FORMA PART DEL PROJECTE!

Trobem les arrels.

Recuperem la Memòria Nacional.

Mantenim l’orgull dels qui lluiten per la llibertat.

Col·labora amb Reeixida i et mantindrem informat de tots els nostres projectes.

Any 2021
La Comissió 90 anys de NS! #NosaltresSols

D

es de la Fundació Reeixida, hem organitzat una Comissió formada per historiadors, familiars d’integrants de l’organització, militants de l’independentisme combatiu, i activistes per fer-ne el ressò adequat

L’11 de març de 1931 s’aprovaven els estatuts i es donava d’alta en el registre d’associacions amb el número 14801 l’Agrupació Catalanista Nosaltres Sols! (NS!)

Dins els rengles de NS! s’hi fan presents un compromís catalanista intransigent, una moral estricta i crítica sovint amb les mancances de la política del moment i les idees com la lluita contra l’Estat opressor, que podia comportar fins i tot el sacrifici de la sang dels patriotes, com en la Pasqua irlandesa del 1916.

Aquests van ser uns conceptes recurrents en les organitzacions “separatistes” dels anys ’20 i ’30 del segle passat. NS!, també recollí el llegat de la Unió Catalanista i, des de la seva revista Nosaltres Sols!, volgué estructurar un moviment catalanista radical, amb diferents branques, seguint el model del Sinn Féin irlandès, d’on pren el seu nom.

NS! es dotà, entre d’altres, d’una estructura militar, l’Organització Militar Nosaltres Sols! (OMNS!), que tingué un paper rellevant quan els Fets d’Octubre del 1934, en l’expedició per alliberar Mallorca del feixisme, l’agost del 1936 i a la Columna Volant Catalana

Podem considerar l’herència política de la Unió Catalanista (UC) (1891-1936) i el model de l’insurreccionalisme irlandès i els dos vessants principals que marcaren els membres de Nosaltres Sols!, encapçalats per Daniel Cardona (Vibrant)

L’11 de març de 1931 s’aprovaven els estatuts de Nosaltres Sols!

De la Unió Catalanista

D’aquelles arrels del tronc de l’arbre de la UC, en brotaren unes branques esponeroses, que foren el teixit del catalanisme del poble i, per tant, de l’independentisme històric sota totes les formes d’expressió: l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, La Reixa, Associació Catalana de Beneficència, l’Associació Nacionalista Catalana, la Joventut Nacionalista de Catalunya, la Joventut Catalanista, la Federació Democràtica Nacionalista, la Falç, Els Néts dels Almogàvers, Renaixença, Pàtria Nova..., el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria (CADCI), Esquerra Catalanista, Estat Català, Unió Socialista de Catalunya, Bandera Negra, Palestra, el Partit Nacionalista Català, Partit Català Proletari (PCP) de Jaume Compte...

Fins al segle XXI

...Bandera del poble català i el Front Nacional de Catalunya (FNC), que recull l’herència política d’Estat Català i de Nosaltres Sol!, fins a l’independentisme de combat de finals del segle XX.

A dia d’avui organitzats sota el nom Comissió 90 anys de Nosaltres Sols!, formada per la Fundacio Reeixida, historiadors, familiars d’integrants de l’organització, militants de l’independentisme combatiu, i activistes hem publicat un manifest fet públic i aquest web divulgatiu, que anirà anunciant les accions i els actes que tenim preparats per a la commemoració.

 

Entrevista a ETV per explicar Nosaltres Sols!
Entrevista a ETV per explicar Nosaltres Sols!
Notícies relacionades amb aquest projecte
90 anys després toca explicar que era: Nosaltres Sols!
07/03/2021

90 anys després toca explicar que era: Nosaltres Sols!

Des de la Fundació Reeixida, hem encapçalat la tasca d'explicar que era l’organització independentista Nosaltres Sols!

Per aquest motiu hem organitzat una Comissió, que per commemorar els seus 90 anys, farà diferents actes i accions.

Aquí teniu el manifest de presentació:

 

En el 90è aniversari de la fundació de de l’organització independentista Nosaltres Sols! (NS!). Fidelitat a la Terra.
 

L’11 de març de 1931 s’aproven els estatuts i es dona d’alta en el registre d’associacions amb el número 14801 l’Agrupació Catalanista Nosaltres Sols! raó pel qual hem decidit commemorar la seva creació.
 

En el setmanari de NS!, Agrupació adherida a la Unió Catalanista, any I, número 1, pàgina 1, del dissabte 28/03/1931, a l’editorial, que és una declaració de principis, hi podem llegir:
 

Nosaltres Sols! és la joventut catalana, crit de lluita i d’afirmació doctrinal alhora. Sortim a la palestra no per obrir una nova via a les aspiracions de cordialitat, sinó per prendre aquell camí iniciat el 1923-1924, el qual considerem, avui, abandonat pels capdavanters de la política catalana. És, aquella, ruta d’abrandament espiritual que ens ha de menar pels llocs més aspres del camp patriòtic, ho sabem, però, és, també, aquella ruta la que en moments de pretèrita corrupció nacional ha pogut salvar la dignitat del nostre poble. Aquest, doncs, és el camí que anem a emprendre, investits d’una voluntat decidida capaç d’enfrontar, si cal, l’adversitat del sacrifici.

 

Dins els rengles de NS! s’hi fan presents un compromís catalanista intransigent, una moral estricta i crítica sovint amb les mancances de la política del moment i les idees com la lluita contra l’Estat opressor, que podia comportar fins i tot el sacrifici de la sang dels patriotes, com en la Pasqua irlandesa del 1916. Aquests van ser uns conceptes recurrents en les organitzacions “separatistes” dels anys ’20 i ’30 del segle passat. NS!, també recollí el llegat de la Unió Catalanista i, des de la seva revista Nosaltres Sols!, volgué estructurar un moviment catalanista radical, amb diferents branques, seguint el model del Sinn Féin irlandès, d’on pren el seu nom.

NS! es dotà, entre d’altres, d’una estructura militar, l’Organització Militar Nosaltres Sols! (OMNS!), que tingué un paper rellevant quan els Fets d’Octubre del 1934, en l’expedició per alliberar Mallorca del feixisme, l’agost del 1936 i a la Columna Volant Catalana.
 

Podem considerar l’herència política de la Unió Catalanista (UC) (1891-1936) i el model de l’insurrecionalisme irlandès i els dos vessants principals que marcaren els membres de Nosaltres Sols!, encapçalats per Daniel Cardona (Vibrant).
 

