FORMA PART DEL PROJECTE!

Trobem les arrels.

Recuperem la Memòria Nacional.

Mantenim l’orgull dels qui lluiten per la llibertat.

Col·labora amb Reeixida i et mantindrem informat de tots els nostres projectes.

Any 2008
Centenari de la bandera Estelada

P

articipem en l’execució de la celebració del centenari de la senyera estelada, que evidentment no hauria estat possible sense el seu grup promotor (la Comissió del Centenari de l'Estelada / Fundació Reeixida). 

Arran d'aquesta commemoració comença la massiva popularització amb la que avui s’ha convertit la ja coneguda bandera de combat de l’independentisme català.

Es farà la inauguració del centenari a la seu d'Òmnium Culturael 14 d’abril, i es tancarà el desembre del mateix any al Museu d'Història de Catalunya, organitzant actes a moltes poblacions.

Col·laboració en la reedició i del llibre edició i diferents presentacions del llibre "Origen de la bandera independentista", fent una renovada edició, corregida i augmentada amb noves fotografies i un nou pròleg de l’historiador de la Universitat Rovira i Virgili, Pere Anguera, i editada per Dalmau Editor. Presentat-lo en diverses poblacions.

Participarem a la Trobada Mundial de Casals Catalans celebrada al Palau de Congressos de Tarragona, on farem una presentació pública davant de tots els participants vinguts d'arreu del món.

Es reivindicarà la persona creadora de la bandera independentista, Vicenç Albert Ballester, fent que fos admesa la seva entrada a la Gran Enciclopèdia Catalana.

Participarem en la Comissió de dotar en el nomenclàtor de Barcelona, d’un carrer o plaça dedicada a Vicenç Albert Ballester. Gràcies a les gestions de la Fundació Reeixida, aconseguint-ne finalment que es materialitzessin a les següents poblacions: Barcelona, Girona i Vic.

Durant tot l’any que durà oficialment el centenari, tingueren lloc diferents esdeveniments oficials programats per la comissió que van aplegar una representació transversal del sobiranisme català des de diferents àmbits (institucional, històric, cultural i esportiu). Aquests actes van tenir un veritable efecte multiplicador, que es traduí en una infinitat gairebé incomptable de petits i no tant petits actes organitzats per diferents entitats i institucions d’àmbit local, comarcal i nacional, que se sumaren a l’efemèride, cadascú des del seu àmbit social i polític, adreçats a la seva comunitat de socis i col·laboradors, provocant durant tot aquell període anual i més enllà, un esclat de divulgació històrica com mai no havia tingut lloc abans sobre la història d’aquest símbol i el seu impulsor i creador principal, en Vicenç-Albert Ballester i Camps.

139 Ajuntaments amb l'Estelada

Som els responsables d’adreçar Mocions als Ajuntaments en favor de l’estelada, aconseguint que la diada de l'11 de setembre de 2008, 139 ajuntaments pengin la bandera Estelada. Aquesta diada va ser magistralment descrita per en Vicent Partal, aquí en teniu l'enllaç

Els 100 cims més importants del món, i dels Països Catalans coronats amb l'Estelada

Vam engegar la campanya 100cims-100anys, organitzada per la Comissió del Centenari de la Senyera Estelada / Fundació Reeixida, i la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes, per tal de fer arribar l'estelada als 100 cims més importants del món (entre ells l'Everest), i als 100 més importants dels PPCC

L'estelada, la nostra bandera de combat

L'orígen de l'estelada

L’any 1918, Vicenç Albert Ballester va idear la bandera estelada. Ballester, tot i que professionalment era pilot de la marina mercant, va passar a la història pel seu activisme nacional en defensa de la independència de Catalunya. Va pertànyer a diferents col·lectius sobiranistes i fins i tot va organitzar els actes commemoratius de l’11 de setembre de 1908 (la qual cosa el va portar a la presó). Com a anècdota cal dir que no signava amb el seu nom, sinó amb l’acrònim «Vic» (Visca la Independència de Catalunya). Més endavant la seva signatura va evolucionar cap a «VICME» (Visca la Independència de Catalunya i Mori Espanya). Durant la seva vida va impulsar diverses campanyes internacionals donant a conèixer les aspiracions nacionals del poble català.

Estel blanc o vermell?

L’estelada clàssica de fons blau està inspirada en la bandera de Cuba (Ballester visqué durant uns anys en aquest país caribeny, al qual admirava per haver fet front a l’imperialisme espanyol). De fet, el color blau pren un significat derivat de la Revolució Francesa tot simbolitzant el poble, mentre l’estel blanc significa la llibertat. Aquests mateixos colors, presents a la bandera francesa, també els trobem a la dels Estats Units.

Molt més tard, l’any 1968, el Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN) va voler canviar el color de l’estel, en sintonia amb els països socialistes, que el lluïen de color roig. El fons groc només va ser una decisió estètica —només la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) manté avui aquesta estelada com a oficial de la seva organització en base al seu significat original.

E

l pòsit que deixaren aquells esdeveniments no sols foren desenes de conferències, actes commemoratius o reivindicatius, esportius i festius, sinó també l’edició de llibres, publicacions i articles de reflexió, documentals de cadenes locals de televisió i especialment els dos treballs fets per Televisió de Catalunya, “L’estelada, símbol provisional” de 30 Minuts i “L’estelada de Verdun” de Sense Ficció, a sota hi teniu els enllaços.

Al 30Minuts de TV3: L'estelada, símbol provisional
Al 30Minuts de TV3: L'estelada, símbol provisional
Al Sense Ficció de TV3: L'estelada de Verdun
Al Sense Ficció de TV3: L'estelada de Verdun
Notícies relacionades amb aquest projecte
Vilaweb: Primera notícia sobre l'aniversari de l'Estelada, la bandera de lluita, fa 100 anys!
27/12/2007

Vilaweb: Primera notícia sobre l'aniversari de l'Estelada, la bandera de lluita, fa 100 anys!

La senyera independentista, documentada per primer cop a la seu parisenca de la Lliga Nacionalista el 1908, enfila el seu primer centenari. Per commemorar l'efemèride, una comissió de ciutadans proposa un conjunt d'actes i l'edició de publicacions i material sobre l'emblemaentàvem públicament la Comissió Centenari de l'Estelada / Fundació Reeixida, i d'aquesta manera ho explicàvem a Vilaweb:

L'estelada fa cent anys
La senyera independentista, documentada per primer cop a la seu parisenca de la Lliga Nacionalista el 1908, enfila el seu primer centenari. Per commemorar l'efemèride, una comissió de ciutadans proposa un conjunt d'actes i l'edició de publicacions i material sobre l'emblema

Una vella fotografia, feta a la seu de la Lliga Nacionalista Catalana a París, que il·lustrava un calendari del 1909 mostra una senyera amb un rombe –suposadament blau– al mig i una estrella blanca al damunt. Tot i no tenir el format clàssic, amb el triangle i l'estel a la dreta, l'emblema és el precedent més antic que inclou els components bàsics de la senyera de lluita.

D'una manera semblant a altres commemoracions d'efemèrides, com ara els centenaris del primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1986), de la fundació de l'Orfeó Català (1991) o de les Bases de Manresa, amb una nova associació que es va fundar el 1992, una comissió de ciutadans proposa que se celebri el primer centenari de la primera senyera estelada.

Amb aquest propòsit, des de fa unes setmanes han obert el projecte a l'adhesió d'historiadors i intel·lectuals que hi vulguin col·laborar. I a la llista ja n'hi figuren més d'una trentena entre els quals hi ha noms com el de l'historiador Oriol Junqueras, l'economista Elisenda Paluzie; el coordinador de la Comissió de la Dignitat, Toni Strubell, i el president de la Fundació Centre de Documentació Política, Miquel Sellarès. La comissió vol aprofitar aquest centenari per commemorar, alhora, el primer segle de l'independentisme contemporani. A l'historiador Oriol Junqueras li sembla bé que «aquest element es pugui prendre com a referent històric per commemorar l'aniversari de tot el moviment, perquè alhora permet reflexionar i analitzar el futur». De moment, la comissió ha posat en funcionament el web www.estelada.cat, i ha començat a contactar amb institucions i persones per tirar endavant un llibre, un còmic i una exposició, i editar material divers dedicat a l'estelada. També vol recuperar cartells que facin servir la bandera i té al cap altres iniciatives en espera d'aconseguir finançament i més adhesions.

L'emblema definitiu, tal com ha perviscut fins als nostres dies, va aparèixer pels volts del 1918. El disseny el va idear Vicenç-Albert Ballester, que liderava el clandestí Comitè Pro Catalunya. A imatge i semblança de la bandera cubana i fent servir els mateixos elements de la iconografia maçònica, com el triangle blau –el cel de la humanitat– i l'estel blanc de cinc puntes –símbol de la llibertat–. La inspiració de Cuba, no va ser un fet casual, perquè l'il·lustrador Joan-Marc Passada –un dels impulsors de la commemoració– recorda que molts catalanistes del moment «s'emmirallaven en el moviment independentista cubà», que el 1898 s'havia desvinculat de l'Espanya colonial. A la Catalunya de principis del segle XX, mancava una estructura política que apostés per l'independentisme, ja que aleshores encara imperava, com a molt, el regionalisme i tampoc hi havia institucions de govern estrictament catalanes, llevat de la tímida Mancomunitat.



SENYERA PROVISIONAL
Ballester pensava que la senyera tradicional quedava curta, hissada al costat d'una bandera espanyola que la neutralitzava. Així, l'estelada era un símbol d'insurrecció, però transitori. De fet, Ballester va escriure que quan Catalunya fos independent retornaria «de bell nou la bandera de les quatre barres, la bandera catalana sense estels, sense blaus, però amb tots els honors: ben alta, ben dreta i ben sola!»

La majoria de testimonis gràfics de la nova bandera, sobretot durant els primers anys, provenen de casals i agrupacions catalanes a l'estranger. De popularitzar-la a casa nostra, però, se'n va encarregar Estat Català als anys vint. Més tard, també fou protagonista durant la proclamació de la república catalana, el 14 d'abril del 1931, i de l'Estat Català, el 6 d'octubre de 1934. Amb l'arribada del franquisme, l'estelada va restar condemnada a l'ús clandestí, a recer d'organitzacions com el Front Nacional de Catalunya (FNC).



LA REINVENCIÓ DEL PSAN
A la dècada dels seixanta, una escissió marxista del FNC va donar lloc al Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN), l'any 1968. Aquesta formació, que aquest 2008 celebrarà el seu 40è aniversari, va adaptar la bandera als colors revolucionaris. I d'aquí que l'estel es tenyís de vermell i el fons del triangle restés groc. Posteriorment, altres partits, com ara ERC, de manera informal, l'any 1987, i les CUP, que són les úniques que l'empren com a bandera oficial, també han assumit l'estelada del PSAN. I, encara que pugui semblar contradictori amb l'orientació socialcristiana, també les joventuts d'Unió, potser per diferenciar-se de la JNC, que majoritàriament es decanta per l'ús de la tradicional.
Pel seu creador, Vicenç-A. Ballester, l'estelada era un símbol provisional de lluita. Quan Catalunya fos independent, retornaria «la bandera catalana sense estels, sense blaus, però amb tots els honors: ben alta, ben dreta i ben sola!»

L'estelada ja és a la Viquipèdia
29/02/2008

L'estelada ja és a la Viquipèdia

El diccionari global ja parla del centenari de la bandera per la independència de Catalunya, i de l'Estelada, com toca.

Heus aquí l'entrada a la viquipèdia.

 

El portal www.llibertat.cat es fa ressó de la Comissió del Centenari de l'estelada / Fundació Reeixida
27/12/2007

El portal www.llibertat.cat es fa ressó de la Comissió del Centenari de l'estelada / Fundació Reeixida

 

La notícia sobre la Comissió, comença a agafar volum.

S’inicia la Campanya del Centenari de la bandera estelada

La Comissió 100 Anys d’Estelada està promovent l’aniversari de la primera aparició d’aquesta bandera de combat, que té com a primera referència clara la data de 1908, de la mà de l’independentista Vicenç A. Ballester. Coincidint amb aquest centenari, la comissió promotora també ha enfocat aquest aniversari  amb el recordatori del 40è aniversari de l’aparició de l’estelada amb l’estel vermell, imatge lligada a l’aparició del PSAN i de l’independentisme contemporani. El centenari del símbol que ha esperonat les conciències independentistes durant anys no passarà desapercebut, tal i com anuncien els organitzadors d’aquesta campanya.

En altres casos, com en el centenari de la composició de la lletra d’Els Segadors (presentat per primer cop al Certàmen Socialista de Reus el 1899, i obra del poeta Emili Guanyabens) o la primera manifestació de la Diada (1901), que es va saldar amb 30 detinguts, els responsables institucionals van silenciar aquestes commemoracions. Aquests aniversaris no han merescut cap atenció per part dels organismes institucionals que haurien de vetllar per la memòria col.lectiva, ni per part dels partits parlamentaris que s'atorguen l'etiqueta de ser catalanstes i d'esquerres. Els fets encara són “perillosos” de recordar.

A la campanya pel centenari de l’estelada, que ja s’ha fet pública, s’hi han adherit una llarga llista d’historiadors i intel.lectuals (amb noms com Oriol Junqueras, Fermí Rubiralta, Agustí Barrera, Josep Sort, Jaume Renyer, Pere Castellanos, Toni Strubell, Enric Borràs,  JM Figueras i altres).

Els promotors d’aquest centenari han anunciat que donaran a conèixer el calendari de les seves activitats un cop entrats a l’any 2008. Segons han avançat els organitzadors, es preveu una campanya de difusió del contingut històric sobre el naixement d’aquesta bandera, així com una sèrie d’exposicions gràfiques sobre el tema. Igualment, també estan previstes unes xerrades itinerants sobre aquesta commemoració.

Un altre aspecte significatiu d’aquesta campanya és la reedició del llibre Origen de la bandera independentista, que va ser publicat per l'editorial El Llamp als anys '80, i que en aquesta reedició contindrà un pròleg d’Oriol Junqueras.

Més enllà de les activitats, es preveu que el treball generat pels investigadors adherits a la campanya aportaran noves dades a l’estudi sobre els origens de l’independentisme i els seus símbols. Una tasca que pot recuperar aspectes oblidats actualment, com l’aparició de l’estelada vermella per part del Partit Català Proletari als anys ’30 (evolució socialista d’un sector d’Estat Català, que tenia com a portaveu L’Insurgent) o bé altres precedents al segle XIX, en què ja utilitzaven l’estel de cinc puntes com a referència a l’emancipació nacional.

 

Un centenari independentista pel 2008 (text dels promotors del Centenari)

La data de 2008 triada per commemorar el centenari de “l’estelada” rau sobretot en la idoneïtat del moment favorable a fer-ho. Tot i que podríem sotmetre’ns al debat del rigor històric i esperar-nos deu anys més, no es comet cap falsedat científica en plantejar aquesta data i no una altra, ja que ni l’independentisme modern neix amb la creació de  ”l’estelada”, ni aquesta té en la idea de Vicenç A. Ballester la seva veritable gènesi. Això és així perquè si bé la primera fotografia, o la més clarament visible i conservada, d’una “estelada” amb triangle i estel és de 1918, feta a Montserrat, existeix un precedent fotogràfic anterior, amb data de 1908. Es tracta d’una primigènia senyera independentista que enlloc de lluir el triangle a l’esquerra amb l’estel, du un romb al mig (es dedueix blau) amb una estrella blanca a l’interior. La fotografia, feta a París, és de la seu d’una Lliga Nacionalista Catalana, organització que fundà i presidí Salvador Díaz i Capdevila qui en 1922 se’l veié adoptant “l’estelada” tradicional, vincle inequívoc amb la bandera de l’independentisme català.

L’any 2008 és alhora un data d’aniversari doble ja que el centenari de “l’estelada original”, coincideix també amb el quarantè del canvi de l’estel gestat arrel del naixement del Partit Socialista d’Alliberament Nacional, l’any 1968. Aquest partit no fou solament l’impulsor que popularitzà aquesta bandera a partir de les organitzacions que se’n derivaren (PSAN-p, IPC, Nova falç, BEAN, JIR, CUP, TL) o que impulsà (MDT, CSPC, Maulets, COS, CL), sinó que forjà els referents actuals de l’independentisme, avui ja unànims entre qualsevol organització que se’n reclami, com el propi terme “independentisme” (abans “separatisme”), la reivindicació de la nació completa amb la corresponent implantació de base,  la terminologia de Països Catalans i la senzilla però inequívoca proclama d’”independència”, com a terme clar i català de voler ser un poble lliure.

La senyera amb el triangle blau i estel blanc és l’hegemònica de l’independentisme  català de la major part del segle XX. La del triangle groc i l’estel roig recull el testimoni dels seixanta anys anteriors, contextualitzant la lluita de Catalunya per la seva llibertat, en les noves lluites d’alliberament mundials encetades els anys seixanta. Així doncs, aprofitar la doble data commemorativa de 1908 i 1968 per a les dues insígnies de combat, pot ser l’oportunitat històrica per clarificar definitivament entre l’independentisme, arreu de la societat catalana i al món sencer.

L'estelada ja té un video explicatiu a Vilaweb TV
01/03/2008

L'estelada ja té un video explicatiu a Vilaweb TV

Ja tenim el primer vídeo on s´explica la història de la bandera de combat a: Vilaweb TV

Parlament de la Comissió de l'estelada a l'aplec de Sant Sebastià a Osona
02/03/2008

Parlament de la Comissió de l'estelada a l'aplec de Sant Sebastià a Osona

El dia 1 de març es celebrà l’Aplec Independentista a l’ermita de Sant Sebastià (terme municipal de Vic - parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer) organitzat per l’Associació Cultural EspaiCat on forem convidats a parlar junt amb:
-Xevi Rovira, regidor de Santa Eulàlia de Riuprimer, el qual demana que l’ermita fos declarada Monument Històric d’Interès Nacional.
-Elisenda Paluzie, membre impulsora de Sobirania i Progrés.
-Joan Marc Passada com a membre de la Comissió.

Si cliqueu l´enllaç veureu el nostre parlament

Vilaweb: Èxit de convocatòria a la presentació pública de la Comissió Centenari de l'Estelada a Òmnium Cultural
14/04/2008

Vilaweb: Èxit de convocatòria a la presentació pública de la Comissió Centenari de l'Estelada a Òmnium Cultural

Èxit de convocatòria a la presentació pública de la Comissió a Òmnium Cultural, aquí en teniu la crònica a Vilaweb.

Avui a les 12 hores, s’ha celebrat un acte-roda de premsa a la seu d’Òmnium Cultural per a presentar formalment les activitats del centenari de la senyera estelada. Ha donat la benvinguda Jordi Porta i Ribalta, President d’Òmnium Cultural.

