FORMA PART DEL PROJECTE!

Trobem les arrels.

Recuperem la Memòria Nacional.

Mantenim l’orgull dels qui lluiten per la llibertat.

Col·labora amb Reeixida i et mantindrem informat de tots els nostres projectes.

Any 2022
Rutes de la llibertat #RutesDeLaLlibertat

L

a caiguda de Catalunya el 1939 sota les tropes feixistes fou l’avançada de l’ensulsiada de les forces de l’eix l’any en que començava la Segona Guerra Mundial.

La derrota provocà l’exili de mig milió de catalans, molts d’ells a França, abans de ser ocupada pel nazisme i controlada pel col·laboracionisme francès.

Un any després, naixia a París el Front Nacional de Catalunya, fent de la necessitat virtut la vella aspiració de la “Unió Sagrada” de tots els catalans contra l’invasor, a la manera dels diferents “fronts nacionals” que sorgiren a Europa contra l’ocupació nazi-feixista”

Els militants del FNC provenien d’Estat Català, Nosaltres Sols, Esquerra Republicana de Catalunya, la CNT i la Federació Nacional d’Estudiants, entre d’altres, van crear grups de resistència contra l’ocupació nazi en col·laboració amb els governs aliats, especialment nord-americà i britànic, però també francès i polonès.

Les xarxes clandestines del FNC a l’interior i a l’exili es bolcaren en la lluita a la rereguarda del conflicte, donant suport logístic i humà als aviadors militars aliats abatuts a França i recolzant els resistents francesos en el boicot i el sabotatge de l’administració ocupant i col·laboracionista.

En aquest context, el Pirineu, revifà i  tornà a ser aquell territori de pas (mai de barrera) i generador de vida que tingué abans del gran despoblament de finals de segle XIX i començaments del XX del que, per desgràcia, ja no se’n recuperà mai del tot.

En un període molt curt de temps (1936-1945) el trànsit humà de sud a nord i de nord a sud fou d’unes xifres impressionants de centenars de milers d’exiliats (uns cinc-cents mil) i refugiats de sud a nord (1939) i de desenes de milers d’evadits i refugiats (uns vuitanta mil) de nord a sud (1939-1945) juntament amb el trànsit doble de militants clandestins, guies “passeurs” de muntanya, estraperlistes, contrabandistes, militars regulars i espies de diverses nacionalitats.

De tot plegat n’ha quedat una traça humana per camins de muntanya, petits poblets, bordes i masies que en la darrera dècada, i des de la creació del Memorial Democràtic, s’han començat a catalogar i divulgar. El projecte més reeixit d’aquests és l’anomenat “Camins de llibertat” en el que s’ha traçat la ruta dels jueus que fugien de la persecució i l’extermini.

El projecte:

La proposta consisteix en complementar les rutes existents dels camins de llibertat d’evasió, però fent conèixer la dels militants independentistes catalans que un mes abans que els nazis entraren a París, formaren l’“Organització” que més tard esdevingué el Front Nacional de Catalunya.

Les Rutes de la llibertat

Aquest projecte vol explicar la història no prou coneguda de la participació catalana a la segona guerra mundial des d’una intencionalitat clarament de contribució a la democràcia a Europa i alhora autocentrada en la recuperació de les llibertats nacionals. La proposta consisteix en fer conèixer els passos de frontera traçats i fets per  independentistes catalans

La col·laboració amb el serveis aliats i la democràcia durant la 2a Guerra Mundial

Molts d'ells, per la seva lluita contra el feixisme, serien reconeguts i guardonats pels governs francès, britànic, nord-americà i polonès (el Govern polonès a l’exili va arribar a reconèixer el dret de Catalunya a la secessió i va donar per vàlida la seva lluita en l’àmbit internacioncional)

Llegat, memòria i victòria!

A la seva memòria

Jaume Cornudella Olivé

Certificat de l’Exèrcit americà d’agraïment per l’ajuda que va dur a terme als soldats americans que escapaven del nazis.Atorgament de la Medalla de la Llibertat amb Palma de Bronze dels Estats Units d’Amèrica.

Creu de Combatent Voluntari atorgada per l’Exèrcit Francès.Diploma de reconeixement de les seves activitats a la Resistència Francesa.Atorgament de la Creu de Guerra amb estrella de plata per l’ajuda que va donar a la Resistència Francesa,Medalla d’Honor lliurada pels Serveis de Camuflatge de material de guerra de l’Exèrcit Francès.

Certificat de l’Exèrcit britànic en agraïment als serveis prestats.Certificat del primer ministre britànic en agraïment al comportament coratjós durant la II GM. Concessió dels britànics de la King’s Commendation. 

Joan Layret Pons

Reconeixement de l’Office of the Military Attache dels EUA.Document d’agraïment del Comité National Catholique de Secours aux Réfugies d’Espagne.Diploma del Bureau de Recherches sur l’Aide apporte aux Evadés.

Carles Soler

Reconeixement del greu de sergent per la seva participació a la Xarxa Maurice.

Rosa M. Soler

Certificat acreditatiu dels serveis prestats a la xarxa d’informació i passos de frontera de les Forces Franceses Combatents a la Resistència. Document de gratitud del President dels Estats Units.

Manuel Valls de Gomis

Israel el designa Just entre els justos de les Nacions, Creu de Guerra de l’Exèrcit Francès, Medalla de la Resistència, Certificat d’agraïment de Sa Majestat Britànica, Medalla de la Llibertat amb palmes de plata de l’Exercit Americà

O

bjectius:

1-Traçar els camins i els punts de pas, i marcar-los, arribant a un acord amb la FEEC.

2-Descriure-hi les activitats desenvolupades i definir el espais de record ja existents en el seu recorregut, per tal de  reivindicar el seu llegat en el conjunt de la història del país, recordant, al mateix temps, la seva vigència, normalitzant la seva divulgació en el conjunt de la societat.

3-La ruta o rutes es traçarà geolocalitzant-la a través de GPS i se’n deixarà constància en un mapa-web.

Comptant amb el suport extern de  noves tecnologies com per exemple l’APP Wikiloc per marcar les rutes, amb les explicacions dels personatges que hi van prendre part.

4-Durant el transcurs de l’any es programaran diverses sortides conduïdes per un guia de muntanya expert i es poden recrear així la sensació de reviure la història pels mateixos camins per on van passar els seus protagonistes, experimentant les sensacions que pogueren viure en aquells temps tant difícils (cal saber el cost de que costaria).

5- Volem arribar a acords amb Ajuntaments a les dues bandes de la frontera (tant on s’expliquin i es senyalitzin aquests fets adequadament. 

6-Presentar el projecte a el Museu de l’Exili de la Jonquera (MUME), fer un acte oficial al Museu d’Història de Catalunya amb el nostre govern i els mbaixadors dels països que van guardonar aquests valents passadors, reconeixent a les famílies.

7-Fer un acte a la Catalunya Nord, o al Memorial del Camp de Ribesaltes o al d'Argelers. Lligant la lluita dels independentistes catalans amb els de la Resistència francesa, amb qui van col·laborar.

TV3. Camins de la llibertat. La història dels Passadors, que arriscaven la seva vida per salvar la d
TV3. Camins de la llibertat. La història dels Passadors, que arriscaven la seva vida per salvar la d
Notícies relacionades amb aquest projecte
Som notícia. La Fundació Reeixida estrena nou web coincidint amb els 91è aniversari de la proclamació de la República Catalana
14/04/2022

Som notícia. La Fundació Reeixida estrena nou web coincidint amb els 91è aniversari de la proclamació de la República Catalana

Avui, la Fundació Reeixida estrena un nou web coincidint amb  el 91è aniversari de la proclamació de la República Catalana per part de Francesc Macià, visibilitzant així, la feina que ha realitzat l'entitat durant aquests darrers dinou anys.

Història i protagonistes

La pàgina web conté la història de l’independentisme des de l’any 1870 amb  Josep Narcís Roca i Farreras i la seva primera proposta política, obertament independentista, fins al arribar al 10 de juliol de 2010  on molts dels mitjans de comunicació i tertulians habituals afirmen que va començar tot...)  D’aquesta manera veureu com es va teixint la lluita independentista durant aquests 140 anys, i com els estats espanyol i francès responen a les demandes d’independència del poble català. En el web s'hi poden trobar també les biografies d'homes i dones que han lluitat i defensat els ideals de llibertat de Catalunya.

Els projectes de la fundació

Agafant el relleu del bagatge independentista, desglossat en aquest web, la fundació Reeixida ha continuat treballant per la llengua, la cultura i la memòria nacional, des de 2003. 

Més enllà dels seus projectes desenvolupats tots aquest anys, i que han tingut un gran ressò com la presentació i el redisseny de la Bandera Negra presentada al Museu d’Història de Catalunya, les noves edicions del Mapa Ballester dels Països Catalans i de l’Aixafem el feixisme, l’organització de les Comissions per commemorar el centenari de l’estelada, la creació del Front Nacional de Catalunya o Nosaltres Sols, entre altres 24 projectes més.

Ben aviat n'iniciaran un de nou al Museu de l’Exili de La Jonquera i al Museu d’Història de Catalunya, a Barcelona, basant-se en les rutes d'evasió d'aliats de la Segona Guerra Mundial organitzada per militants independentistes, i que hem anomenat  "Les rutes de la Llibertat".

També començaran a donar forma pública al Museu de l’Independentisme, a través de l’Arxiu de la Memòria Nacional, per marcar les arrels i la memòria nacional.

Reeixida es vol fer gran i fa una crida a la col·laboració

Han complert dinou anys i fet grans. Ara més que mai, els hi cal un cop de mà per engegar nous projectes presents i futurs i sense col·laboració seran molt més difícils d'assolir. En aquesta línia, apunta que cadascú hi pot col·laborar a la seva manera: A través d'aportacions econòmiques, de documentació, material històric, bibliogràfic i biogràfic. 

Sumar per guanyar

Els projectes de Reeixida volen esdevenir un punt de trobada entre els marmessors de la memòria independentista d'ahir i les organitzacions d'avui, i així poder conèixer el nostre bagatge polític nacional i sumar forces per caminar cap a un futur lliure. 

Us presentem el projecte Rutes de la Llibertat, i us convidem el 28 de maig a la seva presentació al Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera
23/04/2022

Us presentem el projecte Rutes de la Llibertat, i us convidem el 28 de maig a la seva presentació al Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera

El projecte:

Presentem en públic les rutes que travessant els Pirineus, durant la Segona Guerra Mundial, van organitzar els independentistes catalans que col·laboraren amb la Resistència Francesa (Maurice Alibi), per tal de salvar de la barbàrie nazi-feixista als qui s’escapaven d’ella.

D’aquesta manera aquests lluitadors per la llibertat travessaren per la frontera a jueus, integrants del Govern Polonès, aviadors nord-americans i britànics, un ministre belga, el senador francès Tizier, Maurice Clavel i el ministre francès de la guerra Monteil, els fills del quals havien estat afusellats pels nazis entre molts d’altres... Arribant al punt que un dels integrants de les cadenes d’evasió és l’únic català just entre els justos, guardonat per De Gaulle, el rei d’Anglaterra i el president dels EUA.

 

La proposta consisteix en:

Complementar les rutes existents dels camins de llibertat d’evasió, però fent conèixer la dels militants independentistes catalans que un mes abans que els nazis entraren a París, formaren l’“Organització” que més tard esdevingué el Front Nacional de Catalunya (Moviment de resistència davant l’ocupació de l’estil d’altres moviments contemporanis a la resta del món davant la invasió dels règims totalitaris als quals combatien), operaren de 1939 fins al 1945.

Els seus integrants col·laboraren amb els serveis dels aliats i amb els governs francès, britànic, polonès (el Govern polonès a l’exili va reconèixer el dret de Catalunya a la secessió i va donar per vàlida la seva lluita en l’àmbit internacional) i nord-americà durant la Segona Guerra Mundial, per la qual cosa van ser reconeguts i guardonats per aquests governs amb medalles i certificats per la seva lluita contra el feixisme.

La notícia i la detenció del president Lluís Companys per la Gestapo i la seva entrega als franquistes i posterior assassinat al castell de Montjuic, encara feu activar més fort les  ganes d’acció dels joves que prenien part en els passos de frontera.

 

La presentació al Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera :

El proper dissabte 28/05/22 a les 12h, farem les jornades de presentació de les Rutes de la Llibertat. Comptant amb l’assistència d’historiadors i familiars dels passadors i Ajuntaments per on passaven aquests camins.

L’acte serà presentat pel director del centre, Enric Pujol.

Es farà una Conferència per part del Llicenciat en història contemporània i Doctor en Ciència Política, Fermí Rubiralta.

La filla de d’un dels integrants de l’organització a qui hem posat nom en les rutes, Joana Viusà Galí.

I tancarà el president de la Fundació Reeixida, Oriol Falguera explicarà els detalls del projecte.

https://www.museuexili.cat/ca/component/jem/event/1697-presentacio-de-les-rutes-de-la-llibertat

1 de juny. Omplim l'auditori del Museu d'Història de Catalunya per presentar les Rutes de la Llibertat
01/05/2022

1 de juny. Omplim l'auditori del Museu d'Història de Catalunya per presentar les Rutes de la Llibertat

El projecte:

Presentem en públic les rutes que travessant els Pirineus, durant la Segona Guerra Mundial, van organitzar els independentistes catalans que col·laboraren amb la Resistència Francesa (Maurice Alibi), per tal de salvar de la barbàrie nazi-feixista als qui s’escapaven d’ella.

D’aquesta manera aquests lluitadors per la llibertat travessaren per la frontera a jueus, integrants del Govern Polonès, aviadors nord-americans i britànics, un ministre belga, el senador francès Tizier, Maurice Clavel i el ministre francès de la guerra Monteil, els fills del quals havien estat afusellats pels nazis entre molts d’altres... Arribant al punt que un dels integrants de les cadenes d’evasió és l’únic català just entre els justos, guardonat per De Gaulle, el rei d’Anglaterra i el president dels EUA.

 

La proposta consisteix en:

Complementar les rutes existents dels camins de llibertat d’evasió, però fent conèixer la dels militants independentistes catalans que un mes abans que els nazis entraren a París, formaren l’“Organització” que més tard esdevingué el Front Nacional de Catalunya (Moviment de resistència davant l’ocupació de l’estil d’altres moviments contemporanis a la resta del món davant la invasió dels règims totalitaris als quals combatien), operaren de 1939 fins al 1945.

Els seus integrants col·laboraren amb els serveis dels aliats i amb els governs francès, britànic, polonès (el Govern polonès a l’exili va reconèixer el dret de Catalunya a la secessió i va donar per vàlida la seva lluita en l’àmbit internacional) i nord-americà durant la Segona Guerra Mundial, per la qual cosa van ser reconeguts i guardonats per aquests governs amb medalles i certificats per la seva lluita contra el feixisme.

La notícia i la detenció del president Lluís Companys per la Gestapo i la seva entrega als franquistes i posterior assassinat al castell de Montjuic, encara feu activar més fort les  ganes d’acció dels joves que prenien part en els passos de frontera.