D’aquelles arrels del tronc de l’arbre de la UC, en brotaren unes branques esponeroses, que foren el teixit del catalanisme del poble i, per tant, de l’independentisme històric sota totes les formes d’expressió: l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, La Reixa, Associació Catalana de Beneficència, l’Associació Nacionalista Catalana, la Joventut Nacionalista de Catalunya, la Joventut Catalanista, la Federació Democràtica Nacionalista, la Falç, Els Néts dels Almogàvers, Renaixença, Pàtria Nova..., el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria (CADCI), Esquerra Catalanista, Estat Català, Unió Socialista de Catalunya, Bandera Negra, Palestra, el Partit Nacionalista Català, Partit Català Proletari (PCP) de Jaume Compte, Bandera del poble català i el Front Nacional de Catalunya (FNC), que recull l’herència política d’EC i de NS!, fins a l’independentisme de combat de finals del segle XX, Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN), PSAN-p, Independentistes dels Països Catalans (IPC), Moviment d’Unificació Marxista, Bloc Català de Treballadors, Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional (BEAN), Nacionalistes d’Esquerra, Comitès Solidaritat Patriotes Catalans (CSPC), la Crida a la Solidaritat, Moviment Defensa de la Terra (MDT), ÈPOCA, TLL fins arribar als nostres dies, on l’assumpció majoritària del projecte independentista ha fet possible l’1 d’octubre del 2017.
 

Els sotasignants membres de Comissió 90 anys de Nosaltres Sols! formada per la Fundació Reeixida, historiadors, familiars d’integrants de l’organització, militants de l’independentisme combatiu, i activistes hem cregut fer-ne ressò adequat, a través d’un web divilgatiu: www.nosaltressols.com per tal de poder apropar a la ciutadania catalana de principi del segle XXI la trajectòria, les idees i el capteniment d’aquell destacat nucli d’independentistes..
 

  • Agustí Barrera Puigví
  • Daniel Cardona Pera
  • Rafael Català Dalmau
  • Lluís Duran Solà
  • Josep Espunyes Esteve
  • Oriol Falguera Ribas
  • Xavier Ferrer Trill
  • Jaume Renyer Alimbau
  • Joan Rocamora
  • Fermí Rubiralta Casas
  • Robert Surroca Tallaferro
  • Jordi Vidal Duch
  • Josep Xaubet Vilanova



Visca Catalunya Lliure!
Visca la República Catalana!

Països Catalans, 7 de març de 2021

Per què Nosaltres Sols!? En Xavier Ferré Trill, ens ho explica
05/03/2021

Per què Nosaltres Sols!? En Xavier Ferré Trill, ens ho explica

El “gir” independentista progressiu accentuat al primer terç del segle vintè comptà amb un punt d’ignició –el bienni 1917-1919–que explicitava la crisi social i política de legitimitat de la Restauració Borbònica. La correcció de rumb de la catalanitat social es produí pel capvespre de la via reformista del catalanisme del partit-comunitat Lliga Regionalista i per l’ascens de l’estratègia sobirana, aleshores concentrada, en part, en la Unió Catalanista, pedrera de patriotisme cívic. Aquest factor, que comptà amb el lideratge moral del Dr. Martí i Julià, havia de tenir en compte en un horitzó no gairé llunyà la forja d’un altre lideratge, el representat per Francesc Macià. L’abandonament del règim casernari hispànic de qui fou militar espanyol i, més tard, de l’abandonament de la seva condició de parlamentari a Madrid sota la sigla de la Lliga Regionalista, esdevingueren factors referencials no pas menors que col·laboraren a l’articulació d’un canemàs civil i polític “separatista” de nova planta. El seguit d’organitzacions i d’espais de sociabilitat que formaven part d’aquest complex independentista acabà explicant la formació d’Estat Català (1921). Entre 1921 i 1931, doncs, semblava que aquest partit havia de ser el que capitalitzaria i el que hegemonitzaria un moviment d’alliberament nacional, cosa que no fou incerta del tot si comptàvem amb l’eix catalitzador ‘fets de Prat de Molló’ (1926)-redacció de la Constitució Separatista de L’Havana (1928).

Ara bé, una certa deriva possibilista que acabà amb l’exili de la monarquia brbònica i la definició d’un futur escenari republicà ibèric a través del Pacte de Sant Sebastià (1930), incidí en la formació del reagrupament republicà reformista del Principat entorn de la nova formació Esquerra Republicana de Catalunya (1931), on el corrent independentista no fou dominant. ERC esdevenia, a ulls del republicanisme del país l’única via possible per a fer descavalcar la Lliga. La via de l’entesa amb el republicanisme espanyol i la recuperació del pòndol den l’espai d’afirmació nacional era l’objectiu.

NS, simbobilitzat en la guiatge de Daniel Cardona, emergeix, en part, gairebé de manera simultània (i com a resposta), davant una línia política que, a ulls dels “irlandesos” cardonistes, significava l’aposta per la via reformista, “entrista”, al si del republicanisme espanyol. Aquesta opció, doncs, concretada en la formació del bloc polític ‘Esquerra Republicana’, no era, segons l’esperit cardonista, allò que calia per a fer una passa endavant qualitativa que generés una catalització independentista.

 La qüestió és si la via irlandesa era “exportable” en un context de transició republicana. El gest de Macià el 14 d’abril de 1931 expressà, d’alguna manera, la culminació independentista que recollia el sentiment d’un segment d’ERC favorable al manteniment de l’estratègia irlandesa. Macià, des d’ERC, volia aglutinar –a través del seu lideratge–, l’estratègia “separatista”. El fet, però, que la correlació de forces republicana espanyola no hagués sofert cap transformació interna pel que feia al seu component nacionalista panespanyol en clau regional autonòmic–formalitzat posteriorment en la Constitució republicana espanyola (novembre, 1931)– explica, també en part, la substitució de la República Catalana per la fórmula autonomista ‘Generalitat republicana’.

D’altra banda, el posicionament dels macianistes dins Esquerra, que no era altra cosa que la plasmació de l’entrisme insurreccional dins els quadres representatius del republicanisme reformista radical, assenyalà, de fet, les “dues ànimes” d’ERC: la independentista (Macià) i la socialreformista-possibilista (Lluhí-Tarradellas). La contradicció esclatà el gener de 1934 amb la constitució del tarradellisme o presidencialisme avant la lettre:[1] del P (artit) N(acionalista) R(epublicà) d’E(squerra) (PNRE).

Tot aquest context explicaria, d’alguna manera, el contingut estratègic essencial de NS! Sense deixar-hi de veure un senyal de radicalitat i de grupusculització del republicanisme “separatista” insurreccional, NS! volia “corregir” la defenestració del macianisme dins d’ERC per mitjà de la recuperació de la lluita armada que en el seu moment culminant endegués un procés d’aixecament urbà, hegemonitzat per un sector social molt semblant al d’ERC: menestralia, white-collars, bloc camperols, petita burgesia radicalitzada.

¿Potser la conjuntura més propícia d’assolir aquesta conjuntura hauria estat derivar la proclama de Companys del 6 d’octubre en un “tour de force” aconduït per un nou bloc independentista, arredossat entorn de NS!? Convertir una proclama institucional en un procés revolucionari insurreccional que, pel capbaix, hauria explicitat les contradiccions nacionals del projecte republicà espanyol. Les contradiccions de classe haurien estat emergents a través de l’activació de l’Aliança Obrera. L’articulació d’un Bloc Obrer i Camperol governamental des de la Generalitat hauria anunciat un mecanisme de transició que hauria enfortit la sobiranització del paper de Companys i, en termes “entristes” en el joc de formces del Govern Republicà Ibèric, hauria promogut un corrent d’esquerra cap a la resolució de les qüestions pendents en un procés de revolució democràtica: terra, església, fet nacional i forces militars. No fou així.