A més, han asssistit a l´acte:
Gerard Fernàndez Portantveu de la Plataforma pel Dret a Decidir
Elisenda Paluzie - Portantveu de la plataforma Sobirania i Progrés
Sergi Blàzquez Vicepresident Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes
Miquel Calçada i Olivella (Mikimoto) - Fundador del Grup Flaix
Joel Joan - Actor
Armand de Fluvià - Heraldista
Mavi Dolz - Representant de ACPV (Acció Cultural del País Valencià)
Fèlix Martí - President honorari d’UNESCOCAT
Jordi Carbonell - President d’honor d’ERC
Jordi Cuixart i Navarro - Vicepresident de l’Euram
Pedro Morón de la Fuente - President de Catalònia Acord i la Casa de Andalusia de St. Boi
Pere Mayans - Professor d´ensenyament secundari
Roger Buch - Professor de la URL
Adam Majó - Secretariat nacional de la CUP
Martí Majoral - Representant d’Alerta Solidària
Eric Bertran - Creador i administrador general del portal El Fènix
Xavier Barberà - Impressor
Blanca Serra - Secretària general del sindicat d’ensenyament STEC
Carles Benitez - Centre de Recerca i documentació Pau Vila
Ramon Piqué - Representant de l’associació Memòria Contra la Tortura
Núria Cadenes - Representant del PSAN (Partit Socialista d’Alliberament Nacional)
Miquel Ferret - President de la colla dels castellers de Vilafranca del Penedès
Uriel Bertran - Parlamentari per ERC
Toni Hermoso Col·lectiu estatpropi.cat
Joan Muray - Historiador
Francesc Espriu - Veterà del Front Nacional de Catalunya
Carles Bonaventura i Agustí Soler - Partit Republicà Català
Enric Larreula - Lingüista
Salvador Sostres - Periodista

La campanya
30/04/2008

La campanya "100 cims-100 anys" en 15 dies, ja ha fet 23 cims

La campanya per a coronar 100 cims d´arreu del món amb l´estelada commemorativa ha superat en menys de 15 dies més del 20% del total de cims
proposats d´assolir. L´èxit de la recollida de les estelades commemoratives ha estat tan gran que la Comissió del centenari, s´està plantejant de reeditar més material per tal que tothom que hi estigui interessat en participar-hi, pugui disposar de la seva senyera estelada.
Com a notícia a destacar, podem dir que l´estelada ja ha coronat el cim més alt de l´Europa occidental: El Mont-Blanc, als Alps

A la foto Sergi Blàzquez Vicepresident Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes presentant l´estelada commemorativa.

Jornada d´Homenatge a l´Estelada a Alfès (Segrià)
16/05/2008

Jornada d´Homenatge a l´Estelada a Alfès (Segrià)

El proper dissabte 17 de maig tindrà lloc a la població d´Alfés un acte d´homenatge a l´estelada.
El col.lectiu local La Dalla, amb el suport de la Comissió del centenari, ha organitzat un seguit d´actes festius i reivindicatius a l´entorn del centenari de la senyera de combat.
Si bé la Comissió ja ha participat en altres actes arreu de Catalunya, aquest és el primer en que l´eix central és un homenatge a la centenària senyera estelada.

Enllaç al blogspot de l´Associació Cultural La Dalla

El col·lectiu de la UAB Comunicació i Independència es presentarà amb una jornada organitzada conjuntament amb la Comissió Centenari de l'Estelada
14/05/2008

El col·lectiu de la UAB Comunicació i Independència es presentarà amb una jornada organitzada conjuntament amb la Comissió Centenari de l'Estelada

L´Aula Magna de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) acollirà, el proper dimecres 14 de maig, la I Jornada Comunicació i Independència. Es tracta de la primera activitat que organitza ´Comunicació i Independència´, un col·lectiu d´estudiants de la UAB creat en els darrers mesos amb el propòsit de traslladar, als passadissos de les facultats i als campus universitaris en general, el debat sobiranista. Juntament amb ´Comunicació i Independència´, l´altra entitat que ha participat en l´impuls i organització de la Jornada ha estat la Comissió 100 anys d´estelada.

Un dels al·licients de la I Jornada Comunicació i Independència serà la presència de l´Alfons López Tena, vocal del Consell General del Poder Judicial. A partir de les 11 hores, López Tena serà a l´Aula Magna de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB per pronunciar una xerrada sobre el caràcter pragmàtic de la independència.

A banda de la conferència del jurista de Sagunt, que servirà per obrir l´encontre, la I Jornada Comunicació i Independència comptarà amb altres actes. Just després de la intervenció de l´Alfons López Tena, tindrà lloc una taula rodona per parlar del centenari de l´estelada i de les repercussions que sovint ha comportat la lluita independentista. El col·loqui comptarà amb la presència d´Oriol Falguera, de la Comissió 100 anys d´estelada

L'Acte d'Alfés on la Comissió Centenari de l'Estelada hem estat convidats, al canal 3/24
17/05/2008

L'Acte d'Alfés on la Comissió Centenari de l'Estelada hem estat convidats, al canal 3/24

Alfés (Segrià).- La localitat d´Alfés commemora aquest dissabte el centenari de la creació de la senyera estelada.

Un dels actes de la jornada ha estat la pintada d´un mural en què es podia llegir el lema: ´Països Catalans lliures´.
Els actes del centenari se celebren durant aquest 2008 al llarg dels Països Catalans, en aquesta ocasió el grup cultural La Dalla, amb seu a Alfés, ha organitzat tot un seguit d´activitats que se celebraran al llarg d´aquest dissabte.
Alguns dels actes previstos són una sortida a la muntanya de Montmaneu (Segrià), propera a la localitat, i una plantada de la Senyera Estelada al cim dins el projecte ´100 anys - 100 cims´ que organitza la Comissió 100 anys d´Estelada.

Enllaç a la notícia del 3cat24.cat

A explicar el significat de l´estelada a Mòdena (Itàlia)
01/06/2008

A explicar el significat de l´estelada a Mòdena (Itàlia)

L´Associació Catalana de Vexil·lologia s´han volgut unir a la celebració de l´aniversari de l´Estelada i per contribuir a la seva divulgació, i la de la nostra llengua, el passat diumenge vàren presentar al XIV Convegno del Centro Italiano Studi Vessillologici la comunicació: 100 anys d´estelades - Un secolo di bandiere catalane stellate (in lingua catalana).
Agraím les imatges que ens ha enviat Sebastià Herreros, que poden ser vistes al següent enllaç.

Recull d´imatges de 100 anys d´estelada en video
20/10/2008

Recull d´imatges de 100 anys d´estelada en video

Si cliqueu sobre l'enllaç podreu iniciar el video sobre el centenari de l´estelada:

Enllaç al canal del centenari de l´estelada de Vimeo

Per commemorar el 24 de juny, diada dels Països Catalans, engeguem un Canals de vídeo a Youtube
24/06/2008

Per commemorar el 24 de juny, diada dels Països Catalans, engeguem un Canals de vídeo a Youtube

Des d´avui mateix, revetlla de Sant Joan, diada dels Països Catalans, trobareu a la xarxa 2 canals de video amb imatges del centenari de l?estelada.
Com a popular us posem el enllaç al canal de youtube.


Enllaç al canal 100 anys d´estelada de Youtube

Osona.com informa de la xerrada sobre el centenari de l´Estelada a Olost (Lluçanès)
27/06/2008

Osona.com informa de la xerrada sobre el centenari de l´Estelada a Olost (Lluçanès)

La secció local d´ERC d´Olost (Lluçanès) va organitzar una xerrada-col.loqui per presentar-se com a secció local i sumar-se d´aquesta manera al centenari de la bandera independentista.

Enllaç a Osona.com

L’expedició “Terres de Ponent al Lenin 2008” que s’ha adherit a la campanya 100cims-100anys, ha coronat el Pic Lenin.
14/08/2008

L’expedició “Terres de Ponent al Lenin 2008” que s’ha adherit a la campanya 100cims-100anys, ha coronat el Pic Lenin.

L’expedició “Terres de Ponent al Lenin 2008” que s’ha adherit a la campanya 100cims-100anys, ha coronat el Pic Lenin.

L´expedició Terres de Ponent al cim Lènin 2008 va fer cim a un quart de cinc de la tarda, hora del Kirgistan, del dijous, dia 14 d´agost. Els alpinistes Anna Moragues, del G.E. Serralada, Jordi Ponsernau, del C.E. CIM de Bellpuig, Albert Carbonell, de l´A.E. de l?Urgell de Tàrrega, i Ignasi Segura, del C.E. de Balaguer han aconseguit coronar la muntanya de 7.134 metres, tres dies abans del previst.

El projecte està adherit formalment a la campanya 100 cims-100 anys del centenari de l´estelada que pretén coronar 100 cims d´arreu amb l´estelada commemorativa, editada amb suport de la Plataforma pro-seleccions catalanes. Així doncs, l´estelada també oneja ja al Lènin. Després del cim de l´Everest, aconseguit per Xavier Arias i Xavier Aymar el juliol és el segon cim de més de 7.000 metres amb l´estelada.

Ja figura a La Gran Enciclopèdia Catalana el creador de l´estelada: Vicenç Albert Ballester i Camps
17/07/2008

Ja figura a La Gran Enciclopèdia Catalana el creador de l´estelada: Vicenç Albert Ballester i Camps

La Comissió del Centenari de la Senyera Estelada té el goig d´anunciar-vos que ja hem assolit un dels objectius fixats per la celebració dels cent anys de la bandera de l'ideal de Catalunya.

Es tracta de l´admissió de l´entrada a la Gran Enciclopèdia Catalana de la figura de Vicenç Albert Ballester i Camps, polític i activista incansable en pro de la llibertat de Catalunya i dissenyador de l´estelada tal i com la coneixem avui en dia.

Podeu veure l´entrada a la GREC a l´enllaç que us oferim, junt amb una fotografia del propi Ballester, gentilesa del senyor Joan Murai.

Enllaç a l´entrada de la Gran Enciclopèdia Catalana de Vicenç Albert Ballester

Per la diada del pi de les tres branques, presentarem una de les tres exposicions del centenari que aniran per tota la nació.
17/07/2008

Per la diada del pi de les tres branques, presentarem una de les tres exposicions del centenari que aniran per tota la nació.

El diumenge 20 de juliol al Pla de Campllong (Berguedà) a part d´intervenir en els parlaments del Pi de les tres branques, serà presentada una de les tres exposicions sobre la commemoració del centenari de l´estelada que recorrerà des de Perpinyà fins Alacant tots els Països Catalans.

Des d´aquí agraïr a totes les entitats de país que ens l´heu demanat per a tenir-la a les vostres seus.

Totes les entitats interessades en disposar d´una de les exposicions no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres.

L´estelada onejarà sola el 10 i el 11 de setembre a Vilafranca (Alt Penedès)
21/07/2008

L´estelada onejarà sola el 10 i el 11 de setembre a Vilafranca (Alt Penedès)

Volem felicitar efusivament als membres de la Comissió Onze de Setembre del Penedès, per haver aconseguit que el ple de l´Ajuntament de Vilafranca del Penedès aproves el passat dimarts 15/07/08 una moció dels grups CIU, ERC i CUP (impulsada per la Comissió Onze de Setembre del Penedès) perquè el 10 i 11 de setembre onegi l´estelada al balcó de la Casa de la Vila amb motiu del centenari de l´emblema i la vigència de la lluita.
Hem d´aconseguir que més ajuntaments catalans facin el mateix, esperem que així ho entenguin tots els ajuntaments on ERC, CiU, CUP, BNV, PSM... i tinguin alguna cosa a dir.

Enllaç al video de la moció aprovada per l´Ajuntament de Vilafranca

El diari espanyol El Periódico fa referència a la campanya.
23/07/2008

El diari espanyol El Periódico fa referència a la campanya.

Us posem la notícia en castellà...EL PADRE DE LA ESTELADA
Sobre la delgada línea que separa la erudición catalanista del independentismo extravagante, la Comissió del Centenari de la Senyera Estelada está proponiendo estos días que los ayuntamientos de todos los municipios de los Països Catalans dediquen una calle a Vicenç Albert Ballester Camps (1872- 1938), político y activista incansable y diseñador de la estelada primigenia, la cuatribarrada con estrella blanca sobre un triángulo azul. Ballester usaba el pseudónimo VIC i ME (Visca la Independència de Catalunya i Mori Espanya).

Enllaç a la notícia del Periodico

ERC de Lliçà de Vall es suma a l´exemple de Vilafranca... Endavant!
23/07/2008

ERC de Lliçà de Vall es suma a l´exemple de Vilafranca... Endavant!

Des del grup d´ERC de Lliçà de Vall s´han fet ressò de la proposta que va començar a Vilfranca per tal que aquest 11 de setembre l´estelada fos l´única bandera al màstil de l´ajuntament.
Aquesta proposta ja s´ha entrat a l´ajuntament formalment i s´espera la resposta.
Esperem que la idea vagi corrent arreu de la nació, per tal de que en els nomenclàtor de totes les viles hi hagi un carrer o plaça dedicat al patriota català Vicenç Albert Ballester, i que en la Diada Nacional d'enguany es pengi a en un lloc destacat la senyera estelada, en commemoració del centenari de la seva creació i en record dels objectius pels quals va ser creada: la recuperació de la plena sobirania per a Catalunya.
 

Degut al gran èxit de demanda de la moció per presentar a tots els pobles d'arreu de Catalunya, la publiquem tot seguit.
28/07/2008

Degut al gran èxit de demanda de la moció per presentar a tots els pobles d'arreu de Catalunya, la publiquem tot seguit.

Que enguany la comissió del centenari de la senyera estelada celebra els cent anys de la bandera que impulsà i dissenyà Vicenç Albert Ballester el 1919, com a senyal de la lluita per una Catalunya lliure. Aquest símbol, que ja comptava amb antecedents gràfics el 1908, avui ja transcendeix els partits polítics, esdevenint una veritable icona catalana. Vicenç Ballester ha entrat enguany a l’Enciclopèdia Catalana, gràcies a la seva infatigable tasca en favor de les llibertats catalanes a través de múltiples iniciatives com les de la Reixa, l’Associació Catalana de Beneficència, l’Associació per l´Ensenyança Catalana, el Comitè Pro-Catalunya, les revistes "Renaixement", "la Tralla" i "l’Insurgent".

Per fer difusió d’aquest i altres actes s’ha creat la Comissió Centenari de la senyera estelada / Fundació Reeixida que difon aquesta efemèride mitjançant actes commemoratius i pedagògics.

Per tot l’exposat demanem:
Que el M.I. Ajuntament posi a debat en la comissió del nomenclàtor de la vila (o ciutat), la proposta del grup municipal de (posar partit) de nomenar un carrer o plaça dedicat al patriota català Vicenç Albert Ballester, per la seva meritòria biografia exposada a dalt.

Que en la Diada Nacional d’enguany, així com es participà en la campanya "Un País, Una Bandera", hissant en solitari la senyera catalana tradicional en senyal d’honor i respecte pels nostres símbols, es pengi a en un lloc destacat la senyera estelada, en commemoració del centenari de la seva creació i en record dels objectius pels quals va ser creada: la recuperació de la plena sobirania per a Catalunya.

CiU, ERC i les CUP responen favorablement a la presentació de mocions pel centenari de l´Estelada.
27/07/2008

CiU, ERC i les CUP responen favorablement a la presentació de mocions pel centenari de l´Estelada.

CiU ha contestat amablement la petició de presentació de moció enviant a tots els seus grups municipals la nostra proposta perquè la presentin en els diferents consistoris.
El mateix a fet ERC a través de la Secretaria de Política Municipal d´Esquerra.
I també hem rebut resposta positiva de diferents CUPS implantades pel territori.
Vinga doncs, que tot està per fer i tot és possible.

La podreu llegir al següent link: Més notícies sobre l´11 de setembre a Vilafranca al diari el Punt o aquí sota:

 

Penedès. L'Ajuntament de Vilafranca farà onejar al balcó l'estelada la vigília i la diada de l'Onze de Setembre
 

L'alcalde diu que el ple ha adoptat «un mal acord perquè no hi ha consens»

Vilafranca del Penedès
Al balcó de l'ajuntament de Vilafranca del Penedès onejarà, durant la Diada Nacional de Catalunya i la vigília, l'estelada en un lloc «preferent i destacat». L'acord el va prendre dimarts el ple de la corporació després de prosperar una moció presentada conjuntament pels grups municipals de CiU, ERC i la CUP. L'alcalde, Marcel Esteve (PSC), tot i assegurar que complirà la moció va qualificar la mesura de «mal acord perquè trenca el consens que hi ha hagut històricament».

 

La moció presentada pels tres grups municipals té com la intenció de mostrar l'estelada només dos dies a l'any per recordar la pèrdua de les llibertats nacionals, tal com van explicar els ponents i el representant de la comissió Onze de Setembre, Carles Mercader, que va erigir-se com a portaveu en el ple de l'entitat que ha impulsat aquesta moció. En el text de la moció es justificava aquesta petició perquè aquest any se celebra el centenari de la creació de l'emblema de l'estelada i perquè l'any passat es van commemorar els 300 anys de la derrota d'Almansa.

La moció, però, no va aconseguir més adhesions. Tant el PP com el PSC hi van votar en contra i ICV va acabar abstenint-se. El regidor ecosocialista, Bernat Villaroya, va anunciar la seva abstenció després que no prosperés la seva proposta de col·locar l'estelada els dos dies assenyalats dins de l'entrada de l'ajuntament al costat de plafons informatius sobre la història de l'emblema. El regidor del PP va votar-hi en contra perquè considera que no representa tots els ciutadans, i va aprofitar per recordar a l'alcalde, Marcel Esteve, que «encara ha de complir el decret de banderes i fer que la bandera espanyola onegi a l'ajuntament». Per la seva part, el portaveu del PSC, Josep Colomé, va justificar el vot contrari del seu partit dient que l'estelada és un emblema que no és compartit per tothom i que cal respectar qui no se sent còmode amb aquest símbol. Una vegada es va votar i aprovar la moció, l'alcalde va deixar palès que el que aprovava el ple era «un mal acord», i va revelar que havia intentat abans de la sessió convèncer els grups perquè no presentessin la moció perquè «trenca el consens» que hi ha des del 1987, quan es va acordar fer onejar la senyera. Esteve va dir que, malgrat estar-hi en contra, aplicarà la moció, i va recordar que els símbols són sempre fruit del consens.

L´heraldista Armand de Fluvià regala una estelada del centenari a l´Associació de Catalans de Holguín (Cuba)
02/07/2008

L´heraldista Armand de Fluvià regala una estelada del centenari a l´Associació de Catalans de Holguín (Cuba)

L´Associació de Catalans a Holguín (Cuba) va rebre la visita de l´heraldista Armand de Fluvià, que obsequià als presents amb un discurs patriòtic i amb el regal d´una de les estelades fetes a propòsit en motiu del centenari de la bandera estelada.
Volem més embaixadors catalans com ell.
Endavant amb el centenari!

A Arenys de Munt també lluirà l´estelada a l´ajuntament del 10 al 12 de setembre!
28/07/2008

A Arenys de Munt també lluirà l´estelada a l´ajuntament del 10 al 12 de setembre!

