L
a Fundació Reeixida, amb un “projecte de recuperació de la memòria nacional”, vol respondre aquestes i moltes altres preguntes amb la Ruta de la independència a Barcelona , que consisteix a traçar un recorregut pels “llocs de residència, l'activitat política i els espais de record de diverses personalitats” vinculades al moviment sobiranista des de finals del segle XIX fins a mitjan segle XX, per tal de “reivindicar el seu llegat en el conjunt de la història de la ciutat i del país, recordar-ne la vigència i normalitzar-ne la divulgació en el conjunt de la societat”
On era la redacció de la publicació satiricopolítica Cu-cut que van assaltar oficials de l'exèrcit espanyol l'any 1905?
On es troba exposada la bandera independentista més antiga que es conserva?
Qui eren i d'on van sortir els primers detinguts en una manifestació de l'11 de Setembre l'any 1901?
Qui va col·locar la placa commemorativa al Fossar de les Moreres?
On es van conjurar els implicats en el complot del Garraf contra el rei Alfons XIII?
On es reclutaven els militants armats que, amb Francesc Macià, van participar en els fets de Prats de Molló?
On era el Cadci, on van morir joves independentistes el 6 d'octubre del 1934?
La ruta es desenvolupa per mitjà de circuits diferents conduïts per “un guia expert i documentat en la matèria que farà una explicació als grups de participants, amb el suport extern de noves tecnologies, codis QR i beacons, amb app inclosa, per fer-la més dinàmica i interactiva”.
Aquests suports electrònics també permeten als participants realitzar-la per lliure o interessar-se per un dels seus punts en concret.
Les rutes tenen l´aval i la col·laboració de l´historiador Fermí Rubiralta.
La iniciativa pretén revalorar el recorregut històric, continuat en el temps, “d'aquells patriotes, i fer que els seus objectius de llibertat i igualtat entre els pobles es puguin assolir i es puguin plantejar, ara, per mitjans pacífics i democràtics”.
Barcelona –principalment els barris de Ciutat Vella i l'Eixample– concentra les passes de ciutadans il·lustres però poc coneguts que van forjar les bases del sobiranisme català a partir de la seva acció individual i col·lectiva.
Recordar-les, juntament amb les entitats i organitzacions que ells van fundar, “ens permetrà fer-ne renéixer els valors, les accions i les anècdotes, com ara els seus llocs de naixement o de residència, on van créixer políticament, on van elaborar les seves accions, on van ser detinguts, ferits o empresonats...”.
Som notícia! La primera ruta de la independència a Barcelona explicada a Vilaweb
La primera ruta de la independència a Barcelona
Consta de setanta-quatre espais de Ciutat Vella i Gràcia vinculats a esdeveniments clau del primer independentisme català organitzat del segle XX
Una de les principals atraccions turístiques de Dublín són les rutes pels llocs més emblemàtics de l’Alçament de Pasqua del 1916, la insurrecció independentista irlandesa de la qual enguany se celebra el centenari. A la turística Barcelona, amb un procés sobiranista en ebullició i en plena efervescència de rutes culturals de tota mena, per contra, no n’hi ha cap de dedicada a la història del moviment independentista, un capítol molt desconegut fins i tot pel públic local. Oriol Falguera i Joan-Marc Passada, el duo que ja fa temps que es va encaparrar a recuperar la memòria històrica nacional per mitjà de commemoracions com els setanta-cinc anys de la Constitució de l’Havana (2003) i el centenari de l’estelada (2008), se’n feien creus: ‘És importantíssim que en aquesta ciutat del món, com és Barcelona, també s’hi tinguin presents les arrels’, exclamen.
Per això van decidir de començar a documentar a fons el primer independentisme català organitzat nascut el 1901 (el separatisme, com se’n deia), amb l’objectiu final de dedicar-hi una ruta històrica per Barcelona. Es va anunciar públicament ahir, a la presentació de la primera biografia sobre el creador i popularitzador de l’estelada, Vicenç Albert Ballester (1872-1938). Justament el fet de dedicar una plaça a Barcelona a aquest personatge clau i polièdric de l’independentisme més primerenc, inaugurada el 2014, va significar l’empenta final que necessitaven Falguera i Passada per a posar fil a l’agulla a la ruta, que ja tenen enllestida i preparada per estrenar en qualsevol moment.
