FORMA PART DEL PROJECTE!

Trobem les arrels.

Recuperem la Memòria Nacional.

Mantenim l’orgull dels qui lluiten per la llibertat.

Col·labora amb Reeixida i et mantindrem informat de tots els nostres projectes.

Any 2022
Centenari d'Estat Català

P

er commemorar el centenari de la creació del primer partit polític independentista a Catalunya: Estat Català, ens hem organitzats sota el nom Comissió 100 anys d’Estat Català, formada per la Fundació Reeixida, Estat Català, historiadors, familiars d’integrants de l’organització, militants de l’independentisme combatiu, i activistes anirem anunciant les accions i els actes que tenim preparats per a la commemoració.

Estat Català (EC) va ser el primer partit separatista català de caire insurreccional.

Es va crear al CADCI el 8 de juliol de l’any 1922 defensant unes tesis d’inspiració totalment a l’estil irlandès, segons les quals Catalunya s’havia d’independitzar de l’Estat espanyol.

EC no va ser concebut estrictament com un partit, sinó com una plataforma militar i cívica de defensa, amb Francesc Macià com a cap per la seva experiència (era tinent coronel d’enginyers retirat). Treballava per la unitat de tots els sectors catalans i per la preparació d’un exèrcit català, imprescindible per a defensar el nou règim un cop proclamat.

Del novembre del 1922 al setembre del 1923, va publicar un butlletí quinzenal, Estat Català. El gener del 1923, EC va establir relacions amb la Unió Socialista de Catalunya i amb el sector «militarista» d’Acció Catalana i, a través d’aquesta via, amb els nacionalistes bascos i gallecs.

El cop d’estat de Primo de Rivera portà a EC a la clandestinitat. Macià va ser proclamat president de l’Estat Català a l’exili, alhora que s’anaven buscant voluntaris per a l’exèrcit de Catalunya a l’Estat francès i a l’interior.

Amb els diners de Macià, de la seva dona, i gran part dels estalvis de separatistes catalans de Cuba, l’Argentina, l’Uruguai,i els Estats Units d’Amèrica es finança la compra d’armes i es constitueix l’exèrcit català. El 4 de novembre de 1926, la policia francesa comença a detenir els escamots de lluitadors catalans que havien de passar de l’Estat francès cap a Catalunya, per tal d’alliberar-la. Aquests fets van ser coneguts com els Fets de Prats de Molló. Per aquest motiu, Macià i el seu estol de lluitadors van ser jutjats a París, de manera que el fet català va ser totalment internacionalitzat.

Macià l’any 1928 va fer un periple per totes les comunitats catalanes de l’Amèrica Central i de l’Amèrica del Sud, que tant havien ajudat en el projecte de Prats de Molló. A Cuba es va aprovar una constitució de Catalunya que s’aplicaria el dia de la victòria, i un projecte per tal de transformar Estat Català en el Partit Separatista Revolucionari de Catalunya.

Macià va tornar a Catalunya l’any 1931. EC era, llavors, un partit sense gaire definició orgànica, però amb el prestigi d’haver combatut a tort i a dret la dictadura de Primo de Rivera. Tant Macià com la seva gent es van acabar sumant a un gran projecte d’esquerres catalanes que s’anomenaria ERC.

L’any 1931, una part d'EC va començar a rebre grans influències marxistes, sense perdre la lluita nacional i social; aleshores es va crear el partit Estat Català - Força Separatista d’Extrema Esquerra, encapçalat per Jaume Compte.

L’octubre del 1932, el partit va ser rebatejat com a Estat Català-Partit Proletari. L’últim canvi de nom que va tenir va ser quan va passar a anomenar-se Partit Català Proletari. La força del seu missatge nacional i social es va perdre quan el seu màxim dirigent, Jaume Compte, i Manuel González Alba van ser morts per l’exèrcit espanyol durant els Fets d’Octubre del 1934.