El passat 24 de juliol en el ple de l´ajuntament d´Arenys de Munt, es va aprovar per 11 vots a favor (4 AM2000, 3 ERC, 3 CiU i 1 CUP) contra els 2 del PSOE la Moció per tal de recuperar i honorar el nom de
VICENÇ ALBERT BALLESTER I CAMPS i sumar-se així a la commemoració del centenari de l´estelada.
En el centenari de la senyera estelada es presenta aquesta moció per recordar al seu creador i perquè figuri en el balcó de l´Ajuntament durant els dies 10, 11 i 12 de setembre.
 

La CUP demana que l’estelada onegi a l’Ajuntament de Vic per la Diada Nacional
29/07/2008

La CUP demana que l’estelada onegi a l’Ajuntament de Vic per la Diada Nacional

En el ple municipal de Vic del proper dilluns, dia 4 d’agost, la CUP presentarà una moció en la que es demanarà que els dies 10 i 11 de setembre d’enguany, coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya i en commemoració del centenari de l’estelada, aquesta ensenya onegi al balcó de l’Ajuntament de la ciutat.
Aquesta proposta s’emmarca en la campanya de celebració del centenari de l’estelada impulsada per la Comissió Cent anys d’estelada.

Enllaç a la notícia a Osona.com

Presentació del llibre: Origen de la bandera independentista de Joan Creixell
30/07/2008

Presentació del llibre: Origen de la bandera independentista de Joan Creixell

Per la Diada de l´11 de setembre d´enguany es presentarà el llibre Origen de la bandera independentista de Joan Crexell a la Fira d´entitats de l'Arc de Triomf al migdia, que organitza cada any l´entitat Gent de la Terra.
Aquesta serà una tercera edició especial del conegut llibre del traspassat historiador. Es tracta d´una renovada edició, corregida i augmentada amb noves fotografies i un nou pròleg de l´historiador de la Universitat Rovira i Virgili de Reus, Pere Anguera.
L´edició és a cura de Dalmau Editor, especialitzada en història i de reconegut prestigi en el seu camp. A la presentació hi assistiran la vidua de Joan Crexell i els seus fills i l'editor Rafael Català i Dalmau.

Sant Llorenç Savall (vallès Occidental) també farà onejar l´estelada aquest 11 de setembre
30/07/2008

Sant Llorenç Savall (vallès Occidental) també farà onejar l´estelada aquest 11 de setembre

L´ajuntament de Sant Llorenç Savall (vallès Occidental) ha aprovat aquest vespre la moció dels cent anys de l´estelada per 10 vots a favor (7 d´ERC i 3 de CiU), i l´abstenció del regidor del PSOE.
Ja és el tercer ajuntament que es suma a la moció.

Tona (Osona) s´adhereix també al centenari
31/07/2008

Tona (Osona) s´adhereix també al centenari

L´ajuntament de Tona (Osona), va aprovar ahir per majoria absoluta, 9 vots de CiU i 4 vots de Tona Futur (independents), la proposta presentada per Tona Futur per tal que aquesta diada nacional en motiu dels 100 anys de l´aniversari de la bandera estelada llueixi al consistori tonenc.
També ha entrat la moció per tal que algun dels proper carrers porti el nom del creador de la bandera independentista, Vicenç Albert Ballester, que gràcies a la tasca de la Comissió del Centenari ha entrat a l´Enciclopèdia Catalana.
Ja són quatre els ajuntaments que fins ara han aprovat aquesta moció.
En breu s´espera que més ajuntaments catalans es sumin a la campanya.

A Espanya ja comencen a parlar de les mocions del centenari... apareixem al diari ABC.
01/08/2008

A Espanya ja comencen a parlar de les mocions del centenari... apareixem al diari ABC.

Copiem fil per randa el que apareix a la notícia del diari ABC:

Arenys de Munt (Barcelona) colgará la «estelada» en el balcón de su Ayuntamiento durante las celebraciones de la Diada Nacional de Cataluña, el 11 de septiembre, según el acuerdo del pleno municipal. Todos los partidos políticos -Arenys de Munt 2000, ERC, CiU y la Candidatura d´Unitat Popular (CUP)- excepto el PSC votaron a favor de una moción presentada por los independentistas de la CUP para que esta enseña independentista ondee en el balcón los días 10, 11 y 12 de septiembre...El concejal de la CUP Josep Manel Jiménez explicó que se trata, con esta iniciativa, de «homenajear a Vicenç Albert Ballester, quien diseñó y promovió hace cien años la senyera estelada como símbolo independentista». El Consistorio ya apoyaba la campaña «Un país, una bandera» y ahora se suma al centenario de la «senyera estelada». Es el segundo municipio que lo hace tras Vilafranca del Penedès.

Notícia al diari espanyol ABC

Manlleu, Calldetenes i Santa Eugenia de Berga es sumen a la campanya
01/08/2008

Manlleu, Calldetenes i Santa Eugenia de Berga es sumen a la campanya

A dia d´avui els ajuntaments de la comarca d´Osona, Manlleu, Calldetenes i Santa Eugenia de Berga, han decidit participar en la commemoració de 100 anys de la bandera estelada, penjant-la al balcons dels ajuntaments respectius en la Diada d´enguany.

Vilaweb informa:L´estelada onejarà també a Figueres (Alt Empordà): CiU i ERC de Figueres estrenen aliança perquè es pengi l´estelada a la Diada
01/08/2008

Vilaweb informa:L´estelada onejarà també a Figueres (Alt Empordà): CiU i ERC de Figueres estrenen aliança perquè es pengi l´estelada a la Diada

Els tres grups que formen el govern de Figueres ?CiU, PSC i ICV? van votar ahir de manera diferent per primer cop des que van subscriure el pacte. Es tracta d´una moció d´ERC perquè l´11 de setembre, al marge de la senyera, es pengi també en un lloc destacat la senyera estelada. CiU hi va donar suport, mentre que el PSC hi va votar en contra i ICV es va abstenir.

La moció presentada pels republicans per penjar la senyera estelada durant la Diada va prosperar amb el suport de CiU, que ni tan sols van donar explicacions per justificar el vot. El PSC i el PP hi van votar en contra, i el regidor d´ICV es va abstenir, tot i que va manifestar que tant li feia. La demanda dels republicans per sol·licitar la presència de la senyera estelada en un espai destacat de la ciutat ?que no s´ha concretat? és per commemorar el centenari de la seva creació. En el ple d´ahir es va produir una sintonia més alta entre CiU i ERC que en sessions anteriors, i Santi Vila i Francesc Canet es van intercanviar alguns elogis, mentre que el portaveu republicà i el del PSC, Pere Casellas, van mantenir el distanciament habitual.

Llegir la notícia a Vilaweb

Una altre població del Maresme a favor de l´estelada: Ara Vilassar
01/08/2008

Una altre població del Maresme a favor de l´estelada: Ara Vilassar

Per unanimitat es va votar la introducció d’una moció d’urgència, presentada per ERC, de suport al centenari de la creació de la senyera estelada.
La moció, que va ser aprovada amb els vots a favor de CIU, PSC, ERC i IC-Verds i el vot en contra del PP, demana que l’Ajuntament, entre altres accions de suport a la plataforma i els col.lectius que impulsen la celebració d’aquest centenari, pengi una bandera estelada el dia de la Diada i demana que en un futur que es doni el nom de Vicenç Albert Ballester a una plaça del nostre poble.
 

Vilaweb: ERC proposa que l'estelada presideixi els actes institucionals de l'11 de Setembre a Torelló
01/08/2008

Vilaweb: ERC proposa que l'estelada presideixi els actes institucionals de l'11 de Setembre a Torelló

Aquest any es commemora el centenari de la bandera independentista.

Jordi Casals, portaveu d´ERC a l´ajuntament de Torelló, va proposar en el Ple de juliol de Torelló que, per commemorar el centenari de l´estelada, la bandera independentista presideixi tots els actes institucionals que es facin a Torelló en motiu de la Diada Nacional de Catalunya. Casals va dir que no havien volgut presentar una moció per urgència, ja que això podria comportar ´certes reticències´ per part d´un dels grups del govern sociovergent, a l´hora de decidir sense temps per debatre internament.

Lluís Bassas, alcalde accidental i portaveu de CiU, va dir que ´ja en parlarem´ i el PSC no es va manifestar.

Per la seva banda, ICV, que en principi recolza la proposta d´ERC, va proposar que es presenti una moció en la primera junta local de govern del proper curs polític, just abans de l´11 de setembre.

La primera imatge d´una estelada data del 1908, per això es commemora aquest any el centenari de la bandera independentista.

Enllaç de la notícia a Vilaweb

Vic (Osona) en breu tindrà un carrer dedicat a Vicenç Albert Ballester
04/08/2008

Vic (Osona) en breu tindrà un carrer dedicat a Vicenç Albert Ballester

En Pep Comeres, escriu des de Vilaweb Vic, aquí en teniu l'enllaç a la notícia analitzada per Vilaweb Vic

Jo, que sempre he sentit una mena d'orgull de ser vigatà, de vegades també tinc vergonya de ser-ne. He passat vergonya aquest dilluns al Ple municipal, com en passo a cada Ple quan l'Anglada i els seus acòlits donen contínues mostres de la seva profunda incultura, a part de la seva xenofòbia insultant.

Però aquest dilluns també he passat vergonya quan els regidors de CiU i d'ERC han bloquejat, amb els seus socis del PSC, la moció de la CUP que demanava posar l'estelada a l'ajuntament aquest onze de setembre.

El dia 11 la ciutat de Vic serà capital de la vergonya si a l'ajuntament no hi ha l'estelada, mentre hi és a Tona, a Manlleu, a Calldetenes, a Santa Eugènia de Berga...

Però quan l'ajuntament no fa la feina, de vegades hi ha ciutadans que la fan. I perquè Vic no faci vergonya potser algú tindrà la valentia de penjar l'estelada a l'ajuntament el dia 11 de setembre.
 

Cardedeu al Vallès Oriental és la desena població a assumir la Moció del Centenari
05/08/2008

Cardedeu al Vallès Oriental és la desena població a assumir la Moció del Centenari

Rebem des de Cardedeu que el 31 de juliol es va aprovar amb els vots a favor de ERC, CiU i CUP (11 de 17 regidors) que l´estelada es penji a l´Ajuntament durant la diada d'enguany, arribem per tant a la desena de poblacions catalanes adherides a la Moció del Centenari.
Per tal d'assolir el màxim consens es va portar a ple la moció presentada per la CUP.


Aquí teniu l'enllaç a la notícia publicada a e-notícies

La campanya a favor del centenari de l’estelada i de penjar la bandera independentista als seus respectius ajuntaments per la Diada ha rebut ja l'adhesió de nou ciutats catalanes: Vilafranca del Penedès, capital de l'Alt Penedès; Figueres, capital de l'Alt Empordà; Arenys de Munt (Maresme); Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental); Tona (Osona); Manlleu (Osona); Calldetenes (Osona); Santa Eugènia de Berga (Osona); i Vilassar (Maresme). A Vic, capital de la comarca d’Osona, la moció de la CUP presentada per tal que es pengi al balcó de l´Ajuntament a senyera estelada els dies 10 i 11 de setembre, ha estat rebutjada. L´equip de govern de CiU, PSC i ERC ha presentat una moció alternativa en la qual es preveu donar el nom de Vicenç A. Ballester, creador de l´estelada, a un carrer de la ciutat, tal i com es proposa des de la Comissió 100 anys d´estelada; i també l´adhesió a l´homenatge del centenari de l´estelada a través de l'acte de la marxa dels vigatans, que es fa amb motiu de l'Onze de Setembre.

L'Avui: Ajuntaments de CiU i ERC penjaran l´estelada l´11-S
06/08/2008

L'Avui: Ajuntaments de CiU i ERC penjaran l´estelada l´11-S

La Diada d´enguany tindrà un color diferent. Si més no en algunes balconades consistorials. Amb motiu del centenari de la bandera independentista, la Comissió 100 anys d´Estelada promou una iniciativa perquè els ajuntaments pengin aquesta senyera durant la Diada.

De moment ja s´hi han adherit dotze consistoris, en la majoria dels casos amb el vot a favor de CiU, ERC i la Candidatura d´Unitat Popular (CUP). Aquesta darrera formació ha estat l´encarregada de presentar la moció en bona part dels municipis. Entre les ciutats que lluiran l´estelada l´Onze de Setembre hi ha dues capitals de comarca, Vilafranca del Penedès i Figueres.
Els municipis osonencs de Calldetenes, Manlleu, Tona i Santa Eugènia de Berga també s´han sumat a la iniciativa i, al Maresme, els ajuntaments d´Arenys de Munt i Vilassar de Mar. En aquesta població costanera, la moció ha comptat també amb el suport del PSC, que s´havia desmarcat de la proposta en la resta de municipis on s'havia presentat.
 

Ripoll és la quarta capital de Comarca que es suma al centenari de l'estelada
08/08/2008

Ripoll és la quarta capital de Comarca que es suma al centenari de l'estelada

El dijous 7 d´agost el ple de l´Ajuntament de Ripoll (Ripollès) ha aprovat en ple, amb 14 vots a favor (la suma d´ERC i CiU) i l´abstenció dels dos regidors del PSOE. Amb aquesta ja són quatre les capitals de Comarca que es sumen a la celebració del centenari de l´estelada, posant per tant la bandera de l´estel solitari a l´ajuntament durant la diada nacional.

Així mateix els ajuntaments de Sant Quirze de Besora (Osona) i Les Borges Blanques (capital de Les Garrigues) han comunicat la seva adhesió a la iniciativa.

Alfés, Bellpuig, Bellprat i Sant Martí de Tous hissaran l´estelada
15/08/2008

Alfés, Bellpuig, Bellprat i Sant Martí de Tous hissaran l´estelada

Quatre nous ajuntaments catalans, ja en són divuit, hissaran la senyera estelada en homenatge al seu centenari aquesta propera Diada. Dos són a la comarca de l´Anoia (Bellprat i St. Martí de Tous). L´altre és Bellpuig, al l´Urgell i el quart és Alfés al Segrià. Aquesta població va ser de les primeres en organitzar activitats d´homenatge a l´estelada. Ara completaran els actes de celebració, sumant-se a la hissada d´honor al balcó de l´ajuntament.

Per altra banda, Sant Cugat del Vallès ha rebutjat sumar-se a la iniciativa. El seu alcalde, Lluís Recoder, ha adduït raons institucionals per a no fer-ho. També va dir que era una bandera de partit i que per ell l´estelada era un símbol important, però que desconneixia la celebració del seu centenari. Un conciutadà seu, Jaume Massanés i Papell, li ho recrimina en un article publicat al seu bloc.

Víctor Alexandre parla sobre el centenari
18/08/2008

Víctor Alexandre parla sobre el centenari

El conegut escriptor santcugatenc Víctor Alexandre, autor d´èxits com Jo no sóc espanyol i Nosaltres els catalans, ha dedicat la seva secció habitual al portal e-notícies al centenari de l´estelada. Alexandre enumera totes les poblacions que hissaran l´estelada per la Diada i anima a les que encara no ho han acordat de fer-ho a que facin història.
També se´l pot seguir a través del seu lloc web personal.

Per llegir l´article sencer entreu aquí

Montesquiu, dinovena població amb l´estelada
19/08/2008

Montesquiu, dinovena població amb l´estelada

La vila osonenca de Montesquiu és el dinovè ajuntament que ha acordat hissar la senyera estelada en senyal d´homenatge a la seva història centenària. En aquest cas va ser fruit d´un acord de la junta de govern local que va prendre aquesta decisió el passat 8 d´agost, tot i que la comissió del centenari no n´ha tingut coneixement fins avui.

Tot i ser en ple agost el goteig d´ajuntaments que s´afegeixen a la iniciativa no para. La Candidatura d´Unitat Popular de Reus ha presentat la proposta a l´ajuntament de Reus i s´està a l´espera que l´ajuntament de Girona debati també la proposta ja presentada per la mateixa CUP, fa unes setmanes.
 

El punt: Ja són 20 els ajuntaments que hissaran l´estelada l´Onze de Setembre, avui s´ha afegit Besalú (La Garrotxa)
21/08/2008

El punt: Ja són 20 els ajuntaments que hissaran l´estelada l´Onze de Setembre, avui s´ha afegit Besalú (La Garrotxa)

L´equip de govern de Besalú (CiU) ha decidit que els dies deu i onze de setembre onegi la bandera catalana estelada, coincidint amb la Diada Nacional i amb motiu del centenari de la creació de l´ensenya.
La iniciativa respon a una proposta de la Comissió del centenari de l´estelada, que ja han anunciat que secundaran diversos consistoris de les comarques de Girona.

Enllaç a la notícia del diari El Punt

Ultimíssima hora: Ja són 35, les poblacions catalanes que hissaran l´estelada
29/08/2008

Ultimíssima hora: Ja són 35, les poblacions catalanes que hissaran l´estelada

Des d´avui o en els propers dies, quinze noves poblacions s´han adherit o s´adheriran a la iniciativa municipalista d´hissar l´estelada al balcó de l´ajuntament, per aquesta Diada.

Així les viles i ciutats que ho han decidit o que estan pròximes a fer-ho i que se sumen a les altres vint restants són:
Callús (Bages)
Alp (Cerdanya)
Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona)
Folgueroles (Osona)
Sant Vicenç de Torelló (Osona)
Orís (Osona)
Pals (Baix Empordà)
Palafrugell (Baix Empordà)
Caldes de Malavella (La Selva)
Subirats (Alt Penedès)
Seròs (Segrià)
Maià de Montcal (La Garrotxa)
Regencós (Baix Empordà)
Calders (Bages). Pendent que s´aprovi en el ple del dia 8 de setembre.
Bordils (Alt Empordà). Pendent que s´aprovi properament.

Notícia al diari El Punt parlant sobre les ciutats adherides

Article sobre l'Estelada, a la Veu de l'Anoia
27/08/2008

Article sobre l'Estelada, a la Veu de l'Anoia

L'estelada és la bandera històrica de combat per la llibertat de Catalunya.

I enguany se celebren 100 anys de l'origen d'aquest símbol.

Alguns la identifiquen amb la bandera d'un partit o opció política, però ja des dels seus inicis i fins avui en dia l?estelada ha representat i representa els anhels de llibertat del poble català. És per això que avui en dia és un símbol plenament normalitzat i usat massivament en activitats culturals, lúdiques, esportives (partits de la selecció catalana) o reivindicatives.
L'origen de la bandera estelada és, si més no, curiós. El que potser no sap molta gent és que l'estelada, en els seus orígens (estel blanc sobre triangle blau) està inspirada en la bandera de Cuba. Al tombant del segle XIX al segle XX molts catalanistes es van inspirar en lluita anticolonial cubana contra l'imperi espanyol, i d'aquí en va sorgir aquest símbol, ideat per Vicent A. Ballester. El triangle blau simbolitza el blau del cel (la humanitat) i l'estel blanc, la llibertat.
La primera prova fotogràfica de l'existència de l'estelada data de l?any 1908, a la seu de la Lliga Nacionalista Catalana. Durant els anys posteriors, apareixen diferents elements gràfics relatius a l?estelada, però serà l'any 1922 en què Francesc Macià l'adopta com a símbol del seu nou partit, Estat Català.
Igualada té un protagonisme especial en la història de l?estelada. Com conta Salvador Riba, l'històric republicà i ateneista igualadí, en un article publicat al diari L'Igualadí de l'any 1934, Igualada fou la segona ciutat de tota Catalunya on va onejar públicament una estelada.
Els fets es remunten a la Festa Major de l'any 1923. En aquells dies previs, Igualada acollia la presentació d'un nou centre catalanista: Esquerra Catalana, que s'adherí ben aviat a l'Estat Català de l'avi Macià. I, evidentment, el símbol d'aquest centre era una bandera d'estel blanc sobre triangle blau, que presidia la seu del centre, ubicat a la rambla d'Igualada. Riba explica l'emoció dels joves i de la gent allí aplegada a l'hora d'hissar la bandera... 
 