Fins ara han localitzat i marcat al mapa setanta-quatre indrets i adreces relacionats amb el moviment separatista, des del 1901 (amb la detenció de trenta persones durant una ofrena al monument a Rafael Casanova prop de l’Arc de Triomf) fins al 1946 (amb la caiguda de la secció militar del Front Nacional de Catalunya). ‘Sorprèn que la majoria d’espais s’acumulin a Ciutat Vella, amb extensions cap a Gràcia’, explica Falguera. De cada punt, se’n dóna informació sobre què hi va passar, l’adreça exacta, les fitxes dels protagonistes i, sempre que es pot, fotos seves, cosa sovint difícil de trobar. La ruta és pensada i dissenyada de manera activa i moderna (amb possible ús de codis QR i tot), en la línia de les recerques anteriors sobre la Constitució de l’Havana i l’origen de l’estelada.
De moment no s’ha inaugurat oficialment la ruta, mentre esperen de rebre propostes concretes i de tancar les primeres dates, però sí que se n’han fet algunes proves. ‘Això és Dublín!’, és un dels comentaris comuns entre els primers assistents quan se’ls explica l’activisme separatista a la capital catalana al començament del segle XX, assegura Falguera: ‘Doncs no, això era Barcelona i això passava a Barcelona.’
Enllaç de la notícia a Vilaweb
Coincidint amb les presentacions del llibre sobre Ballester i la ruta de la Independència, el Punt Avui es fa ressò de la figura del creador de l´Estelada
Heus aquí l'article que han dedicat al creador de la bandera Estelada, i aquí va la notícia complerta a el Punt Avui.
Mariner, comerciant, home de negocis, inventor, polític, escriptor, activista cultural, així era Vicenç A. Ballester i Camps, un home polifacètic, relata l'historiador Joan Muray. Ballester, a més, era un català de soca-rel i ha passat a la història perquè ha estat el dissenyador de l'estelada tal com la coneixem avui dia, com s'explica en el llibre Vicenç A. Ballester i Camps (1872-1938), (Rafael Dalmau editor), escrit per Joan Muray i l'historiador i politòleg Fermí Rubiralta, que es presenta demà al Museu d'Història de Catalunya.
Ballester va néixer el 1872 a Barcelona, però va viure bona part de la seva vida al Masnou, primer temporalment, però s'hi va traslladar definitivament el 1923, fins a la seva mort, el 15 d'agost del 1938. Ballester va estudiar nàutica i va navegar amb dos vaixells masnovins: Soberano III com a pilot mercant en pràctiques i el Pronta, com a capità. La seva trajectòria com a marí mercant va començar a Cuba, el 1891. Per un problema de salut va deixar aquesta professió, però “es va quedar per Amèrica i va començar a recórrer diferents repúbliques”. D'aquella època se'n conserven unes cintes dels casals o associacions catalanes que va visitar
en el seu periple americà.
Entre el 1898 i 1899 va estar a Cuba per la independència de l'illa d'Espanya. Allà és on ell s'hauria inspirat en el disseny de l'estelada, ja que les dues banderes comparteixen l'estel blanc. Muray exposa que el blanc i l'estel són símbols de llibertat, el blau, de la humanitat, i les quatre barres vermelles, del casal de Barcelona.
La bandera de la independència
La primera estelada que va sorgir va ser el 1908, i per això, el 2008 se'n va celebrar el centenari. En aquella ocasió, però, l'estel estava sobre un rombe. La bandera que va crear en Ballester, la Unió Catalanista la va entregar a tres milicians que van anar a combatre com a voluntaris a la Primera Guerra Mundial. Per en Ballester, diu Muray, l'estelada era “una bandera de l'època de lluita pacífica per a la independència”, que s'havia d'abandonar un cop
Catalunya fos independent.
