L
’agost de 2007 Lluís Maria Xirinacs va morir en el més absolut silenci. Un any després, i gràcies a la Fundació Reeixida, es va retre un homenatge a la persona que va donar la seva vida pel seu poble, i ho farem de la manera més sorollosa.
El 13 d’octubre de 2008, a les 9 del vespre de 2008, al Palau de la Música Catalana va tenir lloc un homenatge d’uns 90 minuts ple de sorpreses i emocions
Les intervencions van anar a càrrec d'Oriol Junqueras, Víctor Alexandre, Mossèn Dalmau, Josep Guia, Rosa Calafat, Lluís Planes i Arcadi Oliveres
Nascut a Barcelona l'any 1932. El 1947 va ingressar a les Escoles Pies, essent ordenat sacerdot als 22 anys. Dos anys més tard va rebutjar els diners que l'Estat donava als capellans, dins les ajudes que rebia l’esglèsia, fet que el va dur a realitzar una vaga de fam per mostrar el seu desacord. Durant la dècada dels 70 en va dur a terme cinc com a mètode de rebuig al règim, fet que va motivar que fos empresonat en dues ocasions (el 1972 i 1974). Per la seva lluita pacífica i la seva defensa aferrissada dels drets humans va ser candidat al Premi Nobel de la Pau l'any 1975, fet que va repetir els dos anys següents.
Va participar en la Caputxinada i va ser un dels impulsors de l'Assemblea de Catalunya i va romandre durant un any i nou mesos davant la presó Model fins que l'any 1977 es va aprovar la Llei d'Amnistia.
Aquell any es va presentar com a independent a les eleccions generals essent escollit senador per la circumscripció de Barcelona amb prop de mig milió de vots.
Va prosseguir amb el seu activisme polític liderant la candidatura del Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional (BEAN) el 1979 al Congrés de Diputats i, novament, un any després a les eleccions al Parlament de Catalunya.
L'any 1980 va abandonar la política activa per dedicar-se a l'estudi d'un nou model econòmic al Centre d'estudis Joan Bardina, fundat juntament amb Agustí Chalaux el 1984, participant en altres iniciatives socials com la Fundació Tercera Via o l'Escola Randa.
El 1990 va abandonar el sacerdoci.
Dins la seva faceta d'escriptor destaquen obres com L'espectacle obsessiu: diari de presó (1971), a més de la seva afamada trilogia titulada La traïció dels líders, publicada entre 1993 i 1997, en que critica el paper de la classe política durant la Transició.
A l'edat de 65 anys es va doctorar en Filosofia a la Universitat de Barcelona.
L' 1 de gener de 2000 va iniciar una campanya vers la independència dels Països Catalans amb una plantada diària a la Plaça Sant Jaume de Barcelona, inspirant el moviment assembleari als Països Catalans dins la campanya 'Jo també em planto'.
El 25 d'octubre de 2005, a l'edat de 74 anys, va ser detingut per la policia espanyola i va ingressar a la presó.
L'any 2004 va rebre el Premi canigó de la Universitat Catalana d'Estiu.
L'11 d'agost de 2007 el seu cos va ser trobat mort al coll de la Tuta, a un bosc proper a Ogassa (Ripollès).