca.