L
a Fundació Reeixida / Comissió Centenari de l'Estelada engega una campanya per tal de commemorar l'assassinat dels Germans Badia
Una vuitantenta de personalitats, entre les quals hi ha el monjo de Montserrat Hilari Raguer, Salvador Cardús, Josep-Maria Terricabras, Miquel Calçada, Elisenda Paluzié, així com diputats, historiadors, periodistes i altres professionals, han signat un manifest reclamant que els germans Miquel i Josep Badia tinguin un carrer dedicat a Torregrossa i a Barcelona. A més, demanen a les administracions que una placa digna els reti homenatge al lloc on van caure assassinats el 28 d’abril del 1936, ara fa justament 75 anys.
Els signants consideren que aquest aniversari assenyalat és un moment oportú per tal que els dos germans, que van constituir un exemple de lleialtat a les llibertats de Catalunya i a les seves institucions, rebin l’homenatge que es mereixen. De fet, recorden que els funerals dels germans Badia van ser un dels actes més multitudinaris d’aquell funest any 1936 i que l’actual plaça de Francesc Macià va ser batejada amb el seu nom fins l’entrada de les tropes del general Francisco Franco, tres anys després.
Una placa a Barcelona on és reti homenatge al lloc on van caure assassinats el 28 d’abril del 1936.
Cal explicar les figures dels dos germans assassinats per l'esquena, pels enemics de Catalunya.
Cal explicar molt millor la seva figura d'herois, arreu del país.
Nascut a Torregrossa (les Garrigues) el 10/03/1906. Va estudiar batxillerat a Lleida i el 1922 es va traslladar a Barcelona per ser pilot de la marina mercant. Es va afiliar a Estat Català quan Macià l´acabà de fundar l'any 1922. Es va incorporar a Bandera Negra (Santa Germandat Catalana), suborganització d´Estat Català. Implicat en l'anomenat Complot del Garraf, en el que es pretenia fer volar el tren en que anava el rei Alfonso XIII, va ser detingut per la policia espanyola i condemnat a 12 anys de presó. Va ser traslladat al penal d'Ocaña i, posteriorment, al d'Alcala de Henares on va complir 5 anys de captiveri. L'any 1930 va ser amnistiat.
Va tornar a Catalunya, convertint-se en un preuat col.laborador de Francesc Macià. Amb la proclamació de la II República va ser nomenat cap de les Joventuts d´Estat Català.
El 1932 va ser secretari de Josep Dencàs, conseller de sanitat i d´assistència social. El 24 de novembre del 1933 va mobilitzar una part dels 7000 escamots de les JEREC per cobrir les vacants derivades d'una vaga de conductors dels serveis públics. El desembre del 1933 va ser designat Secretari General d´Ordre Públic, i el març del 1934 passà a ser Cap Superior de la Policia de Catalunya. Va intentar mantenir l´ordre públic davant de la difícil situació
Nascut a Torregrossa (Les Garrigues) l'11 d'octubre de 1903.
Fill d'una familia camperola i germà de Miquel Badia, 3 anys més petit que ell, a qui va inculcar la consicència nacional que els va dur a tots dos a afiliar-se a Estat Català.
L'any 1920 es va traslladar a Barcelona.
Va practicar l'atletisme i la natació, integrant-se als primers escamots d'Estat Català, fundats el 1922 per Eduard Xalabarder, que cada diumenge anaven a fer exercicis de preparació militar a la muntanya.
Dins del partit va desenvolupar tasques organitzatives en la seva branca juvenil.
Va morir assassinat d'un tret de bala al cap efectuat per pistolers de la FAI en sortir de casa del seu cunyat, el doctor Carré Civit, juntament amb el seu germà al número 52 del carrer Muntaner de Barcelona el 28 d'abril de 1936, com a represàlia per la campanya exercida mentre en Miquel va dirigir els serveis d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya.
El seu enterrament va ser multitudinari.
La Fundació Reeixida / Comissió Centenari de l'Estelada es suma als actes del 75è aniversari de l´assassinat dels germans Badia
Com molts de vosaltres sabeu aquest any es commemorà el 75è aniversari de la mort dels germans Badia.
Trobareu informació als següents enllaços:
Pels interessats trobareu molta més informació en un llibre darrerament publicat "Miquel Badia, vida i mort d´un líder separatista", obra de l´historiador Fermí Rubiralta, editat per Dux Editorial.
El 28 d’abril del mes que ve es celebrarà la commemoració del seu assassinat, i per aquest motiu des de la Fundació Reeixida / Comissió Centenari de l’Estelada està fent gestions per tal que la seva figura sigui més coneguda arreu del país.