Més endavant, amb la proclamació i posteriorment la pèrdua al cap de tres dies de la República Catalana del 14 d’abril de 1931, l’assassinat a mans d’uns anarquistes dels caps de les Joventuts d’Esquerra Republicana-Estat Català (els germans Miquel i Josep Badia), i els Fets d’Octubre del 1934, veuen la necessitat de marxar d’ERC. Així, del 22 al 25 de maig de 1936, durant el congrés de les JEREC, es constitueix Estat Català.

El diccionari biogràfic d’Estat Català

Hem presentat aquesta publicació, amb les biografies de cent militants d’Estat Català a Prats de Molló, on l’any 1926 Francesc Macià i els seus voluntaris van començar l’aixecament per aconseguir la Independència.

Té 150 pàgines i fotografies de cent militants de l’organització

Els autors

Els coordinadors de l’obra són: Fermí Rubiralta i Tomàs Callau.

I els autors: Agustí Barrera, Josep-Lluis Carod-Rovira, Juli Cuéllar, Ferran Dalmau, Oriol Falguera, Xavier Ferré, Marc Macià, Jordi Miró, Frederic-Josep Porta, Jaume Renyer, Marc Santasusana, Josep Sort, Robert Surroca i Daniela Grau

Estat Català

Els fets de Prats de Molló. Ressò Mundial.

El pla comptava amb un parell de centenars de voluntaris, que penetrarien al principat de Catalunya via Sant Llorenç de Cerdans i via el Coll d’Ares, ocupant Olot.

Proclamant tot seguit la República Catalana.

El finançament de l’acció feta pels separatistes catalans de l’Argentina, Cuba i Estats Units, aconseguí armar i uniformar un parell de centenars d’homes disposats a l’acció.

El 4 de novembre de 1926, l’Estat Major d’Estat Català era detingut a Vila Denise.

Essent la majoria dels detinguts.

Molts d’ells foren deportats a Bèlgica, i els líders jutjats a París, declarant-se en tot moment independentistes, democràtics i revolucionaris.

Aquest cas dona la volta al món, i serví de ressò per a la causa del moviment independentista català.

Via fora!

Tot el nostre odi s’aixeca contra aquesta Espanya oficial monàrquica,avui dictatorial, sota el règim de la qual vosaltres mateixos heu esdevingut uns esclaus, sobretot vosaltres, obrers, tant com nosaltres mateixos. Us hem vist sotmesos al mateix jou, encadenats al treball i patint pel dur treball, en la vostra terra àrida. I us hauríem estés més d’una vegada els nostres braços, si els haguéssim tingut lliures. És el que esperem fer un dia si aquest és el vostre desig. La nostra unió oficial d’avui, feta per la, feta demà pels lligams de la llibertat i de la fraternitat, serà plena d’eficàcia i plena de possibilitats materials i morals insospitades.

Heus ací, doncs, l’esperit de la nostra revolució.

Via fora, catalans!

Lluitem per aquesta terra immortal que es Catalunya i no podem ésser vençuts!

Què seria d’una joventut sense rebel.lia? Què seria d’una vida sense dignitat?

Vius o morts, per Catalunya i la seva ànima immortal!

A les armes, catalans!

En nom del Consell provisional de la República Catalana.

Notícies relacionades amb aquest projecte
La Fundació Reeixida s'involucra en el centenari d'Estat Català, començant amb l'edició d'un llibre: Diccionari biogràfic d'Estat Català
17/11/2021

La Fundació Reeixida s'involucra en el centenari d'Estat Català, començant amb l'edició d'un llibre: Diccionari biogràfic d'Estat Català

Us informem que el proper diumenge 21 de novembre, es commemorà a Prats de Molló (Vallespir) Catalunya Nord, els fets de Prats de Molló, que varen protagonitzar Estat Català i el seu líder Francesc Macià, per tal d’alliberar Catalunya per les armes.

 

Els fets de Prats de Molló:

El pla comptava amb un parell de centenars de voluntaris, que penetrarien al principat de Catalunya via Sant Llorenç de Cerdans i via el Coll d’Ares, ocupant Olot, i proclamant la República Catalana.

El finançament de l’acció feta pels separatistes catalans de l’Argentina, Cuba i Estats Units, aconseguí armar i uniformar un parell de centenars d’homes disposats a l’acció.