 

La presentació al Museu d’Història de Catalunya, a Barcelona

També ens plauria que ens acompanyéssiu, el dimecres 1/06/22 a les 12h on es farà la presentació oficial, amb historiadors i familiars de passeurs, representant del nostre govern, Ajuntaments, Memorial Democràtic, Càrrecs del Govern per a la promoció i la defensa dels Drets Humans i cònsols dels governs dels països que van donar cobertura i ajut a aquests lluitadors per la llibertat.

L’acte serà presentat pel president de la Fundació Reeixida, Oriol Falguera

Es farà una Conferència per part del Llicenciat en història contemporània i Doctor en Ciència Política, Fermí Rubiralta.

El fill de d’un dels integrants dels passador de l’organització a qui hem posat nom en les rutes, Aleix Font, ens glossarà la figura del seu pare.

Podreu gaudir d’una exposició de materials originals, mapes, carnets, documents, títols que els governs aliats van donar a aquests militants.

Presentem públicament una part del recorregut de les Rutes de la Llibertat durant la Via Pirinenca
08/05/2022

Presentem públicament una part del recorregut de les Rutes de la Llibertat durant la Via Pirinenca

Presentem públicament una part del recorregut d’una d’elles el 2 de juliol, dins de la Via Pirinenca organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana, Gure Eusko i la FEEC.

https://viapirinenca.cat/

No hi falteu! Si voleu reviure el que sentien els lluitadors per la llibertat.

A través de l'App Wikiloc ja podeu descarregar-vos les Rutes de la Llibertat
09/05/2022

A través de l'App Wikiloc ja podeu descarregar-vos les Rutes de la Llibertat

Tot Seguit us fem arribar les indicacions per on passen les rutes, i quins protagonistes passaven per elles.

Si premeu el següent enllaç, podreu anar a l'App Wikiloc per tal de seguir-les.

 

Ruta 1: RUTA GREGORI FONT CATIVIELA – OCTAVI VILADROSA I JOSA

Banyuls de la Marenda (Rosselló) Estat Francès – Colera i Llançà (Alt Empordà) – Barcelona

Jaume Martínez Vendrell i Enric Pagès seran els primers militants independentistes a fer aquesta ruta, i més tard la faran Gregori Font, Joan Sardà Verdier i Octavi Viladrosa. 

La ruta es podria fer pel coll de Rumpisó (versió curta) o pel coll de Banyuls.

Els municipis implicats serien: Banyuls, Portbou, Colera, Rabós, Vilamaniscle i Llançà

 

Ruta 2: RUTA Manuel Valls de Gomis - Jaume Cornudella olivé – RUTA JEAN OLIBÓ

La mateixa via d'escapada des de Perpinyà (Rosselló) Estat Francès ajudats per l’alcalde de Sant Cebrià de Rosselló(Rosselló) Estat Francès, Jean Olibó, acabant així el recorregut d’escapada de la Xarxa Maurice de la Resistència francesa.

Hi havia tres vies, per tant era un compendi de les anteriors. Des de Perpinyà se sortia en cotxe direcció a l'inici de la caminada (a la Cerdanya, al Vallespir o a la Marenda) segons calgués cap a:

la Cerdanya (Puigcerdà) RUTA Manuel Valls de Gomis

El Vallespir (Sant Llorenç de Cerdans) Jaume Cornudella olivé

o l’Albera (Coll de Banyuls) RUTA JEAN OLIBÓ

Que mitjançant tren una vegada passada la frontera, s’arribava a Barcelona.

 

Ruta 3: RUTA Joan Sardà Verdier – JAUME MARTÍNEZ VENDRELL

Els passos de frontera organitzats començaran amb una primera ruta des de Sant Llorenç de Cerdans (Vallespir) Estat Francès fins a Olot (Garrotxa), per acabar a Barcelona.

Els municipis implicats serien: Costoja, Sant Llorenç de Cerdans, Albanyà, Montagut, Castellfollit, sant Joan les Fonts, Olot

 

Ruta 4: RUTA ENRIC PAGÈS I MONTAGUT – RUTA MANUEL VIUSÀ I CAMPS

La Cerdanya, era travessada per Enveig (Alta Cerdanya) cap a Puigcerdà (Baixa Cerdanya)

També per Osseja (Alta Cerdanya) cap a Puigcerdà (Baixa Cerdanya)

Per totes aquestes rutes, els independentistes catalans arribaren a salvar milers de vides de perseguits pel nazifeixisme. De fet un d’ells, és l’únic català reconegut per l’Estat d’Israel, Just entres els justos.

Una vegada arribats Barcelona, on eren enviats al consolat britànic o al polonès (Situat aleshores al c/Fontanella, 10) per poder passar a Lisboa i d’allà arribar a Anglaterra, amb els documents falsos que els havien proveït els integrants del FNC.

 

Ja sortim a el setmanari El Temps: Els camins de l’independentisme català per contribuir a la victòria aliada
24/05/2022

Ja sortim a el setmanari El Temps: Els camins de l’independentisme català per contribuir a la victòria aliada

La Fundació Reeixida ha presentat les anomenades “Rutes de la llibertat”, una sèrie d’itineraris organitzats per combatents catalans independentistes que van col·laborar amb la resistència francesa i que van facilitar la fugida de milers de perseguits polítics, així com l’organització armada i les comunicacions diplomàtiques en el context de la Segona Guerra Mundial. Expliquem aquesta història.

La derrota de 1939 no va ser, ni de bon tros, motiu per abandonar la lluita. Amb el país sotmès a l’exèrcit ocupant del general Franco, les coses encara podien anar a pitjor si es consumava la victòria de les potències de l’Eix durant la Segona Guerra Mundial. Aquell conflicte es va iniciar, exactament, cinc mesos després del final de la Guerra d’Espanya, al setembre d’aquell any.

Diversos combatents catalans van poder participar en aquell conflicte després d’haver fugit de l’Espanya franquista. Molts d’aquells catalans van anar a parar a França, quan aquest estat encara no havia estat ocupat pel nazisme. De manera immediata, el règim de Vichy, col·laboracionista amb el III Reich, s’imposaria en bona part d’aquest país.

Va ser en aquell context tan convuls que, al maig del 1940, el Front Nacional de Catalunya es constituïa de manera discreta en un petit pis de París, on vivia el rellotger Joan Massot i Rodamilans. Aquella agrupació es creava amb la voluntat de teixir complicitats internacionals que contribuïren a acabar amb la dictadura franquista i a fer possible la independència de Catalunya una vegada es produira la victòria aliada en la Segona Guerra Mundial.

L’FNC, que cal no relacionar amb el partit independentista d’extrema dreta que utilitza aquestes sigles, es fundava emmirallant-se en els diversos “fronts nacionals”, que, arreu d’Europa, s’havien constituït amb la voluntat de plantar cara als exèrcits ocupants dirigits pel nazisme i pel feixisme. La conformació d’aquell front va ser possible gràcies al pacte de col·laboració entre Daniel Cardona, màxim dirigent de Nosaltres Sols!, i Joan Cornudella, líder d’un dels dos sectors de l’aleshores escindit Estat Català. També hi va haver la implicació de militants procedents d’Esquerra Republicana de Catalunya, del sindicat anarquista CNT o de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC), que van contribuir a la creació d’una entitat capaç de col·laborar amb altres grups de resistència i amb els governs aliats contra l’ocupació nazi. Entre els governs amb qui van arribar a interlocutar hi havia el francès, el polonès, el nord-americà o el britànic.

Entre les moltes altres activitats que va desenvolupar l’FNC hi havia la d’informar els exèrcits aliats dels moviments militars espanyols, la col·laboració amb els serveis d’espionatge de països democràtics o l’establiment de rutes d’evasió des de les quals van poder fugir jueus, aviadors que havien caigut en territori enemic o a través de les quals van fer circular informació d’interès per als aliats. Són justament aquestes rutes d’evasió, les “Rutes de la llibertat”, el que la Fundació Reeixida dona ara a conèixer amb tot un seguit d’actes i activitats per reforçar i divulgar el valor historiogràfic d’aquests camins amagats que formen part de la història de Catalunya i, també, de l’independentisme català.

La Fundació Reeixida, fundada el 2003 per “divulgar la cultura i la llengua catalana” i amb la voluntat de “normalitzar la relació entre els diferents territoris” dels Països Catalans, recupera ara aquests camins per a “expandir la història no prou coneguda de la participació catalana a la Segona Guerra Mundial amb la voluntat de contribuir a la democràcia a Europa i centrant-se en la recuperació de les llibertats nacionals”. Una història reflectida en aquestes rutes, establertes pel Pirineu, que ara seran traçades, marcades i geolocalitzades per ser identificades a través del GPS i amb l’appWikiloc, tot incloent –en aquesta darrera plicació– les explicacions sobre els personatges que les van recórrer.

La fundació també organitzarà eixides guiades per a “fer reviure la història” als qui s’animen a fer els recorreguts, i també ha expressat la intenció d’arribar a acords amb ajuntaments dels dos costats del Pirineu perquè s’impliquen en l’adequació d’aquestes rutes i en detalls com ara la senyalització. Alhora, el pròxim 28 de maig, el Museu de l’Exili de la Jonquera, a l’Alt Empordà, acollirà una jornada de presentació oficial d’aquest programa amb historiadors i familiars dels passadors que culminarà amb una altra cerimònia al Museu d’Història de Catalunya l’1 de juny, que comptarà amb ambaixadors dels Estats que van reconèixer la lluita democràtica dels catalans que es van implicar en la Segona Guerra Mundial. No debades, Jaume Cornudella, un dels dirigents més destacats de l’FNC, va ser reconegut tant per la República Francesa com pel president dels Estats Units (1953-1961) per aquest motiu.

En total, la Fundació Reeixida treballa en l’adequació de quatre rutes pirinenques. La primera d’aquestes connecta Banyuls de la Marenda, al Rosselló, amb Llançà, a l’Alt Empordà. Batejada com Ruta Gregori Font i Cativiela – Octavi Viladrosa, va ser explorada per primera vegada pels militants Jaume Martínez Vendrell (1915-1989), membre de Nosaltres Sols! i militant de l’Exèrcit Popular Català (EPOCA), ja durant el franquisme; i per Enric Pagès i Montagut, membre de la FNEC i un dels qui van negociar amb el consolat britànic per obtenir garanties de reconeixement internacional de Catalunya una vegada s’acabara la Segona Guerra Mundial. Però el nom de la ruta homenatja altres dos històrics combatents. D’una banda, Gregori Font i Cativiela (1913-1991), integrant de Nosaltres Sols!, participant en els fets d’octubre del 1934 i membre de la columna que va intentar recuperar Mallorca entre agost i setembre del 1936 després de l’ocupació franquista a inicis de la guerra. Als camps de concentració francesos va coincidir amb militants independentistes, amb els quals va lluitar a França per la victòria aliada i va ser empresonat durant el franquisme per haver sigut descobert amb explosius al servei de l’FNC. Pel que fa a Octavi Viladrosa (1922-2004), oriünd del barri de Gràcia i vinculat a l’Orfeó Gracienc, va presidir Estat Català en aquest districte i va formar part, només amb 14 anys, del servei d’ordre que va organitzar la rebuda del president Lluís Companys i del govern català després de ser alliberats a la primavera del 1936, quan havien estat dos anys empresonats pels fets del 6 d’octubre. Militant de l’FNC durant el franquisme, es va exiliar a Andorra després d’haver intentat penjar, amb altres companys de militància, una bandera catalana a l’estadi de Montjuïc en la final de l’anomenada Copa del Generalísimo –avui Copa del Rei– de 1946, que disputaren el València i el Reial Madrid.

La segona ruta assenyala la via d’escapada des de Perpinyà gràcies a l’ajuda de l’alcalde de Sant Cebrià de Rosselló, Jean Olivó, per posar fi al recorregut de fugida de la resistència francesa. Aquest trajecte té tres itineraris possibles que trobaven el punt i final a Puigcerdà (Baixa Cerdanya), Sant Llorenç de Cerdans (Vallespir) o a la serra de l’Albera. El camí que clou a Puigcerdà rep el nom de Manuel Valls de Gomis (1914-2002), militant prèviament de la Unió Democràtica dels anys trenta, quan estava dirigida per Manuel Carrasco i Formiguera, nomenat el 6 d’octubre de 1934 cap d’escamots per part del conseller Josep Dencàs i fundador, a l’agost del 1936, de la columna Pau Claris. Els altres dos camins, que clouen al Vallespir i a l’Albera reben el nom dels esmentats Jaume Cornudella i Jean Olivó, respectivament.

Tercerament hi ha una ruta de passos de frontera organitzats des de Sant Llorenç de Cerdans fins a Olot, a la Garrotxa, per arribar a Barcelona després d’haver superat diversos municipis. Aquest itinerari rep el nom de Joan Sardà Verdier – Jaume Martínez Vendrell. El primer (1910-2002), militant de Nosaltres Sols!, va ser empresonat pels fets d’octubre de 1934 i apallissat, segons asseguren des de la Fundació Reeixida, entre altres coses per no voler parlar castellà als seus torturadors. Sardà va ser, també, durant la Guerra d’Espanya, voluntari a l’expedició per alliberar Mallorca, dirigida pel capità Alberto Bayo.

Per últim hi ha la ruta Enric Pagès i Montagut - Manuel Viusà i Camps. Aquest últim (1918-1988) va ser l’encarregat de les finances i de l’aparell de propaganda de l’FNC des de Terrassa, al Vallès Occidental, i qui, ja en el context de la Segona Guerra Mundial, va organitzar un petit taller d’ajuda a la resistència francesa “en el qual elaboraven documentació falsa que servia als guies i als enllaços de l’FNC dedicats a passar clandestinament aviadors aliats caiguts en territori enemic, aliats en serveis especials, jueus que fugien del nazisme i altres perseguits”, indiquen des de la Fundació Reeixida. Viusà també va participar en la festa de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat el 27 d’abril de 1947. Perseguit per les autoritats, va anar a viure a la Catalunya Nord, concretament a Canet de Rosselló, des d’on va poder dedicar-se, també, a la pintura. Més tard, vivint a París, ell i la seua dona, Gertrudis Galí, van editar el mitjà escrit portaveu de l’FNC Per Catalunya. A la capital francesa, segons expliquen des de Reeixida, personalitats com els cantautors Lluís Llach, Ovidi Montllor i Raimon, el president Josep Tarradellas o l’editor Max Cahner van trobar-se amb Viusà, que dona nom a una ruta que connectava la Cerdanya, concretament Enveig, a la part de l’estat francès, amb Puigcerdà, per després arribar a Barcelona. Per aquest itinerari van poder fugir jueus que, una vegada a Barcelona, eren enviats al consolat britànic o al polonès per poder passar a Lisboa i, des d’allà, a Anglaterra.