Més enllà d'això, va ser un catalanista convençut que, entre d'altres, va fundar la Unió Catalanista, l'Escola Mossèn Cinto, o la revista satírica La Tralla, on també va escriure. “Llavors no es deia catalanistes ni independentistes, es deia separatistes”, destaca Muray. Defensar la separació d'Espanya no era fàcil. “Va estar més d'una vegada empresonat”, afirma l'escriptor masnoví. També va tenir tracte amb personalitats rellevants de l'època com Francesc Macià, Àngel Guimerà, Antoni Rovira i Virgili, Josep Pi i Sunyer, Josep Carner i l'enginyer Josep Campalans.
Ballester no volia cap mena d'honor. “Feia les coses per al país sense esperar res a canvi. El seu lema era per Catalunya”, destaca Muray. Hi afegeix que ha preferit trair la seves últimes voluntats en aquest llibre, perquè considera que no es podia perdre el seu llegat.
En un primer moment, es pensava que l'arxiu de Ballester s'havia perdut. De fet, va estar 65 anys desaparegut. La seva viuda, Teresa Vendrell, el va guardar, però els últims anys de la seva vida es va instal·lar a la Casa Benèfica del Masnou. Llavors va cedir l'arxiu a un bon amic seu i d'en Ballester, Joan Fàbregas. Com que no tenia prou espai a casa per guardar aquest material, el va col·locar en un pis que tenia de lloguer, però en uns armaris tancats amb clau. Ironies de la vida, els llogaters del pis eren un matrimoni gran. Ell, un excombatent i guàrdia del dictador Francisco Franco. “Si ho hagués sabut, ho hauria destruït”, afirma Muray.
Quan va morir en Fàbregas, l'arxiu va passar a mans de Muray. Quan el va rebre, estava malmès i es va encarregar de recuperar-lo, classificar-lo i catalogar-lo.
El Pi de les Tres Branques
El pi de les Tres Branques, en el pla de Campllong del municipi Castellar del Riu (Berguedà), és un dels emblemes de la unitat de la llengua i de la nació catalanes, i hi fan un aplec el tercer diumenge de juliol. Tot i que no consta en cap document, en el llibre d'en Muray i en Rubiralta s'hi destaca que “l'inspirador de la seva adquisició per la Unió Catalanista fou de Vicenç A. Ballester”.
El proper diumenge 17/04/16 inaugurem la ruta de la independència a Barcelona
Quant vam començar a treballar amb el projecte de la ruta de la Independència, amb els primers que vam parlar va ser els amics de la revista Sàpiens.
A través d´un concurs entre els seus lectors, els guanyadors del Club SÀPIENS de l´abril podran estrenar la ruta amb nosaltres.
Gràcies a tots els que heu concursat.
Us esperem en les properes passejades.
Èxit rotund de la Ruta de la Independència, Llibertat.cat parla del nostre projecte!
Els assistents a la Ruta, convidats per Sàpiens i la Fundació Reeixida, disfruten de la història del primer separatisme català.
El portal Llibertat.cat parla del nostre últim projecte: La ruta de la Independència
El Punt Avui ens dedica una pàgina sencera per parlar de la Ruta de la Independència
El periodista Aleix Renyé, dedica un llarg article parlant de la Ruta de la Independència, l'últim projecte de la Fundació Reeixida, el podeu llegir aquí sota, o al web del diari.
Ruta de la independència
Es tracta d'un projecte de recuperació de la memòria nacional a Barcelona ideat per la Fundació Reeixida
Es visiten indrets desconeguts de l'Eixample i Ciutat Vella que van ser protagonistes entre el 1878 i el 1946
On era la redacció de la publicació satiricopolítica Cu-cut que van assaltar oficials de l'exèrcit espanyol l'any 1905? On es troba exposada la bandera independentista més antiga que es conserva? Qui eren i d'on van sortir els primers detinguts en una manifestació de l'11 de Setembre l'any 1901? Qui va col·locar la placa commemorativa al Fossar de les Moreres? On es van conjurar els implicats en el complot del Garraf contra el rei Alfons XIII? On es reclutaven els militants armats que, amb Francesc Macià, van participar en els fets de Prats de Molló? On era el Cadci, on van morir joves independentistes el 6 d'octubre del 1934? Qui eren i on s'organitzaven els membres de la secció militar del Front Nacional de Catalunya que durant els anys quaranta s'enfrontaven al franquisme vencedor?