El 4 de novembre de 1926, l’Estat Major d’Estat Català era detingut a Vila Denise, essent la majoria dels detinguts, molts d’ells foren deportats a Bèlgica, i els líders jutjats a París, declarant-se en tot moment independentistes, democràtics i revolucionaris. Aquest cas dona la volta al món, i serví de ressò per a la causa del moviment independentista català.

 

Els actes:

Per tal de commemorar aquests fets, i engegar la commemoració del centenari del primer partit independentista, Estat Català, s’ha organitzat uns actes a diferents punts de la població nord-catalana:

11h Ofrenes florals davant del Monument a Francesc Macià i els voluntaris

11:45h Acte i parlament a Vila Denise (quarter logístic dels Voluntaris del 1926)

12:30h Ofrena floral al monument a Jacint Verdaguer

Acte institucional al monument a Jacint Verdaguer

15h Presentació del llibre "Diccionari biogràfic d'Estat Català"

 

El llibre que es presentarà:

Publicat per llibres de l’Índex, dins de la col·lecció Descoberta, ha estat editat per la Comissió 100 anys d' Estat Català i la Fundació Reeixida, comptant amb el suport del Memorial Democràtic.

Té 150 pàgines i fotografies de cent militants de l’organització independentista.

14 dels autors han fet un treball conjunt per a biografiar aquestes persones amb recerca de dades i fonts primàries.

Els coordinadors de l’obra han sigut: Fermí Rubiralta i Tomàs Callau.

I els autors: Agustí Barrera, Josep-Lluis Carod-Rovira, Juli Cuéllar, Ferran Dalmau, Oriol Falguera, Xavier Ferré, Marc Macià, Jordi Miró, Frederic-Josep Porta, Jaume Renyer, Marc Santasusana, Josep Sort, Robert Surroca i l'aportació de Daniela Grau.

 

La comissió:

A dia d’avui organitzats sota el nom Comissió 100 anys d’Estat Català, formada per la Fundacio Reeixida, Estat Català, historiadors, familiars d’integrants de l’organització, militants de l’independentisme combatiu, i activistes anirem anunciant les accions i els actes que tenim preparats per a la commemoració.

Vilaweb: Commemoració del centenari de la creació d’Estat Català
01/01/2022

Vilaweb: Commemoració del centenari de la creació d’Estat Català

Commemoració del centenari de la creació d’Estat Català

El partit fundat per Francesc Macià va ser la primera organització independentista a Catalunya

Catalunya Nord ha estat l’escenari avui del primer acte públic de commemoració del centenari de la creació d’Estat Català. El partit, fundat per Francesc Macià, va ser la primera organització independentista a Catalunya i va ser l’impulsor dels fets de Prats de Molló, on l’Avi i un parell de centenars de voluntaris més van intentar el novembre del 1926 d’alliberar Catalunya, per les armes, de la dictadura de Miguel Primo de Rivera.

Per tal de commemorar aquests fets, la població del Vallespir ha acollit ofrenes florals davant els monuments a Francesc Macià, als voluntaris i a Jacint Verdaguer. Hi haurà un parlament a vil·la Denise, que va ser el quarter logístic dels voluntaris, i la presentació del Diccionari biogràfic d’Estat Català. Aquest llibre ha estat editat per la Comissió Cent Anys d’Estat Català i la Fundació Reeixida, amb el suport de Memorial Democràtic.

Ràdio Arrels: Primer acte de commemoració del centenari del partit Estat Català diumenge a Prats de Molló
18/11/2021

Ràdio Arrels: Primer acte de commemoració del centenari del partit Estat Català diumenge a Prats de Molló

ENTREVISTA - Tomàs Callau, un dels coordinadors del "Diccionari biogràfic d'Estat Català" que es presentarà aquest diumenge

l 1922 Francesc Macià va fundar el primer partit polític independentista a Catalunya "Estat Català". L'any vinent serà doncs el centenari i s'ha creat una comissió per commemorar aquesta efemèride. El primer acte oficial serà aquest diumenge 21 de novembre a Prats de Molló, precisament a la Casa Macià, a l'ocasió de la cerimònia de record dels fets de Prats.

