L
a caiguda de Catalunya el 1939 sota les tropes feixistes fou l’avançada de l’ensulsiada de les forces de l’eix l’any en que començava la Segona Guerra Mundial.
La derrota provocà l’exili de mig milió de catalans, molts d’ells a França, abans de ser ocupada pel nazisme i controlada pel col·laboracionisme francès.
Un any després, naixia a París el Front Nacional de Catalunya, fent de la necessitat virtut la vella aspiració de la “Unió Sagrada” de tots els catalans contra l’invasor, a la manera dels diferents “fronts nacionals” que sorgiren a Europa contra l’ocupació nazi-feixista”
Els militants del FNC provenien d’Estat Català, Nosaltres Sols, Esquerra Republicana de Catalunya, la CNT i la Federació Nacional d’Estudiants, entre d’altres, van crear grups de resistència contra l’ocupació nazi en col·laboració amb els governs aliats, especialment nord-americà i britànic, però també francès i polonès.
Les xarxes clandestines del FNC a l’interior i a l’exili es bolcaren en la lluita a la rereguarda del conflicte, donant suport logístic i humà als aviadors militars aliats abatuts a França i recolzant els resistents francesos en el boicot i el sabotatge de l’administració ocupant i col·laboracionista.
En aquest context, el Pirineu, revifà i tornà a ser aquell territori de pas (mai de barrera) i generador de vida que tingué abans del gran despoblament de finals de segle XIX i començaments del XX del que, per desgràcia, ja no se’n recuperà mai del tot.
En un període molt curt de temps (1936-1945) el trànsit humà de sud a nord i de nord a sud fou d’unes xifres impressionants de centenars de milers d’exiliats (uns cinc-cents mil) i refugiats de sud a nord (1939) i de desenes de milers d’evadits i refugiats (uns vuitanta mil) de nord a sud (1939-1945) juntament amb el trànsit doble de militants clandestins, guies “passeurs” de muntanya, estraperlistes, contrabandistes, militars regulars i espies de diverses nacionalitats.
De tot plegat n’ha quedat una traça humana per camins de muntanya, petits poblets, bordes i masies que en la darrera dècada, i des de la creació del Memorial Democràtic, s’han començat a catalogar i divulgar. El projecte més reeixit d’aquests és l’anomenat “Camins de llibertat” en el que s’ha traçat la ruta dels jueus que fugien de la persecució i l’extermini.
El projecte:
La proposta consisteix en complementar les rutes existents dels camins de llibertat d’evasió, però fent conèixer la dels militants independentistes catalans que un mes abans que els nazis entraren a París, formaren l’“Organització” que més tard esdevingué el Front Nacional de Catalunya.
Aquest projecte vol explicar la història no prou coneguda de la participació catalana a la segona guerra mundial des d’una intencionalitat clarament de contribució a la democràcia a Europa i alhora autocentrada en la recuperació de les llibertats nacionals. La proposta consisteix en fer conèixer els passos de frontera traçats i fets per independentistes catalans
Molts d'ells, per la seva lluita contra el feixisme, serien reconeguts i guardonats pels governs francès, britànic, nord-americà i polonès (el Govern polonès a l’exili va arribar a reconèixer el dret de Catalunya a la secessió i va donar per vàlida la seva lluita en l’àmbit internacioncional)
Jaume Cornudella Olivé
Certificat de l’Exèrcit americà d’agraïment per l’ajuda que va dur a terme als soldats americans que escapaven del nazis.Atorgament de la Medalla de la Llibertat amb Palma de Bronze dels Estats Units d’Amèrica.
Creu de Combatent Voluntari atorgada per l’Exèrcit Francès.Diploma de reconeixement de les seves activitats a la Resistència Francesa.Atorgament de la Creu de Guerra amb estrella de plata per l’ajuda que va donar a la Resistència Francesa,Medalla d’Honor lliurada pels Serveis de Camuflatge de material de guerra de l’Exèrcit Francès.
Certificat de l’Exèrcit britànic en agraïment als serveis prestats.Certificat del primer ministre britànic en agraïment al comportament coratjós durant la II GM. Concessió dels britànics de la King’s Commendation.
Joan Layret Pons
Reconeixement de l’Office of the Military Attache dels EUA.Document d’agraïment del Comité National Catholique de Secours aux Réfugies d’Espagne.Diploma del Bureau de Recherches sur l’Aide apporte aux Evadés.
Carles Soler
Reconeixement del greu de sergent per la seva participació a la Xarxa Maurice.
Rosa M. Soler
Certificat acreditatiu dels serveis prestats a la xarxa d’informació i passos de frontera de les Forces Franceses Combatents a la Resistència. Document de gratitud del President dels Estats Units.
