L
a Fundació Reeixida / Comissió Centenari de l'Estelada engega una campanya per tal de commemorar l'assassinat dels Germans Badia
Una vuitantenta de personalitats, entre les quals hi ha el monjo de Montserrat Hilari Raguer, Salvador Cardús, Josep-Maria Terricabras, Miquel Calçada, Elisenda Paluzié, així com diputats, historiadors, periodistes i altres professionals, han signat un manifest reclamant que els germans Miquel i Josep Badia tinguin un carrer dedicat a Torregrossa i a Barcelona. A més, demanen a les administracions que una placa digna els reti homenatge al lloc on van caure assassinats el 28 d’abril del 1936, ara fa justament 75 anys.
Els signants consideren que aquest aniversari assenyalat és un moment oportú per tal que els dos germans, que van constituir un exemple de lleialtat a les llibertats de Catalunya i a les seves institucions, rebin l’homenatge que es mereixen. De fet, recorden que els funerals dels germans Badia van ser un dels actes més multitudinaris d’aquell funest any 1936 i que l’actual plaça de Francesc Macià va ser batejada amb el seu nom fins l’entrada de les tropes del general Francisco Franco, tres anys després.
Una placa a Barcelona on és reti homenatge al lloc on van caure assassinats el 28 d’abril del 1936.
Cal explicar les figures dels dos germans assassinats per l'esquena, pels enemics de Catalunya.
Cal explicar molt millor la seva figura d'herois, arreu del país.
Nascut a Torregrossa (les Garrigues) el 10/03/1906. Va estudiar batxillerat a Lleida i el 1922 es va traslladar a Barcelona per ser pilot de la marina mercant. Es va afiliar a Estat Català quan Macià l´acabà de fundar l'any 1922. Es va incorporar a Bandera Negra (Santa Germandat Catalana), suborganització d´Estat Català. Implicat en l'anomenat Complot del Garraf, en el que es pretenia fer volar el tren en que anava el rei Alfonso XIII, va ser detingut per la policia espanyola i condemnat a 12 anys de presó. Va ser traslladat al penal d'Ocaña i, posteriorment, al d'Alcala de Henares on va complir 5 anys de captiveri. L'any 1930 va ser amnistiat.
Va tornar a Catalunya, convertint-se en un preuat col.laborador de Francesc Macià. Amb la proclamació de la II República va ser nomenat cap de les Joventuts d´Estat Català.
El 1932 va ser secretari de Josep Dencàs, conseller de sanitat i d´assistència social. El 24 de novembre del 1933 va mobilitzar una part dels 7000 escamots de les JEREC per cobrir les vacants derivades d'una vaga de conductors dels serveis públics. El desembre del 1933 va ser designat Secretari General d´Ordre Públic, i el març del 1934 passà a ser Cap Superior de la Policia de Catalunya. Va intentar mantenir l´ordre públic davant de la difícil situació
Nascut a Torregrossa (Les Garrigues) l'11 d'octubre de 1903.
Fill d'una familia camperola i germà de Miquel Badia, 3 anys més petit que ell, a qui va inculcar la consicència nacional que els va dur a tots dos a afiliar-se a Estat Català.
L'any 1920 es va traslladar a Barcelona.
Va practicar l'atletisme i la natació, integrant-se als primers escamots d'Estat Català, fundats el 1922 per Eduard Xalabarder, que cada diumenge anaven a fer exercicis de preparació militar a la muntanya.
Dins del partit va desenvolupar tasques organitzatives en la seva branca juvenil.
Va morir assassinat d'un tret de bala al cap efectuat per pistolers de la FAI en sortir de casa del seu cunyat, el doctor Carré Civit, juntament amb el seu germà al número 52 del carrer Muntaner de Barcelona el 28 d'abril de 1936, com a represàlia per la campanya exercida mentre en Miquel va dirigir els serveis d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya.
El seu enterrament va ser multitudinari.