El programa d'actes per diumenge:

11h Ofrenes florals davant del Monument a Francesc Macià i els voluntaris

11:45h Acte i parlament a la Vila Denise

12:30h Ofrena floral al monument a Jacint Verdaguer

15h Presentació del llibre "Diccionari biogràfic d'Estat Català"

Tomàs Callau és un dels coordinadors del "Diccionari biogràfic d'Estat Català" , produït per la Fundació Reeixida, la Comssió Centenari d'Estat Català, amb l'ajut del Memorial Democràtic, en el qual es presenten 100 biografies de membres i militants del partit "Estat Català".

Al següent enllaç podreu escoltar l'esntrevista que ens van fer.

 

Llibertat.cat: Es commemora el centenari de la creació d'Estat Català:
18/11/2021

Llibertat.cat: Es commemora el centenari de la creació d'Estat Català:

Es presenta el llibre biogràfic de cent militants d’Estat Català a la població de Catalunya Nord, on l’any 1926 Francesc Macià i els seus voluntaris van començar l’aixecament per aconseguir la Independència

En el marc del centenari del primer partit independentista, Estat Català, s’ha organitzat uns actes a diferents punts de la població nord-catalana: proper diumenge 21 de novembre, es recordarà a Prats de Molló (Vallespir, Catalunya Nord), l'intent guerriller d'alliberar Catalunya del Sud que van protagonitzar Estat Català i el seu líder Francesc Macià.

Els fets de Prats de Molló:

El pla comptava amb un parell de centenars de voluntaris, que penetrarien al principat de Catalunya via Sant Llorenç de Cerdans i via el Coll d’Ares, ocupant Olot, i proclamant la República Catalana.

El finançament de l’acció feta pels separatistes catalans de l’Argentina, Cuba i Estats Units, aconseguí armar i uniformar un parell de centenars d’homes disposats a l’acció.

El 4 de novembre de 1926, l’Estat Major d’Estat Català era detingut a Vila Denise, essent la majoria dels detinguts, molts d’ells foren deportats a Bèlgica, i els líders jutjats a París, declarant-se en tot moment independentistes, democràtics i revolucionaris. Aquest cas dona la volta al món, i serví de ressò per a la causa del moviment independentista català.

Actes

Diumenge 21/11/21: Prats de Molló (Vallespir)

11h Ofrenes florals davant del Monument a Francesc Macià i els voluntaris

11:45h Acte i parlament a Vila Denise (quarter logístic dels Voluntaris del 1926), que comptarà amb el president de l’associació casa Macià i d’un regidor de l’Ajuntament, a més dels coordinadors de llibre Diccionari biogràfic d’Estat Català, i de familiar de militants d’Estat Català.

12:30h Ofrena floral al monument a Jacint Verdaguer

15h Presentació del llibre "Diccionari biogràfic d'Estat Català" a la sala municipal.

 

 

El Diccionari biogràfic d’Estat Català, publicat per llibres de l’Índex, dins de la col·lecció Descoberta, ha estat editat per la Comissió 100 anys d' Estat Català i la Fundació Reeixida, comptant amb el suport del Memorial Democràtic.

Té 150 pàgines i fotografies de cent militants de l’organització independentista. 14 dels autors han fet un treball conjunt per a biografiar aquestes persones amb recerca de dades i fonts primàries.

Els coordinadors de l’obra han estat Fermí Rubiralta i Tomàs Callau i els autors: Agustí Barrera, Josep-Lluis Carod-Rovira, Juli Cuéllar, Ferran Dalmau, Oriol Falguera, Xavier Ferré, Marc Macià, Jordi Miró, Frederic-Josep Porta, Jaume Renyer, Marc Santasusana, Josep Sort, Robert Surroca i l'aportació de Daniela Grau.

La comissió:

A dia d’avui organitzats sota el nom Comissió 100 anys d’Estat Català, formada per la Fundació Reeixida, Estat Català, historiadors, familiars d’integrants de l’organització, militants de l’independentisme combatiu, i activistes anirem anunciant les accions i els actes que tenim preparats per a la commemoració.