Manuel Valls de Gomis
Israel el designa Just entre els justos de les Nacions, Creu de Guerra de l’Exèrcit Francès, Medalla de la Resistència, Certificat d’agraïment de Sa Majestat Britànica, Medalla de la Llibertat amb palmes de plata de l’Exercit Americà
O
bjectius:
1-Traçar els camins i els punts de pas, i marcar-los, arribant a un acord amb la FEEC.
2-Descriure-hi les activitats desenvolupades i definir el espais de record ja existents en el seu recorregut, per tal de reivindicar el seu llegat en el conjunt de la història del país, recordant, al mateix temps, la seva vigència, normalitzant la seva divulgació en el conjunt de la societat.
3-La ruta o rutes es traçarà geolocalitzant-la a través de GPS i se’n deixarà constància en un mapa-web.
Comptant amb el suport extern de noves tecnologies com per exemple l’APP Wikiloc per marcar les rutes, amb les explicacions dels personatges que hi van prendre part.
4-Durant el transcurs de l’any es programaran diverses sortides conduïdes per un guia de muntanya expert i es poden recrear així la sensació de reviure la història pels mateixos camins per on van passar els seus protagonistes, experimentant les sensacions que pogueren viure en aquells temps tant difícils (cal saber el cost de que costaria).
5- Volem arribar a acords amb Ajuntaments a les dues bandes de la frontera (tant on s’expliquin i es senyalitzin aquests fets adequadament.
6-Presentar el projecte a el Museu de l’Exili de la Jonquera (MUME), fer un acte oficial al Museu d’Història de Catalunya amb el nostre govern i els mbaixadors dels països que van guardonar aquests valents passadors, reconeixent a les famílies.
7-Fer un acte a la Catalunya Nord, o al Memorial del Camp de Ribesaltes o al d'Argelers. Lligant la lluita dels independentistes catalans amb els de la Resistència francesa, amb qui van col·laborar.
Som notícia. La Fundació Reeixida estrena nou web coincidint amb els 91è aniversari de la proclamació de la República Catalana
Avui, la Fundació Reeixida estrena un nou web coincidint amb el 91è aniversari de la proclamació de la República Catalana per part de Francesc Macià, visibilitzant així, la feina que ha realitzat l'entitat durant aquests darrers dinou anys.
Història i protagonistes
La pàgina web conté la història de l’independentisme des de l’any 1870 amb Josep Narcís Roca i Farreras i la seva primera proposta política, obertament independentista, fins al arribar al 10 de juliol de 2010 on molts dels mitjans de comunicació i tertulians habituals afirmen que va començar tot...) D’aquesta manera veureu com es va teixint la lluita independentista durant aquests 140 anys, i com els estats espanyol i francès responen a les demandes d’independència del poble català. En el web s'hi poden trobar també les biografies d'homes i dones que han lluitat i defensat els ideals de llibertat de Catalunya.
Els projectes de la fundació
Agafant el relleu del bagatge independentista, desglossat en aquest web, la fundació Reeixida ha continuat treballant per la llengua, la cultura i la memòria nacional, des de 2003.
Més enllà dels seus projectes desenvolupats tots aquest anys, i que han tingut un gran ressò com la presentació i el redisseny de la Bandera Negra presentada al Museu d’Història de Catalunya, les noves edicions del Mapa Ballester dels Països Catalans i de l’Aixafem el feixisme, l’organització de les Comissions per commemorar el centenari de l’estelada, la creació del Front Nacional de Catalunya o Nosaltres Sols, entre altres 24 projectes més.
Ben aviat n'iniciaran un de nou al Museu de l’Exili de La Jonquera i al Museu d’Història de Catalunya, a Barcelona, basant-se en les rutes d'evasió d'aliats de la Segona Guerra Mundial organitzada per militants independentistes, i que hem anomenat "Les rutes de la Llibertat".
També començaran a donar forma pública al Museu de l’Independentisme, a través de l’Arxiu de la Memòria Nacional, per marcar les arrels i la memòria nacional.
Reeixida es vol fer gran i fa una crida a la col·laboració
Han complert dinou anys i fet grans. Ara més que mai, els hi cal un cop de mà per engegar nous projectes presents i futurs i sense col·laboració seran molt més difícils d'assolir. En aquesta línia, apunta que cadascú hi pot col·laborar a la seva manera: A través d'aportacions econòmiques, de documentació, material històric, bibliogràfic i biogràfic.
Sumar per guanyar
Els projectes de Reeixida volen esdevenir un punt de trobada entre els marmessors de la memòria independentista d'ahir i les organitzacions d'avui, i així poder conèixer el nostre bagatge polític nacional i sumar forces per caminar cap a un futur lliure.