Imaginari.

En aquesta panoràmica NS! esdevé, avui, un corrent-símbol: mantenir viva una via d’alliberament. Però la força de què disposava el partit de Cardona no era suficient. Calgué esperar el 1940, amb la constitució del FNC, per a activar, de bell nou, la via insurreccional, modulada segons el quadre polític internacional hegemonitzat, en part, per les potències de l’Eix (i llurs estats satèl·lits).

Amb la constitució del FNC, NS! culminà la seva trajectòria. Un camí que, ben cert, s”originà” a partir del tronc de l’escola de patriotes derivada del procés de politització de la Unió Catalanista i que eclosionà entorn de la crisi d’estructures de legitimació de la Restauració borbònica de 1917-1919.

Actualment vindicar la memòria insurreccional de NS! implica, imperativament, avançar en els propers quatre anys cap a la consolidació de la República Catalana. Tots els retrets esquerristes adreçats a la reducció racial d’aquesta organització (cosa inexacta) i a la banalització de la “via irlandesa” demostra, únicament, l’estratègia de desfiguració d’una concepció alliberadora que demana una anàlisi des de paràmetres ideològics, propis, autònoms, no pas subordinats a la cultura política de la concepció estatalista espanyola que acaba desnaturalitzant, des de la cultura tecnocràtica-monàrquica imperant, tota organització, concepció política i estratègia d’alliberament nacional que no sigui reductible a uns patrons homogenis estàndards la finalitat dels quals consisteix a legitimar, en darrer terme, un nou imaginari historiogràfic, ideològic, doncs, proprebublicà espanyol, avui en construcció.

La pervivència que, per contra, en l’actualitat pugui tenir l’imaginari NS! depèn de la consolidació d’una cultura política que, des de la crítica constructiva-alliberadora, s’impliqui en la configuració d’una historiografia que no vagi a remolc de la historiografia dominant, reflectida, ara com ara, per corrents culturals –autodefinits com a renovadors– republicans-socialdemocratitzants de planta espanyola, els quals són socializats a Catalunya a través d’espais indirectes d’influència: de l’ensenyament mitjà i universitari i d’un espectre de canals mediàtics d’opinió i de recerca.

 

Xavier Ferré

Grup d’Historiadors Jaume Compt

[1]L’ànima Lluhi, o neotarradellista present, ve representada pel corrent intern: Junqueras-Rovira (exili) i Tardà-Rufian (política espanyola), amb Aragonès-Vilalta de frotissa transmissora. De fet, bona part de les opcions estratègiques d’Esquerra són condicionades des de l’entrisme d’ERC en la política espanyola, la qual cosa incidirà en la forma de tripartit a activar: republicà, o neoautonomista.

El portal La República es fa ressò de la Comissió dels 90 anys de Nosaltres Sols!
11/03/2021

El portal La República es fa ressò de la Comissió dels 90 anys de Nosaltres Sols!

La República dedica un llarg article a explicar la feina de la Comissió dels 90 anys de Nosaltres Sols!

Aquí teniu l'enllaç a la notícia.

Us mostrem la foto-galeria que ha fet en Jordi Borràs a Cal Cardona
13/03/2021

Us mostrem la foto-galeria que ha fet en Jordi Borràs a Cal Cardona

Fa uns dies vam acompanyar a en Jordi Borràs a Cal Cardona, casa del líder de Nosaltres Sols! Daniel Cardona i Civit, a Sant Just Desvern.

D'aquesta visita acompanyats dels net, i el besnet de Daniel Cardona, n'ha sortit aquesta foto-galeria de La Mira, esperem que us agradi.

Aquí sota, podeu llegir l'article sencer:

Vibrant, l’Irlandès, són alguns dels seus sobrenoms. És pare de l’independentisme combatiu, ideòleg del separatisme revolucionari i interclassista. L’home que mai es va rendir. Entrem a casa de Daniel Cardona (1890-1943). Un lloc on es pot repassar la història del polític, de l’independentisme i de Catalunya.

Can Cardona, Sant Just Desvern. En aquesta masia encara hi viuen els Cardona des que la compren al segle XVI (tot i que ja existia el 1306 com a Mas Moragues). Can Cardona, petita capital de la pagesia del Baix Llobregat: terres, bestiar, verdures, fruita, hortalisses... El 1917 Daniel Cardona, tot i que ha nascut i viscut a Barcelona, torna a la casa pairal per fer-se càrrec del mas i de la feina. Però Cardona té una doble vida.

Ell és un d’aquells joves independents, populars, ardents, somiadors, de principis de segle XX. Ells són l’exèrcit que desembarca a les organitzacions separatistes: de la clàssica Unió Catalanista al flamant i massiu CADCI. Cardona hi és. Sempre a punt. A la casa encara s’hi pot veure un bastó amb què es passejava i de sobte... Zas! De dins en sortia una llarga daga per enfrontar-se als espanyolistes de la Unión Monárquica. És el Cardona impactat per l’Alçament de Pasqua irlandès de 1916. Veu el futur: la independència de Catalunya només pot ser per la via insurreccional (per això era conegut com “l’Irlandès”). Ell és un dels fundadors, amb Francesc Macià, d’Estat Català (1922). I va teixint una xarxa de separatistes interclassistes, d’ideologies i llocs diversos; prosaica i poètica, l’amistat amb Joan Salvat-Papasseit (el poeta escriu el pròleg el 1923 del primer llibre de Cardona, La batalla). El combat permanent esclata amb la dictadura de Primo de Rivera: exili a Perpinyà i una rivalitat pràcticament perenne amb Macià.

Cardona és l’apassionat, el Vibrant, el que amb la tremolor vol anar més enllà. El 1925 crea Bandera Negra. Després de l’intent d’assassinat del rei d’Espanya Alfons XIII, va ser acusat de còmplice en aquest afer, conegut com el Complot de Garraf. El 1931 republicà el porta com a primer batlle democràtic de Sant Just i no afluixa. L’11 de març de 1931 funda Nosaltres Sols! (traducció literal del Sinn Féinn irlandès): la capçalera, feta per la il·lustradora i escriptora Lola Anglada, també militant, ja ho diu tot. El cardonisme és el no a l’autonomia i l’anhel de l’estel de la llibertat. Ho viu tot: la lluita a primera fila dels Fets d’Octubre, un altre exili, un altre retorn. Sempre a punt per defensar el país, el 1936, com a alcalde i com a independentista: dels robatoris i assassinats dels dits “incontrolats”. Va estar a punt de ser afusellat. Vegeu els passadissos sota la casa... Tercer exili a Perpinyà.