El diari espanyol La Razón publica un article sobre els ajuntaments que penjaran l'estelada per la Diada
28/08/2008

El diari espanyol La Razón publica un article sobre els ajuntaments que penjaran l'estelada per la Diada

El diari La Razón publica un article sobre els ajuntaments que penjaran l'estelada per la Diada.

La próxima Diada de Cataluña, que se celebra cada 11 de septiembre, tendrá un carácter institucional más soberanista, puesto que 19 ayuntamientos han decidido que la «estelada» -la bandera independentista catalana- ondee en solitario en sus balcones consistoriales. La iniciativa ha surgido de la comisión «100 anys d´estelada», y a ella se han adherido, en su mayoría, municipios con un alcalde de Esquerra Republicana. Nacionalistas de CiU también se han sumado a izar la enseña separatista e incluso el PSC ha votado a favor en localidades como Vilassar de Mar, Arenys de Munt.
La comisión (...) quiere conmemorar el centenario de esta «cuatribarrada que se inspiró en el diseño de la cubana. (...) La «estelada» adoptó elementos característicos de la bandera de Cuba como la estrella de cinco puntas (...).

Según la página web estelada.cat, un total de 19 ayuntamientos han tomado la determinación (...). A saber, Alfés, Arenys de Munt, Bellprat, Bellpuig, Calldetenes, Cardedeu, Figueres, Les Borges Blanques, Llançà, Montesquiu, Manlleu, Ripoll, Sant Llorenç Savall, Sant Quirze de Besora, Santa Eugènia de Berga, Sant Martí de Tous, Tona, Vilafranca del Penedès y Vilassar de Mar. Todas estas localidades pasarán por alto la Ley de Banderas (...) que establece que la bandera de España ondee en el exterior y ocupe el lugar preferente en el interior de todos los edificios.
 

L´Avui recull la notícia que ja
28/08/2008

L´Avui recull la notícia que ja "20 ajuntaments catalans faran onejar l'estelada per la Diada"

Enguany l´estelada fa cent anys i per a celebrar-ho la Comissió 100 anys d´estelada / Fundació Reeixida proposa als ajuntaments de Catalunya que facin onejar l´estelada el dia de la Diada.

Volem des de l´11 de setembre proper que als ajuntaments del país onegin senyeres estelades, cadascú la seva i totes amb l´objectiu final d´alliberament social i nacional comú, en representació als anhels del poble, escriuen al seu facebook. De moment s´han adherit a la campanya vint poblacions catalanes, 4 d´elles capitals de comarca, que han aprovat la moció per penjar l´estelada des dels seus ajuntaments. Vegeu aquí el mapa d´ajuntaments adherits a la campanya, que ha elaborat www.estatpropi.cat

Enllaç a la notícia complerta a l´Avui

La Ciutat de Barcelona li deu el nom d´un carrer a Vicenç Albert Ballester
27/08/2008

La Ciutat de Barcelona li deu el nom d´un carrer a Vicenç Albert Ballester

LA CIUTAT DE BARCELONA LI DEU EL NOM D´UN CARRER A EN VICENÇ ALBERT BALLESTER.

Ara fa exactament 70 anys, un 25 d´agost del 1938, en la reunió del Consell Municipal de l´Ajuntament de Barcelona, a proposta d´Esquerra Republicana, es va acordar de donar el nom de Vicenç Albert Ballester a un carrer de Barcelona.
El text diu ?per tal de perpetuar així la memòria d´aquest benemèrit patrici català que de manera tan ferma i abnegada lluità sempre en defensa dels postulats de Catalunya i de la Llibertat?.
Han passat 70 anys i Vicenç A. Ballester encara no té el nom del carrer que es mereixia i va ser aprovat per l´Ajuntament de Barcelona. L´excusa sempre era que el franquisme va esborrar moltes coses, després va venir el ?postfranquisme? i tampoc es podia tocar res, després allò que en deien ?transició? i, tombant i girant, ja fa 33 anys que es va morir el darrer Dictador, però ningú ha procurat refer l´acord de l´Ajuntament de Barcelona del 1938.
Per una altra part, V.A. Ballester tampoc és present a la Gran Enciclopèdia Catalana, ni al Petit Curial Enciclopèdic...
...Amb aquest historial costa creure que gairebé tothom s´hagi oblidat d´ell. Així com també costa creure que, aquell mateix 1938, a l´Alcalde de Barcelona se li va fer una petició: que l´illa de cases que donava al carrer Canuda i que va ser enfonsat pels bombardejos feixistes del 30 de gener del 1938 i va deixar un buit on es va instal.lar una plaça nova (que avui porta el nom de Villa de Madrid) fos el lloc dedicat al seu nom perquè en aquella illa de cases derruida era on hi havia la Unió Catalanista.
L´any 1988 ens consta que l´Ajuntament de Barcelona va reobrir l´expedient sobre el tema, però no en sabem res més.
Vicenç A. Ballester, com molts personatges anònims d´aquest país nostre, no ha rebut el reconeixement de la ciutat que el va veure néixer.
Esperem que, aprofitant l´embranzida de la campanya 100 anys d´estelada (de la qual ell també en va ser protagonista destacat ) podrem recuperar la memòria d´aquest català de Barcelona, injustament oblidat.

Enllaç al text escrit per Tomàs Callau al blog http://independentistescatalans.blogspot.com

Visca l´estelada! d´Isabel Clara Simó
15/04/2008

Visca l´estelada! d´Isabel Clara Simó

Aquí teniu l'article que l'apreciada Isabel Clara Simó, ens va dedicar:

S´ha creat la Comissió 100 Anys d´Estelada, per celebrar que el signe de l´independentisme ha fet un segle. Els actes, que ja han començat, són abundants: s´hi sumen festes -com en totes les celebracions- i alhora documentació històrica. La primera estelada que es veu en públic és romboïdal, al centre de la bandera, el 1908; després, el 1918, apareix la més característica: l´estelada blanca sobre un triangle blau. I el 1968, any de l´aparició del PSAN, el símbol esdevé un estel vermell sobre un triangle groc. Amb unes variants o altres, els fets demostren que fa un segle que hi ha símbols del moviment independentista, i que continuen vigents. L´aparició d´Espanya com a Estat és una llarga lluita per eliminar els moviments secessionistes, negant l´existència nacional de la perifèria de Castella. Hi ha qui gosa dir que les nacions perifèriques són un invent (?), mentre que Espanya és una realitat des dels romans... Confonen Hispània amb Espanya, esclar, i hi inclouen Portugal. Com també criden que l´independentisme és sempre proper al terrorisme. Quan Rajoy -un líder d´una grisor evident dins i fora del partit-, parla del "modelo de España" es refereix a la "indisoluble unidad de las tierras españolas", malgrat les notables alteracions del mapa mundial al llarg dels segles XX i XXI. És més, per agrair la contribució dels socialistes catalans a la seva victòria, Zapatero els ha donat dos ministeris, però mantenint Magdalena Álvarez (¡faltaría más!). Un dels ministeris, el de Defensa, ha estat per a Carme Chacón. Em pregunto què farà la flamant ministra si proclamem la independència: ¿enviarà les tropes espanyoles a disparar contra Catalunya, com diu la Constitució?

El pic més alt del món: Coronat amb l'estelada. La campanya 100cims-100anys a dalt de tot.
01/09/2008

El pic més alt del món: Coronat amb l'estelada. La campanya 100cims-100anys a dalt de tot.

Amb els alpinistes Xavi Arias i Xavi Aymar de l´expedició Club excursionista de Gràcia-Barcelona al sostre del món dalt de l´Everest, la campanya 100cims-100anys, que ha portat l´estelada a cent cims catalans i d´arreu, ha acabat de forma rodona.

La comissió del centenari finalment pot mostrar-vos la imatge dels dos escalador al cim més alt de la terra amb l´estelada commemorativa, conquerit pels dos muntanyencs el dia 21 de maig d´enguany. Tant com als dos Xavis, des de la Comissió agraïm de cor a tots els que heu colaborat en aquest projecte (i als que encara ho esteu fent), enviant-nos les vostres fotos després d´haver fet cim amb la bandera onejant. El vostre esforç físic, junt amb el vostre suport moral en la campanya en general, han fet que aquest projecte social hagi estat, sense discussió, un èxit espectacular.

Finalment un agraïment especial a la Plataforma pro-seleccions catalanes, L´Opinió Catalana, Òmnium Cultural, Mountain Wilderness de Catalunya i la llibreria Quera per seu suport tècnic i econòmic a aquesta idea. La seva confiança en el projecte des del primer dia ha fet possible que avui poguem parlar de la realitat d´aquest èxit.


Enllaç al web d´Infinit Emotions

Seguim amb més adhesions, ja arribem a les 40 poblacions amb l´estelada per la diada
01/09/2008

Seguim amb més adhesions, ja arribem a les 40 poblacions amb l´estelada per la diada

Avui hem rebut la confirmació que penjaran l´estelada a l´ajuntament:
Caldes de Montbui (Vallès Oriental)
Olost (Lluçanès-Osona)
Castellfollit de la Roca (La Garrotxa)
Riudaura (La Garrotxa)


Demà a Sabadell (Vallès Occidental) membres de la Comissió del Centenari i d´Òmnium Cultural Sabadell s´entrevistaran amb tots els grups municipals, per tal d´intentar aconseguir l´entrada de la moció al consistori.

Enllaç a les notícies de Yahoo parlant del centenari de l´estelada

Mig centenar de poblacions catalanes lluiran l'estelada aquesta diada
03/09/2008

Mig centenar de poblacions catalanes lluiran l'estelada aquesta diada

Avui mateix rebem notícia que les següents viles també s´han decidit a posar l´estelada aquesta diada:
Sant Pere de Torelló (Osona)
Masies de Roda (Osona)
Collsuspina (Osona)
Castelló d´Empuries (Alt Empordà)
Sant Joan de les Abadesses (El Ripollès)
Pardines (Ripollès)
Vallfogona (Ripollès)
Santa Coloma de Farners ( Capital de La Selva)
l´Estany (Bages)
Begues (Baix Llobregat)


Enllaç a Racó Català on analitza els ajuntaments que posaran l´estelada

Ciutadans denuncia l'estelada, Albert Rivera insta la Delegació del Govern a prendre mesures legals contra els Ajuntaments
04/09/2008

Ciutadans denuncia l'estelada, Albert Rivera insta la Delegació del Govern a prendre mesures legals contra els Ajuntaments

El president de Ciutadans, Albert Rivera, ha presentat un requeriment a la Delegació del Govern a Catalunya per a que prohibeixi penjar l´estelada als Ajuntaments catalans que així ho han decidit, de cara al proper 11 de setembre. A la denuncia, que consta de 7 pàgines, el diputat de Ciutadans ´expone´ que se viene incumpliendo sistemáticamente lo dispuesto en los artículos que regulan el uso de la bandera de España, i insta en aquest sentit a la Delegació del Govern espanyol a que requiera a los ayuntamientos para que anulen l´iniciativa, i en caso de no hacerlo en el plazo fijado, los impugne ante la jurisdicción contencioso-administrativa.


Aquí teniu l'enllaç a la notícia complerta a e-notícies

En aquest sentit, Rivera, que a la denuncia enumera tots els ajuntaments que s'han sumat a la campanya,  apel·la a la llei para que "corrija las infracciones, ordenándoles que utilicen la bandera española haciendo que ondee en el exterior de todos sus edificios y ocupe un lugar preferente en el interior de los mismos". El dirigent de Ciutadans defineix l'estelada com un "símbolo extraoficial enarbolado por algunas facciones del independentismo, pero que no está reconocido como símbolo oficial por la legalidad vigente".

El president de Ciutadans també recorda a la Delegació del govern els articles 56, 63, 64, 65, 66 i 67, que vetllen tots ells per la bandera espanyola. En aquest sentit amenaça a la delegació de l'Estat amb "tomar acciones legales" contra ells, en cas que no facin cas de la seva petició i no es prenguin mesures.

El Casal dels Països Catalans a Califòrnia celebrarà la Diada Nacional de Catalunya, penjant l´estelada al cim més alt de la ciutat de San Diego (EUA)
04/09/2008

El Casal dels Països Catalans a Califòrnia celebrarà la Diada Nacional de Catalunya, penjant l´estelada al cim més alt de la ciutat de San Diego (EUA)

Per celebrar la diada nacional i per conmemorar els 100 anys de la bandera estelada el Casal dels Països Catalans a Califòrnia s´afegit a la proposta Cent Anys Cent Cims de la Comissió 100 anys d´estelada.

Per això faran una excursió al cim més alt de la ciutat de San Diego, Cowles Mountain, ubicat al Mission Trails Regional Park, fent una foto del cim amb la bandera estelada.

Per l'Onze, l'estelada al balcó de l´Ajuntament: Dimarts 9 de Setembre a 2/4 de 8 concentració a la Plaça del Vi a Girona
04/09/2008

Per l'Onze, l'estelada al balcó de l´Ajuntament: Dimarts 9 de Setembre a 2/4 de 8 concentració a la Plaça del Vi a Girona

La CUP de Girona ens envia el següent comunicat que publiquem:
Enguany celebrem el centenari del naixement de la senyera estelada que impulsà Vicent Albert Ballester com a senyal de lluita per una Catalunya lliure. Per fer difusió d'aquesta efemèride s´ha creat la Comissió Centenari de la senyera estelada i s'han presentat mocions als ajuntaments del principat per demanar-los que pengin l´estelada al balcó durant la Diada.
Nombrosos ajuntaments han aprovat la proposta. A Girona la CUP va presentar la moció a mitjans de Juliol i encara hores d´ara no se sap si l'Equip de Govern accedirà a penjar l´estelada al balcó de l´Ajuntament. El dimarts 9 de Setembre hi haurà el primer Ple del curs i per això convoquem a tothom a la plaça del Vi, per demanar als regidors i regidores que aprovin la moció de la CUP.

Enllaç al web de la CUP de Girona

Més poblacions s´adhereixen a la celebració del centenari de l´estelada
05/09/2008

Més poblacions s´adhereixen a la celebració del centenari de l´estelada

Avui els següents ajuntaments ens han comunicat que lluiran la bandera independentista:
Sant Sadurní d´Anoia (Alt Penedès)
Vandellòs-L´Hospitalet de l´Infant (Baix Camp)
Castellvell del Camp (Baix Camp)
Celrà (Gironès)
Sant Gregori (Gironès)
Arbucies (La Selva)
Sant Hilari de Sacalm (La Selva)
Alella (Maresme)
Artesa de Segre (Noguera)
Vilanova de Meià (Noguera)
Llucà - Santa Eulàlia de Puig-Oriol (Osona-Lluçanès)
Alpens (Osona-Lluçanès)
Flix (Ribera d´Ebre)

L'ajuntament del Pla de Santa Maria és el que fa 65
06/09/2008

L'ajuntament del Pla de Santa Maria és el que fa 65

L´Ajuntament del Pla de Santa Maria, amb el col.lectiu 1714 al davant, impulsor de Jornades Culturals, recitals solidaris, col·laboració amb el Comitè Olímpic de Catalunya, amb les escoles Arrels i la Bressola de la Catalunya Nord, amb les seleccions esportives catalanes, amb els papers de Salamanca, presentacions de llibres, la coordinació de la Campanya Un País-Una Bandera, és el 65è a sumar-se a la iniciativa de la Comissió del Centenari de l´Estelada.
Ens alegra que els impulsors de la campanya Un País, Una Bandera, hissant en solitari la senyera catalana tradicional en senyal d´honor i respecte pels nostres símbols, es sumin a la campanya per penjar la senyera estelada als ajuntaments catalans.
 

La Vall del Ges es suma al centenari
07/09/2008

La Vall del Ges es suma al centenari

Bellmunt ha acollit aquest diumenge 7 de setembre al matí l´arrencada simbòlica dels actes de la Diada a la Vall del Ges. Ho ha fet sumant-se a la campanya que commemora els 100 anys de l´estelada penjat-se´n una de 8x5 metres des del mirador de la creu.
Abans, Núria Sellarès i Oriol Falguera han presentat els actes i de manera específica la història d´aquesta bandera que simbolitza Catalunya, la seva obertura al món i els seus anhels de llibertat.
A l´acte hi han assistit prop de 60 persones, una vintena de les quals havien pujat a peu des de Sant Pere. Un cop a dalt, hi ha hagut esmorzar per a tothom. A 2/4 d´1 del migdia, a la biblioteca L´Esqueller, s´ha inaugurat l´exposició sobre els 100 anys d´estelada, que al llarg de la setmana que ve també es podrà visitar a Torelló i a Sant Vicenç.
La que s´ha penjat a Bellmunt es retirarà el dia 10 de setembre, ja que l´endemà formarà part dels actes de commemoració de la Marxa dels Vigatans que es farà pels carrrers de Vic.

Fins ara 90 ajuntaments lluiran l´estelada aquesta diada
08/09/2008

Fins ara 90 ajuntaments lluiran l´estelada aquesta diada

Tenim aquestes noves poblacions confimades fins avui a la 13:00h :
Fonollosa (Bages)
Santpedor (Bages)
Sant Feliu de Saserra (Bages)
Almoster (Baix Camp)
Benifallet (Baix Ebre)
Deltebre (Baix Ebre)
El Papiol (Baix Llobregat)
Bellver (Cerdanya)
Albages (Les Garrigues)
Argentona (Maresme)
Sant Cebria de Vallalta (Maresme)
Espinelves (Osona)
Tavernoles (Osona)
Torelló (Osona)
Viladrau (Osona)
Prats de lluçanès (Osona-Lluçanès)
Flix (Ribera d´Ebre)
Miravet (Ribera d´Ebre)
Lloret (La Selva)
Riells i Viabrea (La Selva)
Olius (Solsonès)
Vallgurguina (Vallès Oriental)
Tagamanent (Vallès Oriental)
 

Montblanc (capital de la Conca de Barberà) i Puigcerdà (capital de la Cerdanya) amb el centenari
08/09/2008

Montblanc (capital de la Conca de Barberà) i Puigcerdà (capital de la Cerdanya) amb el centenari

Es sumen dues capitals més de comarca a la celebració del centenari de la bandera independentista, per tant ja en són vuit de les quaranta-una que té el Principat.
Entre demà i dimecres s´esperen encara moltes més adhesions de poblacions catalanes a la celebració del centenari.
Tot seguit la notícia explicant la fermesa de l'Alcalde de Montblanc, davant de la Guàrdia Civil.

