P
er tenir memòria i poder vèncer, cal marcar els punts on van néixer, morir o fer accions heroiques els catalans que han lluitat per la independència de Catalunya. Sinó ho fem, no haurem existit.
De fet, a qualsevol punt d'Irlanda on els herois que es van aixecar contra l'imperi britànic el 1916, estan marcats, explicats i definits. D'aquesta manera així van marcar els seus punts d'origen per a ser un estat.
Poc a poc la Fundació Reeixida, que té com a missió la recuperació i l'afirmació de la Memòria Nacional, treballa en aquesta direcció. Marcar, per el·laborar discurs, i obtenir un canvi cultural, arribar a una mentalitat de conflicte, i treballar en totes les accions amb una cultura de resistència.
Així entre altres resultats hem aconseguit:
Que l'estelada més antiga que es conserva, s'exposés durant un llarg període de temps al Museu d'Història de Catalunya.
Les nostres demandes de rcuperació de la memòria, han tingut efecte, com la consecució de que el creador de la bandera de l’estel solitari, tingui ja 3 places dedicades a ell al nostre país. Vic, Girona i Barcelona.
Que Jaume Compte tingui una plada dedicada a la seva població natal, Castelló d'Empúries.
Des de que es teoritza l´independentisme català(1870) fins a la mort de Franco(1974) el catalanisme es troba gairebé sempre de facto o per llei explícita, en forma de clandestinitat
El catalanisme polític, avui ja independentista, ha anat de bracet d’altres lluites que han fet avançar les societats avançades, republicanisme, sufragisme, feminisme, sindicalisme, antifeixisme...
Aquests son els valors que s’han de preservar i eixamplar en la lluita per a la República Catalana.
Per aquests motiu des de la Fundació Reeixida ordenem, difonem, publiquem i fer conèixer els personatges i les organitzacions que de 1870 fins el juliol de 2010 han fet avançar el moviment d’alliberament nacional.
Un dels milers de patriotes anònims que han donat la vida per la independència de Catalunya, va ser en Domènec Latorre.
L’11 de setembre de 1916, Latorre va ser detingut en el marc de diverses càrregues policials quan prenia part en l’ofrena floral a l’estàtua de Rafel Casanova.
Aquest personatge, i els que l’envoltaven, van engegar tota mena de publicacions i accions encaminades a promoure el nacionalisme memorialista, mitjançant la demanda de noms de carrers, incorporació de plaques commemoratives i construcció de monuments.
Unes activitats costoses en diners i temps però que, en cas de reeixir, permetien un ressò adequat dels personatges a recordar.
Latorre ho feu a través del seu òrgan: L’Intransigent, convertint-se fins i tot actuant com a representant a Catalunya, de molts dels casals catalanistes d’Amèrica.
La seva actuació com a propagandista de les tesis separatistes i com a promotor de recuperació de la memòria nacional, va portar-l'ho a ser denunciat per els companys de feina de l’Ajuntament de Barcelona on treballava, essent acusat pels sollevats, d’element independentista i agitador.
Essent afusellat el mes de maig de 1939 al Camp de la Bota. Els sublevats guanyadors no podien permetre que quedessin en vida, aquells qui des de feia trenta anys endarrere no s’havien aturat mai amb la seva feina d’agitació i propaganda per a la Independència de Catalunya.