El futur arribà el 1940, quan tots els bocins de l’independentisme es troben a París (entre els quals, Cardona i Nosaltres Sols!) i neix “l’organització”: el Front Nacional de Catalunya (FNC). Ell n’és un dels impulsors el 1940. És el primer moviment polític de lluita contra el franquisme reestructurat des de la guerra. L’FNC combat per una Catalunya i una Europa lliures i empega el trencadís del separatisme. El fil arriba fins a l’independentisme del segle XXI. Cardona, després d’ajudar la Resistència francesa contra el nazisme, de combatre a l’interior contra la dictadura, torna clandestinament, el 1942, a Sant Just Desvern i mor. El règim obliga la família a fer un funeral íntim, ple de policia.

Tot això és a Can Cardona, una caixa de memòria: l’estelada que cobria el seu taüt; la màscara de bronze que li van fer en morir; els papers, els llibres, els segells, la roba, de tota una vida del líder més desconegut, decisiu, de l’inicial independentisme de principis del segle XX. La casa, com Cardona, dempeus; una victòria silenciosa però persistent, i que la llavor minoritària del segle XX sigui massiva al segle XXI. Aquí, tot continua, Vibrant.

Nacional-feixisme i nacionalisme alliberador, editat per Nosaltres Sols! l'any 1934
18/03/2021

Nacional-feixisme i nacionalisme alliberador, editat per Nosaltres Sols! l'any 1934

L’any 1934, NS! publica un llibret, sense nom d’autor però escrit per Cardona, titulat Per la Pàtria i per la llibertat, on Cardona critica el feixisme i intenta desvincular l’independentisme insurreccional català de malentesos i d’extremismes forans, reivindicant Martí i Julià i blasmant del nacional-feixisme. Heus aquí el text:

Nacional-feixisme i nacionalisme alliberador

El més elemental coneixement de la política, estarà d’acord en apreciar que el moment actual espanyol és el pitjor i el més greu dels moments pels quals ha travessat el nou règim i una de les situacions més difícils que es puguin registrar en la història de la política espanyola contemporània. Què passarà? Què pot passar...? És naturalment difícil preveure les conseqüències d’un caos i d’una confusió tan indescriptibles.

Estiguem d’acord de moment, que la situació política internacional s’ha mig arranjat fa unes setmanes i que, per tant, no ha repercutit en la política interior espanyola, deixant-la d’agreujar. Aquesta situació anòmala fa viure inquiets a tots els esperits. Mitja Espanya cerca encara, més enllà dels programes i doctrinarismes esquerristes, la solució d’aquesta inestabilitat que creu que és obra d’elements conservadors i d’oligarquies de classe i de castes.

Aquesta mitja Espanya demana la desaparició completa, la destrucció fulminant, de tot allò que considera deixalla monàrquica, clerical. Exterminant tot això, ningú dels qui pertanyen en aquesta meitat espanyola, no sabrà dir quina solució estable hi succeirà. L’altra part espanyola considera intolerable la política actual. S’atempta contra la propietat individual, contra el contracte, contra la consciència i, naturalment, en pro de la llibertat, s’atempta contra la llibertat mateixa.

Espanya viu la guerra civil més tenaç de totes les que ha sofert. Per a nosaltres catalans, ens és interessant poder comprovar com aquesta guerra civil, espiritualment més cruenta que les guerres civils anteriors, es desenvolupa dintre del marc clàssicament espanyol. Per un costat hi ha l’Espanya del senyor Botella Asensi, i, per altre, l’Espanya del senyor Fanjul. La tristesa de la nostra situació és que a Catalunya no existeixi una forta consciència nacional per desprendre’s d’aquesta batalla mexicana i tenir un pensament unànime i propi. Així ho aconsellarien, sembla, la defensa dels nostres valors espirituals i econòmics. Aquesta consciència nacional no hi és, i la poca existent, és insuficient per marcar tota una orientació general. No tenim més remei que deixar-nos arrossegar darrera del carro espanyol. Durant la monarquia, hi estàvem lligats de cos. Ara amb la república, hi estem lligats de cos i ànima. Per als partits catalans, s’han fet tots els possibles per matar l’esperit vertaderament nacional, i avui ens trobem que el nostre poble, mancat d’un ideal col•lectiu, no pot defugir el caos terrible pel qual travessa Espanya. No solament no el pot defugir, sinó que se n’ha convertit en coparticipant. Les classes populars de Catalunya que formen els partits catalans esquerristes estan completament desnacionalitzades.

La bandera de la República significa, per a una gran part d’elles, no uns ideals polítics, sinó un guany utilitari immediat i l’egoisme d’uns interessos. Cap diferència no hi ha entre molta d’aquesta gent i aquells senyors organitzadors de sometent per districtes, que anaven al recinte de l’Exposició en revista d’honor a Primo de Rivera. Tot això tan primitiu i bàrbar, es generalitza. Les lluites polítiques a l’espanyola agafen una àrea més extensa del que hom pugui creure. Les classes que es diuen conservadores, o dretanes, no es distingeixen per una més alta percepció. Participen per un igual d’aquesta demència general. Si hom escolta o pot arribar a escoltar les exclamacions i les protestes de la classe adinerada, davant de la diem-ne política esquerrista, no hi veurà cap diversitat amb els de la voravia del davant.

No només a Espanya, sinó a Catalunya, és igual la fraseologia d’un de la FAI, d’un de l’Esquerra o d’un burgès o propietari. La demagògia destructora impera. L’esperança de la gent de dreta, socialment parlant, és la vinguda d’una reacció. Hom espera el feixisme amb una fervor digna de millor lògica. Si aquest feixisme arribarà o no, no és l’objecte d’aquestes ratlles.

Per a nosaltres, l’imprevist pesa molt en la situació catòlica espanyola. Però si aquesta reacció feixista arribés, estiguem-ne segurs que ultrapassaria de moltíssim la "Lliga" i seria de fet, un enemic essencial de les aspiracions nacionalistes catalanes i basques. L’admirable exemple del Partit Nacionalista Basc, oficiosament catòlic, de no vol fer costat a un intent feixista, diu molt clar com el nacionalisme li és completament incompatible. Aquest feixisme, que no arreglaria res en sentit conservador, sinó que multiplicaria l’anarquia imperant, aniria de dret al despotisme i portaria en conseqüència uns mals més agreujats. I per això és avui esperat com un remei per a la mateixa burgesia. ¿Quin propòsit tenia la dictadura de Primo de Rivera? Segons tenim entès, era l’imperi de l’ordre social davant del desordre imperant al 1923.

En sentit burgès o de classe, què ha curat? La burgesia catalana es troba en pitjor situació que la que precedí al 1923. El sindicalisme organitzat de 1923 és avui convertit en una organització terrorista. El sindicalisme organitzat s’ha passat a la política, cosa que deu ésser menys agradable a la burgesia. No és un criteri conservador aquest que fa demanar a grans crits la vinguda d’un feixisme. És un criteri egoístic, utilitari, que fa dir: salvat l’hora del moment, encara que per més endavant tot el constituït s’ensorri.