Sàpiens: La Fundació Reeixida recorda la lluita catalana contra el feixisme amb les Rutes de la Llibertat
26/05/2022

Sàpiens: La Fundació Reeixida recorda la lluita catalana contra el feixisme amb les Rutes de la Llibertat

La Fundació Reeixida recorda la lluita catalana contra el feixisme amb les Rutes de la Llibertat

El projecte vol donar a conèixer els camins d'evasió traçats per independentistes catalans durant la Segona Guerra Mundial i explicar la seva contribució en la lluita contra el feixisme

Durant la Segona Guerra Mundial, alguns catalans que col·laboraven amb la Resistència francesa van organitzar rutes per ajudar aquelles persones que fugien de la barbàrie nazi a travessar els Pirineus. Jaume Cornudella Olivé, Joan Layret Pons, Carles Soler, Rosa M. Soler i Manuel Valls de Gomis són alguns dels passadors que van ajudar a creuar la frontera jueus, aviadors britànics i nord-americans i membres dels governs francès, belga i polonès, i que avui són recordats a les Rutes de la Llibertat que promou la Fundació Reeixida.

Aquestes rutes, que complementen els ja existents Camins de Llibertat d’Evasió, volen donar a conèixer els recorreguts que feien alguns dels militants independentistes catalans que el 1940, des de l’exili, van fundar a París el Front Nacional de Catalunya, un moviment de resistència davant l’ocupació nazi. Els seus integrants provenien d’Estat Català, Nosaltres Sols!, Esquerra Republicana de Catalunya, la CNT i la Federació Nacional d’Estudiants, entre d’altres, i col·laboraven amb els governs aliats.

La presentació de les rutes, en dos actes
La Fundació Reeixida presentarà el projecte de les Rutes de la Llibertat en dos actes, el primer dels quals tindrà lloc el 28 de maig, a les 12 h, al Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera. La jornada inclourà una conferència a càrrec de l’historiador Fermí Rubiralta i comptarà amb l’assistència d’historiadors i familiars d’alguns dels passadors, com Joana Viusà Galí, filla d’un dels integrants de l’organització i a qui s’ha dedicat una de les rutes. A continuació, la presentació oficial se celebrarà el dimecres 1 de juny, a les 12 h, al Museu d’Història de Catalunya, a Barcelona, en un acte en què també participaran historiadors i familiars dels homenatjats, com Aleix Font, que també ha donat nom a una de les rutes. 

Podeu consultar tota la informació sobre el projecte al web de les Rutes de la Llibertat, juntament amb les biografies dels seus protagonistes. A més, les rutes s’han traçat i geolocalitzat a l’App Wikiloc per posar-les a l’abast de la ciutadania.
 

La Mañana: El MUME reivindica els paisatges fronterers de memòria amb dues noves rutes turístiques
26/05/2022

La Mañana: El MUME reivindica els paisatges fronterers de memòria amb dues noves rutes turístiques

El MUME reivindica els paisatges fronterers de memòria amb dues noves rutes turístiques

Les Rutes de la llibertat reivindiquen el paper dels independentistes que van participar en la Segona Guerra Mundial

El Museu Memorial de l’Exili (MUME) de la Jonquera presenta aquest cap de setmana dues noves propostes de divulgació històrica centrades a reivindicar els paisatges de memòria. Es tracta del projecte les Rutes de la llibertat ‒dedicat a la memòria dels catalans que van lluitar en la Segona Guerra Mundial‒ i la ruta dels búnquers de defensa fronterera de la Jonquera, que recorre les diverses construccions militars que es conserven en aquesta zona.

El primer projecte, les Rutes de la llibertat, es presenta dissabte, 28 de maig, a les 12 de migdia, a l’aula pedagògica del MUME. Es tracta d’una iniciativa de la Fundació Reeixida, dedicada a divulgar la cultura catalana. L’acte serà presentat pel director del MUME, Enric Pujol. L’historiador i doctor en Ciències Polítiques Fermí Rubiralta impartirà la conferencia “Resistència nacional i passos de frontera al nord i sud de l’Albera. L’independentisme i la lluita antifeixista durant la Segona Guerra Mundial”. Posteriorment, el president de la Fundació Reeixida, Oriol Falguera, explicarà els detalls de la nova proposta turística.

Les Rutes de la llibertat

Es tracta d’un nou projecte centrat en els camins que van fer servir els independentistes catalans durant l’esclat de la Segona Guerra Mundial, abans que els nazis ocupessin París. Aquells militants van formar l’Organització, que més tard esdevingué el Front Nacional de Catalunya.

En un període molt curt de temps (1936-1945) els Pirineus van registrar un trànsit humà ‒de sud a nord i de nord a sud– de xifres impressionants. Hi passaren centenars de milers d’exiliats i refugiats, juntament amb militants clandestins, guies “passadors” de muntanya, estraperlistes, contrabandistes, militars regulars i espies de diverses nacionalitats. De tot plegat, n’ha quedat una traça humana per camins de muntanya, petits poblets, bordes i masies que en la darrera dècada, i des de la creació del Memorial Democràtic, s’han començat a catalogar i divulgar.

El projecte més conegut és l’anomenat Camins de llibertat, promogut pel Memorial Democràtic, que ha traçat la ruta dels jueus que fugien de la persecució i l’extermini. El projecte de les Rutes de la llibertat es presenta ara com a complementari a aquest darrer, amb l’objectiu d’explicar la història de la participació catalana a la Segona Guerra Mundial, des d’una perspectiva centrada en la recuperació de les llibertats nacionals. Així, la ruta dona a conèixer els passos de frontera traçats per independentistes catalans. Molts d’ells van ser reconeguts i guardonats pels governs francès, britànic, nord-americà i polonès per la seva lluita contra el feixisme.

Els búnquers de la Jonquera

La segona de les propostes es presenta al MUME diumenge, 29 de maig. Es tracta d’una ruta que inclou alguns dels prop de quaranta búnquers construïts a la zona fronterera de la Jonquera entre 1943 i 1955. Els més antics ‒una quinzena‒ van ser declarats Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) l’any 2019.

A la comarca de l’Alt Empordà encara es conserven més de 2.000 búnquers. La zona concentra la major densitat d’obres defensives de tot el Pirineu, ja que la comarca era una de les zones més accessibles des de França. Se’n van construir més de 5.000, de diverses tipologies: observatoris, refugis, búnquers per a metralladora, fusell metrallador, canó antitanc, morters, etc.

Actualment ja es poden visitar dos dels búnquers, però la nova ruta que oferirà properament el MUME dissenyarà un circuit circular, d’uns 6 km de recorregut, per poder visitar un total de sis construccions. La ruta començarà i acabarà al MUME, serà apta per a tots els públics i es podrà completar en una caminada d’una hora, aproximadament.

La Mira: Quan lluitar pel país salva el món
27/05/2022

La Mira: Quan lluitar pel país salva el món

Quan lluitar pel país salva el món

Gregori Font és el primer militant independentista a obrir un pas fronterer clandestí a l’Albera el 1939. L’independentisme salva milers de vides passant la frontera a la Segona Guerra Mundial. Catalans com Font es juguen la vida per la llibertat de tots

Gregori Font (1913-1991) és el primer militant independentista que torna de l’exili. El primer que travessa la frontera clandestinament. El primer que engega una ruta a l’Albera des de la Catalunya Nord per tornar a la Catalunya ocupada. Està derrotat. Però també determinat. Ferm. Està disposat a jugar-se la vida per un ideal: la llibertat del seu país. Militant independentista de Nosaltres Sols!, vol forjar la resistència amb els seus compatriotes. Han perdut, han fugit, però ara cal tornar-hi. Travessant la frontera. Han d’organitzar-se per reconstruir la unitat independentista. És juliol de 1939. I el que no sap és que aquell viatge no serà el darrer. Que no pararà de travessar la frontera i que salvarà moltes vides.

Tot comença als camps de concentració francesos. És febrer de 1939. Adeu, Catalunya; hola, exili. Aquí brota la llavor del Front Nacional de Catalunya (FNC), que naixerà el 1940 a París. Gregori Font primer va al camp de concentració de Sant Cebrià. Després al Llenguadoc, al camp dels catalans d’Agde. Quan tornaran a casa? Quan no hi hagi neu al Canigó, prometen els soldats catalans. I arriba l’estiu. La neu s’ha fos i cal complir la paraula. “Per passar a l’altra banda de la frontera, el meu pare era el candidat número u. Era molt llançat, no tenia por, tenia empenta i carisma. Es feia amb tothom. Ell va originar la ruta a l’Albera.” Ens ho explica Aleix Font, un dels cinc fills de Gregori Font. No les tenien totes.

Des dels camps, els exiliats ja oloren l’avenç de l’altre feixisme. “Començarà una altra guerra més grossa als països europeus. Els alemanys aniran contra França, els francesos s’hauran de defensar i aniran reculant fins a arribar als Pirineus. Allà, hi serem nosaltres per ajudar-los, contra els franquistes i els nazis. Serà el moment de la independència de Catalunya.” Això ho diu Jaume Martínez Vendrell, enmig d’aquell caos de pors, a en Gregori, el seu gran amic de la Colònia Güell, el seu company des de la infància. Sempre havien estat junts, i ara també al camp. Ells tenen aquesta missió des de sempre: “Havien de tornar per començar a organitzar la resistència”, recorda l’Aleix. I comencen a treballar-hi.

Des de l’inici fins al final de la Segona Guerra Mundial, el Front Nacional de Catalunya dona suport als aliats i a la resistència francesa en la seva lluita contra el nazisme. Confien que així Catalunya tindrà una oportunitat per al seu alliberament nacional quan s’hagi guanyat la guerra. Què fan? S’adonen que el Pirineu no és una frontera: és llibertat. És salvació. Les persones corren a banda i banda. Les xifres humanes són colossals. De sud a nord: de la Guerra dels Tres Anys a l’Estat espanyol travessen els Pirineus unes 500.000 persones. Del nord al sud: de la guerra europea en baixen unes 80.000 persones, fugitius, refugiats. I després el trànsit doble, de dos sentits, de les carreteres naturals pirinenques: passadors de muntanya, militants clandestins, estraperlistes, contrabandistes, militars regulars i espies. Els militants de l’FNC es juguen la vida a banda i banda de frontera per passar persones que fugen del nazisme. Són els constructors que obren les rutes de pas al Pirineu: salven milers de vides (la Fundació Reeixida ha fet el projecte d’aquestes “Rutes de la llibertat” creades per l’independentisme català). Gregori Font construeix la primera ruta de la llibertat humana: des de Banyuls de la Marenda (Rosselló) fins a Colera i Llançà (Alt Empordà) i acabant a Barcelona. Com ho fa?

A començaments de juliol de 1939, Font es va escapar del camp de concentració d’Agde. No era la primera vegada que ho feia. Aquest cop ell i el seu amic Jaume Martínez Vendrell van aprofitar una autorització que tenien per anar a correus. Custodiats per gendarmes, van arrencar a córrer i es van amagar. A Banyuls es van separar. Allà, a la vora del mar, Font havia d’emprendre tot sol el viatge cap a la Catalunya ocupada. Ho podia perdre tot, però no tenia res a perdre. L’anhel de llibertat hi estava per sobre. La resistència començava a l’Albera. Comença a caminar.

Va agafar un camí a Banyuls i va pujar la carena fins al Querroig. A dalt, va continuar en direcció a ponent per evitar la vall de Portbou, plena de guàrdies civils, fins a aparèixer a la vall de Colera. Ja havia travessat la frontera. Va prendre un corriol muntanya avall fins a arribar al Mas Tarragona, a prop de Molinàs (Alt Empordà). En aquella masia, una senyora el va avisar de la presència de soldats franquistes més avall. Sang freda. Font els va evitar per l’esquerra fins a arribar a la riera que acabava a Colera. Allà, va agafar la via del tren fins a Llançà, on va dormir a la sorra de la platja.

L’endemà coneix un grup de noies que li van presentar Enric Pagès, també militant independentista. Li va deixar un salconduit per viatjar amb tren i anar a Barcelona, i Font va prometre que l’hi tornaria. De l’Alt Empordà a Barcelona, per poder trobar-se d’amagat amb la família a la Colònia Güell. Ells li van aconseguir un altre salconduit i en Gregori va remuntar cap a la frontera. Abans de passar a la banda francesa, però, va tornar el permís a Pagès. No el volia comprometre. I altra vegada el mateix camí, Albera amunt i Albera avall, esquivant la policia. Ja no pararà. Ja ho té. El salconduit que conservava el va falsificar per a tota la resta de militants del naixent Front Nacional de Catalunya. Primera ruta de la llibertat inaugurada.

El camí construït per en Gregori mesos després serviria per organitzar la resistència, salvar jueus i aviadors aliats i fer contraban. Ho va fer tot sol. Més endavant, utilitzarien el pas desenes de vegades. Hi anirien i hi tornarien. “La raó de fer el pas era política. Volien posar en contacte l’exili amb l’interior per coordinar l’oposició a Franco. De passada, també salvaven gent a canvi que els aliats els ajudessin a fer la independència. Se suposava que quan la Segona Guerra Mundial s’acabés o entressin per aquí, ens afavoririen. Si hagués estat per diners, no ho haurien fet”, explica Aleix Font, que va créixer amb les històries del seu pare. Amb la consciència militant. Amb la clandestinitat com a rerefons. I ell escoltant el passat del seu pare, que sempre és ben viu.

“Quan jo vaig néixer, el meu pare estava controlat. Cada vegada que venia el Franco a Barcelona, havia de passar la nit a la caserna de la Guàrdia Civil. A casa era normal això.” A l’inici de l’adolescència, l’Aleix ja sabia qui era el seu pare. Sabia que havia estat passador i que havia creat la ruta a l’Albera. No li amagava res. Si li preguntava coses, li n’explicava. “Jo de gran volia ser com ell”, confessa. “El pare em deia: «Si mai t’agafa la policia, no has de dir res, que et torturin, que et matin, però no diguis mai res. Si parles, en voldran saber més, i quan no ho sàpigues t’apallissaran igualment. Pallissa per pallissa, t’ho guardes». Quan jo era jove deia que sí, però quan vaig començar a ser-ne més conscient vaig veure molt aviat que no podia ser com el pare”, reconeix. Concepció Sospedra, la dona de l’Aleix i jove d’en Gregori, ho corrobora: “Tenia molta empenta. Molta sang freda. Els tenia ben posats”.

En Gregori va néixer a l’Aragó el 1913 però quan caminava ja vivia a la Colònia Güell. “El meu pare tenia un amic molt amic, el Jaume Martínez Vendrell. Era més jove que el meu pare, era el noi bo del poble. Quan algú a la Colònia necessitava alguna cosa, hi anava el Jaume i ho feia. Era de missa. El meu pare no. Ell era al revés, era el dolent del poble. Es barallava amb tothom. Per aquelles coses, van coincidir i es van fer amics.” Sempre anaven junts. De ben jove, en Jaume era independentista. Va tenir contactes amb Daniel Cardona, de Sant Just, i va unir-se al seu partit, Nosaltres Sols!, una escissió radicalitzada d’Estat Català. Només tenia setze anys. “Al Jaume jo el vaig conèixer. Venia de vegades a casa i era el padrí de la meva germana. Era un home que convencia. Quan explicava una cosa, la raonava, te’n feia veure el perquè i no tenies altra sortida que dir: «Doncs té raó, no hi ha cap més opció». Al meu pare el va convèncer igual, amb lògica i sense pressa. No va tenir cap més remei que anar amb els catalanistes.” Font també va unir-se a Nosaltres Sols! amb només divuit anys. Alhora, estava sindicat a la CNT, majoritària al poble.