La Fundació Reeixida, amb un “projecte de recuperació de la memòria nacional”, vol respondre aquestes i moltes altres preguntes amb la Ruta de la independència a Barcelona (1878-1946), que consisteix a traçar un recorregut pels “llocs de residència, l'activitat política i els espais de record de diverses personalitats” vinculades al moviment sobiranista des de finals del segle XIX fins a mitjan segle XX, per tal de “reivindicar el seu llegat en el conjunt de la història de la ciutat i del país, recordar-ne la vigència i normalitzar-ne la divulgació en el conjunt de la societat”. La ruta es desenvolupa per mitjà de circuits diferents conduïts per “un guia expert i documentat en la matèria que farà una explicació als grups de participants, amb el suport extern de noves tecnologies, codis QR i beacons, amb app inclosa, per fer-la més dinàmica i interactiva”. Aquests suports electrònics també permeten als participants realitzar-la per lliure o interessar-se per un dels seus punts en concret. Les rutes tenen l'aval i la col·laboració de l'historiador Fermí Rubiralta.
Des que el metge i assagista polític barceloní Josep-Narcís Roca Farreres va escriure Dos procediments per a l'emancipació, el 1878 –considerat el primer text inequívocament independentista–, fins avui l'independentisme català ha viscut més de dues terceres parts del temps en períodes de clandestinitat, en estat d'excepció o en dictadures militars. Segons Oriol Falguera, ànima del projecte, “per aquest motiu és convenient i de justícia reivindicar el moviment sobiranista i la seva gent al llarg de la història dels últims cent anys i escaig”.
La iniciativa pretén revalorar
el recorregut històric, continuat en el temps, “d'aquells patriotes, i fer que els seus objectius de llibertat i igualtat entre els pobles es puguin assolir i es puguin plantejar, ara, per mitjans pacífics i democràtics”. Barcelona –principalment els barris de Ciutat Vella i l'Eixample– concentra les passes de ciutadans il·lustres però poc coneguts que van forjar les bases del sobiranisme català a partir de la seva acció individual i col·lectiva. Recordar-les, juntament amb les entitats i organitzacions que ells van fundar, “ens permetrà fer-ne renéixer els valors, les accions i les anècdotes, com ara els seus llocs de naixement o de residència, on van créixer políticament, on van elaborar les seves accions, on van ser detinguts, ferits o empresonats...”, conclou Oriol Falguera.
Ens entrevisten a el 9tv per parlar de la Ruta de la Independència, el nou projecte de la Fundació Reeixida
Avui divendres ens han entrevistat al programa 7 dies del 9tv, per parlar de la Ruta de la Independència, de l´estelada i dels projectes que tenim entre mans.
Aquest programa ja es pot veure per gairebé totes les televisions locals.
Enllaç a l´entrevista que ens ha fet a el 9tv
Totes les fotografies de la Ruta de la Independència
Amics, el nostre fotògraf Lluís Brunet ha fet un magnífic reportatge fotogràfic de la Ruta que ahir vam fer a Barcelona.
En breu penjarem dates de les properes sortides.
Guanyem la llibertat, recuperem la Memòria Nacional!
Enllaç al reportatge fotogràfic
Properes dates de la Ruta de la Independència que fem a Barcelona, els propers dies.
Un passeig pels llocs, els fets i els personatges coneguts i els que no tant, a l´albada de l´independentisme català contemporani.
Des del primer Onze de Setembre combatiu (1901) fins a a les arriscades accions del Front Nacional de Catalunya (1946). Un període de lluita majoritàriament viscut en clandestinitat o entre breus períodes de despenalització, que forjà l´esperit rebel dels catalans d´avui.
JULIOL:
Dissabte 30 de juliol (10:30h - 13:30h)
SETEMBRE:
Diumenge 18 de setembre (16:00h - 19:30h)
Diumenge 25 de setembre (16:00h - 19:30h)
OCTUBRE:
Diumenge 2 d´octubre (10:30h - 13:30h)
Animeu-vos a venir a descobrir els punts neuràlgics del primer independentisme de finals dels segles XIX i principis del XX a Barcelona i conegueu de forma fidedigna els avatars dels forjadors de l´anhel majoritari de llibertat del poble català d´avui.