Catalunya no pot seguir aquesta actuació manicomial. Sembla mentida que hi hagi conservadors catalans que creguin que l’ordre social consisteix a tenir una parella de la Guàrdia Civil a les portes de la seva fàbrica. D’ençà que el món és món, que el calaix del pa està guardat a tots els països. Això no ha privat que l’evolució social anés endavant. L’ordre social cal aconseguir-lo en esferes més altes, a les quals el just, el moral i el noble parli més directament a les ànimes.

El nacionalisme va de l’individu a l’Estat. El nacional-feixisme va de l’Estat a l’individu. El nacionalisme respecta i conserva l’ésser de l’individu, de la família, del municipi, de la comarca i de la nació. El nacional-feixisme supedita a l’Estat l’individu, la família, el Municipi, la comarca i la Nació. El nacionalisme és la conservació del contingut espiritual i humà de tot element social. El nacional-feixisme és destructor, confusionari, dissolvent. El nacionalisme és humà. El nacional-feixisme és l’exacerbació del paganisme. El nacionalisme és democràtic. El nacional-feixisme és cesarista i dictatorial. El nacionalisme és biològic. El nacional-feixisme és una imposició contra natura.

L’Estat concebut pel nacionalisme és l’organisme regulador de la llibertat. Que la llibertat d’un individu, d’un municipi o d’una comarca, no privi la llibertat d’un altre individu, d’un altre municipi o d’una altra comarca. L’Estat feixista és antiliberal, és uniformista i és tirànic. L’Estat feixista té per base la inestabilitat, el desequilibri, la força del moment. Cap llei fisiològica no l’ajuda per esdevenir perdurable. Ha de viure al marge de les lleis naturals. "L’Estat -ha dit el nostre Valentí Almirall en El Catalanisme- pot contrariar la llei natural, però no pot destruir-la". L’Estat feixista es considera omnipotent i renega d’ésser encarnació viva de tot dret.

Per a l’Estat feixista no existeix la llei de compensació: tot són deures, sense cap dret. El nacional-feixisme és essencialment revolucionari, car trenca sobtadament l’ordre de l’evolució natural.

La confusió existent entre els teoritzants i propagandistes de l’internacionalisme proletari, en judicar els moviments nacionalistes, porta a les conclusions més injustes en referir-se al nacionalisme com a moviment per la llibertat dels pobles. Estem cansats de llegir com el nacionalisme reivindicador d’un grup humà, d’una col•lectivitat ètnica, es confon i barreja amb el nacionalisme d’Estat, que li és completament oposat. En canvi, de l’altra costat, del cantó ultraconservador i unitari, es combat també el nacionalisme, crit de les nacionalitats oprimides, com a dissolvent i disgregador. El nacionalisme, que és un fet natural i que té una base científica, no ha de tenir res a témer d’aquestes falses teories que s’aixequen a la seva dreta i a la seva esquerra. La seva raó d’existència la deu a la realitat de la naturalesa, a l’acompliment de les lleis ètniques.

Ni les fantàstiques artificiositats dels grans Estats imperialistes, ni les doctrines socials d’inspiració germànica o mongòlica, no podran realitzar el miracle de la seva desaparició. El nacionalisme no és una fórmula política, sinó una fórmula social. Domènec Martí Julià ens diu com no solament significa el renaixement dels pobles, en les seves lleis i constitucions socials, sinó també el ressorgir de la vida tota d’aquestes nacionalitats. El nacionalisme no es pot percebre fragmentàriament. Perquè no és atribut d’una casta, ni privilegi d’una classe, sinó que comprèn tot el cos social de la nacionalitat. Perquè el nacionalisme és substantiu a l’evolució de la naturalesa, perdurarà a través de les organitzacions artificioses de l’imperialisme, en descrèdit i en plena fallida i més enllà de les fantasies exòtiques dels mètodes socials avui de moda.

Viure als pirineus, recull un article sobre Lluís Escaler i Espunyes, el primer president de NS!
15/03/2021

Viure als pirineus, recull un article sobre Lluís Escaler i Espunyes, el primer president de NS!

Josep Espunyes, membre de la Comissió 90 anys de Nosaltres Sols!, ha fet un article parlant sobre la vida de Lluís Escaler, que va ser el primer president de l'organització independentista, degut a la seva miltància el 6 d’abril de 1939 fou detingut a les oficines de la Casa Nèlia i empresonat a la Model.

Un consell de guerra el condemnà a mort, acusat de ser un «celoso catalanista», un «coloso del separatismo» i un «destacado y peligroso sujeto para la Causa Nacional». Fou executat el 23 d’abril de 1939, al Camp de la Bota, i enterrat en una fossa comuna al fossar de Montjuïc, sense dir-ne res a la família ni esmentar-ho la premsa.

Si voleu llegir l'article sencer , ho podeu fer aquí sota, o bé clickant aquí al portal on es va publicar.

Lluís Escaler i Espunyes, el primer president de Nosaltres Sols!

Aquest març es compleixen noranta anys de la fundació de l’organització nacionalista Nosaltres Sols!, el primer president de la qual fou l’olianès Lluís Escaler i Espunyes. El 6 d’abril de 1939 fou detingut a les oficines de la Casa Nèlia i empresonat a la Model. Un consell de guerra el condemnà a mort, acusat de ser un «celoso catalanista», un «coloso del separatismo» i un «destacado y peligroso sujeto para la Causa Nacional». Fou executat el 23 d’abril de 1939, al Camp de la Bota, i enterrat en una fossa comuna al fossar de Montjuïc, sense dir-ne res a la família ni esmentar-ho la premsa. Un article de Josep Espunyes

Lluís Escaler i Espunyes, fill de Josep Escaler i de Victòria Espunyes, va néixer a ca l’Escaler Vell d’Oliana el dia 3 de febrer de 1897. Fou el vuitè d’onze germans. De jove va cursar el batxillerat a la Fundació Ignasi Esteve, d’Oliana, i ja batxiller es desplaçà a Barcelona, on va obtenir el títol de perit agrònom, un mestratge que no va exercir mai. Durant vint anys va treballar com a comptable a la Casa Nèlia, una fàbrica de galetes i xocolata establerta a Barcelona.

L’any 1924 es casa amb Assumpció Coy, de ca l’Hermenegildo, i instal·len la seva residència a la Ciutat Comtal. Va simpatitzar amb la Lliga Regionalista, i posteriorment amb la Unió Catalanista, cosa que el va menar a pronunciar un bon seguit de mítings arreu de Catalunya ―Barcelona, Gandesa, Benissanet, Móra la Nova, Cardona, Cornellà, Esparreguera, Lleida, Oliana, Solsona, Bassella, Ponts...―, al costat de patriotes tan significats com Arístides Danyans, Daniel Cardona, Rafael Dalmau, Pelegrí Llangort, Daniel Roig i Pruna, Salvador Salat, Simó Llauneta..

L’any 1922 va participar en la fundació d’Estat Català. Nou anys més tard va abandonar el partit, disconforme amb la línia política que seguia Francesc Macià, moment en què pren part en la creació de Nosaltres Sols! i n’és elegit president.

