FORMA PART DEL PROJECTE!

Trobem les arrels.

Recuperem la Memòria Nacional.

Mantenim l’orgull dels qui lluiten per la llibertat.

Col·labora amb Reeixida i et mantindrem informat de tots els nostres projectes.

Artur Costa i Giménez
Barcelona, 23/02/1912 – 03/03/1995

Artur Costa i Giménez

N

eix a Barcelona el 23 de febrer de 1912. Estudià a les Escoles Cristianes. De ben jove es decanta per la lluita de reivindicació nacional. N’és un exemple la seva participació, el 6 d'octubre de 1934 en la defensa del Parlament de Catalunya, amb la voluntat de millorar la minsa sobirania catalana.

Amb l'esdevenir del 18 de juliol de 1936, en Costa s'afilia a Estat Català, i treballa al Departament de Censura Estrangera de la Presidència de la Generalitat de Catalunya. Formà part de l'arma d'artilleria.

Va haver d'exiliar-se a l'Estat francès, i un cop allà, al juny de 1939 marxà a Mèxic. Allà es dedicà al seu ofici en el ram de les assegurances, fins a crear una companyia pròpia. De la seva estada a Mèxic destaca, entre altres coses, ser un soci actiu de l'Orfeó Català.

Fou un dels organitzadors de la 1a Conferència Nacional Catalana (1953), a la qual varen participar catalans de l'interior, amb el Front Nacional de Catalunya, d'Europa i de tot Amèrica, i de la qual en va sorgir el Consell Nacional Català.

En Costa treballà intensament i aprofità els seus viatges professionals per a contactar amb els catalans escampats pels països d'Amèrica, i sovint donant a conèixer el problema del fet català a gent no catalana.

Assumí, l'any 1958, la direcció de la revista Veu Catalana, que es publicà fins al mes de juny de 1963.

Artur Costa retornà a Catalunya després de la mort del dictador.

Un cop legalitzat Estat Català n'esdevingué un dels primers militants, i s'integrà en el consell polític del partit. Més endavant en serà nomenat president.

Morí el 3 de març de 1995.