Crítica del llibre: Diccionari biogràfic d’Estat Català
08/01/2022

Crítica del llibre: Diccionari biogràfic d’Estat Català

El llibre de 140 pàgines, està coordinat per Fermí Rubiralta, doctor en Ciències polítiques, especialista en la història de l’independentisme, i Tomàs Callau, coautor de, Marcel·lí Perelló, una vida perseverant per la independència (2016). El Diccionari ha estat editat per Llibres del Índex, amb el suport de la Fundació Reeixida, Memorial Democràtic, Generalitat de Catalunya, i la Comissió 100 anys  d’Estat Català.

El text recull de forma cronològica 100 biografies de militants d’EC, dels distints períodes històrics del partit, són redactats per 15 estudiosos de la història de l’independentisme. El sumari del llibre està format per aquests 11 capítols, Els fundadors, Els prohoms americans, La dictadura de Primo de Rivera, El Complot de Garraf, Prats de Molló, Període de la Generalitat Republicana, La Guerra dels Tres Anys, Militants morts als camp nazis, Resistència en la immediata postguerra, Franquisme, Els darrers anys.

Una de les aportacions més valuoses d’aquest estudi, són els seus annexos, resultat de la consulta als arxius, a les fonts primàries, que ens permeten tenir una visió més àmplia de l’estructura d’EC, des de la seva fundació el 8 de juliol del 1922, a la seu del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria (CADCI),  venerable entitat representativa del mutualisme,  l’associacionisme dels treballadors mercantils, els que eren coneguts com a saltataulells al llarg dels segles XIX, i bona part del XX, sector social format per nombrosos “separatistes”, que anirien a engruixir les organitzacions independentistes dels anys 1920 i 1930.  

D’aquests annexos en destaquem, Implantació dels Escamots d’EC a comarques, l’octubre del 1926. Voluntàries d’EC als Fronts de Guerra el 1936. EC va participar en l’expedició a Mallorca (agost del 1936), on la presència de les dones combatent al costat dels homes, l’amic, el company, el germà, l’amant, era un exemple del canvi revolucionari, que s’havia produït en la societat catalana. Als annexos hi ha una llista de 13 dones voluntàries a l’expedició.

Homes i dones que combatien el feixisme, no pas en defensa de la democràcia burgesa, com la història oficial ens vol fer creure, sinó per la democràcia real, l’econòmica, pel control dels medis de producció per part dels treballadors elegits als Comitès d’Empresa, substituint la figura de l’amo, del propietari, aquest nou model es legalitzà mitjançant el Decret de Col·lectivitzacions d’Indústries i Comerços del Govern de la Generalitat de Catalunya (24/10/1936). En el camp de la pagesia, la voluntat popular s’expressava en la consigna de la Unió de Rabassaires (1922), “La terra pel qui la treballa”.

En els annexos trobem una llista dels integrants de la Columna Volant Catalana, comandada per Antoni Blàvia (1913-1994), que el 10 de novembre del 1936 va anar a reforçar el Front d’Aragó. Llista dels 13 militants d’EC, exterminats als camps nazis, o per la Gestapo. Llista dels 30 militants d’EC afusellats al Camp de la Bota, Tarragona,Lleida i Girona, desprès del 1939. Llistat de socis del Centre Republicà d’Esquerra de les Borges Blanques,voluntaris a Columnes, que afegim al llistat anterior de la Columna Volant (elaboració del professor de la Universitat de Lleida  Marc Macià i Farré.

La lectura de les biografies ( històries de vida), ens permet apropar-nos a la trajectòria d’EC al llarg del temps. EC és una organització que tot just ara, amb el rigorós estudi del  Doctor Fermí Rubiralta  en el seu llibre, Estat Català sota el franquisme (1939-1968), ha començat a ésser estudiat de forma acadèmica, caldrà però, aprofitant el centenari del partit, aprofundir en la recerca, alhora que la difusió de la història de la primera organització paramilitar, que seguint el model de l’insurreccionalisme irlandès, formulà políticament la voluntat de la independència de la Catalunya Principat. L’obra que ressenyem, representa un pas endavant en el coneixement de la nostra història nacional, que fins ara diverses dictadures, i distintes formes de censura ens havien amagat.