Lluís Escaler també va ser secretari de la Lliga dels Drets de l’Home de Catalunya, secretari del Centre Comarcal Lleidatà i soci de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. Esperit sensible a l’art, va escriure alguns articles i va practicar la caricatura i el dibuix, signant amb els noms de Juli, Lluís i Juli Lluís. També es va interessar per la lingüística, l’etnografia i el folklore català. En un dels seus treballs, Calendari folklòric d’Oliana, Escaler hi escriu: «Fill d’aquesta beneïda terra de l’Urgellet, on he viscut durant una bona part de la meva vida, i amb unes quantes notes folklòriques d’aquesta comarca aplegades fidelment, m’he proposat adduir els trets més característics de la vila d’Oliana en lo que fou i és encara».

El 6 d’abril de 1939 fou detingut a les oficines de la Casa Nèlia i empresonat a la Model. Un consell de guerra el condemnà a mort, acusat de ser un «celoso catalanista», un «coloso del separatismo» i un «destacado y peligroso sujeto para la Causa Nacional». Fou executat el 23 d’abril de 1939, al Camp de la Bota, i enterrat en una fossa comuna al fossar de Montjuïc, sense dir-ne res a la família ni esmentar-ho la premsa.

Lluís Escaler no comptava, i per això no va fugir a l’estranger, que el pitjor crim per al franquisme era haver estat català i comportar-se com a tal.

Extens reportatge a el setmanari Temps, parlant dels 90 anys de Nosaltres Sols!
22/03/2021

Extens reportatge a el setmanari Temps, parlant dels 90 anys de Nosaltres Sols!

La feina feta per la Comissió 90 anys de Nosaltres Sols! ha donat fruit, i hem aconseguit que El Temps publiqués un reportatge de 4 pàgines parlant de l'organització independentista.

Com diu el títol del reportatge: Enguany es compleixen noranta anys del naixement de Nosaltres Sols!, una organització independentista que s’emmirallava en el Sinn Féin i que defensava la via de la insurrecció per assolir els seus objectius polítics. L’efemèride coincideix amb el norantè aniversari d’Esquerra Republicana, partit a què Nosaltres Sols! acusava de possibilista.

Aquí teniu l'enllaç a tot el reportatge.

Amb la voluntat de recordar que l’independentisme català no va nàixer amb la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut català el 2010, la Fundació Reeixida ha organitzat una comissió per celebrar l’aniversari d’una de les organitzacions independentistes que hi va haver durant els anys trenta del segle passat. Es tracta de Nosaltres Sols!, creada l’11 de març de 1931, un mes abans de l’inici de la República espanyola i de la proclamació fallida de la República Catalana per part del president Francesc Macià (1859-1933). La història de Nosaltres Sols! és la de l’independentisme insurrecte de l’època, minoritari –l’independentisme en si mateix ja ho era– però ben sorollós i, alhora, ignorat per bona part de la historiografia. Almenys fins la irrupció de l’independentisme català en aquesta última dècada, que ha obligat els estudiosos a trobar precedents remots.

Tot i els matisos indefugibles, el passat sovint rima amb el present. El naixement de Nosaltres Sols! obeeix al rebuig d’una part de l’independentisme a la via pragmàtica. El president Macià havia fundat Estat Català el 1922, partit que avui sobreviu en la intranscendència, conjuntament amb Daniel Cardona (1890-1943). Tots dos s’exiliarien poc més tard a París el primer i a la Catalunya Nord el segon per evitar les represàlies durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923-1930). Cardona, futur líder de Nosaltres Sols!, ja havia patit les primeres desavinences amb Francesc Macià al si d’Estat Català, partit de què va ser expulsat. El pacte de Sant Sebastià de l’estiu de 1930, en què l’Estat Català de Macià participaria per contribuir a la proclamació de la República espanyola, despertaria encara més discrepàncies en Cardona, partidari de la independència de Catalunya i d’evitar qualsevol mena de pacte o entesa amb l’Estat.

«Amb aquell pacte es començava a veure la nova estratègia de Macià, que pretenia unir el republicanisme amb el catalanisme. Nosaltres Sols! era una alternativa al possibilisme de Macià, que es va confirmar el 17 d’abril de 1931». Són paraules de l’historiador Fermí Rubiralta, que atén aquest setmanari. Aquell 17 d’abril, tres dies després de la proclamació de la República catalana per part de Macià –coincidint amb l’arribada de la República espanyola–, tres ministres del Govern espanyol provisional –entre els quals hi havia els catalans Marcel·lí Domingo i Lluís Nicolau d’Olwer– van convèncer el president Macià perquè renunciara a la República catalana a canvi de recuperar la Generalitat de Catalunya, abolida des del 1714.

Les desavinences entre Macià i Cardona venien de lluny. El segon sempre havia acusat el primer de ser incapaç d’assumir i liderar la lluita armada que conduïra Catalunya cap a la independència. «Això tampoc ho va fer Cardona», matisa Enric Ucelay Da-Cal, catedràtic d’Història de la Universitat Pompeu Fabra, un dels qui més han estudiat la història de l’independentisme català. Aquestes discrepàncies «tindran un efecte clar en les organitzacions catalanistes», i un dels resultats en serà la fundació de l’organització Nosaltres Sols!, amb clara identificació amb l’irlandès Sinn Féin. I és que Nosaltres Sols! és la traducció al català del nom gaèlic d’aquest partit històric que avui domina la política irlandesa.

Si es tenen en compte els propòsits de Daniel Cardona, l’emmirallament amb el Sinn Féin era comprensible. El 1916 s’havia produït l’històric Aixecament de Pasqua, rebel·lió que tenia com a finalitat proclamar i establir la república irlandesa aprofitant que la força de l’exèrcit britànic se concentrava en el conflicte de la Primera Guerra Mundial. L’ocupació, per la via insurrecta, de diverses institucions de poder britànic, els atacs en casernes i molts altres incidents es van traduir en milers d’empresonats i en mig miler de morts. L’alçament va fracassar, però també va despertar la identificació d’altres independentismes europeus amb la qüestió irlandesa, que culminaria el 1922 amb la separació definitiva del Regne Unit. Tal com explica Fermí Rubiralta, «anteriorment a l’Aixecament de Pasqua, els miralls de l’independentisme català eren, fonamentalment, Cuba i Filipines. I el 1916 Irlanda esdevenia un exemple més europeïtzat i proper que connecta amb la insurgència militar que neix contra la repressió». Un model, l’irlandès, que segons Enric Ucelay «era molt atractiu però explícitament suïcida» a Catalunya.

Amb aquestes premisses, al març de 1931, una setmana abans de la fundació d’Esquerra Republicana, Nosaltres Sols! seria enregistrat com a organització. En definitiva, en paraules d’Enric Ucelay, l’organització «qüestionava aquells que asseguraven que anirien a per totes quan no estava del tot clar que ho farien», compara fent una analogia, «sense entrar en detalls», amb el paper que avui representaria la CUP enfront dels dos grans partits de l’independentisme.

L’empremta de Nosaltres Sols!