Quan la guerra va esclatar el 1936, l’experiència militar d’en Gregori era nul·la. No havia agafat una arma en la seva vida. “El pare no va anar a fer el servei, era exempt de cupo. Quan tenien prou soldats, ja no en volien més.” Això no el va aturar. Havia de frenar el feixisme. Juntament amb la colla de la Colònia, va anar a 

Ràdio Arrels: Les Rutes de la Llibertat es presenten al MUME de la Jonquera aquest dissabte
27/05/2022

Ràdio Arrels: Les Rutes de la Llibertat es presenten al MUME de la Jonquera aquest dissabte

Les Rutes de la Llibertat es presenten al MUME de la Jonquera aquest dissabte

ENTREVISTA - Oriol Falguera president de la Fundació Reeixida, a l'origen d'aquesta iniciativa

Si fins ara es coneixen sobretot les rutes de la Retirada, és a dir les que es van passar per fugir, ara la Fundació Reeixida fomenta les que un grup d'independentistes van utilitzar per passar en un sentit i en l'altra durant el franquisme per lluitar activament contra ell. Són Les Rutes de la Llibertat que porten el nom dels seus utilitzadors com Jaume Cornudella Olivé, Joan Layret Pons o encara Manuel Valls de Gomis. Eren membres del "Front Nacional de Catalunya" fundat a París i que no té res a veure amb el partit polític francès fundat per Jean-Marie Le Pen.

Per descobrir aquests itineraris i tota la informació d'aquesta part de la història es pot visitar la web de la Fundació, les presentacions d'aquestes rutes es faran aquest dissabte 28 de maig al Museu Memorial de l'Exili a la Jonquera, al Museu d'Història de Catalunya a Barcelona el dimecres 1 de juny. 

Es preveu també un acte a Sant Cebrià sense data concretada encara i l'estrena d'una de les rutes, entre Banyuls i Colera el 2 de juliol dins de la Via Pirinenca organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana, Gure Eusko i la FEEC.

A Rac1 la Txell Bonet, explica el projecte Rutes de la Llibertat al programa d'en Marc Giró
26/05/2022

A Rac1 la Txell Bonet, explica el projecte Rutes de la Llibertat al programa d'en Marc Giró

La periodista Txell Bonet, explica tot el períple que seguien els jueus, perseguits polítics o avidors caiguts ajudats per catalans durant la Segona Guerra Mundial.

D'aquesta manera dona a conéixer el darrer projecte de la nostra Fundació.

Com indica la periodista, les #RutesdelaLlibertat són els camins amagats pels Pirineus, que són la nostra memòria històrica.

Al següent enllaç teniu el link per poder escoltar-ho, ho trobareu a partir del minut 46’35

Parlen de nosaltres i de les Rutes de la Llibertat a Catalunya Ràdio, i ho fa Catalunya nit amb en Kilian Sebrià
27/05/2022

Parlen de nosaltres i de les Rutes de la Llibertat a Catalunya Ràdio, i ho fa Catalunya nit amb en Kilian Sebrià

Avui hem pogut disfrutar de l'explicació del nostre darrer projecte Rutes de la Llibertat, per part dels periodistes Gerard Lopez i Kilian Sebrià, durant l'espai Catalunya Nit, de Catalunya Ràdio.

Si voleu escoltar -ho, aneu a l'enllaç següent, el tall comença a minut: 39'45

El Punt Avui: La Fundació Reeixida ha presentat la campanya de difusió sobre els independentistes que van col·laborar amb la resistència francesa
29/05/2022

El Punt Avui: La Fundació Reeixida ha presentat la campanya de difusió sobre els independentistes que van col·laborar amb la resistència francesa

Rescaten quatre rutes del Front Nacional de Catalunya

 La Fundació Reeixida ha presentat la campanya de difusió sobre els independentistes que van col·laborar amb la resistència francesa ajudant persones que fugien dels nazis i el feixisme

La Fundació Reeixida va presentar ahir el projecte les Rutes de la Llibertat que passaven per la Garrotxa, l’Alt Empordà i la Cerdanya, i que els independentistes catalans que col·laboraven amb la resistència francesa van organitzar per salvar persones que fugien dels nazis i el feixisme. Aquests lluitadors per la llibertat ajudaven a travessar la frontera jueus, integrants del govern polonès, aviadors nord-americans i britànics, un ministre belga, el senador francès Tizier, Maurice Clavel i el ministre francès de la Guerra Monteil, els fills del qual havien estat afusellats pels nazis, entre d’altres.

La proposta, que es va presentar al Museu de l’Exili de la Jonquera i que es tornarà a presentar oficialment l’1 de juny al Museu d’Història de Catalunya, vol complementar les rutes que ja existeixen dels camins de la llibertat d’evasió com són les rutes dels maquis i les dels comunistes i anarquistes. “Aquestes són rutes independentistes que també han d’estar marcades”, segons va explicar Oriol Falguera, president de la Fundació Reeixida, dedicada a la divulgació de la cultura catalana i a la memòria històrica.

Les rutes documentades han estat batejades amb el nom dels independentistes que les van fer servir. La primera ruta, que porta el nom de Gregori Font Cativiela-Octavi Viladrosa i Josa, surt de Banyuls de la Marenda (Rosselló) passa per Colera i Llançà i arriba a Barcelona. “Gregori Font s’havia escapat del camp de concentració d’Agde (Occitània) juntament amb més militants de Nosaltres Sols! i seria el primer militant independentista que entraria per engegar el procés d’unitat independentista l’any 1939. La ruta es podria fer pel coll de Rumpisó o pel coll de Banyuls, i els municipis implicats serien Banyuls, Portbou, Colera, Rabós, Vilamaniscle i Llançà.

La segona ruta, l’anomenada de Manuel Valls de Gomis-Jaume Cornudella Olivé - Ruta Jean Olibó consistia en tres vies i era, per tant, un compendi de les anteriors. Des de Perpinyà se sortia en cotxe en direcció a l’inici de la caminada (a la Cerdanya, al Vallespir o a la Marenda) segons calgués anar cap a la Cerdanya (Ruta Manel Valls de Gomis), el Vallespir (Sant Llorenç de Cerdans) Ruta Jaume Cornudella, o l’Albera (coll de Banyuls (Ruta Jean Olibó), que mitjançant una vegada es travessava la frontera s’arribava a Barcelona.

La tercera ruta, la de Joan Sardà Verdier - Jaume Martínez Vendrell, comença a Sant Llorenç de Cerdans fins a Olot, i acaba a Barcelona. Els municipis implicats són: Costoja, Sant Llorenç de Cerdans, Albanyà, Montagut, Castellfollit de la Roca, Sant Joan les Fonts i Olot.

I per acabar, la quarta ruta, d’Enric Pagès i Montagut - Ruta Manuel Viusà i Camps. Travessaven la Cerdanya per Enveig cap a Puigcerdà. Per aquestes rutes, els independentistes catalans van salvar milers de vides de perseguits pel nazisme i el feixisme. Una vegada arribaven a Barcelona, eren enviats al consolat britànic o al polonès (situat llavors al carrer Fontanilla, 10) per poder passar a Lisboa i d’allà arribar a Anglaterra amb els documents falsos que els havien proveït els integrants del Front Nacional de Catalunya (FNC). A més del president de la Fundació Reeixida, en la presentació també hi van participar el llicenciat en història contemporània Fermí Rubiralta, la filla d’un dels integrants de l’organització, Joana Viusà, i el director del centre, Enric Pujol.

 

Vilaweb: Els independentistes catalans que van ajudar els fugitius de la Segona Guerra Mundial
28/05/2022

Vilaweb: Els independentistes catalans que van ajudar els fugitius de la Segona Guerra Mundial

Els independentistes catalans que van ajudar els fugitius de la Segona Guerra Mundial

La Fundació Reeixida impulsa el projecte Rutes de la Llibertat, que fa memòria de les xarxes d’evasió amb què militants del Front Nacional de Catalunya van salvar aviadors, resistents i jueus fugitius

Manuel Valls de Gomis, Octavi Vilacrosa Josa, Gregori Font Cativiela, Joan Sardà Verdier, Enric Pagès Montagut… Són noms avui pràcticament desconeguts. Tots ells van ser militants independentistes, d’aquella estirp d’homes d’acció que havien pertangut a Estat Català o Nosaltres Sols!, que havien fet la guerra el 1936 i que a l’exili s’integrarien a l’organització. És a dir, el Front Nacional de Catalunya, fundat l’any 1940 a París. A més, també van ser herois, lluitadors per la llibertat que van treballar estretament amb la Resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial, i van formar part de les xarxes d’evasió que van permetre fugir dels nazis jueus, aviadors nord-americans i anglesos, i personalitats polítiques poloneses, belgues i franceses, així com membres destacats de la resistència d’aquests països. Bons coneixedors de les muntanyes catalanes, els portaven cap a Barcelona, d’on, amb els documents falsos que els havien proveït ells mateixos i el suport dels consolats, aconseguien arribar a Lisboa, primera parada cap a Anglaterra. Aquestes activitats a molts d’ells els van implicar de rebre guardons de totes aquestes nacions. Fins i tot, un d’ells, és l’únic català considerat just entre les Nacions per Israel. Mentrestant, a la Catalunya ocupada pel règim franquista, eren detinguts, perseguits i empresonats.

El seu objectiu, tal com havia passat amb els voluntaris catalans de la Primera Guerra Mundial, era obtenir el suport dels aliats al dret de l’autodeterminació de Catalunya. Una aspiració que, certament, es va entortolligar per la realpolitik de la postguerra europea. De fet, alguns d’ells van aconseguir estirar el compromís de Polònia de convertir-se en còmplice d’una Catalunya independent. La seva és una història que ha estat oculta per històries més espectaculars, com la de l’espia Joan Pujol “Garbo”, però que va tenir una importància vital per al desenllaç de la guerra i, humanament, un valor inqüestionable. A més, situa els catalans, una altra vegada, a l’interior de la història europea i la seva tragèdia.

Les Rutes de la Llibertat, una feina de memòria

Ara, la Fundació Reeixida acaba d’enllestir el projecte Rutes de la Llibertat, que es presenta avui al Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera. Les quatre rutes porten els noms dels qui les van freqüentar i travessen la frontera per l’Albera, la Cerdanya o el Vallespir. De moment, s’han traçat les rutes amb App Wikiloc, s’han geolocalitzat i situat en un mapa-web que permet de resseguir les biografies dels seus protagonistes, però la idea és també aconseguir senyalitzar-les físicament i convertir-les en un espai de memòria.

A la presentació de la Jonquera hi participaran l’historiador Fermí Rubiralta i Joana Viusà Galí, filla del pintor Manel Viusà. Viusà i la seva dona, Gertrudis Galí, militants del FNC, van muntar durant la Segona Guerra Mundial un petit taller a Terrassa amb l’ajuda de la resistència francesa, on elaboraven documentació falsa que va servir als guies i als enllaços de les xarxes d’evasió i als jueus, resistents i soldats aliats que van fugir de la persecució i van arribar a llocs segurs. A la presentació que es farà el primer de juny al Museu d’Història de Catalunya, i a la qual estan convocats historiadors i representants institucionals i diplomàtics dels països aliats, hi assistirà Aleix Font, fill d’un altre d’aquests personatges, Gregori Font.

Font és un dels personatges que vençuts militarment, però no pas derrotats, va decidir de continuar el combat contra el feixisme i va organitzar una xarxa d’evasió per la frontera entre Banyuls i Colera i gràcies als diferents contactes de confiança que tenia a l’interior. Amb Joan Sardà i Octavi Vilacrossa, uns altres ex-combatents, van passar per aquesta ruta, fugint de la França ocupada, oficials i aviadors aliats, jueus i informació, com ara plànols dels ports d’Anvers, Rotterdam i Hamburg. El pas a l’interior els va permetre de treballar en la reorganització clandestina dels grups independentistes i en molts casos això va implicar empresonaments, condemnes i una vida de permanent fugida que, en molts casos, els tornaria a menar a l’exili.

Manuel Valls de Gomis, l’únic català just entre les nacions

Un dels perfils més interessants d’aquest grup és Manuel Valls de Gomis. Nascut a Barcelona en una família burgesa –fet que el diferencia de bona part dels seus companys de militància, més aviat saltataulells i menestrals–, va militar a les joventuts d’Unió Democràtica de Catalunya i va ser nomenat cap d’escamots per Josep Dencàs el 6 d’octubre de 1934, motiu pel qual va ser detingut i alliberat poc després. L’estiu del 1936, després del cop d’estat, va impartir formació militar a la columna Pau Claris i es va convertir en secretari del president Lluís Companys i sots-director de la presó Model. Exiliat a París, va ser internat al camp de Sant Cebrià, d’on es va escapar. Decidit a continuar el combat, va ajudar a fundar la xarxa Alibi-Maurice de la Resistència, que va permetre de fugir a vuit-cents aviadors i un gran nombre de jueus. Detingut pel govern col·laboracionista de Vichy i perseguit per la Gestapo, va aconseguir d’escapar-se’n. Valls de Gomis fou un dels catalans més condecorats pels aliats: va rebre la Creu de Guerra francesa, el certificat de gratitud de Sa Majestat Britànica, la Medalla de la Llibertat amb palmes de l’exèrcit nord-americà i va ser designat just entre les nacions per Israel. L’únic català amb aquest reconeixement honorífic atorgat pel Memorial Yad Vashem de Jerusalem a aquells qui es van distingir en el salvament de jueus durant l’Holocaust.

Les condecoracions i mostres de gratitud van decorar molts d’aquests homes, com a membres i col·laboradors de la resistència. Jaume Cornudella, per exemple, va rebre la Legió d’Honor i reconeixements britànics, nord-americans i polonesos per la seva tasca a les xarxes d’evasió. El seu prestigi i els seus mèrits li van permetre de continuar l’activitat antifranquista i independentista a l’exili sense ser gaire molestat per les autoritats franceses. Però, gratituds personals a banda, un d’ells, tanmateix, resumia l’esperit que els havia portats a lluitar també aquella guerra: proposat per ser condecorat amb la Legió d’Honor, Jaume Martínez i Vendrell –un nom, aquest sí, prou conegut– va refusar-ho. Va dir que humanitàriament els hauria ajudat igual i, de fet, ho havia fet perquè lluitava per Catalunya.