Vuitanta intel·lectuals, diputats, historiadors i periodistes demanen que els germans Badia tinguin un carrer a Barcelona i Torregrossa.
Una vuitantenta de personalitats, entre les quals hi ha el monjo de Montserrat Hilari Raguer, Salvador Cardús, Josep-Maria Terricabras, Miquel Calçada, Elisenda Paluzié, així com diputats, historiadors, periodistes i altres professionals, han signat un manifest reclamant que els germans Miquel i Josep Badia tinguin un carrer dedicat a Torregrossa i a Barcelona. A més, demanen a les administracions que una placa digna els reti homenatge al lloc on van caure assassinats el 28 d’abril del 1936, ara fa justament 75 anys.
Els signants consideren que aquest aniversari assenyalat és un moment oportú per tal que els dos germans, que van constituir un exemple de lleialtat a les llibertats de Catalunya i a les seves institucions, rebin l’homenatge que es mereixen. De fet, recorden que els funerals dels germans Badia van ser un dels actes més multitudinaris d’aquell funest any 1936 i que l’actual plaça de Francesc Macià va ser batejada amb el seu nom fins l’entrada de les tropes del general Francisco Franco, tres anys després.
La lista d’adherits fins a dia d’avui:
Hilari Raguer i Sunyer O.S.B. – Monjo de Montserrat i historiador
Salvador Cardús - Degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia (UAB)
Elisenda Paluzié – Degana de la Facultat d’Economia i Empresa (UB)
Josep-Maria Terricabras - Catedràtic de Filosofia de la UdG
Miquel Calçada i Olivella – Periodista
Oriol Junqueras – Eurodiputat i historiador
Ramon Tremosa – Eurodiputat i economista
Joaquim Ferrer – Historiador i exconseller de Cultura de la Generalitat
Joan Vallvé – Enginyer industrial i exconseller d’Agricultura de la Generalitat
Jordi Cuminal – Director general de Comunicació de la Generalitat de Catalunya
Bernat Joan – Exsecretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya
Gerard Figueras – Diputat de CiU al Parlament de Catalunya i president de la JNC
Josep Rull – Diputat de CiU al Parlament de Catalunya
Jordi Turull - Diputat de CiU al Parlament de Catalunya
Pere Aragonès - Diputat d’ERC al Parlament de Catalunya
Toni Strubell – Diputat de SI al Parlament de Catalunya
Alfons López Tena – Diputat de SI al Parlament de Catalunya
Uriel Bertran – Diputat de SI al Parlament de Catalunya
Joaquim Forn – Regidor de CiU de l’Ajuntament de Barcelona
Magda Oranich – Advocada
Jordi Creus – Director general de Sàpiens Publicacions
Víctor Tarradellas - President de Fundació CATmón i conseller nacional de CDC
Francesc Xavier Hernández – Historiador
Fermí Rubiralta – Historiador
Lluís Duran - Historiador
Josep M. Figueres - Historiador
Queralt Solé – Historiadora
Xavier Carmaniu - Historiador
Pau Vinyes i Roig - Historiador
Fèlix Villagrasa – Historiador
Agustí Barrera – Historiador
Climent Miró - Historiador
Xavier Margais – Historiador
José M. Murià - Historiador i ex-president del Colegio de Jalisco
Jordi Cortada – Advocat i tenor
Jaume Renyer – Advocat i escriptor
Quim Torra – Advocat, editor i escriptor, president de Sobirania i Justícia
Josep M. Vall - Editor i escriptor
Víctor Alexandre – Escriptor
Joan-Pere Pujol - Escriptor, president del Cercle Alfons Mias (Catalunya Nord)
Imma Albó – Escriptora
Enric Larreula – Escriptor i professor universitari
Miquel Strubell – Sociolingüista
Francesc Orteu – Filòsof i guionista
Joan Capdevila – Director de El Matí Digital
Enric Calpena – Periodista
Jaume Clotet - Periodista i historiador
Anna Figuera - Periodista
Francesc Canosa – Periodista
David de Montserrat – Periodista
Antoni Maria Piqué – Periodista
Miquel Martín – Periodista
Xavier Borràs – Periodista
Joan Maria Piqué - Periodista
Xavier García – Periodista i escriptor
Clàudia Pujol – Directora de la revista Sàpiens
Francesc de Dalmases – Director de Catalan International View
Rut Bisbe – Il•lustradora
Oriol Falguera – Comissió Centenari Estelada
Robert Surroca - Veterà del FNC
Daniel Laspra - President del CADCI
Pere Fortuny - President de l´Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat de Catalunya