L’activista Oriol Falguera és membre de la Fundació Reeixida, entitat encarregada d’engegar la comissió per celebrar el 90 aniversari de l’organització junt amb historiadors, familiars d’antics membres de Nosaltres Sols! i membres de l’independentisme històric. Explica que el que es pretén amb la commemoració és reivindicar «que hi ha un independentisme combatiu que ve de lluny». «És allò de deixar-ho tot per l’alliberament nacional: quan Macià va proclamar la República el 14 d’abril del 1931, Daniel Cardona i els seus seguidors van organitzar-l’hi una guàrdia cívica». El 6 d’octubre de 1934, quan el president Lluís Companys (1882-1940) proclama l’Estat Català, «Nosaltres Sols! li fa costat més enllà de la ideologia dels seus integrants», argumenta Falguera, qui matisa que al si de l’organització hi havia «gent d’extrema esquerra, de centre, cristians, comerciants, obrers...».

Segons Falguera, allò que identificava els militants de Nosaltres Sols! era el seu «patriotisme pur i dur». Per a ells, «Catalunya estava per davant de tot». L’argument coincideix amb el de l’historiador Fermí Rubiralta, qui assegura que aquell grup era indestriable de la figura de Daniel Cardona, «exemple d’apoliticisme que va renunciar al projecte del Partit nacionalista Català quan aquesta formació es va centrar en la cursa electoral». Natural de Sant Just Desvern (Baix Llobregat) i amagat al darrere del pseudònim Vibrant, Cardona sempre va estar vinculat a l’insurgència independentista catalana. També va fer de polític com a alcalde del seu poble derrotant la Lliga Regionalista i Esquerra Republicana, i sempre va mirar de situar-se un pas més enllà de les diferències ideològiques al si de l’independentisme. Al llibre El catalanisme davant del feixisme (1918-2018), editat per Gregal i redactat per diversos historiadors –entre ells el mateix Enric Ucelay–, es referencien paraules de Cardona reflectides al diari L’Indépendant de Perpinyà, en una entrevista publicada al setembre de 1937. En aquelles pàgines deia que la Guerra Civil no era «una guerra ideològica, sinó imperialista, contra la qual tots els catalans s’havien d’unir per alliberar-se del jou espanyol i de tota ingerència estrangera». Al mateix volum es defineix Nosaltres Sols! com «una tercera via, un espai entre el capitalisme financer i el comunisme, ni d’esquerres ni de dretes, ultranacionalista però totalment antiimperialista, amb una visió orgànica de la nació que, conseqüentment, havia de substituir tota la lògica de classe per una revolució nacional, radical i popular». Un pensament que, segons Ucelay, coincidia amb el de Domènec Martí i Julià (1861-1917), metge psiquiatre fundador de la Unió Catalanista, on va créixer Daniel Cardona com a polític, i que defensava una idea molt central: «no als imperis, sí a les nacions oprimides pels imperis», apunta Ucelay. De fet, Martí i Julià confrontava aquesta idea amb el que defensava, en aquell moment, la Lliga Regionalista.

Alhora, allò que unia els militants de Nosaltres Sols! era l’antimacianisme i les crítiques a Companys en una etapa en què Esquerra Republicana dominava clarament les institucions catalanes. Així, l’organització funcionava com una «contrarreferència», segons Ucelay, també perquè des de la dreta monàrquica i des de l’espanyolisme en general s’aprofitava la presència i l’ideari de Nosaltres Sols! per atribuir-li-ho a qualsevol enemic catalanista. «Per exemple a Ventura Gassol (1893-1980), que detestava l’organització», apunta el catedràtic referint-se a qui fora conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya durant el període republicà.

Commemorem la creació de NS! a Tremp (Pallars Jussà)
29/05/2021

Commemorem la creació de NS! a Tremp (Pallars Jussà)

Convidats per l'Assemblea Nacional Catalana de Tremp, avui dissabte hem fet una conferència explicant la història de la organització i els seus personatges.

Aquí teniu l'enllaç a la conferència que ha llegit l'historiador Agustí Barrera, i que han publicat els amics de Llibertat.cat.

Aquest diumenge 1 de juny, cap a Girona a commemorar els 90 anys de Nosaltres Sols!
28/05/2021

Aquest diumenge 1 de juny, cap a Girona a commemorar els 90 anys de Nosaltres Sols!

Convidats per el Casal Independentista El Forn de Girona, el proper diumenge a l'hora del vermut, Aleix Renyer (periodista) i Oriol Falguera (membre de la Comissió 90 anys de NS!) estaran explicant la història d'aquest moviment.

Us esperem!

En Jordi Creus parla del que va significar Nosaltres Sols! a el PuntAvui
21/06/2021

En Jordi Creus parla del que va significar Nosaltres Sols! a el PuntAvui

L'amic Jordi Creus fa un article breu i concís sobre el que va significar Nosaltres Sols! per a el PuntAvui.

El trobareu clicant aquí.

 

Què hau­ria pas­sat si les xar­xes soci­als hagues­sin exis­tit unes quan­tes dècades enrere? Posem per cas en els temps de la República. Doncs que un home com Fran­cesc Macià, un dels per­so­nat­ges més carismàtics que ha donat la història de Cata­lu­nya, hau­ria estat lin­xat a Twit­ter. No tinc cap dubte que ni l’Avi s’hau­ria sal­vat de les recur­rents acu­sa­ci­ons de traïció o de ven­dre’s a un adver­sari con­tra el qual va llui­tar les últi­mes dècades de la seva vida. Allò de la pagueta, els sona? Recor­dem que Macià, mili­tar espa­nyol, va aban­do­nar la car­rera amb el grau de tinent coro­nel per impli­car-se, de manera gra­dual, a la causa de la inde­pendència de Cata­lu­nya. Així, va mun­tar una insur­recció armada des de Prats de Molló que va aca­bar com el rosari de l’aurora, va assu­mir un judici a París que el va con­sa­grar com a líder sepa­ra­tista, va viure a l’exili belga i, final­ment, va tor­nar a casa per pro­cla­mar la República Cata­lana després d’una escla­tant victòria en les elec­ci­ons muni­ci­pals de dos dies abans. Però aque­lla República no es va poder sos­te­nir i Macià va fer marxa enrere en el que ell va qua­li­fi­car com “el dia més trist de la meva vida”. I, pre­ci­sa­ment, aquesta renúncia li va cos­tar gravíssims retrets d’antics com­panys de lluita, com per exem­ple Daniel Car­dona, fun­da­dor i diri­gent de Nosal­tres Sols.

Tot això m’ha vingut al cap mentre repassava el web que l’Oriol Falguera i la Fundació Reeixida han posat en marxa per commemorar el 90è aniversari de la fundació d’aquesta organització político-militar (Nosaltressols.com). Val la pena fer-hi una ullada per comprovar sense apriorismes què feien i què pensaven els seus militants (entre els quals hi ha algun nom prou conegut), quines van ser les divergències amb el que ells qualificaven de “possibilisme” de Francesc Macià, quines accions van dur a terme i quina va ser la seva incidència real a la Catalunya dels anys trenta. No se la perdin!