La Vanguardia: Presenten les Rutes de la Llibertat que van servir perquè molts exiliats del nazisme creuessin de França cap a Catalunya
28/05/2022

La Vanguardia: Presenten les Rutes de la Llibertat que van servir perquè molts exiliats del nazisme creuessin de França cap a Catalunya

Presenten les Rutes de la Llibertat que van servir perquè molts exiliats del nazisme creuessin de França cap a Catalunya

Aquest dissabte s'ha presentat al Museu del Memorial de l'Exili (MUME) a la Jonquera (Alt Empordà), les Rutes de la Llibertat. Es tracta de zones controlades per independentistes que van ajudar a molts exiliats que fugien del nazisme, que estava envaint França a principi dels anys 40. Homes i dones que escapaven de l'exèrcit de Hitler a través dels Pirineus i, un cop arribaven a Catalunya, se'ls proporcionava documentació falsa per tal de poder fugir de nou cap als seus països i esquivar, de retruc, el règim franquista. Per fer-ho possible calien passadors, persones que es dedicaven a ajudar aquests refugiats a la ruta i també els falsificadors de documents.

El president de la Fundació Reeixida, Oriol Falguera, explica que hi havia diferents rutes que creuaven a través de la Cerdanya, la Garrotxa i l'Alt Empordà. Els refugiats marxaven fins els Pirineus i un cop a Catalunya, els passadors els portaven fins a zones segures on els donaven una documentació falsa que els permetia anar fins a Barcelona i d'allà, amb el suport de les ambaixades polonesa i dels Estats Units, marxaven de nou cap als seus països. En aquest sentit, Falguera explica que hi havia molts jueus que sortien cap a Palestina, però també molts soldats de països aliats que tornaven als seus països per combatre de nou contra els nazis.

Falguera explica que els independentistes que controlaven aquestes zones de pas van ajudar també a integrants del govern belga i francès, que estaven assetjats per l'exèrcit de Hitler que havia començat l'ocupació de França.

La primera d'aquestes rutes es va obrir el 1939 i connectava Banyuls (Catalunya Nord) fins a Llançà (Alt Empordà). El primer en completar el recorregut va ser en Gregori Font, un independentista que s'havia escapat dels camps de refugiats d'Agde, on havia anat a parar després de la retirada.

El seu fill, Alis Font, explica que el seu pare va ser un passador que va ajudar a persones, a soldats i polítics que fugien dels nazis. "Van col·laborar amb la resistència francesa, però també van ajudar la intel·ligència britànica per estudiar la possibilitat d'un desembarcament aliat a les costes catalanes", assenyala. Font recorda, però, que al final va ser descobert i detingut i va acabar empresonat.

Artistes que feien documentació falsa

A banda dels passadors, una altra figura important eren els qui fabricaven documentació falsa als qui arribaven a Catalunya i pretenien marxar cap a Lisboa –destinació més corrent- o d'altres llocs, sense ser descoberts pel règim franquista.

En Manel Viusà i la Gertrudis Galí van ser un matrimoni d'artistes que es va dedicar a aquesta tasca. La seva filla, la Joana Viusà, recorda que el seu pare era pintor i decorava els murs l'església del Sant Esperit de Terrassa. Era a la mateixa bastida que feia servir per pintar on amagava la documentació falsa que fabricava a l'estudi que tenia a casa seva.

Viusà recorda que van estar ajudant fins que la policia franquista va descobrir-los i van haver de marxar, primer a Canet de Rosselló i posteriorment a París. Allà va treballar per un marxant d'art i establint en un petit estudi a la capital francesa i que va esdevenir "el petit consulat català". "Allà van poder continuar ajudant als exiliats", remarca la filla.

El Nacional: Les Rutes de la Llibertat, homenatge als independentistes que van salvar vides a la II Guerra Mundial
01/06/2022

El Nacional: Les Rutes de la Llibertat, homenatge als independentistes que van salvar vides a la II Guerra Mundial

Les Rutes de la Llibertat, homenatge als independentistes que van salvar vides a la II Guerra Mundial

La Fundació Reeixida presenta 4 itineraris batejats amb noms de catalans que van ajudar perseguits per les rutes pirinenques

Reconeixement a independentistes compromesos. La Fundació Reeixida, fundada el 2003 per divulgar la llengua i la cultura catalana, ha presentat aquest dimecres en el Museu d'Història de Catalunya les Rutes de la llibertat, una iniciativa per donar a conèixer i honorar independentistes catalans, que des de la clandestinitat van fer els passos de frontera pirinencs per ajudar a salvar vides durant la Segona Guerra Mundial. Són quatre itineraris a la Garrotxa, la Cerdanya, l’Empordà i Perpinyà, que s’han batejat amb els noms d’aquestes persones desconegudes per a la majoria de catalans. A l’acte, Aleix Font ha explicat de forma emotiva la història del seu pare Gregori, el primer militant independentista a tornar a travessar la frontera i tornar a casa, el juliol de 1939, després de la derrota per teixir una xarxa antifeixista. I el doctor en Ciència  Política, Fermí Rubiralta ha glossat la situació d’aquella època i el paper d’aquests “lluitadors per la llibertat”, que van ajudar jueus, soldats aliats i perseguits per l'Alemanya nazi.

Oriol Falguera, president de la Fundació Reeixida, ha explicat a ElNacional.cat que les Rutes de la llibertat són fàcils de realitzar, que en aquests anys han tingut especialistes en cada comarca per fer un camí el més fidedigne possible d’aquells camins que es van obrir entre 1939 al 1945, i que van utilitzar els guies i “passadors” de muntanya, militants clandestins i també els estraperlistes i els contrabandistes. El territori ha canviat. La majoria d’aquests valents anònims  van formar l’Organització, que més tard esdevingué el Front Nacional de Catalunya (FNC)fundat a París el 1940 i dissolt el 1990. L’objectiu era lluitar contra els feixistes perquè després ajudessin a l’autodeterminació de Catalunya, que mai va arribar. Falguera comparteix que la majoria de familiars d’aquests lluitadors agraeix aquesta iniciativa i lamenta  el seu oblit, que ara es vol reparar.

El pare

“El meu pare era en Gregori Font, nascut el 1913 a l’Aragó de les Cinco Villas, una comarca que està a tocar de Navarra. Era catalanista-separatista, que ara en diríem independentista. Va viure sempre a la Colònia Güell. Va ser un mal estudiant i un bon home. Va ser molt amic dels seus amics i, podríem dir que va ser amic de tothom, fins i tot dels feixistes”,  ha enfilat així Aleix el glossari del seu pare. Ha afegit que va descobrir la “història heroica” del seu pare per les visites dels seus amics de lluita. “Ells m’explicaven admirats, i potser exageraven, les proeses que havien viscut junts; em deien amb la boca ampla i grossa: “El teu pare era collonut” i cadascú m’explicava la seva parcel·la de convivència: uns posaven èmfasi en la seva sang freda quan esquivava els senegalesos del camp de concentració, altres deien meravelles d’algun viatge miraculós fins a Barcelona, un que es deia Castelltort m’explicava esgarrifat i admirat les horribles tortures que el pare suportava a la Via Laietana. No sabeu com he arribat a lamentar no haver furgat més en els seus records”, ha confessat.

Aleix fins i tot ha detallat que “cada vegada que venia Franco a Barcelona, el pare passava la nit al calabós de la Guàrdia Civil de Sant Boi”, i que a començaments dels anys seixanta “va fer la pintada a la paret del manicomi de Sant Boi demanant la llibertat de Jordi Pujol amb motiu dels fets del Palau, que s’hi va mantenir més de 30 anys perquè per més que el tapaven, sempre tornava a aflorar”. I, no ha amagat que al seu pare “li hagués agradat que algun dia el president de Catalunya “li hagués adreçat aquelles famoses paraules que diuen: “En reconeixement d’una nació agraïda”, però era conscient que això només passa quan es guanya una guerra, i aquesta guerra encara no l’hem guanyat”.

 

Reconeixement a independentistes compromesos. La Fundació Reeixida, fundada el 2003 per divulgar la llengua i la cultura catalana, ha presentat aquest dimecres en el Museu d'Història de Catalunya les Rutes de la llibertat, una iniciativa per donar a conèixer i honorar independentistes catalans, que des de la clandestinitat van fer els passos de frontera pirinencs per ajudar a salvar vides durant la Segona Guerra Mundial. Són quatre itineraris a la Garrotxa, la Cerdanya, l’Empordà i Perpinyà, que s’han batejat amb els noms d’aquestes persones desconegudes per a la majoria de catalans. A l’acte, Aleix Font ha explicat de forma emotiva la història del seu pare Gregori, el primer militant independentista a tornar a travessar la frontera i tornar a casa, el juliol de 1939, després de la derrota per teixir una xarxa antifeixista. I el doctor en Ciència  Política, Fermí Rubiralta ha glossat la situació d’aquella època i el paper d’aquests “lluitadors per la llibertat”, que van ajudar jueus, soldats aliats i perseguits per l'Alemanya nazi.

Oriol Falguera, president de la Fundació Reeixida, ha explicat a ElNacional.cat que les Rutes de la llibertat són fàcils de realitzar, que en aquests anys han tingut especialistes en cada comarca per fer un camí el més fidedigne possible d’aquells camins que es van obrir entre 1939 al 1945, i que van utilitzar els guies i “passadors” de muntanya, militants clandestins i també els estraperlistes i els contrabandistes. El territori ha canviat. La majoria d’aquests valents anònims  van formar l’Organització, que més tard esdevingué el Front Nacional de Catalunya (FNC)fundat a París el 1940 i dissolt el 1990. L’objectiu era lluitar contra els feixistes perquè després ajudessin a l’autodeterminació de Catalunya, que mai va arribar. Falguera comparteix que la majoria de familiars d’aquests lluitadors agraeix aquesta iniciativa i lamenta  el seu oblit, que ara es vol reparar.

 

El pare

“El meu pare era en Gregori Font, nascut el 1913 a l’Aragó de les Cinco Villas, una comarca que està a tocar de Navarra. Era catalanista-separatista, que ara en diríem independentista. Va viure sempre a la Colònia Güell. Va ser un mal estudiant i un bon home. Va ser molt amic dels seus amics i, podríem dir que va ser amic de tothom, fins i tot dels feixistes”,  ha enfilat així Aleix el glossari del seu pare. Ha afegit que va descobrir la “història heroica” del seu pare per les visites dels seus amics de lluita. “Ells m’explicaven admirats, i potser exageraven, les proeses que havien viscut junts; em deien amb la boca ampla i grossa: “El teu pare era collonut” i cadascú m’explicava la seva parcel·la de convivència: uns posaven èmfasi en la seva sang freda quan esquivava els senegalesos del camp de concentració, altres deien meravelles d’algun viatge miraculós fins a Barcelona, un que es deia Castelltort m’explicava esgarrifat i admirat les horribles tortures que el pare suportava a la Via Laietana. No sabeu com he arribat a lamentar no haver furgat més en els seus records”, ha confessat.

Aleix fins i tot ha detallat que “cada vegada que venia Franco a Barcelona, el pare passava la nit al calabós de la Guàrdia Civil de Sant Boi”, i que a començaments dels anys seixanta “va fer la pintada a la paret del manicomi de Sant Boi demanant la llibertat de Jordi Pujol amb motiu dels fets del Palau, que s’hi va mantenir més de 30 anys perquè per més que el tapaven, sempre tornava a aflorar”. I, no ha amagat que al seu pare “li hagués agradat que algun dia el president de Catalunya “li hagués adreçat aquelles famoses paraules que diuen: “En reconeixement d’una nació agraïda”, però era conscient que això només passa quan es guanya una guerra, i aquesta guerra encara no l’hem guanyat”.

Compromís

El projecte de Rutes de la llibertat es presenta com a continuador dels Camins de llibertat, promogut pel Memorial Democràtic, que ha traçat la ruta dels jueus que fugien de la persecució i l’extermini. Molts d’aquests passadors catalans van ser reconeguts i guardonats pels governs francès, britànic, nord-americà i polonès per la seva lluita contra el feixisme. La Fundació Reeixida ha recuperat la història de tots ells. Pel que  fa a les rutes, la voluntat és  arribar a acord amb ajuntament si el Memorial  Democràtic pe

Nació Digital: La Fundació Reeixida presenta al Museu d'Història de Catalunya les Rutes de la Llibertat
01/06/2022

Nació Digital: La Fundació Reeixida presenta al Museu d'Història de Catalunya les Rutes de la Llibertat

«Quan es pongui la neu del Canigó»: l'aventura dels catalans que van tornar per combatre Franco

La Fundació Reeixida presenta al Museu d'Història de Catalunya les Rutes de la Llibertat, un homenatge als passadors de frontera durant la Segona Guerra Mundial

La història del combat antifranquista està farcida de nombroses iniciatives -moltes encara desconegudes- de persones que es van jugar la vida per recuperar les llibertats. Aquest dimecres s'ha presentat al Museu d'Història de Catalunya un projecte que explica un altre d'aquests capítols en què conflueixen el coratge, la voluntat de lluita i l'esperança: les Rutes de la Llibertat. La Fundació Reeixida ha donat a conèixer un seguit de rutes per la frontera protagonitzades per militants independentistes en els anys de la Segona Guerra Mundial.  

La derrota a la Guerra Civil no va ser el final de res. Un grup de catalans de l'exili, molts d'ells d'Estat Català i Nosaltres Sols que es vincularien al Front Nacional de Catalunya, van decidir tornar aviat al país per combatre la dictadura. Tenien pressa. "Quan es pongui la neu del Canigó". Era la frase que repetien per expressar el desig de tornar a creuar la frontera. El primer d'ells, Gregori Font, va ser el primer passador de frontera l'estiu del 1939. Un dels seus fills, Aleix Font, l'ha recordat a l'acte fet al museu. Aviat el seguirien d'altres. Feien tasques diverses: transmissió d'informació, pas de material o ajuda per travessar la frontera a combatents que fugien del nazisme, pilots britànics i polonesos, exmembres del govern francès o jueus que buscaven una sortida mentre les tropes alemanyes avançaven per Europa.

 

"Quan es pongui la neu del Canigó". L'historiador Fermí Rubiralta ha contextualitzat l'actuació dels militants independentistes en aquells anys. Un activisme que va jugar un paper en la lluita que l'Europa democràtica va entaular contra el nazisme i el feixisme. Els combatents que foren passadors de frontera van col·laborar amb la Resistència francesa, amb diverses organitzacions partisanes i amb serveis d'informació aliats.

Rubiralta ha explicat la decepció que va suposar per aquests combatents que la fi de la Segona Guerra Mundial no fos també la de la dictadura. I que els aliats no tinguessin present el plet català a l'hora de redissenyar l'Europa que sorgiria de les cendres del conflicte. Un recordatori de les lleis, que a vegades semblen immutables, de la fredor de la realpolitik en les relacions internacionals. 

 

Ara molts d'ells tindran un itinerari de frontera senyalitzat amb el seu nom: l'esmentat Aleix Font, Jaume Cornudella, Octavi Viladrosa, Joan Sardà, Manuel Viusà, Jaume Martínez Vendrell... Noms que formen part de la història dels perdedors, però no pas de la dels que es rendien. El seu rol va ser cabdal en l'evasió jueva. Per això un d'ells,  Manuel Valls de Gomis, va ser guardonat amb la distinció de Just entre els justos de les nacions que atorga l'Estat d'Israel. Va establir un vincle amb les xarxes de la Resistència i va formar part de la ruta d'evasió Maurice Alibi.    