 

Absuelto el acalde que se negó dar el DNI a la Guardia Civil por exigirle hablar castellano

El alcalde de Monblanc, junto al presidente de ERC, Joan Puigcercós, en el juzgado. (Foto: J. antonio)

El alcalde de Monblanc, junto al presidente de ERC, Joan Puigcercós, en el juzgado. (Foto: J. antonio)

BARCELONA.- El juzgado de instrucción número 3 de Valls ha absuelto al alcalde de Montblanc (Tarragona), Josep Andreu, que fue denunciado por la Guardia Civil por negarse a identificarse a unos agentes con los que se encaró porque le exigían que hablara en castellano.

Según han informado fuentes judiciales, tras el juicio, que se ha celebrado a puerta cerrada, el juez de Valls ha dictado una sentencia 'in voce' en la que absuelve a Josep Andreu de la falta de desobediencia a la autoridad de la que estaba acusado, después de que la fiscalía decidiera no presentar cargos en su contra.

El incidente que originó la denuncia ocurrió el pasado 30 de agosto, cuando el alcalde y el concejal de Medio Ambiente, Ignasi Cid, se acercaron a un control de consumo de estupefacientes que habían montado conjuntamente la Guardia Civil y la Policía Local en Montblanc.

El alcalde preguntó en catalán a los tres agentes de la Guardia Civil los motivos de esos controles, a lo que, según Andreu, éstos contestaron que no harían ningún esfuerzo por entenderle y que debía hablar en castellano.

Andreu les advirtió de que no cambiaría de lengua y exigió a los agentes que se identificaran, a lo que los guardias civiles accedieron y, a su vez, le pidieron que les mostrara su carné de identidad, aunque el alcalde se negó arguyendo que era obligación suya conocer a las autoridades.

Finalmente, todos ellos se desplazaron al cuartel de la Guardia Civil de Montblanc, donde Andreu acabó sacando su DNI, lo que puso fin al incidente.

El pasado viernes, el alcalde recibió una citación judicial en la que se le advertía de que había sido denunciado por la Guardia Civil por desobediencia a la autoridad y se le citaba a un juicio de faltas. Según ha explicado Josep Andreu, los agentes en el juicio han reconocido que el alcalde terminó identificándose en el cuartel, y han negado que le exigieran hablar en castellano.

"Se ha hecho justicia, pero estoy preocupado porque esto pueda pasar a cualquier otro ciudadano", ha comentado el alcalde tras exigir que en Cataluña se respeten los derechos lingüísticos.

Un centenar d´ajuntaments catalans lluiran l´estelada aquesta diada
09/09/2008

Un centenar d´ajuntaments catalans lluiran l´estelada aquesta diada

Ens ha acabat d´arribar la notificació que les següents poblacions també s´han adherit a la campanya, superant per tant les 100 poblacions catalanes amb l'estelada:
Rodonyà (Alt Camp)
Viladamat (Alt Empordà)
Armentera (Alt Empordà)
Torroella de Montgrí (Baix Empordà)
Corbera de Llobregat (Baix Llobregat)
Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat)
Vilablareix (Gironès)
Santa Pau (Garrotxa)
Premià de Marc (Maresme)
Esterri D´Àneu (Pallars Sobirà)

ERC i CiU faran penjar la bandera estelada al districte de Gràcia de Barcelona l´Onze de Setembre

El ple de l´Ajuntament de Girona aprova penjar l´estelada en un lloc destacat de la ciutat l´Onze de Setembre
09/09/2008

El ple de l´Ajuntament de Girona aprova penjar l´estelada en un lloc destacat de la ciutat l´Onze de Setembre

El ple de l´Ajuntament de Girona ha aprovat aquest dimarts a la nit penjar l´estelada en un lloc destacat de la ciutat el proper Onze de Setembre. La moció presentada ERC i CiU ha tirat endavant després que els dos grups municipals rebessin el suport dels tres regidors d´ICV. Precisament, el vot unànime dels ecosocialistes ha permès que la moció prosperés per tretze vots a favor i onze en contra. Del govern municipal, el PSC s´ha quedat sol a l´hora d´oposar-se al text, i només ha rebut les dues adhesions del PP. Els diferents portaveus es reuniran aquest dimecres al matí per decidir a quin lloc o edifici de Girona onejarà l´estelada.

Enllaç a la notícia de l´Avui

Els últims ajuntaments a adherir-se a la campanya i lluir l´estelada són:
10/09/2008

Els últims ajuntaments a adherir-se a la campanya i lluir l´estelada són:

Piera (Anoia)
Jorba (Anoia)
Prats de Rei (Anoia)
Argençola (Anoia)
Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès)
Santa fe del Penedès (Alt Penedès)
Calders (Bages)
Talamanca (Bages)
Sallent (Bages)
Santa Maria d´Oló (Bages)
Riudecols (Baix Camp)
Perelló (Baix Ebre)
Llagostera (Gironès)
Sant Carles de la Ràpita (Montsià)
Alòs de Balaguer (La Noguera)
Sant Boi de Lluçanès (Osona-Lluçanès)
Mora d´Ebre (Capital de la comarca de la Ribera d´Ebre)
Rasquera (Ribera d´Ebre)
Alcanó (Segrià)
La Fatarella (Terra Alta)
Amb aquestes ciutats i Girona (Capital del Gironès) ja són 122 les poblacions catalanes amb la bandera independentista hissada als seus ajuntaments, de les quals 10 capitals de comarca.

Reportatge del centenari a Vilaweb

Pengen una estelada dalt d´una grua de 40 metres a la plaça Major de Vic
11/09/2008

Pengen una estelada dalt d´una grua de 40 metres a la plaça Major de Vic

La bandera estelada oneja des de les 1:25 h d´avui dimecres per damunt de tota la ciutat de Vic (Osona).

Després de que l´Ajuntament de Vic refusés penjar l´estelada durant la diada tal i com han fet ja més de 122 pobles del nostre país, un cop més les accions de ciutadans anònims han donat una llicó a la classe política.

Aquesta matinada 2 desconeguts s´han enfilat a una grua de 40 metres situada a la plaça major de la ciutat i hi han penjat una estelada. Abans de realitzar l´acció també s´han fet una foto amb l´estelada oficial del Centenari amb la grua que anaven a escalar al fons.

Recordem que el consistori vigatà va votar en contra de la proposta de penjar l´estelada a l´Ajuntament de la ciutat, incomprensiblement amb els vots en contra dels regidors de CIU i ERC.

Més informació i vídeo de l´acció en directe a www.osona.com

La Comissió Centenari de l´estelada parlem al Fossar de les Moreres de Barcelona
11/09/2008

La Comissió Centenari de l´estelada parlem al Fossar de les Moreres de Barcelona

Convidats per la Comissió Independentista Fossar de les Moreres vàrem intervenir als parlaments que anualment es fan al Fossar de les Moreres.
Vàrem glossar els cent anys de vida de la bandera independentista catalana, l´èxit de la campanya 100 cims 100 anys amb les muntanyes més altes dels Països Catalans i del món coronades per la històrica bandera, els més de 130 ajuntaments que aquesta diada havien lluït l´estelada (èxit històric) i posarem a la palestra altre cop el nom de Vicenç Albert Ballester.
Tots els diaris catalans i els que ens venen d´Espanya han tret el tema de l´estelada en una part o altre del seu contingut, s´ha parlat de l´estelada a TV3, a Tele5 i Antena3.

Enllaç a la notícia del diari El periódico

Hipocrèsia: Article de Vicent Partal parlant sobre les més de 100 estelades als ajuntaments catalans i la forma de tractar-lo que tenen els mèdia de tractar la notícia
12/09/2008

Hipocrèsia: Article de Vicent Partal parlant sobre les més de 100 estelades als ajuntaments catalans i la forma de tractar-lo que tenen els mèdia de tractar la notícia

L'article que va escriure en Vicent Partal, explicant aquest dia històric.

Hipocresia

Ahir va ser un dia històric. Més de cent ajuntaments van penjar oficialment la bandera independentista, amb el suport de mocions majoritàries dels consistoris. Els representants electes majoritaris de prop d'un milió de catalans van deixar clar, d'aquesta manera, que la independència era una opció política a tenir en compte i van demostrar que es podien tancar files posant la nació al davant dels partits. En resposta, molts mitjans, especialment els mitjans públics que paguem tots, van optar pel silenci incòmode, com, si amagant la realitat, feren que deixara d'existir, i el partit socialista va optar sense embuts per la hipocresia verbal. Tenim tema, doncs.

D'ací a uns quants anys la Diada del 2008 tinc per segur que es veurà com una inflexió. Perquè en aquesta Diada hem arribat per primera vegada, d'una manera explícita i visible, en aquella estació on els socialistes i els sobiranistes ja no anem en el mateix tren (per dir-ho com sol dir en Carod). Més i tot: no és que ja 'no anem' en el mateix tren, sinó que anem en trens que van en direccions oposades i, per tant, condemnats a xocar. Perquè els projectes que certes formulacions han volgut presentar com a complementaris, quan arriba l'hora de la veritat, resulta que són allò que són. I són antagònics.

Des del PSC han procurat de rebaixar la importància de la qüestió durant anys. Els socialistes poden transigir, per exemple, que la bandera catalana voleie als edificis consistorials, sense l'espanyola (però no en les grans ciutats). Els agrada o no, però saben que és un preu que han de pagar per poder articular al voltant seu una esquerra plural que és, en molt bona part, independentista. I dissimulen en favor d'un bé major. Però ahir vam topar amb la realitat, amb l'antagonisme substancial que es farà cada dia més difícil de superar: o el projecte és de mantenir-nos on som o és d'eixir-ne tan ràpidament com puguem. I com que el PSC, en això, no té el menor dubte, ja no hi ha lloc per a dissimular l'antagonisme, per més hipocresia verbal que hi vulguen posar.

Hi ha un antagonisme que es veu clar, per exemple, quan tot d'alcaldes socialistes desobeeixen sense vergonya ni remordiment democràtic un acord dels plenaris i opten pel més pur estil caciquista per impedir que es penge la bandera independentista l'any del centenari. Si perden les votacions, les ignoren i en paus...

Hi ha un antagonisme que es veu quan ells argumenten que no poden hissar l'estelada per no infringir la llei (espanyola, ep!) de banderes; en canvi, fa uns pocs mesos, els ajuntaments socialistes de Girona, Sant Boi o Sant Adrià, entre alguns més, no van tenir la mínima objecció a hissar la bandera de la república ...espanyola, per posar només un exemple flagrant.

Hi ha un antagonisme que es veu amb tota claredat quan el PSC emet un comunicat, a les 22.03 del vespre, condemnant 'amb rotunditat' uns suposats incidents de les manifestacions independentistes i es fa evident en l’agilitat amb què condemna els independentistes per uns fets que, de tan minúsculs, pràcticament ningú no ha vist; en canvi, no va protestar, per exemple, per les malvestats causades pels seguidors de la selecció espanyola de futbol. Ahir uns incidents minúsculs van valer un ràpid comunicat redactat en els termes més durs des del carrer de Nicaragua. Però poc durs encara, si els comparem amb les greus declaracions que Jordi Hereu (el mateix alcalde socialista de Barcelona que va qualificar de gran festa cívica la bretolada dels seguidors de la selecció espanyola) va fer dimecres per impedir que ERC i CiU penjaren la bandera estelada a la casa de la Vila de Gràcia. Va dir Hereu que penjar l'estelada es podia comparar amb un insult als ciutadans, que calia complir la llei de banderes (com si el seu ajuntament no haguera penjat mai cap bandera o penó fora dels oficials) i que l'estelada no representava tots els ciutadans (ni l'espanyola tampoc, alcalde, ni l'espanyola tampoc).

Ara, la hipocresia està en el fet que tots aquests arguments insostenibles no pretenen sinó amagar l'únic argument real. Aquest: que els socialistes són contraris a la possibilitat de la independència. Exactament igual que el PP i que Ciutadans. No és que tant se'ls en done o que en puguem parlar. No. És que hi van contra i faran allò que siga per impedir-la. I per això els posa tan nerviosos l'estelada. No posar la bandera espanyola, al capdavall no és pas cap afirmació d'una voluntat de futur. És, simplement, una manera d'evitar maldecaps. Posar l'estelada, en canvi, és tota una altra cosa, i ho saben.

Els socialistes necessiten l'ambigüitat calculada i en viuen. És una estratègia que els ha donat fruits molt positius. Per això perden els nervis quan ja no poden exercir-la. En primer lloc, perquè el suport a la independència creix i es fa visible, per més que el control que en fan els mitjans de comunicació funcione com un rellotge i avui ens ensenyen una realitat difícil de reconèixer. Però també perquè l'estratègia socialista que va dissenyar amb tan d'encert Pasqual Maragall (dividir el camp nacional i guanyar les eleccions oposant uns nacionalistes a uns uns altres) és difícil de sostenir, si s'han de descarar d'una manera tan contundent com van fer ahir.

No ha canviat res substancial. Però, quan CiU, Esquerra i la CUP s'oposen units a l'alcalde de Vilafranca per penjar la bandera independentista, hi ha un horitzó que es comença a dibuixar. No ha canviat res, però quan els regidors d'Esquerra i CiU ixen junts al balcó de la casa de la Vila de Gràcia a penjar l'estelada, malgrat les amenaces dels socialistes, hi ha un horitzó que es comença a dibuixar. No ha canviat res, però quan en molts pobles del país regidors de partits diversos, però no el socialista, s'han trobat per penjar la bandera independentista, hi ha un horitzó que comença a canviar. No passarà res demà ni demà passat. Però l'Onze de Setembre del 2008 nosaltres el recordarem com una fita clara, d'ací a uns quants anys. I em sembla que ells, 'ells', també.

La
14/09/2008

La "democràcia" espanyola... molts ajuntaments catalans que han penjat l´estelada aquesta diada nacional han rebut la següent notificació:

Aquesta és la carta que han rebut molts dels Ajuntaments que han penjat l'estelada aquesta diada:

De. Subdelegada del Govern a Barcelona
Att xxxx de l´Ajuntament de zzzz
Assumpte: Sol·licitud acords adoptats per diversos ajuntaments en relació amb l´ús de la bandera

A través dels mitjans de comunicació ens hem assabentat que el vostre Ajuntament ha aprovat recentment un acord relatiu a l´ús de les banderes a l´exterior de l´edifici consitorial durant la Diada Nacional de Catalunya.

Atès que, fins el moment, no ens consta que aquest acord hagi estat tramès a l´Administració General de l´Estat, tal i com preveu l´article 56.1 de la Llei 7/1985, de 2 d´abril, reguladora de les bases del Règim Local, us sol·licito que en disposeu la tramesa a aquesta subdelegació del Govern, en el termini relgamentàriament establert.

Cordialment,

Enllaç a la notícia: Ciutadans i el govern civil contra l´estelada a e-notícies

Més poblacions que ens comuniquen que van penjar la bandera estelada aquesta històrica diada
16/09/2008

Més poblacions que ens comuniquen que van penjar la bandera estelada aquesta històrica diada

S´han afegit després de l'11 de setembre aquests pobles a la llista.  Moltíssimes gràcies per avisar-nos.
> 123 Les Planes d´Hostoles (garrotxa)
> 124 Cornellà de Terri (Plà de l´Estany)
> 125 Senterada (Pallars Jussà)
> 126 Porqueres (Plà de l´Estany)
> 127 El Bruc (Anoia)
> 128 Llívia (Cerdanya)
> 129 Montgai (La Noguera)

La mentida de Jordi Hereu de Víctor Alexandre
18/09/2008

La mentida de Jordi Hereu de Víctor Alexandre

Realment vergonyoses les raons de l´alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, per no penjar l´estelada al balcó de l´Ajuntament el passat Onze de Setembre. Vergonyoses per la seva inconsistència i perquè traspuen un rebuig malaltís envers els drets nacionals de Catalunya. L´aversió al significat de l´estelada -una Catalunya plenament lliure i independent- es pot entendre en el si del nacionalisme espanyol, que hi veu una amenaça al seu poder hegemònic, però resulta preocupant en un català. I no em refereixo al fet que el senyor Hereu no sigui independentista -ningú no és perfecte-, sinó al menyspreu amb què s´expressava el passat 10 de setembre a Catalunya Ràdio quan deia que penjar l´estelada és una falta de respecte perquè representa un grup de catalans i no tots. I hi afegia: Al balcó de l´Ajuntament hi haurà les banderes que les lleis que tots nosaltres hem votat estipulen que hi ha d´haver. Trist, molt trist que l´alcalde de Barcelona hagi de recórrer a la mentida per justificar-se.

Perquè és mentida que a l´Ajuntament només s´hi pengen les banderes que s´han votat i que estipula la llei. És mentida, perquè, com sap molt bé el senyor batlle, al consistori barceloní s´hi ha penjat, entre d´altres, la bandera de l´Orgull Gai, i ningú no l´ha votada ni hi ha cap llei que estipuli que s´hi hagi de penjar. I el mateix han fet diversos ajuntaments del mateix partit que el del senyor Hereu, entre els quals el de Girona, amb les banderes republicana o tibetana. Per això, arribats aquí, seria interessant que l´alcalde de Barcelona respongués aquestes preguntes: la bandera de l´Orgull Gai representa tots els catalans o només una part? Pot dir-nos quan hem votat, els catalans, aquesta bandera, i amb quin dret l´ha penjada, si la llei no li ho permet? Com s´entén que algú que, referint-se a si mateix, diu que nosaltres complim les lleis i les fem complir, no s´estigui d´incomplir-les capriciosament en funció de la seva estratègia electoral?...

Enllaç al text complert de Víctor Alexandre

La victòria del poble a Vilafranca... Aquí totes la sèrie de com es va aconseguir penjar l'estelada a l'Ajuntament
12/09/2008

La victòria del poble a Vilafranca... Aquí totes la sèrie de com es va aconseguir penjar l'estelada a l'Ajuntament

Tot i que havia estat aprovat per ple que aquesta diada nacional Vilafranca lluís la senyera estelada a la balconada del ajuntament, l´alcalde del PSOE Marcel Esteve no va permetre-ho.
La resposta de la gent de la CUP, ERC i CiU va ser voler accedir de manera normal al consistori al no poder-ho fer ja que les claus havien desaperegut..., provocant que amb una escala s´accedís a la balconada i es penjes el que s´havia aprovat, l´estelada a l´ajuntament aquesta diada nacional.

Enllaç a la sèrie Flickr del succeit

A Barcelona, l'alcalde Hereu fa treure l'estelada ja que és una bandera
12/09/2008

A Barcelona, l'alcalde Hereu fa treure l'estelada ja que és una bandera

A la capital catalana, les estelades a carrers i balcons que ha penjat la societat civil no han tingut el seguiment que podria esperar-se entre la classe política. Hereu no volia ni sentir-ne a parlar, d´estelades als balcons dels edificis oficials, i havia promès que, malgrat la decisió de la Junta de portaveus de penjar l´estelada a la seu del districte de Gràcia -en una votació guanyada amb els vots de CiU i ERC i els vots contraris d´ICV i PSC- ell com a batlle no permetria que es pengés la bandera ´d´uns quants´, malgrat no haver tingut cap mena d´inconvenient en penjar la bandera del poble gitano o la bandera del col.lectiu homosexual. Tot i això, els regidors catalanistes del districte van desafiar l´alcalde i van penjar l´estelada davant els aplaudiments del públic aplegat.

