T
witter serveix per tot, també per crear històries. El 14 de febrer de 2018, l’usuari @TerraCremada va començar a publicar una sèrie de vinyetes a través de diverses piulades. Al cap d’uns dies, la història arribava al seu final amb més de 200 il·lustracions. Al cap d'uns mesos la Fundació Reeixida, ha agrupat tot aquest material en un còmic de 72 pàgines a tot color, titulat Terra Cremada.
El llibre mostra la distopia d’una Catalunya esclafada per una tirania orwelliana d’ideals espanyolistes i tirànics. Oficialment anomenat ‘Nordestepeninsular’, tot el territori català s’hauria convertit en un immens camp de concentració on fins i tot aixecar castells estaria prohibit. Una conjuntura europea favorable, el revers tenebrós de la caverna espanyola i la creació de les FEMS (Fuerzas Especiales y Milicias de Seguridad) són els ingredients indispensables per sotmetre una Catalunya sota la bota d’un govern espanyolista fanàtic. A través de petites històries creuades, el còmic mostra com el món ja no mira ni es preocupa pel ‘problema català’ i els personatges saben que han estat abandonats a la seva sort. Els escenaris urbans de postal rebregada es mesclen amb l’aridesa d'un inhòspit socarral, quasi post-nuclear, que ofega encara més, si això és possible, al lector.
Terra Cremada es un relat emmarcat en el subgènere de la distòpia. Les situacions, noms i personatges que hi surten són ficticies. Qualsevol semblança amb la realitat és pura i simple coincidència.
(1) D. R. Després del Referèndum.
(2) En aquesta història, l'autor prefereix romandre a l'anonimat, però ha decidit donar l'oportunitat al seu "negre", en Pau Pèrrim.
Èxit total, en un còmic d'aquestes característiques!
Tenint en compte que les tres empreses editores de còmic de l'Estat, són catalanes, i cap va voler editar aquesta obra. Mostrant la seva por pel "gairebé" segrestament de l'obra que es pogués produïr, multa o denúncia per part de qualsevol part que es sentis ofesa... Passant a ser la Fundació Reeixida l'editora de l'obra.
Terra Cremada es la obra personal d’en Pau Pèrrim, un etern jove de la generació Star Wars, sempre dubtós entre lluir l’armadura blanca de Plekszy-Gladz de Storm Trooper o baixar les ulleres grogues articulades del casc del caça X-Wing, esquadró Or.
En Pau va arribar al món del còmic a Twitter després de molts anys fent grafittis al Village de Nova York que després penjava a la xarxa.
Els de la fundació Reeixida li van enxampar la identitat real a través d’un amic geek i a canvi de no revelar el seu secret, van pactar per fer la versió comicbook de TERRA CREMADA en llapis i paper. Tot i el xantatge, confessa, in vino veritas, que no desestimaria imaginar terres encara més cremades…
Escriure sobre ciència-ficció és cada vegada més complicat. És un gènere que sempre exigeix més a l’autor; l’has de treballar, regar-lo com una floreta delicada. Als anys 50 potser era més senzill espaordir la gent amb relats sobre platets voladors i alienígenes verds que segrestaven humans distrets –que, misteriosament, eren sempre dones de bon veure– però cada any que passa resulta més difícil captar l’atenció del lector amb històries sobre l’esdevenidor i l’improbable.
En aquests temps que corren, si algú vol cridar la meva endormiscada atenció només cal que faci servir les paraules “terrorisme d’estat”, “nazis” o “puta Espanya”. Soc un home de gustos senzills, ja ho sabeu. El llibre que teniu a les mans conté aquests tres conceptes en major o menor mesura, literalment o de manera metafòrica.