Us presentem el projecte Rutes de la Llibertat, i us convidem el 28 de maig a la seva presentació al Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera
El projecte:
Presentem en públic les rutes que travessant els Pirineus, durant la Segona Guerra Mundial, van organitzar els independentistes catalans que col·laboraren amb la Resistència Francesa (Maurice Alibi), per tal de salvar de la barbàrie nazi-feixista als qui s’escapaven d’ella.
D’aquesta manera aquests lluitadors per la llibertat travessaren per la frontera a jueus, integrants del Govern Polonès, aviadors nord-americans i britànics, un ministre belga, el senador francès Tizier, Maurice Clavel i el ministre francès de la guerra Monteil, els fills del quals havien estat afusellats pels nazis entre molts d’altres... Arribant al punt que un dels integrants de les cadenes d’evasió és l’únic català just entre els justos, guardonat per De Gaulle, el rei d’Anglaterra i el president dels EUA.
La proposta consisteix en:
Complementar les rutes existents dels camins de llibertat d’evasió, però fent conèixer la dels militants independentistes catalans que un mes abans que els nazis entraren a París, formaren l’“Organització” que més tard esdevingué el Front Nacional de Catalunya (Moviment de resistència davant l’ocupació de l’estil d’altres moviments contemporanis a la resta del món davant la invasió dels règims totalitaris als quals combatien), operaren de 1939 fins al 1945.
Els seus integrants col·laboraren amb els serveis dels aliats i amb els governs francès, britànic, polonès (el Govern polonès a l’exili va reconèixer el dret de Catalunya a la secessió i va donar per vàlida la seva lluita en l’àmbit internacional) i nord-americà durant la Segona Guerra Mundial, per la qual cosa van ser reconeguts i guardonats per aquests governs amb medalles i certificats per la seva lluita contra el feixisme.
La notícia i la detenció del president Lluís Companys per la Gestapo i la seva entrega als franquistes i posterior assassinat al castell de Montjuic, encara feu activar més fort les ganes d’acció dels joves que prenien part en els passos de frontera.
La presentació al Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera :
El proper dissabte 28/05/22 a les 12h, farem les jornades de presentació de les Rutes de la Llibertat. Comptant amb l’assistència d’historiadors i familiars dels passadors i Ajuntaments per on passaven aquests camins.
L’acte serà presentat pel director del centre, Enric Pujol.
Es farà una Conferència per part del Llicenciat en història contemporània i Doctor en Ciència Política, Fermí Rubiralta.
La filla de d’un dels integrants de l’organització a qui hem posat nom en les rutes, Joana Viusà Galí.
I tancarà el president de la Fundació Reeixida, Oriol Falguera explicarà els detalls del projecte.
https://www.museuexili.cat/ca/component/jem/event/1697-presentacio-de-les-rutes-de-la-llibertat
1 de juny. Omplim l'auditori del Museu d'Història de Catalunya per presentar les Rutes de la Llibertat
El projecte:
Presentem en públic les rutes que travessant els Pirineus, durant la Segona Guerra Mundial, van organitzar els independentistes catalans que col·laboraren amb la Resistència Francesa (Maurice Alibi), per tal de salvar de la barbàrie nazi-feixista als qui s’escapaven d’ella.
D’aquesta manera aquests lluitadors per la llibertat travessaren per la frontera a jueus, integrants del Govern Polonès, aviadors nord-americans i britànics, un ministre belga, el senador francès Tizier, Maurice Clavel i el ministre francès de la guerra Monteil, els fills del quals havien estat afusellats pels nazis entre molts d’altres... Arribant al punt que un dels integrants de les cadenes d’evasió és l’únic català just entre els justos, guardonat per De Gaulle, el rei d’Anglaterra i el president dels EUA.
La proposta consisteix en:
Complementar les rutes existents dels camins de llibertat d’evasió, però fent conèixer la dels militants independentistes catalans que un mes abans que els nazis entraren a París, formaren l’“Organització” que més tard esdevingué el Front Nacional de Catalunya (Moviment de resistència davant l’ocupació de l’estil d’altres moviments contemporanis a la resta del món davant la invasió dels règims totalitaris als quals combatien), operaren de 1939 fins al 1945.
Els seus integrants col·laboraren amb els serveis dels aliats i amb els governs francès, britànic, polonès (el Govern polonès a l’exili va reconèixer el dret de Catalunya a la secessió i va donar per vàlida la seva lluita en l’àmbit internacional) i nord-americà durant la Segona Guerra Mundial, per la qual cosa van ser reconeguts i guardonats per aquests governs amb medalles i certificats per la seva lluita contra el feixisme.