A l'auditori del Museu d'Història, que s'ha omplert, s'han retrobat molts familiars d'antics passadors, veterans del Front Nacional, com Robert Surroca o Pere Culleré, i figures de l'independentisme civil i polític, com la nova presidenta de l'ANC, Dolors Feliu o el diputat Albert Botran, al costat del director del Memorial Democràtic, Vicenç Villatoro.

Carles Belda ha conclòs l'acte amb una versió del Cant del partisà, himne de la Resistència francesa que Leonard Cohen va versionar. Belda ha explicat que hi ha introduït alguns canvis: França no hi apareix com a pàtria de les llibertats i ha modificat la referència a Alemanya per referir-se a l'"enemic". Però hi ha mantingut l'esperit dels qui mai no es rendeixen quan canta que "entre les tombes bufa el vent, aviat arribarà la llibertat i sortirem d'aquestes ombres". És la força del missatge partisà. 

Diari Ara: La Fundació Reeixida reivindica els passos clandestins que van servir per ajudar exiliats que fugien del nazisme
03/06/2022

Diari Ara: La Fundació Reeixida reivindica els passos clandestins que van servir per ajudar exiliats que fugien del nazisme

Recórrer les rutes que van resseguir els independentistes catalans

La Fundació Reeixida reivindica els passos clandestins que van servir per ajudar exiliats que fugien del nazisme

 

El juliol del 1939, Gregori Font es va escapar del camp de concentració d'Agde amb l'objectiu d'arribar a Barcelona i establir contacte amb els que s'havien quedat per lluitar contra Franco des de la clandestinitat. "Ell en deia la tàctica de l'home invisible. Es posava a conversar a prop de la porta del camp on hi havia els soldats senegalesos i de mica en mica s'anava allunyant", explica el seu fill, Aleix Font. Els tres mesos següents, Gregori Font va fer fins a set viatges a Catalunya i va aprofitar la ruta creada per ajudar a passar aviadors britànics i polonesos, polítics francesos i jueus que fugien de la França ocupada pels nazis. Habitualment caminava des de Banyuls per Colera fins a agafar el tren a Llançà. A les cases del Puig del Mas, a Banyuls, hi havien amagat les armes; a la riera de la Valleta de Llançà hi havia una casa de confiança; al casino de Figueres, un cambrer que l'ajudava...

La ruta que feia Font, un dels primers que van tornar a Catalunya en la clandestinitat després que Franco guanyés la guerra, és una de les que reivindica la Fundació Reeixida i que vol divulgar amb el Museu Memorial de l'Exili. El projecte es diu Rutes de la Llibertat i ressegueix els camins clandestins que van fer servir els independentistes catalans del Front Nacional de Catalunya. De moment es pot seguir amb Wikiloc. Els Pirineus, entre el 1936 i el 1945, estaven molt transitats: per senders i boscos hi van passar milers d'exiliats i refugiats, juntament amb militants clandestins, guies passadors de muntanya, estraperlistes, contrabandistes, militars regulars i espies.

"Al pare el van detenir fins a tres vegades, i entre una detenció i una altra va passar vuit anys a La Model de Barcelona", diu Aleix Font. El pitjor calvari va ser durant la segona detenció, quan el van anar a buscar a casa d'una tieta i se'l van emportar. Era el novembre del 1943 i la policia franquista havia aconseguit posar noms i cognoms i localitzar mig centenar de membres del Front Nacional de Catalunya. "Els seus companys d'armes estaven esparverats de les pallisses que va rebre, a la Via Laietana, però ell no va parlar", explica el seu fill. Moltes coses del seu pare l'Aleix les va conèixer a través de les converses amb antics companys que el visitaven a casa seva, a la Colònia Güell: "Va ser un mal estudiant i un molt bon home, molt amic de tothom, ell m'explicava una versió endolcida de tot el que li va succeir i mai en va parlar amb amargor o tristesa, per a ell van ser uns anys d'esplendor", explica emocionat. "Me l'estimava molt, el pare", afegeix.

Gregori Font i els seus companys persistien perquè creien que amb la Segona Guerra Mundial els aliats podrien ajudar Catalunya a ser independent. "Confiaven que amb la victòria aliada es redibuixaria el mapa d'Europa i es tindria en compte el plet de Catalunya", explica l'historiador Fermí Rubiralta. "Van ajudar els aliats i ho van pagar amb la presó, la clandestinitat i l'exili. La tasca que van fer és impagable, ho van donar tot però mai se'ls va agrair i se'ls ha intentat oblidar", afegeix l'historiador. Franco va continuar imposant la seva dictadura fins al 1975.

La ruta que Gregori Font va fer amb altres militants com Jaume Martínez, Enric Pagès, Joan Sardà i Octavi Viladrosa és una de les tres que es volen senyalitzar. Una altra recorda la que van fer Manuel Valls, Jaume Cornudella i Jean Olibó. Manuel Valls va lluitar a la Resistència Francesa durant la Segona Guerra Mundial i va ajudar a crear la xarxa d'evasió Alibi-Maurice, que va fer possible el pas de 800 aviadors i soldats aliats, a més de jueus. Valls va rebre la Creu de Guerra francesa i la Medalla de la Resistència, a més d'un certificat de gratitud de la monarquia britànica i la Medalla de la Llibertat de l'exèrcit nord-americà, i Israel el va designar Just en les Nacions. La tercera ruta recorda la que feien Enric Pagès i Manuel Viusà, que amb la seva dona Getrudis Galí van muntar un petit taller d'ajuda a la resistència francesa en el qual elaboraven documentació falsa que servia als guies i als enllaços del Front Nacional de Catalunya dedicats a passar clandestinament aviadors aliats caiguts en territori enemic, aliats en serveis especials i jueus que fugien del nazisme. Alguns d'ells han rebut reconeixement a fora, però Oriol Falguera, president de la Fundació Reeixida, lamenta que mai, excepte Viusà, se'ls ha reconegut a Catalunya.

Les rutes clandestines no es van tancar el 1945. El 1968 l'escriptor i activista Robert Surroca va col·laborar en la biografia que es va fer des de l'exili de Francesc Macià i van passar-la amb altra documentació per la muntanya. Surroca també va ajudar diferents activistes que lluitaven contra Franco a creuar una vegada i una altra per la frontera. "No ens van enxampar mai, semblàvem excursionistes i fèiem com ells", recorda. No vol dir per on passaven concretament: "No saps mai si ho tornaràs a necessitar", diu amb un somriure sorneguer.

Vilaweb: Qui perd els orígens perd la llibertat. La Fundació Reeixida ret homenatge als passadors catalans que travessaven els Pirineus
13/06/2022

Vilaweb: Qui perd els orígens perd la llibertat. La Fundació Reeixida ret homenatge als passadors catalans que travessaven els Pirineus

Qui perd els orígens perd la llibertat

La Fundació Reeixida ret homenatge als passadors catalans que travessaven els Pirineus amb les Rutes de la Llibertat

Gràcies a Raimon, sabem què li passa, a qui perd els orígens o no els vetlla prou: que la identitat se’n va a prendre vent. Si bades, déu no ho vulgui, fins i tot pots acabar assimilat pel país veí, que com a antic imperi colonial que és, hi té la mà trencada, en això d’apropiar-se de coses que no són seves, per maldestre que sigui. O encara et pot passar una cosa gairebé pitjor: que et converteixis en suposat ciutadà del món, que sona bé però a la pràctica vol dir que no entens res de res i odies tot allò que t’envolta.

Poca broma amb els orígens, doncs. Cal descobrir-los, estudiar-los, difondre’ls, servar-los, publicar-los… En el cas de Catalunya, recuperar la memòria històrica és imprescindible, perquè tothom sap que la història l’escriuen els vencedors i que als catalans, fins ara, ens ha tocat perdre. Si no volem que ens diguin que la nostra història és la seva, o que no en tenim –per continuar amb Raimon–, hem de tenir clara quina és la nostra història. Com amb tantes altres coses, allò que els ciutadans d’altres països tenen de manera automàtica, nosaltres ens ho hem de treballar (i pagar) a banda.

Però aquests darrers anys s’ha fet molta feina, i molt bona, en aquest àmbit. Qui vulgui veure el got mig buit, el veurà, perquè en queda molta més per fer. Però el camp ja no és erm. Vegem-ne alguns exemples. El 25 de maig, la regidoria de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona i els amicals de Mauthausen i Ravensbrück van col·locar tres llambordes (les famoses stolpersteine) en record de Francesc Boix Campo, Carme Boatell Teixidó i José Alcubierre Pérez, deportats pel règim nazi a camps de concentració i extermini. A més, els alumnes d’un institut de secundària del barri van participar en el projecte de record i memòria i tot això que hauran après.

Divendres passat, al Museu Memorial de l’Exili (MUME) de la Jonquera, Remei Oliva va  explicar les seves vivències al camp d’Argelers i a la maternitat d’Elna, on va néixer el seu fill, en la presentació del seu llibre, La noia de la capsa de fils. El testimoni únic i necessari d’una supervivent de 103 anys que perdurarà. Fa dos dies, Joan Borràs i Benaiges, republicà deportat a Mauthausen i mort a Gusen el 1941, va ser soterrat finalment a casa seva, a Ginestar d’Ebre, 81 anys després. Perquè, com deia Neus Català i recorda David Fernàndez, la memòria no és venjança, sinó justícia.

Són només alguns exemples dels darrers dies. A vegades, són les institucions les que van al capdavant, com el Memorial Democràtic, que en pocs anys ha construït projectes i espais de memòria, ha posat en marxa exposicions i publicacions i ha aplegat dades i informació. Però, molt sovint, també són ciutadans anònims i exemplars els qui empenyen aquestes mateixes institucions a actuar, com Heike Keilhofer, que de Colònia estant va lluitar fins a aconseguir que la llamborda dedicada a Lluís Companys quedés instal·lada a la plaça de Sant Jaume de Barcelona.

Deixo per al final un altre exemple fantàstic de recuperació de la memòria nacional, la posada en marxa de les Rutes de la Llibertat que ha presentat fa poc la Fundació Reeixida. És un projecte complementari a les Rutes de l’Exili del MUME, però centrada específicament en els camins que independentistes catalans, sobretot militants del Front Nacional de Catalunya que col·laboraven amb la resistència francesa, van fer servir durant la Segona Guerra Mundial per ajudar jueus, aviadors nord-americans i britànics, integrants del govern polonès i polítics belgues i francesos, ministres de la guerra inclosos, a escapar dels nazis. Es calcula que unes 80.000 persones van travessar els Pirineus de nord a sud entre 1939 i 1945, aconseguien documentació falsa a Barcelona i continuaven la ruta cap a Portugal. En l’altra direcció van ser molts més, és clar, mig milió, aproximadament.

Les quatre rutes porten els noms dels passadors que les utilitzaven i travessen la frontera per l’Albera, la Cerdanya i el Vallespir: Gregori Font Cativiela, Octavi Viladrosa i Josa, Joan Olibó, Manuel Valls de Gomis, Jaume Cornudella Olivé, Joan Sardà Verdier, Jaume Martínez Vendrell, Enric Pagès i Montagut, i Manuel Viusà i Camps. De moment, s’han traçat les rutes amb Wikiloc i s’han geolocalitzat i situat en un mapa-web que permet de resseguir les biografies dels seus protagonistes, però la idea és aconseguir de senyalitzar-les físicament i convertir-les en un espai de memòria.

Recomanació final per a independentistes desorientats, o cansats, o decebuts: feu quatre clics a la web de la Fundació Reeixida, veureu quina feinada fan mentre altres perden el temps clavant punyals a l’esquena de teòrics companys de viatge i potser us inspirarà o decidireu que hi voleu col·laborar. L’equip capitanejat per Oriol Falguera és també únic i imprescindible, tossut i pencaire, dels que hi van, hi van i hi van.

Ens entrevisten a RTVE al programa Avui sortim, presentat per Samanta Villar
05/07/2022

Ens entrevisten a RTVE al programa Avui sortim, presentat per Samanta Villar

'Avui sortim' el magazín de 3 hores amb connexions en directe des dels punts d'actualitat més rellevants, amb especialistes i espais de reflexió, que emeten des de RTVE, avui ens ha entrevista per parlar del darrer projecte de Reeixida, les Rutes de la Llibertat.

Si voleu escoltar tot el que hem explicat, feu-ho clickant aquí.

L'espai de ràdio Catalunya Nord-Sud entrevista en Fermí Rubiralta, la filla d'en Manuel Viusà i a nosaltres per parlar de les Rutes de la Llibertat
03/06/2022

L'espai de ràdio Catalunya Nord-Sud entrevista en Fermí Rubiralta, la filla d'en Manuel Viusà i a nosaltres per parlar de les Rutes de la Llibertat

Els amics de l'espai de ràdio Catalunya Nord-Sud, van entrevistar a en Fermí Rubiralta, la filla d'en Manuel Viusà i a nosaltres per parlar de les Rutes de la Llibertat

Aquest programa s'ha radiat per Ràdio Arrels, per Ràdio l'Escala i moltes emissores de la Xarxa de Comunicació local.

Si esteu interessats en escoltar-ho cliqueu a l'enllaç.

Sortim al TN de TV3 amb el president català a l'exili Carles Puigdemont, presentant les Rutes de la Llibertat a Catalunya Nord
08/07/2022

Sortim al TN de TV3 amb el president català a l'exili Carles Puigdemont, presentant les Rutes de la Llibertat a Catalunya Nord

La Fundació Reeixida aplega avui a Catalunya Nord en un sentit acte, un centenar de persones per presentar les Rutes de la llibertat

El govern català a l’exili, alcaldes de viles nord-catalanes, membres del Govern Regional, membres i familiars de l’ANACR (Association Nationale des Anciens Combattant de la Résistance) han fet costat a aquesta presentació

*Ho podreu veure al minut 24:40

Us informem que avui un centenar de persones han estat presents a la presentació del darrer projecte de la Fundació Reeixida, les Rutes de la Llibertat a les 18h puntualment al monument situat a la platja de Sant Cebrià de Rosselló (A la Catalunya Nord).

Aquest projecte que ja estat presentat al Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera, al Museu d’Història de Catalunya, traçats els camins amb l’App Wikiloc, caminats durant la Via Pirinenca el passat 2 de juliol, avui n’ha tocat la presentació a un punt importantíssim de la història d’aquells que van formar part dels valents que s’integraren dins de l’Organitzacióformada a París el 4 de maig de 1940, un mes abans que les tropes nazis entressin a París.

El punt triat, el monument erigit a la memòria de Lluís Companys i als catalans morts per la llibertat, va ser construït durant els anys que l’antic batlle de Sant Cebrià de Rosselló, Jean Olibó, va ocupar aquest Ajuntament.

De fet aquest monument, va provocar un incident diplomàtic entre el Govern espanyol encapçalat per el dictador Francisco Franco, a qui Olibó va contestar: “Potser en Franco també es pensa que també pot manar a la meva alcaldia...”, tot reblant que “els francesos estan en deute amb els que van lluitar junts contra el nazisme. Deute encara més gran quant el mariscal Petain, va entregar a les nazis el president Companys, que més tard seria entregat a Franco i assassinat”.

