FORMA PART DEL PROJECTE!

Trobem les arrels.

Recuperem la Memòria Nacional.

Mantenim l’orgull dels qui lluiten per la llibertat.

Col·labora amb Reeixida i et mantindrem informat de tots els nostres projectes.

Any 2015
Senyalitzem on els patriotes o les entitats van canviar la història

P

er tenir memòria i poder vèncer, cal marcar els punts on van néixer, morir o fer accions heroiques els catalans que han lluitat per la independència de Catalunya. Sinó ho fem, no haurem existit.

De fet, a qualsevol punt d'Irlanda on els herois que es van aixecar contra l'imperi britànic el 1916, estan marcats, explicats i definits. D'aquesta manera així van marcar els seus punts d'origen per a ser un estat.

Poc a poc la Fundació Reeixida, que té com a missió la recuperació i l'afirmació de la Memòria Nacional, treballa en aquesta direcció. Marcar, per el·laborar discurs, i obtenir un canvi cultural, arribar a una mentalitat de conflicte, i treballar en totes les accions amb una cultura de resistència.

Així entre altres resultats hem aconseguit:

Que l'estelada més antiga que es conserva, s'exposés durant un llarg període de temps al Museu d'Història de Catalunya.

Les nostres demandes de rcuperació de la memòria, han tingut efecte, com la consecució de que el creador de la bandera de l’estel solitari, tingui ja 3 places dedicades a ell al nostre país. Vic, Girona i Barcelona.

Que Jaume Compte tingui una plada dedicada a la seva població natal, Castelló d'Empúries.

 

Fem memòria

Des de que es teoritza l´independentisme català(1870) fins a la mort de Franco(1974) el catalanisme es troba gairebé sempre de facto o per llei explícita, en forma de clandestinitat

El catalanisme polític, avui ja independentista, ha anat de bracet d’altres lluites que han fet avançar les societats avançades, republicanisme, sufragisme, feminisme, sindicalisme, antifeixisme...

Llegat, perseverança i victòria!

Aquests son els valors que s’han de preservar i eixamplar en la lluita per a la República Catalana.

Per aquests motiu des de la Fundació Reeixida ordenem, difonem, publiquem i fer conèixer els personatges i les organitzacions que de 1870 fins el juliol de 2010 han fet avançar el moviment d’alliberament nacional.

Consciència de lluita

Domènec Latorre, exemple per a nosaltres

Un dels milers de patriotes anònims que han donat la vida per la independència de Catalunya, va ser en Domènec Latorre.

L’11 de setembre de 1916, Latorre va ser detingut en el marc de diverses càrregues policials quan prenia part en l’ofrena floral a l’estàtua de Rafel Casanova.

Aquest personatge, i els que l’envoltaven, van engegar tota mena de publicacions i accions encaminades a promoure el nacionalisme memorialista, mitjançant la demanda de noms de carrers, incorporació de plaques commemoratives i construcció de monuments.

Unes activitats costoses en diners i temps però que, en cas de reeixir, permetien un ressò adequat dels personatges a recordar.

Agitació i propaganda

Latorre ho feu a través del seu òrgan: L’Intransigent, convertint-se fins i tot actuant com a representant a Catalunya, de molts dels casals catalanistes d’Amèrica.

La seva actuació com a propagandista de les tesis separatistes i com a promotor de recuperació de la memòria nacional, va portar-l'ho a ser denunciat per els companys de feina de l’Ajuntament de Barcelona on treballava, essent acusat pels sollevats, d’element independentista i agitador.

Essent afusellat el mes de maig de 1939 al Camp de la Bota. Els sublevats guanyadors no podien permetre que quedessin en vida, aquells qui des de feia trenta anys endarrere no s’havien aturat mai amb la seva feina d’agitació i propaganda per a la Independència de Catalunya.

Notícies relacionades amb aquest projecte
Fivaller Seras ha mort. Sempre el recordarem per el recolzament que vam rebre d'ell
28/04/2009

Fivaller Seras ha mort. Sempre el recordarem per el recolzament que vam rebre d'ell

Fivaller Seras Lleonart, patriota català, amb qui ens havíem trucat, escrit i vist degut a la tasca que fèiem per tal de difondre el centenari de l’estelada, i que fou homenatjat junt amb d’altres patriotes catalans el passat 2 de desembre en el tancament oficial del centenari ha mort.

Nascut a Buenos Aires, fill de Pere Seras Isern (que fou un dels màxims exponents de l’independentisme català a l´emigració de centre i sud-america, col.laborador habitual del setmanari Nación Catalana i a la revista Ressorgiment. Fundador del Comitè Llibertat, grup polític proper a Estat Català creat durant la Dictadura de Miguel Primo de Rivera per tal de defensar el fet català a l´exterior. Essent el 1928 responsable de l´entrada clandestina de l´Uruguai a l´Argentina tant de Francesc Macià com de Ventura Gassol.)