La notícia i la detenció del president Lluís Companys per la Gestapo i la seva entrega als franquistes i posterior assassinat al castell de Montjuic, encara feu activar més fort les ganes d’acció dels joves que prenien part en els passos de frontera.
La presentació al Museu d’Història de Catalunya, a Barcelona
També ens plauria que ens acompanyéssiu, el dimecres 1/06/22 a les 12h on es farà la presentació oficial, amb historiadors i familiars de passeurs, representant del nostre govern, Ajuntaments, Memorial Democràtic, Càrrecs del Govern per a la promoció i la defensa dels Drets Humans i cònsols dels governs dels països que van donar cobertura i ajut a aquests lluitadors per la llibertat.
L’acte serà presentat pel president de la Fundació Reeixida, Oriol Falguera
Es farà una Conferència per part del Llicenciat en història contemporània i Doctor en Ciència Política, Fermí Rubiralta.
El fill de d’un dels integrants dels passador de l’organització a qui hem posat nom en les rutes, Aleix Font, ens glossarà la figura del seu pare.
Podreu gaudir d’una exposició de materials originals, mapes, carnets, documents, títols que els governs aliats van donar a aquests militants.
Presentem públicament una part del recorregut de les Rutes de la Llibertat durant la Via Pirinenca
Presentem públicament una part del recorregut d’una d’elles el 2 de juliol, dins de la Via Pirinenca organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana, Gure Eusko i la FEEC.
No hi falteu! Si voleu reviure el que sentien els lluitadors per la llibertat.
A través de l'App Wikiloc ja podeu descarregar-vos les Rutes de la Llibertat
Tot Seguit us fem arribar les indicacions per on passen les rutes, i quins protagonistes passaven per elles.
Si premeu el següent enllaç, podreu anar a l'App Wikiloc per tal de seguir-les.
Ruta 1: RUTA GREGORI FONT CATIVIELA – OCTAVI VILADROSA I JOSA
Banyuls de la Marenda (Rosselló) Estat Francès – Colera i Llançà (Alt Empordà) – Barcelona
Jaume Martínez Vendrell i Enric Pagès seran els primers militants independentistes a fer aquesta ruta, i més tard la faran Gregori Font, Joan Sardà Verdier i Octavi Viladrosa.
La ruta es podria fer pel coll de Rumpisó (versió curta) o pel coll de Banyuls.
Els municipis implicats serien: Banyuls, Portbou, Colera, Rabós, Vilamaniscle i Llançà
Ruta 2: RUTA Manuel Valls de Gomis - Jaume Cornudella olivé – RUTA JEAN OLIBÓ
La mateixa via d'escapada des de Perpinyà (Rosselló) Estat Francès ajudats per l’alcalde de Sant Cebrià de Rosselló(Rosselló) Estat Francès, Jean Olibó, acabant així el recorregut d’escapada de la Xarxa Maurice de la Resistència francesa.
Hi havia tres vies, per tant era un compendi de les anteriors. Des de Perpinyà se sortia en cotxe direcció a l'inici de la caminada (a la Cerdanya, al Vallespir o a la Marenda) segons calgués cap a:
la Cerdanya (Puigcerdà) RUTA Manuel Valls de Gomis
El Vallespir (Sant Llorenç de Cerdans) Jaume Cornudella olivé
o l’Albera (Coll de Banyuls) RUTA JEAN OLIBÓ
Que mitjançant tren una vegada passada la frontera, s’arribava a Barcelona.
Ruta 3: RUTA Joan Sardà Verdier – JAUME MARTÍNEZ VENDRELL
Els passos de frontera organitzats començaran amb una primera ruta des de Sant Llorenç de Cerdans (Vallespir) Estat Francès fins a Olot (Garrotxa), per acabar a Barcelona.
Els municipis implicats serien: Costoja, Sant Llorenç de Cerdans, Albanyà, Montagut, Castellfollit, sant Joan les Fonts, Olot
Ruta 4: RUTA ENRIC PAGÈS I MONTAGUT – RUTA MANUEL VIUSÀ I CAMPS
La Cerdanya, era travessada per Enveig (Alta Cerdanya) cap a Puigcerdà (Baixa Cerdanya)
També per Osseja (Alta Cerdanya) cap a Puigcerdà (Baixa Cerdanya)
Per totes aquestes rutes, els independentistes catalans arribaren a salvar milers de vides de perseguits pel nazifeixisme. De fet un d’ells, és l’únic català reconegut per l’Estat d’Israel, Just entres els justos.
Una vegada arribats Barcelona, on eren enviats al consolat britànic o al polonès (Situat aleshores al c/Fontanella, 10) per poder passar a Lisboa i d’allà arribar a Anglaterra, amb els documents falsos que els havien proveït els integrants del FNC.