No us perdeu la cita amb la història de les rutes de la llibertat. Les rutes de la independència!
Sortim sempre a Plaça Catalunya i finalitzem al Museu d´Història de Catalunya.
Per fer la reserva envieu un correu a: contacte@estelada.cat o truqueu al telèfon 690143846
Èxit total a la ruta de la Independència: Un digital espanyolista es fa ressò de la Ruta
Tornem a omplir els carrers de Barcelona interessats en la recuperació de la història Nacional.
La Fundació Reeixida, segueix fent la seva feina de ressò de la lluita per la llibertat dels antics separatistes.
Aquí teniu l'enllaç a la notícia: Un digital espanyolista es fa ressò de la Ruta
Rere la petja sobiranista. Una ruta guiada ressegueix els indrets de Barcelona que guarden fets i personatges històrics lligats a la gènesi de l´independentisme
Sortim al Punt Avui en un extens reportatge sobre la nostra feina de recuperació de la Memòria Nacional, llegiu-ho aqui, o al web del Punt Avui.
Rere la petja sobiranista
Una ruta guiada ressegueix els indrets de Barcelona que guarden fets i personatges històrics lligats a la gènesi de l'independentisme
La promou la Fundació Reeixida, que busca difondre episodis que han quedat soterrats
La sortida s'atura al lloc on va viure el teòric que, fa 130 anys, va fer el primer discurs independentista
ANNA BALLBONA - BARCELONA
Els carrers del Pi, Boqueria i Copons o la plaça Vila de Madrid els poden semblar simples punts pertanyents al nomenclàtor de Barcelona però que així, de primer, no relacionarien amb l'independentisme català. Però aquests indrets no només estan estretament lligats amb episodis que formen part del moviment sobiranista a Catalunya sinó que, a més, des de fa cinc mesos una ruta promoguda per la Fundació Reeixida els recorre i n'explica els detalls històrics.
La ruta passa per nou punts i dura unes tres hores. La guien Oriol Falguera i Joan Marc Passada, que ho fan per militància independentista i perquè van adonar-se que hi havia un grapat de símbols, fets i personatges que havien quedat soterrats de la memòria col·lectiva del país. Per fer-ho, ham tingut l'assessorament de l'historiador Fermí Rubiralta. La ruta, que costa 10 euros, surt del Museu d'Història de Catalunya i acaba a la plaça de Catalunya. Entremig, s'atura en un munt de facècies.
Al Museu d'Història de Catalunya és on s'ha exposat i conservat la bandera estelada més antiga (del 1915), que, finalitzada la Primera Guerra Mundial, va acabar a mans del doctor Joan Solé i Pla, impulsor de la campanya a favor dels voluntaris catalans en aquest conflicte. Al seu temps, els voluntaris catalans havien rebut l'estelada de la Unió Catalanista abans d'anar a combatre.
Una altra aturada de la ruta en un lloc significatiu, però menys conegut, és entre el Born i el Fossar de les Moreres, on va viure i morir Narcís Roca i Farreras, farmacèutic i columnista, teòric del catalanisme polític, que va escriure el primer discurs independentista, pronunciat aquest juliol i que ha fet justament 130 anys.
Falguera remarca la sorpresa que genera entre els participants en la visita alguns fets o personatges. “I sempre –durant la trajectòria de l'independentisme– vas veient els mateixos personatges que van fent feina de formigueta.” Aquest és el cas, per exemple, de Lluís Marsans o de Daniel Cardona. El primer és el personatge que instiga l'11 de Setembre del 1901 –el primer en què es van dipositar flors al monument a Rafel de Casanova– i fa costat als empresonats per la repressió (per això també acaba entre reixes). Cardona és el fundador de Nosaltres Sols, l'organització considerada el Sinn Féin català, amb seu al carrer del Pi. Cardona, a més, va ser mà dreta de Macià als anys 20. Les explicacions dels indrets que es trepitgen es completen amb la consulta del material fotogràfic antic que l'entitat té penjat a internet (estelada.cat) i que permet fer el salt de com era allò que els visitants estan presenciant i com era en el passat. A finals de juliol es va fer l'última sortida prevista i al setembre se'n faran un parell més, els dies 18 i 25, en concret.