Fivaller activista a totes, altaveu arreu per on passava de les ànsies de llibertat de la nostra terra fundà el Grup Joventut Catalana de Buenos Aires, de caire independentista, i l’entitat Obra Cultural Catalana amb activitats divulgatives del moviment cultural català, essent també militant del Front Nacional de Catalunya.

Exemple a seguir per tots els que creiem en una Catalunya Lliure, per a nosaltres membres de la Comissió Centenari de l'Estelada / Fundació Reeixida fou un honor conèixer-lo tractar-lo i tenir l’honor de donar-li junt amb d’altres patriotes “veterans” l’insígnia del centenari. Acabem la feina que ell i el seu pare van començar.

La Comissió del centenari de l´estelada present en l´homenatge a Manel Viusà a la Universitat Catalana d´Estiu
15/08/2010

La Comissió del centenari de l´estelada present en l´homenatge a Manel Viusà a la Universitat Catalana d´Estiu

Els propers 21 i 24 d’agost es celebrarà a la UCE un acte sobre el Manel Viusà independentista i un reconeixement “oficial” a la seva persona.
Viusà, nascut l’any 1918 a Barcelona, Als 18 anys es va fer voluntari a la guerra i, en el marc de la seva activitat al Servei de Transmissió, va complir missions d’alta perillositat.
El 1940 es va casar amb l’escultora i pintora Gertrudis Galí i va ingressar al Front Nacional de Catalunya (FNC) recentment constituït. Instal.lats a Terrassa, on iniciaren una intensa activitat artística i política, la seva casa es va convertir en un centre de resistència artisticopolítica. D’aquesta època daten les seves activitats d’ajuda a la resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial. La greu caiguda del FNC el 1948 va obligar el matrimoni Viusà i les seves tres filles petites a passar la frontera clandestinament i a exiliar-se a la Catalunya del Nord, on va néixer un quart fill. Allà van seguir treballant en tasques de resistència politicocultural i van editar Per Catalunya, del FNC.
El 1956 la família Viusà es va instal.lar a París des d’on ajudaven políticament, econòmica, moral i professional a molts catalans. Així Raimon, Lluís Llach, Ovidi Montllor els deuen els seus primers recitals a París.
Els anys seixanta Viusà va emprendre l’edició de la revista Som, que va publicar un número monogràfic dedicat al president Companys i un altre dedicat a Macià.
El 4 de març de 1979 Viusà va ser detingut per la policia francesa a requeriment de l’espanyola que l’acusava de pertànyer a l’Èxercit Popular Català i en demanava l‘extradició; la manca de proves aportades per la justícia espanyola i la mobilització popular van aconseguir la seva llibertat.
La Generalitat va atorgar l´any 1988 la Creu de Sant Jordi a Manual Viusà. Va morir el dia 11 de febrer de 1988 a l’edat de 80 anys.

El redactor de la Constitució de la República Catalana (1928) ja té una placa com li pertoca a la seva tomba a l´Havana, Cuba
01/10/2010

El redactor de la Constitució de la República Catalana (1928) ja té una placa com li pertoca a la seva tomba a l´Havana, Cuba

El redactor de la Constitució de la República Catalana Josep Conangla i Fontanilles, ja té una placa amb l’estelada a la seva tomba arran de les gestions fetes per Joan M. Ferran Oliva de l’Havana, Josep Andreu alcalde de Montblanc, i la col.laboració de la Comissió del Centenari de l’Estelada.