Olibó membre de la xarxa de resistència i evasió Louis Brun, va compartir militància, i passos de frontera amb els personatges que posen nom a les Rutes, que van de l’Estat francès cap a Catalunya, mitjançant les Rutes de l’Alt Empordà, Garrotxa i Cerdanya.

Aquesta “Organització” més tard esdevingué el Front Nacional de Catalunya (Moviment de resistència davant l’ocupació de l’estil d’altres moviments contemporanis a la resta del món davant la invasió dels règims totalitaris als quals combatien), operaren de 1939 fins al 1945.

Els seus integrants col·laboraren amb els serveis dels aliats i amb els governs francès, britànic, polonès (el Govern polonès a l’exili va reconèixer el dret de Catalunya a la secessió i va donar per vàlida la seva lluita en l’àmbit internacional) i nord-americà durant la Segona Guerra Mundial, per la qual cosa van ser reconeguts i guardonats per aquests governs amb medalles i certificats per la seva lluita contra el feixisme.

La notícia i la detenció del president Lluís Companys per la Gestapo i la seva entrega als franquistes i posterior assassinat al castell de Montjuic, encara feu activar més fort les  ganes d’acció dels joves que prenien part en els passos de frontera.

Les presentacions oficials, que han comptat des de l’inici de les presentacions amb l’assistència d’historiadors i familiars de passeurs, representant del nostre govern, Ajuntaments, Memorial Democràtic, Càrrecs del Govern per a la promoció i la defensa dels Drets Humans i cònsols dels governs dels països que van donar cobertura i ajut a aquests lluitadors per la llibertat, i Ajuntaments per on passaven aquests Rutes. Des d’avui traspassen fronteres i deixen clar el compromís per la llibertat, i de no rendició d’aquells que les van formar.

 

El projecte que avui hem presentat a Sant Cebrià de Rosselló:

Presentem en públic les rutes que travessant els Pirineus, durant la Segona Guerra Mundial, van organitzar els independentistes catalans que col·laboraren amb la Resistència Francesa (Maurice Alibi), per tal de salvar de la barbàrie nazi-feixista als qui s’escapaven d’ella.

D’aquesta manera aquests lluitadors per la llibertat travessaren per la frontera a jueus, integrants del Govern Polonès, aviadors nord-americans i britànics, un ministre belga, el senador francès Tizier, Maurice Clavel i el ministre francès de la guerra Monteil, els fills del quals havien estat afusellats pels nazis entre molts d’altres... Arribant al punt que un dels integrants de les cadenes d’evasió és l’únic català just entre les nacions, guardonat per De Gaulle, el rei d’Anglaterra i el president dels EUA.

 

El contacte i la lluita dels catalans amb la França Lliure: Deuxième Bureau, Chaînes d’évasion, Resistència francesa, i la creació de la xarxa Maurice...

El juny de 1939, a través dels contactes amb el Deuxième Bureau, fets a través del català Joan Massot a l’Estat Francès, amic íntim del metge del primer ministre francès Dadalier, s’havien mogut fils per tal de fer possible la creació d’un exèrcit de voluntaris catalans alineats amb les potències democràtiques, a l’estil del que ja s’havia fet en la Primera Guerra Mundial.

Aquests catalans per la llibertat enquadrats dins de les Chaînes d’évasion, recollien a gent provinent de Suïssa, i d’aquí a través dels Pirineus cap a Barcelona, on se’ls facilitava documentació falsa per poder arribar a Lisboa. Passaven a jueus, grups de pilots nord-americans, britànics, i escamots que havien estat llençats en paracaigudes sobre sol francès per a realitzar sabotatges.

També a través de la xarxa Louis Brun, que s’estrenarà el 23 de juny de 1940, organitzada per Manuel Valls de Gomis i Jaume Cornudella (chef de Mission de 2è Classe du Réseau, Chargé de Mission de Deuxième Classe des Forces Françaises Combattantes (Réseau Alibi-Maurice), Croxi de Guerre, Medal of Freedom, Sylver Laurel Certifie) des de Perpinyà, salvaren a tota mena d’aviadors francesos que desitjaven continuar la lluita a favor dels aliats. Recollien armes pels aliats, recuperaven agents britànics llançats en paracaigudes sobre França, i col·laboraven amb la resistència francesa.

Per tots aquests motius, els líders catalans a Perpinyà, Manuel Valls de Gomis i Jaume Cornudella, esdevingueren homes de màxima confiança del Coronel Paillole, que va ser el primer cap del servei  d’intel·ligència francès a passar-se a la Resistència. Per aquests motius,  van ser els encarregats de passar un ministre belga, el senador francès Tizier, Maurice Clavel i el ministre francès de la guerra Monteil, els fills del quals havien estat afusellats pels nazis.<

La República: Puigdemont crida a mantenir la posició per més fort que sembli l’enemic a la presentació de les Rutes de la llibertat, a Catalunya Nord
08/07/2022

La República: Puigdemont crida a mantenir la posició per més fort que sembli l’enemic a la presentació de les Rutes de la llibertat, a Catalunya Nord

Puigdemont crida a “mantenir la posició” per més “fort” que sembli “l’enemic” recordant les víctimes del nazisme

ACN Sant Cebrià de Rosselló – L’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha fet una crida a “mantenir la posició passi el que passi” per “més fort i victoriós que […]

L’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha fet una crida a “mantenir la posició passi el que passi” per “més fort i victoriós que sembli l’enemic” recordant les víctimes del nazisme. Puigdemont ha fet aquestes declaracions durant la presentació de les Rutes de la Llibertat (organitades per la Fundació Reeixida)  a Sant Cebrià de Vallalta, a la Catalunya del Nord. Durant l’acte, l’expresident ha lloat els qui van formar part de la xarxa que va ajudar milers de persones que escapaven dels nazis a creuar França passant per Catalunya per arribar a altres punts com Portugal. “No es van sentir derrotats sinó empesos a continuar”, ha afegit. Per la seva banda, l’exconseller Lluís Puig també ha reivindicat les rutes: “Ens segueixen fent falta”.

Catalunya Ràdio: Parlen de les Rutes de la llibertat, inaugurades avui a Catalunya Nord amb el Govern català a l'exili
08/07/2022

Catalunya Ràdio: Parlen de les Rutes de la llibertat, inaugurades avui a Catalunya Nord amb el Govern català a l'exili

Si cliqueu el següent enllaç, anireu a parar al tall del Catalunya Nit, presentat per en Kilian Sebrià. El trobareu al minut 10:58h.

La presentació davant del monument dedicat a Lluís Companys i  als catalans morts per la llibertat

Ha comptat amb l’obertura dels parlaments i presentació de la  Tinent Alcalde de la població.

Essent l’ordre d’intervencions:

Obre l’acte Oriol Falguera, President de la Fundació Reeixida.

Marie-Thérèse Pull Sanyas Presidenta de la Xarxa Cebrianenca

Lluís Puig Gordi Conseller de Cultura a l’exili

Carles Puigdemont i Casamajó President de Catalunya a l’exili

Seguidament s’ha realitzat una ofrena floral per part del president Puigdemont i de la neta de l’alcalde Jean Olibó a l’històric monument.

Activitats relacionades amb les Rutes de la llibertat:

A través del web:

https://www.reeixida.cat/ca/projectes/rutes-de-la-llibertat-rutesdelallibertat/4/24
S’explica el projecte, les biografies dels protagonistes i es dona tota la informació necessària per entendre la totalitat de la idea.

 

 

 

S’han fet actes de presentació al Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera :

El dissabte 28/05/22 a les 12h, es van realitzar les jornades de presentació de les Rutes de la

Llibertat. Comptant amb l’assistència d’historiadors i familiars dels passadors i Ajuntaments per on passaven aquests camins.

L’acte va ser presentat pel director del centre, Enric Pujol.

S’hi va fer una Conferència per part del Llicenciat en història contemporània i Doctor en Ciència Política, Fermí Rubiralta.

La filla de d’un dels integrants de l’organització a qui hem posat nom en una de Rutes de la Llibertat, Joana Viusà Galí va explicar de viva veu el seu pas per la frontera.

Va tancar el president de la Fundació Reeixida, Oriol Falguera explicarà els detalls del projecte.

https://www.museuexili.cat/ca/component/jem/event/1697-presentacio-de-les-rutes-de-la-llibertat

 

També es va presentar al Museu d’Història de Catalunya, a Barcelona

El dimecres 1/06/22 a les 12h es va fer la presentació oficial, amb historiadors i familiars de passeurs, representant del nostre govern,

Van ser-hi presents Ajuntaments, Memorial Democràtic, Càrrecs del Govern per a la promoció i la defensa dels Drets Humans i cònsols dels governs dels països que van donar cobertura i ajut a aquests lluitadors per la llibertat.

L’acte va ser presentat pel president de la Fundació Reeixida, Oriol Falguera

S’hi va fer una conferència per part del Llicenciat en història contemporània i Doctor en Ciència

Política, Fermí Rubiralta.

El fill de d’un dels integrants dels passador de l’organització a qui hem posat nom en les rutes,

Aleix Font, va glossar la figura del seu pare.

 

S’han traçat amb l’App Wikiloc:

Hem traçat les rutes amb l’App Wikiloc, geolocalitzant-la a través de GPS i d’un mapa-web, marcant les rutes, amb les explicacions dels personatges que hi van prendre part per tal de fer que les rutes estiguin a l’abast de tothom.

Les teniu disponibles al següent enllaç: https://ca.wikiloc.com/wikiloc/user.do?id=10508191

 

Aquestes rutes de la llibertat es van poder fer fa un dies en un dels recorreguts de la Via Pirinenca que es va celebrar el passat 2 de juliol, organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana, Gure Eusko i la FEEC.

https://viapirinenca.cat/

Tenim a Ajuntaments molt interessats per explicar a les seves localitats, marcant-ho, a Ajuntaments d’ambdues bandes de la frontera, aquest projecte que és nacionalment rellevant, teixeix comarca, aporta activitat cultural, i obre rutes per a fer senderisme i esport físic... I per tant veuen clara la necessitat de rotular adequadament aquests camins a  les seves poblacions.

Girona Notícies: Les ‘Rutes de la Llibertat’ es presenten a Sant Cebrià de Rosselló
08/07/2022

Girona Notícies: Les ‘Rutes de la Llibertat’ es presenten a Sant Cebrià de Rosselló

El president català a l’exili, Carles Puigdemont, ha presidit un acte que ha volgut posar de manifest els trajectes fronterers durant la Segona Guerra Mundial i la importància dels lluitadors per la llibertat catalans a l’hora de guiar als exiliats

El monument alçat a la memòria de Lluís Companys i als catalans morts per la llibertat a Sant Cebrià de Rosselló, a la Catalunya del Nord, ha estat el testimoni d’excepció avui de l’acte de presentació de les anomenades ‘Rutes per la Llibertat’, una activitat impulsada per l’ajuntament del municipi nord-català, el govern català a l’exili, la xarxa cebrianenca i la Fundació Reeixida. En concret, els itineraris volen recordar els trajectes que van travessar els Pirineus durant la Segona Guerra Mundial, uns recorreguts que van organitzar els independentistes catalans que col·laboraven amb la Resistència Francesa amb l’objectiu d’ajudar als que s’escapaven de la barbàrie feixista. 

A l’acte hi han estat present diverses autoritats, com ara el president de Catalunya a l’exili, Carles Puigdemont o el conseller de Cultura a l’exili, Lluís Puig, així com el president de la Fundació Reeixida, Oriol Falguera; el professor Eric Forcada o la presidenta de la Xarxa Cebrianenca, Marie-Thérèse Pull Sanytas. Durant l’acte, amb Puigdemont al capdavant, també s’ha homenatjat la figura de l’exalcalde de la localitat, Jean Olibo, qui va ser membre de la xarxa de resistència  i evasió Louis Brun.

Uns itineraris cabdals

Gràcies a aquestes rutes, es va poder travessar d’un costat a l’altre de la frontera a ciutadans jueus, integrants del govern polonès, aviadors nord-americans i britànics, un ministre belga, el senador francès Tizier o el ministre francès de la guerra Monteil (els fills dels quals havien estat afusellats pels nazis), entre moltes altres persones. 

En aquest sentit, els lluitadors per la llibertat catalans van col·laborar amb els serveis dels aliats i amb els governs de França, el Regne Unit, Polònia i els Estats Units durant la Segona Guerra Mundial, i per això van ser reconeguts i guardonats per aquests mateixos governs amb medalles i certificats que condecoraven la seva lluita contra el feixisme. La detenció del president Companys per la Gestapo i la seva posterior entrega als franquistes, que el van assassinar al castell de Montjuïc, van activar encara més l’acció dels joves que prenien part en els passos de frontera.

TF3 OCCITANIE: El canal francès de televisió, explica les Rutes de la llibertat, inaugurades a Sant Cebrià de Rosselló
09/07/2022

TF3 OCCITANIE: El canal francès de televisió, explica les Rutes de la llibertat, inaugurades a Sant Cebrià de Rosselló

Si cliqueu al següent enllaç, podreu veureu a aprtir del minut: 1:32 on TF3 explica perfectament el lligam entre l'ex-alcalde Jean Olibo i els independentistes catalans, que van lluita amb ell a la Resistència Francesa

 

El contacte i la lluita dels catalans amb la França Lliure: Deuxième Bureau, Chaînes d’évasion, Resistència francesa, i la creació de la xarxa Maurice...

El juny de 1939, a través dels contactes amb el Deuxième Bureau, fets a través del català Joan Massot a l’Estat Francès, amic íntim del metge del primer ministre francès Dadalier, s’havien mogut fils per tal de fer possible la creació d’un exèrcit de voluntaris catalans alineats amb les potències democràtiques, a l’estil del que ja s’havia fet en la Primera Guerra Mundial.

Aquests catalans per la llibertat enquadrats dins de les Chaînes d’évasion, recollien a gent provinent de Suïssa, i d’aquí a través dels Pirineus cap a Barcelona, on se’ls facilitava documentació falsa per poder arribar a Lisboa. Passaven a jueus, grups de pilots nord-americans, britànics, i escamots que havien estat llençats en paracaigudes sobre sol francès per a realitzar sabotatges.

També a través de la xarxa Louis Brun, que s’estrenarà el 23 de juny de 1940, organitzada per Manuel Valls de Gomis i Jaume Cornudella (chef de Mission de 2è Classe du Réseau, Chargé de Mission de Deuxième Classe des Forces Françaises Combattantes (Réseau Alibi-Maurice), Croxi de Guerre, Medal of Freedom, Sylver Laurel Certifie) des de Perpinyà, salvaren a tota mena d’aviadors francesos que desitjaven continuar la lluita a favor dels aliats. Recollien armes pels aliats, recuperaven agents britànics llançats en paracaigudes sobre França, i col·laboraven amb la resistència francesa.

