T
orna el mapa dels Països Catalans de Joan Ballester i Canals, de la mà de la Fundació Reeixida
Aquest mapa hereu d'una altra imatge, feta per l’organització Palestra (1930-1938) on Ballester i Canals milità, amb el títol de La nostra pàtria (1932), fou la inspiració per tal que arran d’uns originals de l’any 1962, es reedites el mapa amb la divisió comarcal.
Sota la imputació de propaganda il·legal va rebre multes i petició de cinc anys de presó, convertits finalment, en tres mesos i vint dies (1968/1970) que passa a la Presó Model de Barcelona. Tot per editar el mapa que hem decidit reeditar des de la Fundació Reeixida.
Amb tot, el mapa fou reeditat diverses vegades amb grans tiratges i es convertí en un referent per a diverses generacions, de fet l’escriptor Joan Fuster digué d’aquest obra, que era: La maniobra més eficaç mai feta pels Països Catalans.
Relació amb Òmnium Cultural:
Cal recordar que després de la mort de Ballester, es va crear l'associació Amics de Joan Ballester i Canals que, encapçalats per Ermengol Passola, durant una bona colla d'anys van mantenir viu el seu record i la seva tasca divulgativa amb l'edició i difusió de diversos materials de conscienciació nacional, i que s’aixoplugà dins d’Òmnium Cultural.
També va ser Òmnium Cultural, l’any 2007, qui va editar el llibre biogràfic Joan Ballester i Canals, escrit per l’activista Robert Surroca i Tallaferro.
Col·laboració amb Òmnium Cultural i la Federació Llull, per fer-ne difusió:
Per aquest motiu, des de la nostra Fundació hem cregut picar la porta d’Òmnium Cultural, i de la Federació Llull per tal que ens ajudin a difondre aquest mapa arran de tota la Nació Catalana. Més encara, quant el president d’Òmnium i de la Federació Llull, Jordi Cuixart resta a presó, al igual que feu Ballester i Canals.
Característiques del Mapa dels Països Catalans:
Adjuntem foto i detall del mapa. La mida és de 70 x 50cm, i el paper és symbol tatami de 150gr, amb el mateix acabat que l’original, el logo de la Fundació Reeixida i dels integrants de la Federació Llull apareix a l’edició, a més d’una petita nota introductòria sobre el seu autor i cartògraf, les dues famílies dels autors han autoritzat a utilitzar aquesta reproducció.
El mapa dels Països Catalans de Joan Ballester i Canals és hereu d'una altra imatge de 1932 feta per l’organització Palestra (1930-1938), amb el subtítol de "La nostra pàtria". Trenta anys més tard, el 1962, s'editava una primera versió del popular mapa, amb la divisió comarcal. El 1971 s'edità la segona i definitiva versió, que ara presentem.
... per propaganda il·legal i condemnar-lo a cinc anys de presó, convertits, finalment, en tres mesos i vint dies que passà a la presó Model de Barcelona. Amb tot, el mapa fou reeditat diverses vegades amb grans tiratges i es convertí en un referent per a diverses generacions. L'escriptor Joan Fuster digué d’aquest obra: "La maniobra més eficaç mai feta pels Països Catalans".
Ballester va iniciar el seu mestratge polític a Palestra l'any 1930 i posteriorment, el 1935, s'afilià a Nosaltres Sols. Durant la guerra franquista va combatre al front d’Aragó. Fou ferit i capturat pels facciosos a Tarragona. Durant la Segona Guerra Mundial va col·laborar activament amb els aliats anglesos i francesos. Amb Joan Mateu i Manuel Cruells, el 1945 va crear l'organització Resistència Nacional i el grup Bandera, editora del butlletí Bandera del Poble Català. Posteriorment, col·laborà amb el FNC.
Treballador del sector de la publicitat cinematogràfica, des de la seva empresa "Públia", al carrer del Consell de Cent 281 de Barcelona va fundar la llibreria del mateix nom des d'on impulsà importants campanyes de divulgació com el Diccionari Alcover-Moll.
Però la iniciativa que el feu àmpliament conegut fou la coneguda edició del mapa dels Països Catalans. Una obra que amplià la seva popularitat a partir de la denúncia de 1967 per "propaganda il·legal i impressió clandestina" oberta pel Tribunal de Orden Público que li demanava fins a cinc anys de presó. El seu advocat, en Jordi Casas-Salat, del FNC, portà la seva defensa.
Gràcies a ell, només va estar detingut, juntament amb el seu soci Joan Mateu i Ferrer, del 9 al 29 de setembre de 1968 i tres mesos, el 1970. No va ser fins a sortir de la presó que va obtenir el permís per a imprimir i distribuir el mapa.
Des de la rebotiga de la llibreria Públia, coneguda com la llibreria Ballester, on el líder del FNC Joan Cornudella també hi tenia despatx, va impulsar trobades de joves d'arreu del país. Des d'allà també s'editaven les publicacions d'Edicions d'Aportació Catalana, amb un fons de catàleg proper a la seixantena de títols de temàtica cultural i formació política.
El 1963 va participar als Jocs Florals, celebrats aquell any a Montevideo on guanyà el Premi Presidència de la Generalitat amb l’obra Per una consciència de país.
Als anys setanta es va implicar activament en les campanyes antirepressives, fet que va provocar que la seva llibreria patís diversos atemptats feixistes. La llibreria Ballester va tancar a finals dels anys 80 però el seu llegat ha continuat fins avui i la seva veu continua, en certa manera, des les ones, més enllà dels Pirineus, de la mà del seu fill Berenguer Ballester, locutor a Ràdio Arrels, a la Catalunya Nord.