Conangla i Fontanilles, nascut a Montblanc (Conca de Barberà) el 1875. Es va llicenciar en dret i lletres, dedicant-se al periodisme i militant al federalisme català.
L’any 1905 va emigrar a Cuba, establint la seva residència a L’Havana, on va ser director del Centre Català que a partir de 1919, va adoptar la senyera estelada, fundador també de la revista La Nova Catalunya. Conangla, Claudi Mimó, Joaquim Muntal, Josep Pineda i Fargas, Josep Murillo crearen el Club Separatista Català número 1, fent aquest Club gestions davant la Societat de Nacions de Ginebra perquè aquesta defensés els interessos nacionals de Catalunya i, fins a l’any 1930, contribuí a la lluita insurreccional de Francesc Macià amb 94.500 francs francesos i 4.150 dòlars, en una dècada de gran efervescència patriòtica entre la colònia catalana de tot Amèrica.
Junt amb Josep Carner i Ribalta va preparar l´Assemblea Constituent del Separatisme Català presidida per Francesc Macià (celebrada del 30 de setembre al 2 d´octubre de 1928), que va redactar un projecte de constitució provisional de la República Catalana.
A l´Assemblea, presidida per Francesc Macià, s´hi van debatre dues ponències, resultat d´una enquesta amb 26 qüestions sobre la reorganització de l´independentisme, a càrrec de Carner, i una altra amb un qüestionari de 36 punts respecte a un text constitucional per a Catalunya, que preparà Conangla en la seva integritat. La Constitució Provisional de la República Catalana, també coneguda com a Constitució de l´Havana, basava la República catalana independent en els principis de la democràcia liberal, fixava el vot universal i secret, la igualtat d´home i dona davant la llei, l´elecció indirecta del cap d´Estat, un Parlament unicameral, l´abolició de les províncies i l´establiment de consells comarcals. El català era la sola llengua oficial, alhora que els toros i la boxa restaven prohibits, els títols nobiliaris abolits i era obligatori de fer desaparèixer tot vestigi públic del període de domini espanyol, amb l´enderrocament de les places de toros inclòs.

Arran de les gestions fetes per la Fundació Reeixida, freeCatalonia i la Comissió Jaume Compte, el patriota fill de Castelló d'Empúries ja té la seva casa senyalitzada
14/04/2017

Arran de les gestions fetes per la Fundació Reeixida, freeCatalonia i la Comissió Jaume Compte, el patriota fill de Castelló d'Empúries ja té la seva casa senyalitzada

Arran de les gestions fetes per la Comissió Jaume Compte l'any 2015, i les fetes més tard pel nostre col·lectiu, Castelló d'Empúries ja té senyalitzada la casa natal de Jaume Compte.

Jaume Compte provinent de les files d'Estat Català, i més tard de Bandera Negra, va ser un ferm independentista català, morint el 6 d´octubre de 1934 amb un fusell a les mans, a l´estatge del
Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria de Barcelona (CADCI), actualment seu del sindicat espanyol UGT.

Si clique aquí anireu a parar a la seva biografia.

Reivindicació de Jaume Compte per al seu poble natal, Castelló d'Empúries
11/06/2016

Reivindicació de Jaume Compte per al seu poble natal, Castelló d'Empúries

Reclament el nom a un carrer o la col·locació d'una placa a la ciutat natal de Jaume Compte, Castelló d'Empúries

FreeCatalonia ha reclamat avui el nom de Jaume Compte al nomenclàtor de Castelló d'Empúries.

Des del perfil de Twitter d'aquest col·lectiu, que ha dinamitzat campanyes com el Centenari de l'Estelada o la reivindicació dels patriotes catalans de la història de l'independentisme, s'ha emplaçat a donar el nom a un carrer o la col·locació d'una placa a la ciutat natal de Jaume Compte.

En un missatge adreçat a Amics de @Castello_Emp han comentat amb certa ironia que "no veiem cap carrer ni casa amb placa del patriota #JaumeCompte ho tindreu en compte? Oi?" Molt aviat el comentari ha estat respost amb un "passem la proposta a Alcaldia" per part del perfil que dinamitza la promoció de la ciutat empordanesa.

82 anys de la mort de Jaume Compte

El passat la Comissió Jaume Compte va organitzar un acte a Castelló d'Empúries que va comptar amb la presència de representants de l’ajuntament i familiars de Jaume Compte, i de Miquel-Dídac Piñero i Costa, llibertari i llibreter de L'Escala, i una intervenció d’Agustí Barrera. L'acte va comptar amb el suport de col·lectius adherits al Manifest de la Comissió Jaume Compte i Canelles 2015  (entre els quals el CADCI, CUP Nord-Oriental, Som Joves, ERC Castelló d’Empúries i Poble Lliure).

Justament el nom de Compte ha estat reivindicat aquests dies a la xarxa a partir d'una piulada d'Adam Majó en què revindicav: "Agradi o no hi ha un fil conductor (FNC-PSAN-MDT) que uneix la @cupnacional amb l'insurreccionalisme d'Estat Català anys 20/30." I al qual @marcfaustino hi ha afegit el noms "Jaume Compte Manuel González Alba Daniel Cardona Manel Viusà Jordi Arquer Jaume Miravitlles Miquel Ferrer ..."