Per tots aquests motius, els líders catalans a Perpinyà, Manuel Valls de Gomis i Jaume Cornudella, esdevingueren homes de màxima confiança del Coronel Paillole, que va ser el primer cap del servei  d’intel·ligència francès a passar-se a la Resistència. Per aquests motius,  van ser els encarregats de passar un ministre belga, el senador francès Tizier, Maurice Clavel i el ministre francès de la guerra Monteil, els fills del quals havien estat afusellats pels nazis.

El coronel francès Noetinger, integrat a la xarxa de Tolosa de Llenguadoc de la Resistència Francesa, decideix de crear a partir de febrer de 1943 una altra xarxa dedicada específicament a facilitar el pas cap al nord de l’Àfrica, per tal que es puguin incorporar a les Forces Françaises Libres a tots els qui ho desitgin. Per aquests motius contactaran amb els lluitadors per la llibertat de Catalunya, i un dels seus delegats a Perpinyà Manuel Valls de Gomis a Perpinyà, que tenia el carnet nº2 de l’organització la Xarxa Maurice (que actuava al llarg de la costa mediterrània, de Marsella a Catalunya, i de Tolosa fins a Arieja). Valls de Gomis, l’únic català just entre els justos, guardonat per De Gaulle, el rei d’Anglaterra i el president dels EUA, salvarà centenars de vides, a més d’ajudar a la resistència. 

Aquesta xarxa Maurice integrada per 316 agents, dels quals 61 van ser detinguts, i 33 deportats a camps de concentració nazis (d’aquests tres eren militants catalans per la llibertat: Jaume Sabater, Pere Llussà i Joaquim Casamitjana). De febrer de 1943 fins al l’estiu de 1944, la xarxa Maurice va passar per la frontera 329 francesos i 359 aviadors aliats abatuts pels alemanys i rescatats per la Resistència.

Només cal recordar que el 24 d’agost de 1944. Catalans i espanyols republicans, integrats dins de la novena companyia de la Segona Divisió Leclerc, van ser els primers blindats que van entrar a alliberar París dels nazis, un dia abans que el gruix de les tropes aliades. Només per aquest motiu i els anteriorment exposats, demanem la vostra assistència.

Les Rutes de la Llibertat,  seran presentades a Londres aquest dissabte
06/09/2022

Les Rutes de la Llibertat, seran presentades a Londres aquest dissabte

El poble britànic està amb deute amb els catalans, que van ajudar-los a derrotar a Hitler

Seguint la línea de presentacions del darrer projecte de la Fundació Reeixida, que el mes d’abril va començar el seu periple de presentacions al Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera, seguidament al Museu d’Història de Catalunya, tot seguit realitzant-ne el recorregut durant la Via Pirinenca, i fent un històric acte a la Catalunya Nord, ara ens dirigim cap a la capital britànica per explicar el projecte Rutes de la Llibertat.

L’acte consistirà en la presentació pública del projecte Rutes de la Llibertat, en que s’homenatja als catalans que es jugaren la vida travessant la frontera que separa l’Estat Francès de Catalunya, durant la Segona Guerra Mundial.

Els passadors, organitzats integrats dins del Front Nacional de Catalunya (Moviment de resistència davant l’ocupació de l’estil d’altres moviments contemporanis a la resta del món davant la invasió dels règims totalitaris als quals combatien), operaren de 1939 fins al 1945.

Aquest projecte de recuperació de la memòria històrica, comptarà amb l’assistència de familiars dels passadors que es va jugar la vida, per salvar a innocents de la barbàrie nazi-feixista.

Londres és important per aquest projecte, ja que l’aportació del personal de l’ambaixada britànica durant aquells anys fou essencial, per ajudar a la causa de la llibertat, més encara quant des de l’any 1938 quant s’estava lliurant la guerra a l’Estat Espanyol contra el feixisme (1936-1939) el representant del Govern Català a Anglaterra, l’historiador i activista Josep Maria Batista i Roca (professor d’història del Trinity College de la Universitat de Cambridge), tenia ja la porta oberta a Foreign Office, a través de la duquessa d’Atholl .

D’aquesta manera retem homenatge també a l’ambaixador Samuel Hoare, i a l’agregat de premsa del consolat britànic Dorchy, que mantenien el contacte amb els catalans que passaven informació per a derrotar el feixisme a través de l’ambaixada britànica a Madrid el primer, i del consolat a Barcelona el segon durant la Segona Guerra Mundial.

També recordem els contactes que els republicans catalans van tenir amb l’Intelligence Service, per tal de poder-los ajudar a per a victòria aliada, proveint-los de tota mena d’informes i fotografies de les tropes i situacions dels ports arreu de la costa catalana.

També hem de sumar les tres caixes amb paquets lacrats que els serveis secrets polonesos havien pogut robar als nazis, on hi havia tota mena de plànols d’indústries alemanyes d’armament, que els militants de la llibertat catalans, van entregar a les autoritats britàniques.

Més encara, per la memòria dels soldats britànics que salvats per la resistència francesa, i passats pels membres del Front Nacional de Catalunya per la frontera que separava Catalunya de l’Estat Francès, per tal de fer-los arribar cap a Lisboa, per tornar a bombardejar tota mena d’infraestructures nazis.

I definitivament en la memòria de l’agent doble català, Jaume Ribas (Lipstick) captat per l’MI5 que treballa sense treva a favor dels aliats i per la llibertat de Catalunya, i també de l’espia doble Joan Pujol Garbo va ser qui va fe possible el desembarcament de Normandia, enganyant a Hitler i tot el seu estat major fa 78 anys.

Es presenten a Tona (Osona), les Rutes de la llibertat, de la mà de l'Ajuntament
16/09/2022

Es presenten a Tona (Osona), les Rutes de la llibertat, de la mà de l'Ajuntament

El fill del primer passador independentista, que va entrar a la Catalunya ocupada per Franco l’any 1939 serà a Tona (Osona) aquest divendres, a les 8 del vespre a l'Espai Muriel Casals. La memòria de tots aquests lluitadors, forma part del darrer projecte de la Fundació Reeixida, Rutes de la llibertat.

Seguint la línia de presentacions del darrer projecte de la Fundació Reeixida, que el mes d’abril va començar el seu periple de presentacions al Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera, seguidament al Museu d’Història de Catalunya, tot seguit realitzant-ne el recorregut durant la Via Pirinenca, i fent un històric acte a la Catalunya Nord, i després de ser presents aquest passat cap de setmana a Londres essent presentats per el periodista Chris Bambery, membre de l’Assistent de l’All Party Parliamentary Group on Catalonia del Parlament Britànic, aquest divendres seran presents a Osona, convidats per l’Ajuntament de Tona, per fer públic la seva darrera iniciativa.

Després d’omplir una sala plena al centre de Londres, retornen a Catalunya, amb molta força per poder presentar públicament les Rutes de la llibertat. En aquesta ocasió ens acompanyarà el fill del primer militant independentista (Gregori Font i
Cativiela) que va obrir un pas fronterer a la frontera amb l’Estat Francès l’any 1939. I per altra banda el president de la Fundació Reeixida Oriol Falguera, que és qui ha engegat aquesta proposat de recuperació de la memòria nacional.

Les Rutes de la Llibertat,  s’han presentat avui a Londres
10/09/2022

Les Rutes de la Llibertat, s’han presentat avui a Londres

El periodista escocès Chris Bambery, el filòleg Toni Strubell, i Oriol Falguera presenten el darrer projecte de Reeixida, on s’explica la lluita dels independentistes catalans integrats a  les cadenes d’evasió durant la Segona Guerra Mundial

 

En una sala plena centenar al centre de Londres, s’ha fet la presentació del projecte Rutes de la Llibertat engegat per la Fundació Reeixida.

L’acte que ha tingut lloc durant la commemoració de l’11 de setembre fet per la comunitat catalana a la capital britànica, ha volgut homenatjar als catalans que es jugaren la vida travessant la frontera que separa l’Estat Francès de Catalunya, durant la Segona Guerra Mundial, salvant a milers de persones a escapar del feixisme.

Els passadors, organitzats integrats dins del Front Nacional de Catalunya (Moviment de resistència davant l’ocupació de l’estil d’altres moviments contemporanis a la resta del món davant la invasió dels règims totalitaris als quals combatien), operaren de 1939 fins al 1945.

L’explicació i contextualització del periodista Chris Bambery, situant els lluitadors catalans durant els anys quaranta del segle passat, el deute de les potències aliades amb els veterans independentistes, la comparació de les situacions escoceses i catalanes en diferents èpoques, i el la reafirmació que el feixisme espanyol no ha mort mai.

Les vivències personals de Toni Strubell, net del Doctor Trueta, parlant sobre l’exili que es va produir en la seva família, degut a l’ocupació franquista de Catalunya, i tota l’aportació dels catalans a la causa per la llibertat i contra l’ocupació nazi-feixista d’Europa.

El punt final l’ha posat Oriol Falguera, president de la Fundació Reeixida, explicant el deute de les potències occidentals amb Catalunya, i la memòria dels seus lluitadors per la llibertat.

Londres és important per aquest projecte, ja que l’aportació del personal de l’ambaixada britànica durant aquells anys fou essencial, per ajudar a la causa de la llibertat, més encara quant des de l’any 1938 quant s’estava lliurant la guerra a l’Estat Espanyol contra el feixisme (1936-1939) el representant del Govern Català a Anglaterra, l’historiador i activista Josep Maria Batista i Roca (professor d’història del Trinity College de la Universitat de Cambridge), tenia ja la porta oberta a Foreign Office, a través de la duquessa d’Atholl .

D’aquesta manera retem homenatge també a l’ambaixador Samuel Hoare, i a l’agregat de premsa del consolat britànic Dorchy, que mantenien el contacte amb els catalans que passaven informació per a derrotar el feixisme a través de l’ambaixada britànica a Madrid el primer, i del consolat a Barcelona el segon durant la Segona Guerra Mundial.

També recordem els contactes que els republicans catalans van tenir amb l’Intelligence Service, per tal de poder-los ajudar a per a victòria aliada, proveint-los de tota mena d’informes i fotografies de les tropes i situacions dels ports arreu de la costa catalana.

També hem de sumar les tres caixes amb paquets lacrats que els serveis secrets polonesos havien pogut robar als nazis, on hi havia tota mena de plànols d’indústries alemanyes d’armament, que els militants de la llibertat catalans, van entregar a les autoritats britàniques.

Més encara, per la memòria dels soldats britànics que salvats per la resistència francesa, i passats pels membres del Front Nacional de Catalunya per la frontera que separava Catalunya de l’Estat Francès, per tal de fer-los arribar cap a Lisboa, per tornar a bombardejar tota mena d’infraestructures nazis.

I definitivament en la memòria de l’agent doble català, Jaume Ribas (Lipstick) captat per l’MI5 que treballa sense treva a favor dels aliats i per la llibertat de Catalunya, i també de l’espia doble Joan Pujol Garbo va ser qui va fe possible el desembarcament de Normandia, enganyant a Hitler i tot el seu estat major fa 78 anys.

 

DBalears: El projecte de les 'Rutes de la Llibertat' ja s'ha presentat públicament a Londres
10/09/2022

DBalears: El projecte de les 'Rutes de la Llibertat' ja s'ha presentat públicament a Londres

El projecte de les 'Rutes de la Llibertat' ja s'ha presentat públicament a Londres

El periodista escocès Chris Bambery, el filòleg Toni Strubell, i Oriol Falguera presenten el darrer projecte de Reeixida, on s'explica la lluita dels independentistes catalans integrats a les cadenes d'evasió durant la Segona Guerra Mundial

En una sala plena de gom a gom al centre de Londres, s'ha fet aquest dissabte la presentació pública del projecte les 'Rutes de la Llibertat' engegat per la Fundació Reeixida.

L'acte, que ha tingut lloc durant la commemoració de l'11 de setembre fet per la comunitat catalana a la capital britànica, ha volgut homenatjar els catalans que es jugaren la vida travessant la frontera que separa l'Estat Francès de Catalunya, durant la Segona Guerra Mundial, salvant a milers de persones ajudant-les a escapar del feixisme.

Els passadors, organitzats dins del Front Nacional de Catalunya (moviment de resistència davant l'ocupació feixista de l'estil d'altres moviments contemporanis a la resta del món), operaren de 1939 fins al 1945.

El periodista Chris Bambery ha situat els lluitadors catalans durant els anys quaranta del segle passat. També ha explicat el deute de les potències aliades amb els veterans independentistes i ha fet una comparació de les situacions escoceses i catalanes en diferents èpoques. Finalment, ha explicat que «el feixisme espanyol no ha mort mai».

Toni Strubell, net del Doctor Trueta, ha explicat les seves vivències personals tot parlant sobre l'exili que es va produir en la seva família, a causa de l'ocupació franquista de Catalunya, i tota l'aportació dels catalans a la causa de la llibertat i contra l'ocupació nazi-feixista d'Europa.

El punt final l'ha posat Oriol Falguera, president de la Fundació Reeixida, explicant el deute de les potències occidentals amb Catalunya i «la memòria dels seus lluitadors per la llibertat».

Trobada a Londres

Tal com han explicat des de Reeixida, Londres és important per aquest projecte, ja que l'aportació del personal de l'ambaixada britànica durant aquells anys fou essencial per ajudar a la causa de la llibertat, més encara quan des de l'any 1938, quan s'estava lliurant la guerra a l'Estat Espanyol contra el feixisme (1936-1939), el representant del Govern Català a Anglaterra, l'historiador i activista Josep Maria Batista i Roca, tenia ja la porta oberta a Foreign Office, a través de la duquessa d'Atholl.

D'aquesta manera, segons han explicat, s'ha retut homenatge també a l'ambaixador Samuel Hoare i a l'agregat de premsa del consolat britànic, Dorchy, que mantenien el contacte amb els catalans que passaven informació per a derrotar el feixisme a través de l'ambaixada britànica a Madrid i del consolat a Barcelona.

També s'han recordat els contactes que els republicans catalans van tenir amb l'Intelligence Service, per tal de poder-los ajudar a aconseguir la victòria aliada, proveint-los de tota mena d'informes i fotografies de les tropes i situacions dels ports arreu de la costa catalana.

Igualment s'ha de sumar les tres caixes amb paquets lacrats que els serveis secrets polonesos havien pogut robar als nazis, on hi havia tota mena de plànols d'indústries alemanyes d'armament, que els militants de la llibertat catalans van entregar a les autoritats britàniques.

Més encara, per la memòria dels soldats britànics que salvats per la resistència francesa, i passats pels membres del Front Nacional de Catalunya per la frontera que separava Catalunya de l'Estat Francès, per tal de fer-los arribar cap a Lisboa, per tornar a bombardejar tota mena d'infraestructures nazis.

I definitivament, destaca l'entitat, ha estat un acte a la memòria de l'agent doble català, Jaume Ribas (Lipstick) captat per l'MI5 que treballà sense treva a favor dels aliats i per la llibertat de Catalunya, i també de l'espia doble Joan Pujol Garbo qui va fer possible el desembarcament de Normandia, enganyant Hitler i tot el seu estat major fa 78 anys.