Entre les curiositats del dia a la capital catalana cal parlar del jove que, posant en perill la seva integritat, va enfilar-se a una grua de les obres de la Catedral per penjar-hi una estelada. Minuts després de l´ascens, els Mossos van convèncer el jove perquè baixés. Ho va fer, sí, però va deixar l´estelada al capdamunt de la grua, una estelada que, dies després, encara hi oneja.

A Girona l´estelada fa perdre al PSOE-PSC per primera vegada des del 1979
12/09/2008

A Girona l´estelada fa perdre al PSOE-PSC per primera vegada des del 1979

El que va passar la setmana passada a l´Ajuntament de Girona és que el Partit dels Socialistes de Catalunya perdia una votació al ple municipal per primera vegada des del 1979. I el motiu no va ser pas altre que el decidir si estelada sí o estelada no a Girona. La unió d´Esquerra, Convergència i Iniciativa va tirar pel terra la votació conjunta de socialistes i populars.

La decisió va ser finalment de situar l´estelada en un lloc destacat, i no en el mateix edifici de l´ajuntament. D´aquesta manera es triava la Plaça Catalunya per penjar-hi l´estelada. Els col.lectius de l´Esquerra Independentista, que s´havien manifestat per reclamar l´estelada a l´Ajuntament tots els dies de l´any, van aconseguir una petita victòria en aconseguir de penjar-ne una al migdia del dia onze al balcó de l´Ajuntament, com a complement de l´estelada que onejava a Plaça Catalunya.

La policia municipal retira l'estelada del despatx d'un membre d'ERC a l'Ajuntament
12/09/2008

La policia municipal retira l'estelada del despatx d'un membre d'ERC a l'Ajuntament

Després que els partits que governen a l´Ajuntament d´Igualada, PSC i ICV, desestimessin amb el suport del PP la proposta de penjar l´estelada al balcó del consistori, el grup municipal d’Esquerra va decidir penjar l’estelada al balcó del despatx que Esquerra té en aquest ajuntament amb l´objectiu de celebrar la Diada i per commemorar els 100 anys d’aquesta bandera. L’alcalde, Jordi Aymamí (PSC) va decidir enviar la policia municipal a obrir el despatx d’esquerra i retirar l’estelada mentre els regidors participaven en un acte oficial al saló de plens d’aquest Ajuntament, motiu pel qual el grup municipal d’Esquerra està molt molest, tan per el fet de que la policia, per ordre de l’alcalde, no respectés la privadesa del grup municipal com pel fet que ni des del despatx del grup es permeti ni aquesta petita mostra de llibertat d’expressió.

Finalment, durant la Diada, la gent del poble va acostar una grua fins al balcó i va penjar una estelada just davant de la bandera espanyola. Però a Igualada, les històries van durar fins l´endemà, el dia 12, quan un conegut jove del poble es disposava a casar-se a la Sala de Plens de l´Ajuntament d´Igualada, i va voler fer-ho sota una estelada. La cap de protocol però, va obligar a retirar la bandera estelada per ordre de l´alcalde amb l´amenaça d´impedir l´inici de la cerimònia, i així va ser. Fins que els amics del nuvi no van procedir a desar la bandera, el casament no va poder començar.

Un jutge crida a declarar un batlle per haver penjat l´estelada aquesta diada
19/09/2008

Un jutge crida a declarar un batlle per haver penjat l´estelada aquesta diada

El batlle de Sant Martí de Tous (Anoia), David Alquézar, va haver de declarar dilluns en un jutjat de Barcelona arran d´un recurs contenciós-administratiu que va interposar la delegació del govern espanyol a Barcelona perquè havia penjat l´estelada l´Onze de Setembre. El van acompanyar el secretari general del partit, Joan Ridao, i el de política municipal, Marc Sangles, que critica l´excés de zel de la delegació en un tema que diu que mai no ha generat conflictivitat a Catalunya.

Sangles explica que la delegació es basa en un tecnicisme per impugnar la decisió del ple municipal de penjar l´estelada. El ple de Tous va aprovar la moció proposada per la comissió 100 anys d´estelada, que feia referència a la campanya ´Un país, una bandera´, que demana que al consistori només hi onegi la senyera (incomplint de retruc la llei de banderes estatal).

´En base a la frase de la moció, la subdelegació del govern espanyol entén que s´incompleix la llei de símbols. ERC va retocar la moció inicial i ho va retirar, demanant que onegés l´estelada, però sense dir res de les altres banderes´, explica Sangles. Força d´altres municipis governats per ERC van aprovar aquesta altra moció. Sangles creu que, possiblement per això en aquests casos la delegació no ha interposat cap recurs.
ERC té constància que hi ha d´altres batlles, afiliats a d´altres partits, que també han estat citats a declarar, però la delegació no ho confirma.

Enllaç a la notícia complerta de Vilaweb

Els pobles que els polítics no deixen penjar l´estelada ho fan ells directament
12/09/2008

Els pobles que els polítics no deixen penjar l´estelada ho fan ells directament

En algunes poblacions, els desitjos de la ciutadania no van anar acord amb els polítics de l´Ajuntament. Davant d´una negativa a penjar la bandera estelada durant la Diada de Catalunya i com a homenatge del seu centenari, en algunes poblacions com Golmes o a Gelida la gent l´ha acabat penjant al campanar del poble, que per sort, encara no depèn del consistori.

A El Brull (Osona) han anat encara una mica més enllà i l´han acabada penjant al Castell.

A Roquetes l´han posat al cim del Carol.

A Navàs a la plaça d´entrar a la població.

A Lloret (La Selva) els membres d´ERC han repartit 500 estelades davant de l´ajuntament.

ERC de Figueres acusa l'alcalde d'amagar l'estelada
09/09/2008

ERC de Figueres acusa l'alcalde d'amagar l'estelada

El Grup Municipal de Figueres acusa l´alcalde de la ciutat, Santi Vila (CiU), de voler amagar l´estelada, un cop aquest ha comunicat la seva intenció de penjar la bandera independentista a la plaça Lluís Companys amb motiu de la celebració de la diada Nacional.
Els republicans han fet públic un comunicat en el que recorden que el 30 de juliol l´Ajuntament figuerenc va aprovar, amb els vots de CiU i ERC una moció presentada per Esquerra en la que l´Ajuntament hissaria per la Diada Nacional l´estelada, en commemoració del centenari de la seva creació i en record dels objectius pels quals va ser creada: la recuperació de la plena sobirania per a Catalunya. Seguidament, recorden que el 4 de setembre, es va demanar a l´alcalde on s´hissaria la bandera i que aquest els va comunicar que es mostraria a la plaça Lluís Companys.
Segons el comunicat, ERC és del parer que l´esperit del text aprovat demana que la bandera s´hissi en un lloc destacat de l´edifici consistorial i considera que l´alcalde ha optat per amagar l´estelada a causa de la pressió del PSC, que va votar en contra de la moció i que, a més, es soci de govern de CiU. El govern de Figueres està format actualment per CiU, amb 7 regidors, PSC, amb 5 i ICV, amb 1. A l´oposició hi ha ERC, amb 6 regidors i PP, amb 2.
ERC de Figueres considera que el lloc indicat per a hissar l´estelada és una plaça poc transitada i distant dels llocs on hi ha previstos actes festius durant l´11 de setembre. Així mateix, els republicans han demanat a la Comissió del Centenari de l´Estelada, impulsora de la moció que s´ha aprovat en una setantena de municipis catalans, perquè esborri Figueres de la relació de municipis que hissaran la bandera independentista.



Enllaç a la notícia de l´Avui

Podrien multar amb fins a 1.500 euros uns brètols que van robar l´estelada de Figueres
13/09/2008

Podrien multar amb fins a 1.500 euros uns brètols que van robar l´estelada de Figueres

Quatre joves malfactors anticatalans van robar l´estelada que el consistori havia hissat a la plaça de Lluís Companys de Figueres amb motiu de l´Onze de Setembre, i ara, com que han estat enxampats, podrien haver de pagar una multa d´entre 750 i 1.500 euros. Els lladregots són de Blanes, Figueres, Castelló d´Empúries i Sant Miquel de Fluvià.

Els quatre suposats brètols espanyolistes que van sostreure l´estelada tenen edats compreses entre els 17 i els 24 anys, i només un és resident a Figueres. Els altres tres acusats també són, però, nats a Girona. Són de Castelló d´Empúries, Sant Miquel de Fluvià i de Blanes. Concretament, se´ls ha denunciat per incompliment de l´ordenança de civisme i convivència, i la multa que podrien haver de pagar oscil·la entre els 750 i els 1.500 euros. L´article infringit és en concret el 29, que estableix que «es respectarà l´arbrat i les plantacions de tota mena, així com totes les instal·lacions complementàries: escultures, fonts, instal·lacions d´enllumenat i de joc, tanques, papereres i mobiliari urbà, a més d´altres elements destinats a l´embelliment o utilitat dels espais públics».

La notícia complerta a l´edició d´El Punt/Vilaweb

L'any de l'estelada. Diversos ajuntaments s’han pronunciat a favor de l'estelada, i alguns, més valents, fins han penjat l’estelada al balcó amb motiu
20/09/2008

L'any de l'estelada. Diversos ajuntaments s’han pronunciat a favor de l'estelada, i alguns, més valents, fins han penjat l’estelada al balcó amb motiu

Enguany es commemora el centenari de la bandera estelada, l’estendard que identifica l’opció independentista al nostre país.

Cal dir que abans també s’havia mostrat voluntat collectiva d’emancipació del jou del Regne d’Espanya, com l’intent de declarar l’Estat català per part dels obreristes i federalistes el 1873, a Barcelona. Venia de lluny, tot i que no va ser fins fa 100 anys que Vicenç Albert Ballester, que residí un temps a Cuba, va dissenyar l’estelada, inspirat en les banderes de les noves nacions lliures. Eren els anys en què Filipines, Puerto Rico i Cuba van donar una puntada al cul de la metròpoli i l’Imperi espanyol es va quedar a les fosques. Mai més seria el mateix.
Aquests mesos s’han celebrat actes que commemoren aquest centenari. I diversos ajuntaments s’hi han pronunciat a favor. Uns altres més valents fins han penjat l’estelada al balcó. Actes que es corresponen amb el sentit de la justícia històrica, perquè aquest símbol ha estat capdavanter en la lluita pels drets i les llibertats, però també amb el suport social, ja que gran part de la població del país sent simpatia per aquest símbol i el que representa.
També se celebren els 40 anys del PSAN (Partit Socialista d’Alliberament Nacional), pare d’un nou independentisme que propugnava la lluita de classes i la reunificació dels Països Catalans, que fixà l’estelada amb l’estel roig com a símbol de l’independentisme modern, va generar molts quadres polítics i referents intel·lectuals, i que va impulsar la plataforma electoral Nacionalistes d’Esquerres. Per aquest partit a Cerdanyola van passar uns joves Toni Morral i Alfons Escoda i molts dirigents del PSC-PSOE, ICV i d’ERC del país, dels quals molts van deixar de guiar-se per l’estel que Ballester va cosir a la bandera.

Article de Joan Rocamora

100 anys després, el 9 d´octubre penja't l'estelada
01/10/2008

100 anys després, el 9 d´octubre penja't l'estelada

Aquest 2008, els Països Catalans celebrem el centenari de la nostra bandera de combat, l´estelada.
L´ensenya dissenyada per Vicenç A. Ballester compleix 100 anys, mentre que l´estelada amb triangle groc i estel roig popularitzada pel Partit Socialista d´Alliberament Nacional en fa quaranta.
Per recordar aquella data, i per recordar que els valencians continuem lluitant pels nostre drets i llibertats nacionals, les JERPV encoratgem als valencians i les valencianes i a la resta de ciutadans dels Països Catalans, a penjar el 9 d´octubre, estelades al balcó, com a símbol de resistència d´un poble que continua en marxa.
Per donar-li major difusió a la iniciativa, us animem a que feu arribar fotografies a jerpv@jerpv.cat i les publicarem en el nostre espai web. Perquè els valencians seguim lluitant, el 9 d´octubre, penja´t l´estelada al balcó!

Enllaç al web de les Joventuts d´ERC del País Valencià

Al País Valencià també han celebrat el centenari de l´estelada durant la diada del 9 d´octubre
09/10/2008

Al País Valencià també han celebrat el centenari de l´estelada durant la diada del 9 d´octubre

Un grup d´activistes d´ERPV i JERC-PV han penjat una bandera estelada i una pancarta que deia ´Per un país independent´ a la plaça de l´ajuntament de València.
La processó cívica, que aleshores passava per la plaça s´ha aturat perquè alguns dels membres del consistori que l´encapçalaven s´han negat a passar-hi per sota.
La portaveu de les JERC-PV, Anna Peña, ha explicat a VilaWeb que han decidit de penjar l´estelada amb motiu del centenari de la bandera. ´Volíem reivindicar, en una ciutat tan important com València, la Diada Nacional del Nou d´Octubre, el centenari de l´estelada i els 800 anys del naixement de Jaume I´, ha dit. Més d´un centenar d´ajuntaments del Principat ja van fer-ho l´Onze de Setembre. Després de deixar-la onejar mitja hora, han decidit de treure-la.

Enllaç a la notícia complerta a Vilaweb

Nazis espanyols celebren a la seva manera el centenari: Cremen una estelada
12/10/2008

Nazis espanyols celebren a la seva manera el centenari: Cremen una estelada

Estava més que cantat que el nivell d´imaginació nivell zero dels nazis que es troben cada any a Montjuïc per celebrar la seva festa, acabés amb la crema d´una Estelada.
La notícia per tant ja no és quina una en diran o faran. La curiositat anual és la de la passivitat de la policia indígena que en aquests casos només actua si li ho mana l´actual TOP, ara dita Audiencia Nacional. No és que ho tinguin complicat fer la feina d´ofici: Una web de notícies en treu les fotos i el vídeo dels individus actuant a cara destapada.
La passada Diada, uns altres encaputxats van actuar de similar manera que els skins del dia de la raça hispana, cremant fotos i banderes. La seva logística d´afeccionat els va aguantar dues setmanes. Les que va trigar el poder judicial a omplir els papers i reclamar a la brigada político-social catalana que els enxampés amb nom, cognom i matrícula. Curiós poder el d´un estat que n´hi sobra per tot arreu amb tancs, avions i cabres, que ha de vetllar per cada bandera seva cremada... És evident que la bandera cremada d´ahir no n´era gens de seva. Ni amb estrella ni sense!

Enllaç a la notícia complerta a e-notícies

El proper 25 i 26 d´octubre es commemorarà el centenari de l´estelada a Linyola (Pla d´Urgell)
21/10/2008

El proper 25 i 26 d´octubre es commemorarà el centenari de l´estelada a Linyola (Pla d´Urgell)

L´Assemblea del Correllengua de Linyola (Pla d´Urgell) s´ha adherit a la commemoració dels actes del centenari de l´estelada.
Per aquest motiu el proper 25 i 26 d´octubre posarem una estelada gegant a tots els actes del Correllengua per tal de recordar a tots i totes les linyolenques que enguany fa 100 d´aquest símbol de la llibertat dels catalans.

Link a l´Assemblea del Correllengua Linyola

L'estelada present en el 30è aniversari de l'homenatge a Jordi Martínez de Foix
23/10/2008

L'estelada present en el 30è aniversari de l'homenatge a Jordi Martínez de Foix

Dissabte passat, unes dues-centes persones van assistir a l´homenatge a Jordi Martínez de Foix en commemoració del 30è aniversari de la seva mort.
L´acte es va fer a la Plaça del Comerç del barri barceloní de Sant Andreu i estava organitzat per L´Assemblea d´Endavant Sant Andreu-Nou Barris.
L´homenatge es va iniciar amb el pas d´una batucada sorpresa. A continuació la Colla Bastonera de Gràcia “Cop a Cop” va oferir sis balls dedicats a en Jordi i la família, que seia de tal manera que semblava que presidissin l´acte.
Acte seguit va prendre la paraula na Josi, la mare d´en Jordi. Visiblement emocionada, va recordar la figura d´en Jordi, i va aprofitar per mostrar a tothom el bust de bronze que un amic els ha fet recentment.
El bust del seu fill descansava damunt una estelada de triangle blau, que la família va voler portar en motiu del centenari d´aquesta ensenya.
Paraules plenes de tristor i dignitat, de ràbia i fermesa, de dolor i d´esperança, van recordar en Jordi i el seu tràgic final. “Visca Catalunya lliure, visca la terra” eren les seves darreres paraules, que aconseguien arrancar aplaudiments de tota la gent assistent.

Enllaç a la notícia complerta a www.llibertat.cat

El centenari de l´estelada al 49è Aplec del Puig
26/10/2008

El centenari de l´estelada al 49è Aplec del Puig

L´històric Aplec independentista del Puig, celebrat com cada any el darrer diumenge d´octubre a la vila del Puig (L´Horta) i des de fa uns anys organitzat pel PSAN, va afegir-se oficialment al centenari de la senyera estelada.
Joan Marc Passada, membre de la comissió va adreçar un parlament als nombrosos assistents amb una síntesi de la història de la bandera de combat ideada per Vicenç Ballester i informant-los de les activitats dutes a terme fins avui per la comissió del centenari.

Durant l´Aplec es pogué comprar el llibre Origen de la bandera independentista que també compta amb una bona distribució a les comarques del sud del país.

Ben aviat, l´exposició 100 anys d´estelada arribarà als casals i poblacions valencianes entre les que ja hi ha aparaulades les de Monòver, L´Eliana i Castelló de la Plana.

Èxit en la xerrada sobre el centenari de l´estelada a Caldes de Malavella (La Selva)
18/10/2008

Èxit en la xerrada sobre el centenari de l´estelada a Caldes de Malavella (La Selva)

Convidats per la secció local d´ERC de Caldes de Malavella (La Selva), vàrem fer una xerrada sobre el centenari de la bandera independentista el divendres 17/10/08.
L´acte fou perfectament organitzat, amb dues estelades gegants una a l´entrada i l´altre a darrera de la taula de convidats, amb una quarantena de persones de públic i amb un interessant debat al final per concloure l´acte.
Acabarem bufant el pastís del centenari, esperant que el nostre desig es faci realitat.

Francesc Espriu, militant històric des del principi del FNC ha mort
27/10/2008

Francesc Espriu, militant històric des del principi del FNC ha mort

Francesc Espriu, que formava part dels primers integrants del Front Nacional de Catalunya(FNC) ha mort. Espriu fou un dels convidats a parlar en la presentació pública de la Comissió del centenari de la bandera estelada que es feu a la seu nacional d´Òmnium Cultural de Barcelona el passat 14 d´abril.
Ell representava una part de l´independentisme, format per patriotes catalans que després de la derrota contra el feixisme de 1939, veia clar que calia ajudar als aliats passant aviadors britànics, francesos, nord-americans, i refugiats jueus entre la frontera espanyola i francesa per tal d´aconseguir la nostra futura llibertat com a poble.
Per això forma part del Front Nacional de Catalunya FNC, que feu lluita armada i política contra el regim espanyol des dels anys quaranta fins als noranta.
El dimecres 29/10/08 serà acomiadat en el tanatori de Collserola a les dotze del migdia, la Comissió del centenari de la bandera estelada serem presents a la cerimònia.

