P
er commemorar el centenari de la creació del primer partit polític independentista a Catalunya: Estat Català, ens hem organitzats sota el nom Comissió 100 anys d’Estat Català, formada per la Fundació Reeixida, Estat Català, historiadors, familiars d’integrants de l’organització, militants de l’independentisme combatiu, i activistes anirem anunciant les accions i els actes que tenim preparats per a la commemoració.
Estat Català (EC) va ser el primer partit separatista català de caire insurreccional.
Es va crear al CADCI el 8 de juliol de l’any 1922 defensant unes tesis d’inspiració totalment a l’estil irlandès, segons les quals Catalunya s’havia d’independitzar de l’Estat espanyol.
EC no va ser concebut estrictament com un partit, sinó com una plataforma militar i cívica de defensa, amb Francesc Macià com a cap per la seva experiència (era tinent coronel d’enginyers retirat). Treballava per la unitat de tots els sectors catalans i per la preparació d’un exèrcit català, imprescindible per a defensar el nou règim un cop proclamat.
Del novembre del 1922 al setembre del 1923, va publicar un butlletí quinzenal, Estat Català. El gener del 1923, EC va establir relacions amb la Unió Socialista de Catalunya i amb el sector «militarista» d’Acció Catalana i, a través d’aquesta via, amb els nacionalistes bascos i gallecs.
El cop d’estat de Primo de Rivera portà a EC a la clandestinitat. Macià va ser proclamat president de l’Estat Català a l’exili, alhora que s’anaven buscant voluntaris per a l’exèrcit de Catalunya a l’Estat francès i a l’interior.
Amb els diners de Macià, de la seva dona, i gran part dels estalvis de separatistes catalans de Cuba, l’Argentina, l’Uruguai,i els Estats Units d’Amèrica es finança la compra d’armes i es constitueix l’exèrcit català. El 4 de novembre de 1926, la policia francesa comença a detenir els escamots de lluitadors catalans que havien de passar de l’Estat francès cap a Catalunya, per tal d’alliberar-la. Aquests fets van ser coneguts com els Fets de Prats de Molló. Per aquest motiu, Macià i el seu estol de lluitadors van ser jutjats a París, de manera que el fet català va ser totalment internacionalitzat.
Macià l’any 1928 va fer un periple per totes les comunitats catalanes de l’Amèrica Central i de l’Amèrica del Sud, que tant havien ajudat en el projecte de Prats de Molló. A Cuba es va aprovar una constitució de Catalunya que s’aplicaria el dia de la victòria, i un projecte per tal de transformar Estat Català en el Partit Separatista Revolucionari de Catalunya.
Macià va tornar a Catalunya l’any 1931. EC era, llavors, un partit sense gaire definició orgànica, però amb el prestigi d’haver combatut a tort i a dret la dictadura de Primo de Rivera. Tant Macià com la seva gent es van acabar sumant a un gran projecte d’esquerres catalanes que s’anomenaria ERC.
L’any 1931, una part d'EC va començar a rebre grans influències marxistes, sense perdre la lluita nacional i social; aleshores es va crear el partit Estat Català - Força Separatista d’Extrema Esquerra, encapçalat per Jaume Compte.
L’octubre del 1932, el partit va ser rebatejat com a Estat Català-Partit Proletari. L’últim canvi de nom que va tenir va ser quan va passar a anomenar-se Partit Català Proletari. La força del seu missatge nacional i social es va perdre quan el seu màxim dirigent, Jaume Compte, i Manuel González Alba van ser morts per l’exèrcit espanyol durant els Fets d’Octubre del 1934.
Més endavant, amb la proclamació i posteriorment la pèrdua al cap de tres dies de la República Catalana del 14 d’abril de 1931, l’assassinat a mans d’uns anarquistes dels caps de les Joventuts d’Esquerra Republicana-Estat Català (els germans Miquel i Josep Badia), i els Fets d’Octubre del 1934, veuen la necessitat de marxar d’ERC. Així, del 22 al 25 de maig de 1936, durant el congrés de les JEREC, es constitueix Estat Català.
Hem presentat aquesta publicació, amb les biografies de cent militants d’Estat Català a Prats de Molló, on l’any 1926 Francesc Macià i els seus voluntaris van començar l’aixecament per aconseguir la Independència.
Té 150 pàgines i fotografies de cent militants de l’organització
Els coordinadors de l’obra són: Fermí Rubiralta i Tomàs Callau.
I els autors: Agustí Barrera, Josep-Lluis Carod-Rovira, Juli Cuéllar, Ferran Dalmau, Oriol Falguera, Xavier Ferré, Marc Macià, Jordi Miró, Frederic-Josep Porta, Jaume Renyer, Marc Santasusana, Josep Sort, Robert Surroca i Daniela Grau
El pla comptava amb un parell de centenars de voluntaris, que penetrarien al principat de Catalunya via Sant Llorenç de Cerdans i via el Coll d’Ares, ocupant Olot.
Proclamant tot seguit la República Catalana.
El finançament de l’acció feta pels separatistes catalans de l’Argentina, Cuba i Estats Units, aconseguí armar i uniformar un parell de centenars d’homes disposats a l’acció.
El 4 de novembre de 1926, l’Estat Major d’Estat Català era detingut a Vila Denise.
Essent la majoria dels detinguts.
Molts d’ells foren deportats a Bèlgica, i els líders jutjats a París, declarant-se en tot moment independentistes, democràtics i revolucionaris.
Aquest cas dona la volta al món, i serví de ressò per a la causa del moviment independentista català.
Tot el nostre odi s’aixeca contra aquesta Espanya oficial monàrquica,avui dictatorial, sota el règim de la qual vosaltres mateixos heu esdevingut uns esclaus, sobretot vosaltres, obrers, tant com nosaltres mateixos. Us hem vist sotmesos al mateix jou, encadenats al treball i patint pel dur treball, en la vostra terra àrida. I us hauríem estés més d’una vegada els nostres braços, si els haguéssim tingut lliures. És el que esperem fer un dia si aquest és el vostre desig. La nostra unió oficial d’avui, feta per la, feta demà pels lligams de la llibertat i de la fraternitat, serà plena d’eficàcia i plena de possibilitats materials i morals insospitades.
Heus ací, doncs, l’esperit de la nostra revolució.
Via fora, catalans!
Lluitem per aquesta terra immortal que es Catalunya i no podem ésser vençuts!
Què seria d’una joventut sense rebel.lia? Què seria d’una vida sense dignitat?
Vius o morts, per Catalunya i la seva ànima immortal!
A les armes, catalans!
En nom del Consell provisional de la República Catalana.