87 anys més tard del 6 d'octubre de 1934, homenatgem a Magí Colet i als membres de Nosaltres Sols!
07/10/2021

87 anys més tard del 6 d'octubre de 1934, homenatgem a Magí Colet i als membres de Nosaltres Sols!

Organitzat per l'Assemblea Nacional Catalana de Sabadell, per Poble Lliure i La Forja i la Fundació Reeixida, s'ha presentat un acte a Sabadell (Vallès Occidental) per retre homenatge als militants de Nosaltres Sols!, i en especial a Magí Colet, que viví els seus últims anys en aquesta població.

Ens han acompanyat en les intervencions els amics Guillem Fuster, Aleix Renyé i Oriol Falguera com a membre de la Fundació Reeixida i de la Comissió 90 anys de NS!

Cap al Vallès Oriental a rememorar la història de Nosaltres Sols!
30/06/2021

Cap al Vallès Oriental a rememorar la història de Nosaltres Sols!

Els membres de la Comissió dels 90 anys de NS! Agustí Barrera i Joan Rocamora, han glossat a Granollers la figura d'aquests lluItadors.

Presentem la reedició del recull Per la Pàtria i per la Llibertat, publicada per Rafael Dalmau Editor al Museu d'Història de Catalunya
06/04/2022

Presentem la reedició del recull Per la Pàtria i per la Llibertat, publicada per Rafael Dalmau Editor al Museu d'Història de Catalunya

El proper dimecres 20 d’abril a les 18h, la Fundació Reeixida i Rafael Dalmau Editor us conviden al Museu d’Història de Catalunya, on es farà la clausura de la commemoració dels 90 anys de Nosaltres Sols!

En l’acte, es presentarà la reedició del recull Per la Pàtria i per la Llibertat, publicada per Rafael Dalmau Editor, que compta amb un estudi introductori d’en Fermí Rubiralta

Per la Pàtria i per la Llibertat —un recull de textos editat l’any 1934 per Nosaltres Sols!— constitueix un dels principals textos doctrinals i polítics de l’organització liderada per Daniel Cardona, més propens a l’activisme que a la formulació teòrica. A partir de la defensa del «nacionalisme alliberador» i de «posicions essencialment democràtiques», rebutja obertament el «nacional-feixisme» aleshores emergent.

 

L’acte comptarà amb:

Fermí Rubiralta (Llicenciat en història i Doctor en Ciències polítiques).

Frederic J.Porta.

(Doctor en Història Contemporània per la UPF. Director a la Revista Esperit. Investigador postdoctoral a la UB)

Rafael Català Dalmau. Historiador i editor

Oriol Falguera. President de la Fundació Reeixida. Membre de la a Comissió dels 90 anys de NS!

En l’acte podreu gaudir d’una exposició de material de l’organització patriòtica, a més de l’assistència de familiars de militants de NS!

L'editor Rafael Català Dalmau presenta la reedició del Per la Pàtria i per la Llibertat al programa Vull una Resposta
13/04/2022

L'editor Rafael Català Dalmau presenta la reedició del Per la Pàtria i per la Llibertat al programa Vull una Resposta

En Joan Marfany entrevista al programa Vull una Resposta, al membre de la Comissió 90 anys de NS! l'editor Rafael Català Dalmau, que presenta la reedició del Per la Pàtria i per la Llibertat editat per la seva editorial.

Aquest llibre es presentarà el proper proper dimecres 20 d’abril al Museu d’Història de Catalunya, on es farà la clausura de la commemoració dels 90 anys de Nosaltres Sols!

En l’acte, es presentarà la reedició del recull Per la Pàtria i per la Llibertat, publicada per Rafael Dalmau Editor, que compta amb un estudi introductori del llicenciat en Història, Fermí Rubiralta.

Per la Pàtria i per la Llibertat —un recull de textos editat l’any 1934 per Nosaltres Sols!— constitueix un dels principals textos doctrinals i polítics de l’organització liderada per Daniel Cardona, més propens a l’activisme que a la formulació teòrica. A partir de la defensa del «nacionalisme alliberador» i de «posicions essencialment democràtiques», rebutja obertament el «nacional-feixisme» aleshores emergent.

*A partir del minut 20:45 podreu veure el punt exacte on es parla del llibre.

Televisió de Catalunya: El tancament dels 90 anys de NS! al Museu d'Història de Catalunya
20/04/2022

Televisió de Catalunya: El tancament dels 90 anys de NS! al Museu d'Història de Catalunya

Us posem enllaç de la notícia que ha aparegut a TVC, on s'explica el tancament dels 90 anys de Nosaltres Sols! al Museu d'Història de Catalunya.

En aquest acte hem presentat la reedició del recull Per la Pàtria i per la Llibertat, publicada per Rafael Dalmau Editor, que compta amb un estudi introductori d’en Fermí Rubiralta

Per la Pàtria i per la Llibertat —un recull de textos editat l’any 1934 per Nosaltres Sols!— constitueix un dels principals textos doctrinals i polítics de l’organització liderada per Daniel Cardona, més propens a l’activisme que a la formulació teòrica. A partir de la defensa del «nacionalisme alliberador» i de «posicions essencialment democràtiques», rebutja obertament el «nacional-feixisme» aleshores emergent.

Televisió de Catalunya, al programa d'en Grasset a presentar la reedició del Per la Pàtria i per la Llibertat
25/04/2022

Televisió de Catalunya, al programa d'en Grasset a presentar la reedició del Per la Pàtria i per la Llibertat

Gràcies a les gestions de la Fundació Reeixida, s’ha presentat al programa d'en Xavier Grasset la reedició del recull Per la Pàtria i per la Llibertat, publicada per Rafael Dalmau Editor, que compta amb un estudi introductori del Llicenciat en història contemporània i Doctor en Ciència Política d’en Fermí Rubiralta.

 

La presentació de la reedició del Per la Pàtria i per la Llibertat:

Per la Pàtria i per la Llibertat —un recull de textos editat l’any 1934 per Nosaltres Sols!— constitueix un dels principals textos doctrinals i polítics de l’organització liderada per Daniel Cardona, més propens a l’activisme que a la formulació teòrica. A partir de la defensa del «nacionalisme alliberador» i de «posicions essencialment democràtiques», rebutja obertament el «nacional-feixisme» aleshores emergent.

Per commemorar la proclamació de la República Catalana el 14 d'abril de 1931 i l'Aixecament de Pasqua de 1916 a Irlanda, anem al Forn de Girona
14/04/2022

Per commemorar la proclamació de la República Catalana el 14 d'abril de 1931 i l'Aixecament de Pasqua de 1916 a Irlanda, anem al Forn de Girona

Per tal de commemorar la proclamació de la República Catalana el 14 d'abril de 1931, hem realitzat una xerrada sobre l'Aixecament d'Irlanda de 1916.

Des del principi del moviment independentista català, un ull ha estat posat a en la lluita irlandesa.

Així ho demostrem explicant el conflicte irlandès, història, fets i conseqüències, que van portar a l'Easter Rising de 1916, proclamant una República lliure, i essent els seus líders executats pel govern britànic d'ocupació.

Aquí teniu alguna foto de la xerrada.