Aquí disposeu de l'enllaç a la seva biografia.

Homenatge a la figura de Vicenç Albert Ballester a El Masnou
29/11/2008

Homenatge a la figura de Vicenç Albert Ballester a El Masnou

Aquest diumenge dia 30 de novembre a les 11 del matí al Cementiri Municipal del Masnou (Maresme) es farà una ofrena floral a la tomba de Vicenç Albert Ballester, creador de la bandera independentista catalana.
Tot seguit a les 12 del migdia es celebrarà la inauguració de l´exposició del centenari de l´estelada, al local social, c/ Dr. Agell, 9. del Masnou.
D´aquesta manera la gent del Masnou podrà reseguir la història de l´ensenya independentista i adonar-se que un dels màxims portador fou d´aquesta població.
També d´aquesta manera es farà pressió per tal que l´ajuntament de la població on Ballester va viure durant tants anys i on va morir arribi a tenir un carrer dedicat a aquest patriota tal com ha de ser.

Acte al Masnou a la memòria de Vicenç Albert Ballester
30/11/2008

Acte al Masnou a la memòria de Vicenç Albert Ballester

Avui dia 30 de novembre de 2008, l´associació Gent del Masnou i la Comissió del Centenari de la senyera estelada han fet un homenatge a Vicenç Albert Ballester i Camps, impulsor de l´Estelada a la vila del Masnou. A les 11 del matí s´ha dipositat un ram de flors al lloc on descansen anònimament, per expressa voluntat de Ballester, les restes de l´il.lustre masnoví, al cementiri local.

A les 12 del migdia, al local social de Gent del Masnou, s´ha inaugurat l´exposició de la Comissió del Centenari de la senyera estelada, presentada per Joan Muray, masnoví i biògraf d´en Ballester i Oriol
Falguera, membre de la Comissió. L´acte ha comptat amb la presència d´una cinquantena de persones, entre les quals la de l´alcalde de la vila, el socialista Eduard Gisbert.

La figura de Ballester està prenent rellevància des que la Comissió del Centenari de la senyera estelada, decidí que cali treure´l de l´oblit. Per això ja s´ha aconseguit que la ciutat de Barcelona, on nasqué, li hagi otorgat un nom d´un futur vial, tal i com s´aparaulà l´any 1985. Seguint aquest exemple, des de diverses poblacions catalanes s´està impulsant la mateixa petició.

La Gran Enciclopèdia Catalana ja ha incorporat una entrada dedicada a Ballester a la seva versió internet i posteriorment ho farà en la versió paper.

La cloenda del Centenari és portada al El Punt i a Vilaweb
03/12/2008

La cloenda del Centenari és portada al El Punt i a Vilaweb

El Museu d´Història de Catalunya fou ahir l´escenari de cloenda dels actes fets des de l´abril per a commemorar el centenari de la bandera estelada. S´hi va poder veure una exposició amb documentació històrica sobre la bandera ideada per Vicenç-Albert Ballester i inspirada en la cubana, com la fotografia del 1908 del Casal Català de París amb la primera estelada. Joan Muray, biògraf de Ballester, explica en aquest vídeo com va néixer l´estelada.
També s´hi va poder veure la bandera amb estel més antiga que es conserva, dels voluntaris catalans que van lluitar amb l´exèrcit francès en la Primera Guerra Mundial.

Desenes de representants polítics (mig centenar de batlles i regidors) i de la societat civil (com Alfons López Tena, del Cercle d´Estudis Sobiranistes

Aquí en teniu els links a Vilaweb i Nació Digital.

La notícia del diari Avui sobre la clausura d'aquest centenari de l'estelada
03/12/2008

La notícia del diari Avui sobre la clausura d'aquest centenari de l'estelada

El creador de l’estelada, Vicenç Albert Ballester, va somiar que un dia la senyera onejaria “ben alta, ben dreta i... ben sola”. Mentre aquest dia no arriba, la Comissió 100 Anys d’Estelada s’ha dedicat a homenatjar la bandera independentista al llarg d’aquest any com a “emblema de la lluita per l’alliberament nacional de Catalunya”. Els impulsors de l’homenatge van celebrar ahir l’acte de cloenda fent-ne un balanç més que positiu perquè mai com fins ara l’altra senyera havia estat tan visible. No debades, molts catalans s’han fotografiat amb l’estelada als llocs més inhòspits del planeta i han coronat un centenar de muntanyes d’arreu del món en el marc de 100 anys - 100 cims. No s’ha escapat de les hordas separatistas l’Everest: a principi de setembre, els alpinistes del Club Excursionista de Gràcia, Xavi Arias i Xavi Aymar, van portar l’estelada al sostre del món.

Alhora, 139 municipis, dels quals nou eren capitals de comarca, van penjar l’estelada al balcó de l’ajuntament amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya en una iniciativa sense precedents. L’Ajuntament de Barcelona, que es va oposar a penjar l’ensenya independentista i va instar a retirar-la de la seu del districte de Gràcia, s’ha compromès a dedicar un carrer de la ciutat al creador de l’estelada. A Vic, com en d’altres poblacions, també es van aprovar mocions per posar el seu nom en algun indret de la ciutat. Oriol Falguera, un dels promotors de la iniciativa, ahir en l’acte de cloenda de la campanya al Museu d’Història de Catalunya, va assenyalar que confia que “els acords es compleixin”. Sigui com sigui, ahir es va lliurar un pin amb l’estelada original als alcaldes i regidors que van donar suport a la iniciativa de penjar l’estelada al balcó als ajuntaments catalans.

No va ser aquest l’únic homenatge. La comissió va voler retre un tribut especial a veterans independentistes, procedents de la Unió Catalanista, de Nosaltres Sols, d’ERC, del Front Nacional de Catalunya o del Moviment de Defensa de la Terra. L’acte va reunir alguns representants polítics, tret de l’exportaveu d’Esquerra Marina Llansana, l’històric dirigent republicà Jordi Carbonell o l’exconseller d’Universitats Carles Solà. També el notari i possible candidat de CiU a les eleccions europees, Alfons López Tena. La representació de la societat civil era més notable amb la presència del cineasta Francesc Bellmunt, del director del Centre de Documentació Política, Miquel Sellarès, o de la portaveu de la Plataforma pel Dret de Decidir, Mònica Sabata.

La principal atracció de la jornada va ser, però, veure a l’escenari l’estelada més antiga que es conserva i que va donar a conèixer l’AVUI en un reportatge de l’historiador Joan Esculies el passat 11 de setembre. Núria Clapés, néta del doctor Solé i Pla, l’organitzador dels voluntaris catalans que van anar a la Primera Guerra Mundial, va dur una ensenya del 1914, que va viure mil i un combats i va desfilar per París quan es va signar l’armistici. La bandera, de la qual en queda només una part, va ser amagada pel doctor Solé en el doble fons d’un armari del seu despatx quan el franquisme va aixafar la República i es va haver d’exiliar a Colòmbia. Durant la dictadura, la bandera i el famós armari van estar en un guardamobles de Barcelona. Els Solé es van assabentar un dia que anaven a subhastar els mobles i una de les filles de Solé es va desplaçar a Barcelona per recuperar-los. Poc s’esperava el que es trobaria.
 

El setmanari Presència (del 12 al 18 de desembre) publica un reportatge sobre el Centenari
12/12/2008

El setmanari Presència (del 12 al 18 de desembre) publica un reportatge sobre el Centenari

La històrica revista gironina Presència que actualment és el setmanari dominical de el diari El Punt, publica un reportatge de quatre pàgines sobre el centenari de l´Estelada. A càrrec de la periodista Anna Aguilar, el reportatge recull el seu naixement, història i personatges que han fet de la senyera independentista, l´estandard de la lluita per l´alliberament de Catalunya des de fa cent anys.

La popular capçalera recull també en el mateix número, una entrevista amb el veterà empresari Ermengol Passola, que va impulsar durant la dictadura, entre altres iniciatives, els segells Edigsa i Concèntric de música en català i durant molts anys, va dirigir la secció independentista d´Òmnium Cultural, Amics de Joan Ballester i Canals, en memòria d´un altre veterà patriota que publicà per primer cop un mapa dels Països Catalans, els anys setenta, fet pel qual va ser empresonat.

A la Roca del Vallès lluirà l´estelada aquest 26 de desembre
26/12/2008

A la Roca del Vallès lluirà l´estelada aquest 26 de desembre

Ens comuniquen que en sessió plenària extraordinària, el Ple de l´Ajuntament de la Roca del Vallès amb els vots favorables d´ERC i CiU, va aprovar la moció presentada per ERC (i proposada per les JERC) sobre la celebració del centenari de l´estelada en el nostre municipi.

Es va triar un dia assenyalat en dates nadalenques per tal d´oferir un petit homenatge a la nostra ensenya. Així doncs, divendres 26 de desembre (Sant Esteve) i coincidint amb la celebració del tradicional pessebre vivent d´aquesta localitat, que reuneix gran quantitat de veïns i veïnes, la senyera estelada onejarà en un lloc privilegiat del nostre municipi, a l´entrada de la carretera de Granollers-la Roca, just a la rotonda on hi ha el muntatge dedicat al Pla de les Hortes i just davant de la façana del casc antic del poble.

Serà un plaer poder comptar (per fi) amb una infraestructura que fins a dia d´avui no existia en tot el municipi i que a partir d´ara, permetrà onejar els 365 dies de l´any la nostra senyera i, excepcionalment el dia 26, l´estelada.

La Comissió Centenari de l'estelada rep el Premi ´Dignitat 2007-2008´ que atorga la Comissió de la Dignitat
08/01/2009

La Comissió Centenari de l'estelada rep el Premi ´Dignitat 2007-2008´ que atorga la Comissió de la Dignitat

Durant l´any 2008, commemorant el centenari de la bandera estelada, la Comissió 100 anys d´Estelada va dur a terme diverses iniciatives per commemorar el centenari de la bandera independentista. Ara, un cop finalitzat l´any, la Comissió de la Dignitat ha anunciat que entre els guardonats pel premi ´Dignitat´, que lliuraran el proper 26 de gener, hi ha l´entitat que rememora les quatre barres i l´estrella. La Comissió 100 anys d´Estelada ha celebrat el premi, i ha assegurat que continuaran molestant fins aconseguir la llibertat.

Entre les accions que s´han dut a terme durant el 2008, hi ha el fet que l´estelada hagi coronat més de 100 cims, entre d´ells l´Everest o la reedició del llibre que explica l'origen de la bandera, entre d´altres. A més, s´han congratulat acabant l´any constatant que molesten l´enemic, fent referència a les protestes del PP davant la decisió de l'Ajuntament de Barcelona de dedicar un carrer al creador de l´estelada, Vicenç Albert Ballester.

Els altres guardonats pel premi Dignitat 2007-2008 han estat els documentalistes àudiovisuals Montserrat Armengou i Ricard Belis, per la seva contribució a la recuperació de la memòria històrica antifeixista i catalanista, l´artista visual Francesc Torres per l´obra Fosca és l´habitació on dormim, i la Xarxa d´Entitats per la seva tasca de recuperació de les 4 columnes de Montjuïc.
 

La Comissió del Centenari de l´estelada rep el premi ´Dignitat 2008´
26/01/2009

La Comissió del Centenari de l´estelada rep el premi ´Dignitat 2008´

La Comissió del Centenari de la senyera estelada, ha estat guardonada amb el premi ´Dignitat 2008´ per la seva tasca de commemoració dels cent anys d´independentisme català amb la creació de la senyera estelada.
Els premis els concedeix la Comissió de la Dignitat aquest dilluns al vespre en un acte al Museu d’Història de Catalunya. Oriol Falguera, de Tona, serà un dels membres de la comissió encarregats de recollir el premi.
A banda del lliurament de guardons, aquest vespre hi haurà un sopar previ i les entitats aprofitaran per explicar projectes de futur. En el cas de la Comissió del centenari de l’estelada, s’aposta per convertir la iniciativa en una projecció de Catalunya a l’exterior. Falguera també explica que creuen que fins ara han tingut un gran ressò, i que la campanya ha trencat fronteres.
Una de les fites de la Comissió va ser aconseguir que 140 ajuntament catalans fessin onejar la senyera estelada el passat 11 de setembre, amb un seguiment molt important a la comarca d’osona. Falguera considera que el fet que historiadors de renom i altres personalitats els avalessin ha contribuït a revaloritzar aquest símbol.
 

Lliurat el Premi Dignitat a la Comissió centenari de l'estelada / Fundació Reeixida
27/01/2009

Lliurat el Premi Dignitat a la Comissió centenari de l'estelada / Fundació Reeixida

La nit del dia 26 de gener, 70 anys després de l’entrada de les tropes d’ocupació a Barcelona, tal i com llegí del bàndol que així ho proclamava, Josep Maria Terricabras, va ser una nit memorable de record i de dignitat. La comissió que duu precisament aquest nom (Dignitat), i que ha encapçalat la reclamació dels papers incautats a la Generalitat, encara pendents de devolució en la seva totalitat, va celebrar la segona “Nit de la memòria” amb un intens homenatge a personalitats diverses que ho mereixien. Especialment, als patriotes traspassats Salvador Puig-Antich, Martí Marcó, Joan Brossa, Josep Benet i Ermengol Passola. Malgrat la seva absència, foren presents com mai en una nit que respirava autoestima per la gent que ha emprès, cadascú en la seva especialitat, un camí de lluita i de reivindicació per una Catalunya lliure.

La Comissió del centenari de la senyera estelada, es va mostrar molt honorada i sorpresa de ser un dels guardonats amb el premi “Dignitat 2008”. Oimés quan qui també el rebé en la mateixa vetllada foren gent de la talla de Montserrat Armengou i Ricard Belis, documentalistes de prestigi; Enric Padrosa de la Xarxa d’entitats o l’artista visual Francesc Torres. Ens honora perquè ens posa al costat de persones que realitzen la seva feina amb la mateixa intenció que nosaltres intentem dur-la a terme. Amb objectius precisos de país, de forma transversal i oberta, i amb l’eficàcia que reclamen els temps d’avui.

Agraïm especialment el suport rebut per Toni Strubell i Josep Cruanyes, el nucli dur i fundador de la Comissió de la Dignitat. Ens posem al seu costat per seguir la feina de recuperació de la nostra memòria col•lectiva, encarada en la recuperació plena de la pròpia dignitat com a poble lliure.

Segons el diari espanyol ABC la guerra de les banderes continua a Catalunya
14/02/2009

Segons el diari espanyol ABC la guerra de les banderes continua a Catalunya

El fet que en els ajuntaments d´Arenys, Argentona, Vilassar i Sant Pol només tinguin la bandera catalana hissada als respectius ajuntaments, més la llarga llista (139 per ser exactes) d´ajuntaments que la passada diada van hissar l´estelada, encara porta de cua als espanyols. En el diari ABC es pot llegir En la Diada de 2008, estas acciones de desobediencia culminaron en una campaña, secundada por 120 ayuntamientos, consistente en izar la «estelada» (bandera independentista». Paralelamente a las tímidas advertencias del Govern, sólo un juez de Girona obligó a los consistorios de Figueres y Llançà a mantener izada la bandera española.

Enllaç a la notícia al diari espanyol ABC o aquí sota:

La negativa del gobierno municipal de Sant Pol de Mar (Barcelona) a izar la bandera española no es una excepción, pues son más de un centenar los consistorios catalanes que han exhibido en solitario la «senyera», incumpliendo así la Ley de Banderas y la Constitución.

Avalancha de insumisos

Tal fue la avalancha de ayuntamientos insumisos que Convivencia Cívica Catalana (CCC) decidió en la anterior legislatura poner en manos de la sala de lo contencioso del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña la ilegalidad en que incurrían un total de 174 ayuntamientos. La acción judicial tuvo lugar después de que esta asociación cursara un requerimiento a esos consistorios para que cumplieran con esa «obligación legal» y denunciara los hechos ante el delegado del Gobierno en Cataluña.

Al no prosperar esta vía, CCC acude al TSJC para poner fin a lo que califica de «actitud antidemocrática» y de «ofensa» a la Constitución española. Pero la Justicia ha dictado sentencias dispares en este sentido, pues en octubre de 2006, el TSJC rechazó el recurso de CCC contra el Ayuntamiento de Sant Pere de Torelló (Barcelona), por entender que esta asociación no estaba legimitada para ejercer estas acciones al no ser sujeto directo de una lesión por parte de la Administración. Por contra, el Tribunal Supremo sí que entró en el fondo de la cuestión pues, en diciembre de 2008, confirmó una sentencia del Tribunal Superior del País Vasco que se ordenaba izat la bandera española en los edificios oficiales.

En la Diada de 2008, estas acciones de desobediencia culminaron en una campaña, secundada por 120 ayuntamientos, consistente en izar la «estelada» (bandera independentista». Paralelamente a las tímidas advertencias del Govern, sólo un juez de Girona obligó a los consistorios de Figueres y Llançà a mantener izada la bandera española.

Les estelades ben visibles a Catalunya i Brusel·les
05/03/2009

Les estelades ben visibles a Catalunya i Brusel·les

Aquest dissabte 7 de març part de la Comissió del Centenari de l'estelada també serà a Brusel·les amb els milers de catalans per fer arribar a Europa la defensa del dret del poble català a decidir lliurement el seu futur.
Milers de persones ja han confirmat assistència, i la mobilització ja ha rebut el suport de nombroses personalitats de la societat catalana i d´altres partits i moviments sobiranistes europeus.
Per tots els que s'hagin hagut de quedar a Catalunya, s'ha convocat a manifestar-se a la Plaça Sant Jaume de Barcelona, el mateix dia a les 11:00h.
Arreu amb la bandera de la llibertat! Amunt les estelades!

Enllaç a www.deumil.cat

Totes les fotos de la manifestació de Brusel.les
10/03/2009

Totes les fotos de la manifestació de Brusel.les

Us oferim l´enllaç al web del fotògraf oficial de la Comissió Centenari de l´esteleda, on podreu gaudir de les millors fotos de la manifestació de Brusel.les.
Hem d´anar i explicar el nostre conflicte arreu.
Felicitacions de tot cor a tots els que han/heu fet costat a aquesta idea. Molt bona feina.

Enllaç al web dels 10000 a LluísBrunet.cat

El procés d´Arenys
10/09/2009

El procés d´Arenys

La Diada de 2008, la Diada de l´Estelada, va copar bona part de l´espectre mediàtic gràcies a més d´un centenar de poblacions catalanes que, prescindint del què diran (els Mèdia, la (in)justícia espanyola, detractors i partidaris) van decidir homenatjar la bandera de combat de l´estel solitari en el seu cent aniversari. Entre aquestes poblacions hi havia Arenys de Munt, al Maresme. L´acord de ple aprovat no només va acordar homenatjar la bandera impulsada per Vicenç Albert Ballester aquell any sinó que acordà fer-ho cada 11 de Setembre, fent seva la frase que la bandera de la llibertat haurà de lluir fins que Catalunya no recuperi la seva independència.