L'estelada més antiga, al Museu d'Història de Catalunya, gràcies a les gestions de la Fundació Reeixida
08/09/2015

L'estelada més antiga, al Museu d'Història de Catalunya, gràcies a les gestions de la Fundació Reeixida

La senyera fou entregada fa just cent anys a voluntaris catalans que combatien a la Primera Guerra Mundial amb l’objectiu de fer visibles les reivindicacions nacionals de Catalunya

Fa tot just un segle, l’Onze de Setembre de 1915, la Unió Catalanista -una plataforma política que aglutinava sindicats i associacions catalanistes- va lliurar una bandera estelada a tres voluntaris catalans que combatien a les trinxeres de la Primera Guerra Mundial, enrolats a la Legió Estrangera francesa, amb la voluntat d’aconseguir reconeixement internacional de les demandes catalanes i, de retruc, obtenir suport polític pel servei prestat. L’entrega de la bandera formava part de l’estratègia per intentar fer visible més enllà de les fronteres catalanes aquest símbol de la lluita per la llibertat.

Però en el front se’n va perdre la pista. Sembla que el voluntari Camil Campanyà la va portar fins al front de Verdum, a França. I el que va passar a partir d’aquell moment amb la bandera és una incògnita. S’especula que Campanyà va morir en combat i que fou enterrat a París, embolcallat amb la bandera, però l’historiador Joan Esculies posa en entredit aquesta teoria perquè “no era permès dur al front cap bandera que no fos la de la Legió Estrangera francesa”.

En tot cas, el rastre d’aquella estelada es va recuperar l’any 2008, quan la néta del doctor Josep Solé i Pla -dirigent de la Unió Catalanista entre 1917 i 1920 i president del Comitè de Germanor amb els Voluntaris Catalans- va trobar les restes de la bandera a les golfes de casa seva. Se’n conservava només el terç superior, amb el triangle blau i l’estel blanc sobreposats a les quatre barres. Per això va ser necessària la intervenció Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya.

El 2008, el Museu d'Història de Catalunya la va exposar de manera temporal coincidint amb una mostra commemorativa sobre centenari de l’estelada. També es va poder veure l’any 2014 en el mateix centre, en el marc de l’exposició "300 Onzes". Llavors, els marmessors de la bandera van cedir la senyera al Museu amb la intenció que s’exposés de manera permanent. De moment han aconseguit que des d’avui i fins a final d’any la bandera -coneguda amb el nom de l’Estelada de Verdun- es mostri en públic dins l’espai El Museu presenta, a l’espera d’ubicar-la en algun altre espai de manera permanent.

A la Vanguardia: El Museu d'Història de Catalunya ingressa la bandera estelada més antiga que es conserva
08/09/2015

A la Vanguardia: El Museu d'Història de Catalunya ingressa la bandera estelada més antiga que es conserva

Aquí teniu l'article que ha aparegut a La Vanguardia:

El Museu d'Història de Catalunya ha incorporado a sus fondos la bandera estelada (independentista) más antigua conservada, que data de 1915, según el estudio realizado por el Centro de Restauración de Bienes Muebles de Catalunya. De la bandera original se conserva sólo el tercio superior (80 x 172 cm), formado por un triángulo azul de algodón con la estrella blanca en medio superpuesto a una señera catalana y sujetado con broches metálicos a presión.

Desde hoy y hasta finales de año, la bandera se podrá visitar en la segunda planta del Museo, que lo expone en el marco del programa "El Museo presenta...". Según ha informado el Museu d'Història de Catalunya, el Onze de Setembre de 1915, ante la estatua de Rafael Casanova, conseller en cap de Barcelona durante el sitio borbónico de la ciudad, la Unió Catalanista, plataforma de entidades a cuyo amparo surgió el separatismo catalán, entregó una bandera estelada a tres voluntarios catalanes que se encontraban en Barcelona de permiso para que la llevaran al frente en la Primera Guerra Mundial como símbolo de la lucha que defendían.

Según el relato oral, el voluntario Camil Campanyà Mas llevaba la bandera cuando murió en el campo de batalla en Francia y envolvieron su cuerpo con la bandera, lo que explica que el tejido que ahora se expone estuviera manchado de sangre.

Sin embargo, el historiador Joan Esculies sostiene que "parece más bien una imagen, una recreación mitificada", pues, como él mismo recuerda, "no estaba permitido llevar al frente ningún otro pabellón que no fuera el de la Legión Extranjera francesa y el joven fue dado por desaparecido", por tanto, "lo que pasó en aquel momento con la bandera es una incógnita".

En 2008, la nieta del doctor Josep Solé Pla encontró la bandera en la buhardilla de su casa, que había sido su consulta médica antes de marchar al exilio en 1939. "Es lógico que volviera a manos del doctor Josep Solé Pla dado su cargo como presidente del Comité de Hermandad con los Voluntarios Catalanes y presidente de la Unió Catalanista entre 1917 y 1920", afirma Esculies.

Después de estar escondida durante años en el doble fondo de una librería y después guardada en la buhardilla, los descendentes de Solé Pla decidieron cederla al Museo para que la custodiara y preservara.