El quilòmetre zero de la Diada
L'Onze de Setembre del 1901 diverses persones surten del carrer Copons (al costat de la Via Laietana) en direcció a l'Arc de Triomf, on hi havia hagut el monument a Rafel de Casanova i hi fan una ofrena. Allà criden “Visca Catalunya lliure, independència!”, comenta Oriol Falguera, guia de la ruta. Arran d'aquest fet, diverses persones van ser empresonades. Quan en van sortir, van crear una associació de catalans represaliats, la Reixa. S'entén que allà, el 1901, va començar la commemoració de la Diada tal com la concebem ara. Segons Falguera, el 1939, amb la dictadura, els franquistes van confinar l'estàtua en un magatzem, i el lloc –a l'Arc de Triomf– es va convertir en un petit espai d'homenatge on, d'amagat, algú hi anava i posava flors on hi havia hagut el monument. D'altres, en passar, es treien el barret.
Sortim a la Televisió a explicar la Ruta de la Independència
Joan Marc Passada, president de la Fundació Reeixida i uns dels guies oficials de la Ruta de la Independència, ha estat entrevistat al programa Vull una resposta de Televisió Cornellà.
Enllaç al programa Vull una resposta del 29/09/16
Ens entrevisten a la Clau de la nostra història per parlar de la RutaINDP de Barcelona
Vam ser entrevistats al programa la Clau de la nostra història, per parlar de la bandera de l´estel solitari, l´Estelada.
En els 20 minuts llargs de l´entrevista, vam rememorar la feina feta com a Comissió Centenari de l´Estelada, i vam explicar la tasca que portem a terme de recuperació històrica a través de la Ruta de la Independència que estem fent a través de la Fundació Reeixida.
Prement aquí, podreu veure l'entrevista sencera.
Rac1 parla de la Ruta de la Independència
El programa de nit d´en Joan Maria Pou No ho sé de Rac1, i a l´espai No s´ha parlat prou de on una vegada a la setmana apareix el fotògrafi i i·llustrador Jordi Borràs Abelló es va parlar de la Ruta de la Independència.
Escolteu-ho si us ve de gust, a partir del minut 13 i 55 segons.
Ara no us poden falta motius per acompanyar-nos a la recuperació de la nostra Memòria Nacional.
Enllaç al no s´ha Parlat prou de del 12/10/16
Seguim fent les rutes de la Independència aquests mesos de maig i juny. No us les perdeu!
Seguim fent camí per explicar on actuaven i que feien els primers independentistes a Barcelona fa 130 anys.
Si esteu interessats a venir no dubteu a trucar al: 690 14 38 46 o enviant un mail a: info@reeixida.cat
Diumenge 21 de maig (11:00h - 14:00h)
Diumenge 11 de juny (11:00h - 14:00h)
Sortirem de Plaça Catalunya i acabarem al Museu d'Història de Catalunya.
Guanyem la llibertat. Recuperem la Memòria Nacional!
Fem campanya per explicar les figures de Daniel Cardona i els Germans Badia. Ni supremacistes, ni feixistes, demòcrates i lluitadors per la Independència.
Els furibunds atacs que estan rebent els articles i tuits del molt honrable president Quim Torra, ens ha portat a fer aquest article, on entendrem que qui uneix el triangle i l’estel de les primeres organitzacions independentistes, és indefectiblement Daniel Cardona.
D’Estat Català, cap a Nosaltres Sols, i d’aquestes dues cap al Front Nacional de Catalunya. La línea de continuïtat pel que fa a la lluita per la llibertat és clara i concisa.
No hem de deixar que cap mitjà de comunicació o opinador, infecti les primeres organitzacions independentistes com a nazis, feixistes, supremacistes, quant els valors que representaven des de la creació eren just al contrari. No hem de callar! Hem de respondre alt i clar.
Per aquest motiu hem fet aquest article: Qui uneix el triangle i l'estel
Estat Català (EC)
Estat Català (EC) va ser el primer partit separatista català de caire insurreccional.