Ramon Carner – President del Cercle Català de Negocis
Sergi Perelló - Secretaria d’Organització Intersindical-CSC
Enric Canela - Catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular
Gerard Fernàndez – Exportaveu de la PDD
Santiago Espot – President de Catalunya Acció
Lluís Estrada – President Col.lectiu 1714
Josep M. Minguell - Conferència Nacional del Sobiranisme
Marc Gafarot - Politòleg i escriptor
Ferran Margarit – Filòsof
Bernat Dedéu – Músic i filòsof
Frank Dubé – Músic
Joan Grimalt – Musicòleg
Xavier Mir – Xarxa Blocs Sobiranistes
Núria Cornudella – Presidenta adjunta Casal d’Alella
Manel Bargalló – Consultor i conseller de deumil.cat
Robert Bargalló – Biòleg
Quim Gibert - Psicòleg
Pol Vives – Comercial
Ferran Cabrer – Informàtic
Jordi Tremosa - secretari d´imatge d´ERC a Lleida
Jordi Solé i Camardons – Professor i sociolingüista
Eladi Llop – Bibliotecari i professor
Josep Palou – Professor
Lluís Alós – Doctor en Ciències Econòmiques
A Betevé en Jaume Clotet explica qui eren els germans Badia, i per quin motiu els van assassinar
Els germans Badia, Miquel i Josep, van ser assassinats el 28 d’abril del 1936 al carrer de Muntaner. Pistolers de la FAI tenien com a principal objectiu d’atemptar contra Miquel com a represàlia per la seva anterior campanya contra el pistolerisme des de la Comissaria General d’Ordre Públic de la Generalitat.
Aquí en teniu l'enllaç al vídeo.
El diari Ara: Un carrer per homenatjar els germans Badia, 75 anys després del seu assassinat
Aquí teniu la notícia publicada pel diari Ara i l'enllaç.
Una vuitantena d'intel·lectuals, diputats, historiadors i periodistes signen un manifest per reclamar a les administracions que homenatgin Miquel i Josep Badia, assassinats a Barcelona per un escamot anarquista el 28 d'abril del 1936, avui fa 75 anys
BARCELONAUna vuitantenta de personalitats catalanes han signat el "Manifest en favor d'un carrer o plaça per als germans Badia a Barcelona i a Torregrossa" per demanar a les administracions del país la recuperació de la memòria dels germans Miquel i Josep Badia, ferms defensors dels drets nacionals de Catalunya, que avui fa 75 anys van caure assassinats per un escamot anarquista. El manifest, que els promotors han donat a conèixer aquest matí, demana també una placa que recordi el lloc on van caure assassinats els germans Badia, entre els carrers Diputació i Muntaner de Barcelona.
El manifest clama: "És hora que els germans Badia rebin l'homenatge que es mereixen. És hora que les ciutats, viles i pobles del nostre país comencin a dedicar carrers i places als nostres herois nacionals, tal com es fa a la resta de països seriosos del món". De fet, l'actual plaça Francesc Macià de Barcelona ja portava el seu nom fins que el règim franquista la va rebatejar amb el nom de Calvo Sotelo.
Entre els signants del manifest s'hi compten el monjo de Montserrat Hilari Raguer, Salvador Cardús, Josep-Maria Terricabras, Miquel Calçada o Elisenda Paluzie; els eurodiputats de CiU i ERC Ramon Tremosa i Oriol Junqueras; el secretari de comunicació del Govern, Jordi Cuminal; exconsellers i exalts càrrecs de CiU i ERC; diputats de CiU, ERC i SI; historiadors, exconsellers i exalts carrecs de la Generalitat, a més d'historiadors, escriptors i periodistes, entre d'altres. Consideren el 75è aniversari de l'assassinat un "moment oportú per tal que els dos germans, que van constituir un exemple de lleialtat a les llibertats de Catalunya i a les seves institucions, rebin l'homenatge que es mereixen". Els promotors del manifest formalitzaran la seva reclamació després de les municipals del 22 de maig amb els nous equips de govern de Barcelona i Torregrossa.
En Quim Gibert, fa un article a el Punt Avui sobre la demanda de Reeixida, envers els germans Badia
El 28 d'abril farà 75 anys que Miquel Badia i Capell (Torregrossa, Pla d'Urgell, 1906-Barcelona, 1936) i el seu germà Josep foren tirotejats mortalment al carrer Muntaner. El doble assassinat va consternar la societat catalana.