Aquí el link a l'article complert.

El llibre Diccionari biogràfic d’Estat Català que Reeixida ha fet possible, a TV3 amb en Xavier Grasset
16/02/2022

El llibre Diccionari biogràfic d’Estat Català que Reeixida ha fet possible, a TV3 amb en Xavier Grasset

Fermí Rubiralta ens presenta l'assaig "Estat català sota el franquisme (1939-1968). La lluita independentista contra el feixisme" i el "Diccionari biogràfic d'Estat Català", aquí teniu l'enllaç a l'entrevista.

Empordà Tv: L’Arxiu Municipal de Castelló d’Empúries acaba d’incorporar al seu fons el
15/02/2022

Empordà Tv: L’Arxiu Municipal de Castelló d’Empúries acaba d’incorporar al seu fons el

L’Arxiu Municipal de Castelló d’Empúries acaba d’incorporar al seu fons el "Diccionari biogràfic d'Estat Català", coordinat per Tomàs Callau i Fermí Rubiralta.

Aquest exemplar presenta un centenar de biografies i és d'interès pels investigadors de la història de Castelló d'Empúries ja que inclou un capítol dedicat a l'ex alcalde Josep Bordas de la Cuesta i un altre a Jaume Compte i Canyelles. L'arxiu municipal va cedir una fotografia de Josep Bordas de la Cuesta que apareix publicada acompanyant el text. El llibre Diccionari biogràfic de l'Estat Català, s’ha editar en el marc dels actes del Centenari de l'organització independentista liderada per Francesc Macià en els seus primers anys. El Diccionari biogràfic d’Estat Català, publicat per llibres de l’Índex, dins de la col·lecció Descoberta, ha estat editat per la Comissió 100 anys d' Estat Català i la Fundació Reeixida, comptant amb el suport del Memorial Democràtic.

Té 150 pàgines i fotografies de cent militants de l’organització independentista. 14 dels autors han fet un treball conjunt per a biografiar aquestes persones amb recerca de dades i fonts primàries. Els coordinadors de l’obra han estat Fermí Rubiralta i Tomàs Callau i els autors: Agustí Barrera, Josep-Lluis Carod-Rovira, Juli Cuéllar, Ferran Dalmau, Oriol Falguera, Xavier Ferré, Marc Macià, Jordi Miró, Frederic-Josep Porta, Jaume Renyer, Marc Santasusana, Josep Sort, Robert Surroca i l'aportació de Daniela Grau.

Pel que fa als dos personatges castellonins biografiats dir que Josep Bordas de la Cuesta va ser escollit alcalde el 1922 any en que va ingressar a Estat Català. Amb l’arribada de la dictadura de Primo de Rivera va ser destituït i va marxar a l’exili. Quan va tornar a Catalunya va participar en la creació d’ERC i va tornar a ser elegit alcalde el 1931. Amb l’ocupació franquista es va tornar a exiliar i va acabar morint a Mèxic. Pel que fa a Jaume Compte dir que va esdevenir el líder més destacat del sector més obrer del separatisme. Va ser impulsor de la Guàrdia Cívica Republicana. Com a líder més carismàtic d’Estat Català-Partit Proletari la nit del 6 d’octubre de 1934 arran de la proclamació del President Companys de l’Estat Català de la República Federal Espanyola va morir defensant l’estatge del CADCI, davant l’assetjament de les forces militars.

La Fundació Reeixida, presenta el Diccionari biogràfic d’Estat català a El Foment de Girona
05/04/2022

La Fundació Reeixida, presenta el Diccionari biogràfic d’Estat català a El Foment de Girona

El dimarts 10 de maig a les 7 del vespre, a l’Escola d’El Foment, tindrà lloc la presentació del llibre Diccionari biogràfic d’Estat català. En aquest acte, gaudirem de la presència del coordinador del llibre, Tomàs Callau i Bladé, de l’historiador Agustí Barrera i l’Oriol Falguera en representació de la fundació Reeixida, que col·labora en l’organització d’aquesta la presentació.

També podreu seguir l’acte en directe a través del canal de la llibreria Les Voltes