Es va crear al CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria) el 18 de juliol de l’any 1922 i defensava unes tesis d’inspiració totalment a l’estil irlandès, segons les quals Catalunya s’havia d’independitzar de l’Estat espanyol.
EC no va ser concebut estrictament com un partit, sinó com una plataforma militar i cívica de defensa, amb Francesc Macià com a cap per la seva experiència (era tinent coronel d’enginyers retirat). Treballava per la unitat de tots els sectors catalans i per la preparació d’un exèrcit català, imprescindible per a defensar el nou règim un cop proclamat.
Per tots aquests motius, EC es va convertir en l’organització més combativa a Catalunya contra la dictadura de Primo de Rivera i la monarquia espanyola.
Del novembre del 1922 al setembre del 1923, va publicar un butlletí quinzenal, Estat Català. El gener del 1923, EC va establir relacions amb la Unió Socialista de Catalunya i amb el sector «militarista» d’Acció Catalana i, a través d’aquesta via, amb els nacionalistes bascos i gallecs (la Triple Aliança).
El cop d’estat de Primo de Rivera portà a EC a la clandestinitat. Macià va ser proclamat president de l’Estat Català a l’exili, alhora que s’anaven buscant voluntaris per a l’exèrcit de Catalunya a l’Estat francès i a l’interior.
Amb els diners de Macià, de la seva dona, i gran part dels estalvis de separatistes catalans de Cuba, l’Argentina, l’Uruguai,i els Estats Units d’Amèrica es finança la compra d’armes i es constitueix l’exèrcit català. El 4 de novembre de 1926, la policia francesa comença a detenir els escamots de lluitadors catalans que havien de passar de l’Estat francès cap a Catalunya, per tal d’alliberar-la. Aquests fets van ser coneguts com els Fets de Prats de Molló. Per aquest motiu, Macià i el seu estol de lluitadors van ser jutjats a París, de manera que el fet català va ser totalment internacionalitzat.
Macià va tornar a l’atac i l’any 1928 va fer un periple per totes les comunitats catalanes de l’Amèrica Central i de l’Amèrica del Sud, que tant havien ajudat en el projecte de Prats de Molló. A Cuba es va aprovar una constitució de Catalunya que s’aplicaria el dia de la victòria, i un projecte per tal de transformar Estat Català en el Partit Separatista Revolucionari de Catalunya. Aquest canvi de nom no fou acceptat per Estat Català de l’interior.
Macià va tornar, finalment, a Catalunya l’any 1931. EC era, llavors, un partit sense gaire definició orgànica, però amb el prestigi d’haver combatut a tort i a dret la dictadura de Primo de Rivera. Tant Macià com la seva gent es van acabar sumant a un gran projecte d’esquerres catalanes que s’anomenaria Esquerra Republicana de Catalunya.
L’any 1931, una part de la gent que formava EC va començar a rebre grans influències marxistes, sense perdre la lluita nacional i social; aleshores es va crear el partit Estat Català - Força Separatista d’Extrema Esquerra, encapçalat per Jaume Compte. Aquest sector d’EC va editar el seu setmanari, L’Insurgent, des de l’abril del 1932 fins a les eleccions catalanes d’aquella tardor.
L’octubre del 1932, el partit va ser rebatejat com a Estat Català - Partit Proletari. L’últim canvi de nom que va tenir va ser quan va passar a anomenar-se Partit Català Proletari. La força del seu missatge nacional i social es va perdre quan el seu màxim dirigent, Jaume Compte, i Manuel González Alba van ser morts per l’exèrcit espanyol durant els Fets d’Octubre del 1934 a la seu del CADCI.
Més endavant, amb la proclamació i posteriorment la pèrdua al cap de tres dies de la República Catalana del 14 d’abril de 1931, l’assassinat a mans d’uns anarquistes dels caps de les Joventuts d’Esquerra Republicana - Estat Català (els germans Miquel i Josep Badia), i els Fets d’Octubre del 1934, veuen la necessitat de marxar d’ERC. Així, del 22 al 25 de maig de 1936, durant el congrés de les JEREC, es constitueix Estat Català.