Miquel Badia fou cap superior dels Serveis d'Ordre Públic de la Generalitat de Catalunya. La Barcelona del febrer de 1934 era una ciutat on havien rebrotat grupuscles armats. Es tractava, en molts casos, de bandes anarquistes nodrides per la FAI. Precisament perquè la tasca de Miquel Badia va ser del tot incòmoda i no exempta de rancúnies, ningú li discutia la seva valentia a l'hora de perseguir aferrissadament els facinerosos. El pistolerisme era un fenomen que desestabilitzava tant el nou règim republicà espanyol com la Catalunya autònoma i donava arguments als enemics de la democràcia. Per l'historiador Josep Benet, no hi ha dubte que el tremp de Badia per eradicar les accions armades li va costar la vida als 29 anys: “Un grup de pistolers de la FAI havien preparat l'assassinat d'un dels germans, Miquel, per venjar-se de la seva actuació contra faistes acusats de promoure actes delictius contra l'ordre públic” (dins el llibre Domènec Latorre, afusellat per catalanista). La casualitat volgué que l'assassinat no quedés impune. I és que l'inspector de policia Pedro Polo Borreguero, que va estar sota el comandament de Badia quan aquest fou el màxim responsable d'Ordre Públic, va ensopegar el 1941 amb Justo Bueno Pérez a Barcelona. Pedro Polo, que amb el canvi de règim va esdevenir cap de la Brigada Politicosocial de la Barcelona franquista, el va detenir allà mateix. Va ser llavors quan Bueno es va confessar l'assassí de Miquel Badia. El 1944, Bueno seria afusellat per aquest i altres crims.
Josep Planxart, un dels dirigents històrics d'Estat Català (organització política en la qual van militar ambdós germans), sosté que Pedro Polo sentia admiració per Miquel Badia. I que quan Polo va tractar d'investigar la seva mort durant els primers mesos de la guerra, va patir la persecució de Bueno i els seus sequaços, raó per la qual s'exilià a Perpinyà. Per Josep Planxart, els Badia eren uns pilars valuosos per aguantar l'edifici autonòmic. Tant és així que si l'aixecament militar fou vençut a Catalunya en vint-i-quatre hores, fou, segons Planxart, “gràcies a les forces d'ordre públic, que Miquel Badia havia preparat amb eficàcia; i en dir això no volem restar importància a l'ajut popular. (...) Els desgavells posteriors no haurien estat consentits per Miquel i Josep Badia. Els grups d'incontrolats i aprofitadors no haurien tingut cap possibilitat” (Avui, 28-4-04).
Igual que Benet i Planxart, un altre testimoni de l'època va ser Jaume Ros i Serra, que per mitjà d'unes memòries que Miquel Badia va deixar escrites i de nombroses recerques personals va publicar Miquel Badia, un defensor oblidat de Catalunya (Editorial Mediterrània, 1996). Ros i Serra ens el presenta com un home compromès amb la justícia i el seu temps: “No defuig mai la seva responsabilitat davant del perill. D'aquí va néixer el seu carisma”. I és que volia imprimir en el jovent el coratge necessari per fer de Catalunya un poble lliure. I als seus detractors, desconcertar-los. Ros detalla que en una ocasió Badia es va presentar tot sol al cafè La Tranquilidad, un dels llocs sovintejats pels anarcosindicalistes de la CNT-FAI, i amb un to provocador va dir als presents: “Sóc en Miquel Badia i m'han dit que algú d'aquí em busca”.
Trencar amb el buit institucional que envolta el personatge és allò que va fer decidir Jaume Ros i Serra, traspassat fa pocs anys, a enllestir l'única biografia existent de Badia. I és que l'home que no s'arronsava quan anaven mal dades no ha estat prou reconegut. Tot i que durant els anys que va durar la guerra, l'actual plaça Francesc Macià de Barcelona fou la plaça dels Germans Badia, la democràcia postfranquista li ha girat completament l'esquena. “Jo faig nosa a molta gent”, havia dit el de Torregrossa. És del tot cert: les persones coherents fan moltíssima nosa.
A la Directa, article d'en Quim Gibert sobre els germans Badia
Al següent enllaç podreu baixar-vos l'interessant article sobre en Miquel i en Josep Badia, assassinats fa 75 anys.
La Fundació Reeixida vetlla per tal d'aconseguir una placa que indiqui al punt, on van ser assassinats pels anarquistes, a Barcelona.