Al juny s’afegeixen al projecte els patriotes de Nosaltres Sols!, pocs dies després els del Partit Nacionalista Català i, sense tant protocol, altres entitats juvenils, com Palestra, en van esdevenir «satèl·lits».
El 19 de juliol de 1936, va esclatar la revolta feixista arreu del l’Estat espanyol. Malgrat la derrota dels feixistes a Catalunya, el partit va esdevenir incòmode. Josep Dencàs, líder d’Estat Català, va ser amenaçat de mort, per la qual cosa es va haver d’exiliar. Cal destacar que fins al juliol del 1937 EC va tenir en el seu poder el Diari de Barcelona.
Una vegada acabada la guerra dels tres anys (1936-1939), molts dels elements separatistes que havien format part de totes aquelles organitzacions es va trobar en l’organització patriòtica Front Nacional de Catalunya.
Nosaltres Sols! (NS!)
La idea de formar aquest grup es remunta a l’any 1916 i a un dels personatges menys coneguts de l’independentisme insurreccional català: Daniel Cardona i Civit. Just aquell any va tenir lloc a Dublín l’Aixecament de Pasqua. Aquell exemple de ferms patriotes irlandesos contra els opressors britànics, ajudats per col·laboracionistes, va deixar petjada en més d’un català, sobretot en els més lligats a la Unió Catalanista.
D’aquesta manera, el 1922 diversos militants van començar a col·laborar en la creació d’Estat Català. Entre ells hi havia Daniel Cardona. Era gent que tenia clar en la seva actuació la necessitat del sacrifici a vida o mort per tal de guanyar la llibertat.
Per encarregar-se de la lluita armada a l’interior de Catalunya, Cardona va passar a la clandestinitat, mentre Francesc Macià dirigiria la causa independentista des de l’exili. L’any 1923, Cardona publicà La Batalla, recull d’articles seus apareguts a la Tralla i a Estat Català, prologat pel seu amic Joan Salvat-Papasseit.
Arran de la descoberta de les connexions entre Cardona i el grup Bandera Negra (els qui van preparar el Complot del Garraf per tal d’atemptar contra el rei Alfons XIII) i la xarxa de la Societat d’Estudis Militars muntada per Miquel A. Baltà, s’ha d’exiliar a Perpinyà. Allà connectarà amb el sector Aberriak de l’independentisme basc, liderat per Eli Gallastegui.
Com que ell i la seva gent insisteixen en la creació de nous nuclis d’insurrecció arreu de la nació i veuen que tot el moviment d’alliberament nacional avança a poc a poc, s’enfronta amb Macià i és expulsat d’Estat Català.
El 1926, arran del Complot de Prats de Molló, Cardona ha d’afluixar una mica els seus comentaris contra Macià. Aquell mateix any s’ajunta amb Manuel Massó Llorens (que provenia de l’ala militar d’Acció Catalana) i, un des de l’Estat francès i l’altre des d’Amèrica, comencen a criticar Macià i obtenen la col·laboració dels grups de catalans d’Amèrica que desconfiaven de la política de Macià.
Des de Perpinyà, on roman exiliat, reivindica el nom de Bandera Negra (adoptat pel grup de l’atemptat de Garraf), que a l’interior de Catalunya havia estat un projecte que ajuntava des de gent provinent d’Estat Català fins a alguns elements d’Acció Catalana.
L’any 1930, torna a Catalunya, i prossegueixen els enfrontaments amb Macià. Aquest volia col·laborar amb els republicans, mentre que Cardona s’hi negava.
Al cap de poc temps, forma el grup anomenat L’Estel, tot aprofitant els locals de la Unió Catalanista, que donarà pas a l’Agrupació Nacionalista Nosaltres Sols! (traducció del gaèlic Sinn Féin). El 5 de desembre de 1930 s’aproven uns estatuts en una sessió formal tot defensant els ideals de la Unió Catalanista.
Aprofitant que és el secretari de propaganda de la Unió Catalanista, publica un manifest en el qual denuncia les cooperacions foranes i demana un enfocament militar per aconseguir la reconstrucció de la personalitat catalana. Els seus objectius eren clars: enfrontar-se amb els enemics de la pàtria de la manera com ho havien fet els irlandesos amb els ocupants britànics.