La Diada d´enguany, degut a que no hi ha una iniciativa municipal de centenars d´ajuntaments com la de l´any passat, Arenys s´ha convertit, sense voler-ho, en el protagonista indiscutible del dia. En solitari. Com els grans pioners. Menystingut primer quan ho anuncià al principi, ja fa mesos, criticat quan ja faltava poc temps i al final denunciat i represaliat per mantenir-se ferm, el Moviment Arenyenc per l´Autodeterminació, impulsat per un altre gran pioner arenyenc, el Jordi Bilbeny, juntament amb el seu alcalde en Carles Mora i el seu equip de govern, donaran la veu al poble. Mantenint les conviccions de radicalitat democràtica i de catalanitat, demanaran que els arenyencs i les arenyenques s´expressin per confirmar si és cert o no que desitgen la independència de Catalunya.

Arenys de Munt no fa només una consulta popular extra-oficial sobre el futur de Catalunya. Arenys posa en pràctica la tant ca-carejada pedagogia que tots els polítics diuen i no fan. Arenys pensa, actua i dóna exemple.
Educa activament als seus ciutadans, permetent que puguin posar sobre la taula serenament i democràtica un debat que no es vol mai fer seriós. La consulta d´Arenys és una manera d´assajar el procés del nostre poble cap a la seva llibertat. No és tan sols una consulta, és l´inici d´un procés. El procés d´Arenys.

Dalmau Editor: 50 anys de llibres i de consciència.
06/10/2009

Dalmau Editor: 50 anys de llibres i de consciència.

Un any després de la celebració del centenari de l´estelada, l´editorial que va col.laborar des del primer dia amb l´efemèride, arriba als seus 50 anys. Es tracta de Dalmau Editor. Fundada per Rafael Dalmau, aquest barceloní fou un emprenedor vinculat des del primer dia al món de la impressió, l´edició i els llibres. Políticament, va mantenir una coherència extraordinària en defensa de la catalanitat en els moments més difícils per a la Catalunya contemporània. Va ser secretari de la Unió Catalanista i va pertànyer a Estat Català. Després d´exiliar-se a Perpinyà, en acabat de la guerra contra el feixisme, va retornar a Catalunya en plena dictadura.

El logotip inconfusible del vaixell navegant sota la indicació de l´estel solitari, sempre va navegar contra corrent, sortejant dificultats, censura i repressió. Però com l´estelada, sempre ha pogut arribar a port, amb obres d´altíssima qualitat i rigor, entre les més emblemàtiques, la dels ?Castells Catalans?, els ?Episodis de la nostra història?, o més recentment, La història militar de Catalunya i Els exèrcits de Catalunya. En col.laboració amb la Comissió del Centenari de la Senyera Estelada Dalmau va reeditar l´obra més popular de l´historiador Joan Crexell: Origen de la bandera independentista, amb un nou i brillant pròleg de l´historiador reusenc Pere Anguera i una nova aportació gràfica recuperada per JM. Ainaud de Lasarte.

El passats dies 6 i 18 d´octubre, es va inaugurar i celebrar l´aniversari amb una exposició als baixos del Museu d´Història de Catalunya que encara es pot visitar. S´hi pot trobar, a part de la història de l´editorial, originals inèdits d´obres mai no editades, a destacar per la seva relació amb la crònica centenària de l´independentisme, una coberta dels Episodis Nacionals de Catalunya amb una il.lustració de J.Altimira, el mateix dibuixant que signava com a Llamp a la revista La Tralla, que dirigí Vicenç Albert Ballester, el mateix fundador de la bandera independentista.



Web de Dalmau Editors

La senyera estelada onejarà a l´Ajuntament de Vilanova per commemorar la data del 6 d´octubre
06/10/2009

La senyera estelada onejarà a l´Ajuntament de Vilanova per commemorar la data del 6 d´octubre

Vilanova i la Geltrú va tornar a penjar ahir la senyera estelada del balcó de l´ajuntament després de 75 anys i, precisament, ho va fer per commemorar que les autoritats locals van avançar-se un dia a la proclamació de la República catalana feta pel president Lluís Companys l´octubre del 1934. La proposta va sorgir de la Candidatura d´Unitat Popular i va aconseguir un ampli suport dels grups municipals. En aquest sentit, el regidor de la CUP, Quim Arrufat, es mostrava ahir satisfet de veure, «75 anys després, l´estelada al balcó de l´ajuntament».


Ahir es va recordar per primer cop aquesta efemèride de manera oficial i, per l´any vinent, està previst que la celebració s´acompanyi d´una placa que recordarà, des d´un indret destacat de la ciutat, que Vilanova i la Geltrú va proclamar la república el 5 d´octubre. A partir d´ara, cada 5 d´octubre es penjarà l´estelada a la façana consistorial.

La notícia al diari El Punt

Pere Anguera: Referent clau del Centenari de l´estelada
11/01/2010

Pere Anguera: Referent clau del Centenari de l´estelada

El dia 4 de gener ens deixava l´historiador Pere Anguera, professor de la URV de Tarragona, especialista en història contemporània i gran investigador dels origens del catalanisme. El prestigiós currículum d´Anguera ja fou difós en el seu dia pels mitjans de comunicació, l´endemà del seu traspàs. Però la plena dedicació i la rigorositat que esmerçà en els seus treballs no van anar sovint de la mà de la difusió necessària que es mereixia.

Des d´aquí volem aprofitar per fer saber que Anguera jugà un paper clau en la celebració del centenari de l´estelada. Gràcies a ell i a la bona indicació de Rafael Català, de Dalmau Editor, no només es pogué validar amb rigor la data de celebració del centenari, sinó que va ser ell qui, en acceptar l´encàrrec d´escriure l´excel.lent pròleg de la reedició de L´origen de la bandera independentista de Joan Crexell, va localitzar el llibre, bibliòfil com era, on s´hi publicà una fotografia amb una estelada, anterior (1906) a la primera que localitzà Crexell, sense data precisa (1906-1908), gràcies també a l´atenta indicació d´un altre gran historiador, en Josep M. Ainaud de Lasarte, que ho recordava molt bé, ja fou el seu pare, el pintor Ainaud Sànchez, qui protagonitzava la poc coneguda imatge.

El centenari de la bandera estelada va assolir la seva popularitat gràcies a les moltes persones i entitats de tots els àmbits que hi participaren, però no hauria obtingut el segell de qualitat amb el que passarà a la història, sense l´empremta única i extraordinària de Pere Anguera.

Aquí teniu el link a un article parlant sobre ell.

Un milió i mig de ciutadans omplen Barcelona per la independència de Catalunya. Barcelona es col·lapsa en una manifestació sense precedents
10/07/2010

Un milió i mig de ciutadans omplen Barcelona per la independència de Catalunya. Barcelona es col·lapsa en una manifestació sense precedents

Centenars de milers de catalans van col·lapsar ahir el centre de Barcelona en una manifestació sense precedents contra la sentència del Tribunal Constitucional Espanyol i en favor de la independència.
La manifestació, coordinada per l’entitat catalanista Òmnium Cultural amb el suport de mil cinc-centes entitats i partits del país.
A la capçalera hi eren els sis presidents i expresidents de la Generalitat i del parlament des de que a l’estat español hi ha tornat a haver-hi “democràcia” després de la llarga dictadura franquista.
Al seu davant i al seu darrera la més gran manifestació de la història de Barcelona representava un gir històric cap a l’independentisme. Un milió i mig de veus cridaven sense parar en favor de la independència i les veus a favor de l’estatut català simplement no s’escoltaven.
Aquella va ser per tots el que la vam viure la diada de l’estelada, deixant endarrere per sempre l´11 de setembre de 1977 amb els antics: Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia.

Prenem part activa en el sentit homenatge que es fa a la Bretanya per commemorar el 70è aniversari de la detenció del president Companys per la Gestapo
13/08/2010

Prenem part activa en el sentit homenatge que es fa a la Bretanya per commemorar el 70è aniversari de la detenció del president Companys per la Gestapo

Aquest migdia ha tingut lloc a La Baule -Ar Baol en bretó- l’acte d’homenatge al President Lluís Companys quan es compleix el 70è aniversari de la seva detenció per part de la policia militar nazi. Companys va ser detingut el 13 d’agost de fa 70 anys en aquesta localitat bretona.
El president de Catalunya detingut per els nazis, va ser deportat i entregat a la policia franquista per ser executat el 15 d’octubre de 1940.
L’acte, promogut per la Comissió de la Dignitat amb la col·laboració de l’Ajuntament de La Baule i de la delegació del Govern català a l’Estat francès, ha comptat amb la presència de dues-centes persones vingudes d’arreu de Catalunya i membres d’entitats nacionalistes i culturals bretones.

La Comissió Centenari de l'Estelada i el Memorial 1714, es sumen a la Marxa Nacional de Torxes a Barcelona
06/09/2010

La Comissió Centenari de l'Estelada i el Memorial 1714, es sumen a la Marxa Nacional de Torxes a Barcelona

La Comissió Centenari de l´Estelada i l´entitat sectorial d´Òmnium Cultural han sumat esforços per fer més vistosa la vetlla de la Diada a Barcelona, tal i com fan una desena llarga de poblacions arreu de Catalunya.

A les 10 del vespre, al Fossar de les Moreres de Barcelona es farà el tradicional acte organitzat com cada any pel Memorial 1714. Hi intervindran Laura Vilagrà, alcaldessa de Santpedor i adherida a Decidim.cat, Josep Guia, professor de la UV, escriptor i polític i Eliseu Climent d´ACPV.

En acabat de l´acte, a les onze, sortida de la plaça Pau Vila de la Marxa de Torxes per la Independència fins al mateix Fossar. La ruta recorrerà el barri de la Ribera per la plaça de les olles i els carrers Vidrieria, Montcada, Barra de Ferro, Carassa, Vigatans, Argenteria, fins arribar de nou al Fossar cap a les dotze, quan començaran els actes dels diferents partits polítics. Durant el recorregut un historiador anirà explicant alguns fets del Setge de 1714.

L´endemà al matí, a les 11h, es farà una cremada simbòlica del Decret de Nova Planta, per part d´un destacat dirigent polític, per expressar el rebuig a l'ocupació espanyola i francesa i reivindicar la voluntat d´una Catalunya lliure i completa.

El 20 i 21 de novembre, Castellnou de Bages Decideix i Santpedor Decideix varen construir una estelada gegant de 240 metres quadrats
21/11/2010

El 20 i 21 de novembre, Castellnou de Bages Decideix i Santpedor Decideix varen construir una estelada gegant de 240 metres quadrats

Teixida sobre una malla d´un talús de la carretera entre Santpedor i Castellnou de Bages.
Amb una cinquantena de persones entre els dos dies, es vam nuar uns 25.000 trossos de plàstic de 18 per 30 cms.
Tot i la pluja, va ser una gran festa a favor de la nació catalana.
Des de la Fundació Reeixida no podem fer res més que felicitar-los per la seva acció i animar a repetir-ho arreu de la Nació.

Video del muntatge

32 anys després de l'aprovació de la Constitució espanyola, 111 poblacions catalanes se'n senten de manera oficial
05/12/2010

32 anys després de l'aprovació de la Constitució espanyola, 111 poblacions catalanes se'n senten de manera oficial

Us informem que en el 32è aniversari de l'aprovació de la Constitució espanyola, 111 poblacions s'han declarat oficialment moralment exclosos o estan per iniciar els tràmits oportuns per obrir el procés que ha de portar Catalunya a la independència.

Us informem que en el 32è aniversari de l’aprovació de la Constitució espanyola, 111 poblacions s’han declarat oficialment "moralment exclosos" o estan “per iniciar els tràmits oportuns per obrir el procés que ha de portar Catalunya a la independència”.

La gran manifestació del 10 de juliol d’aquest any a Barcelona provocada per la retallada de l’Estatut, feu que la població del Port de la Selva i fins a dia d’avui un centenar d’ajuntaments més, i gairebé 1.500 regidors catalans donessin suport al “Compromís municipal sobiranista de Sant Pere de Rodes”, pactant un manifest per promoure un referèndum sobre l´autodeterminació des del municipalisme. Precisament el passat 5 de setembre es signà el Compromís Municipal sobiranista de Sant Pere de Rodes precisament per engegar aquest camí.

Des de la Comissió del Centenari de l’estelada fem ressò arreu tant de la proposta de text que va recollir decidim.cat com la que ERC, CUP o CiU van fer arribar als seus grups municipals.

El volum de 10 capitals de comarca i 101 poblacions més hauria de preocupar al govern, esperem però que el nombre de consistoris vagi augmentant, i que amb la col.laboració de tots els grups municipals d’arreu del territori arribem a un nombre històric.

Tot seguit us passem el llistat de poblacions per la llibertat a un dia de la Constitució espanyola.
10 capitals de comarca:
Berga(Berguedà)
Banyoles (capital del Pla de l’Estany)
Ripoll (capital del Ripollès)
Santa Coloma de Farners (La Selva)
Solsona (capital del Solsonès)
Mollerussa (capital pla d´Urgell)
Montblanc (capital de la Conca de Barberà)
Puigcerdà (Cerdanya)
Vic (Osona)
Vilafranca (Alt Penedès)

I 101 poblacions catalanes més:
el Pla de Santa Maria (Alt Camp)
Castelló d´Empúries, Lladó, Llançà, Port de la Selva, Selva de Mar i Vilamaniscle (Alt Empordà)
Sant Quintí de Mediona, Subirats (Alt Penedès),
Calonge de Segarra, Capellades, Carme, Castellfollit del Riubregós, El Bruc, Hostalets de Pierola, Jorba, La Pobla de Claramunt, Prats de Rei, Sant Martí Sesgueioles, Sant Martí de Tous, Vilanova del Camí (Anoia)
Avinyó, Calders, Sallent, Sant Vicenç de Castellet i Santpedor (Bages)
Almoster, Maspujols (Baix Camp)
Jafre, Palafrugell i Torroella de Montgrí (Baix Empordà)
L´Arboç, Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès)
Molins de Rei i Begues (Baix Llobregat)
Bolvir de Cerdanya (Cerdanya)
Espluga de Francolí (Conca de Barberà)
Albagés, Albi i Tarrés (Garrigues)
Sant Jaume de Llierca (Garrotxa)
Llambilles, Sant Gregori i Vilablareix (Gironès)
Anglès, Arbúcies, Caldes de Malavella, Susqueda, Vidreres, Vilobí d’Onyar (La Selva)
Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Canet de Mar, Cabrils, Sant Pol de Mar, Tordera (Maresme)
Artesa de Segre (Noguera)
Alpens, El Brull, Calldetenes, Folgueroles, Lluçà , Manlleu, Montesquiu, Muntanyola, Olost, Prats de Lluçanès, Roda de Ter, Sant Pere de Torelló, Sant Quirze de Besora, Santa Eugènia de Berga, Santa Cecilia de Voltregà, Taradell, Tona,Torelló, i Viladrau (Osona)
Camós, Cornellà de Terri, Crespià, Esponellà, Fontcoberta, Palol de Reverdit, Porqueres, Sant Miquel de Campmajor, Serinyà, Vilademuls (Pla de l´Estany)
Bellpuig (Urgell)
Pardines (Ripollès)
Alcanò (Segrià)
Cardedeu, Caldes de Montbui, Lliçà de Munt, Tagamanent, Sant Pere de Vilamajor i Sant Antoni de Vilamajor(Vallès Oriental)
Castellar del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Sentmenat, Vacarisses i Viladecavalls (Vallès Occidental)

Els diaris espanyols ja es fan ressò de les poblacions que aquesta diada lluiran l´estelada
02/09/2011

Els diaris espanyols ja es fan ressò de les poblacions que aquesta diada lluiran l´estelada

A només deu dies de que es celebri la diada, diferents ajuntaments han anunciat que la bandera independentista serà la que onegi a les seves façanes durant la nostra festa nacional.
Aquest gest que va començar la Comissió Centenari de l´Estelada l´any 2008, fins arribar a 150 ajuntaments aquella històrica diada esperem que es repeteixi altre cop.
Animem als ajuntaments i grups municipals d´arreu del país a fer sentir ben alt la nostra veu.
 

Gurb, el més matiner en penjar l´estelada per la Diada a Osona. Una gran quantitat més d´altres poblacions d´arreu del país ho faran el mateix dia 11.
09/09/2011

Gurb, el més matiner en penjar l´estelada per la Diada a Osona. Una gran quantitat més d´altres poblacions d´arreu del país ho faran el mateix dia 11.

Pere Molist, regidor d´ERC a Gurb, ha penjat al Twitter la foto de l´estelada a la torre de l´Ajuntament de Gurb. El de Gurb ha estat el més matiner dels 22 ajuntaments d'Osona que han confirmat que penjaran l´estelada aquesta Diada.
Gran quantitat d’ajuntaments d´arreu del país s’han sumat a la iniciativa de penjar l’estelada al balcó consistorial, com a resposta cívico-política als atacs directes i contundents que pateixen les institucions i l’autogovern per part dels òrgans de l’Estat, com ara la sentència del Tribunal Constitucional respecte l’Estatut i la recent sentència del TSJC contra el model d’immersió lingüística del català a l’escola.

Sant Pol de Mar (Mareme) canvia la bandera espanyola de la façana de l´ajuntament per l´Estelada
18/02/2012

Sant Pol de Mar (Mareme) canvia la bandera espanyola de la façana de l´ajuntament per l´Estelada

Avui dissabte a la tarda 350 persones han participat en l´acte simbòlic organitzat per l´Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) arran que un exregidor de la localitat interposés una denúncia davant el Tribunal Superoir de Justícia de Catalunya (TSJC) informant que la bandera espanyola no onejava al balcó de la casa conssitorial.
El TSJC va fallar al seu favor, l´alcaldessa es va negar a penjar-la i els participants de l´acte han col·locat una bandera espanyola a l´interior d´una capsa per fer-la arribar a la delegada del govern espanyol, Maria Llanos de Luna, en senyal de protesta.
La delegada del govern espanyol ho considera un ´ultratge a la bandera´ i assegura que l´acte tindrà conseqüències judicials.

Aquí teniu l'enllaç a la noticía al diari El Punt-Avui

LA CRÒNICA

Bandera de préstec a canvi de l'estelada

ELENA FERRAN

Al balcó de l'Ajun­ta­ment de Sant Pol, no hi one­java ahir la ban­dera espa­nyola per poder-la des­pen­jar. No era cap sor­presa, ja que l'alcal­dessa, Mont­ser­rat Gar­rido (CiU) ja va dir que no la tro­ba­ven per posar-la a la façana tal com l'obliga a fer una sentència judi­cial. Els mem­bres de l'Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana, con­vo­cants de l'acte de suport, van bus­car-se una alter­na­tiva. Al cap­da­munt d'una escala de ferro que s'enfi­lava fins al balcó hi van posar una ban­dera que van acon­se­guir de préstec. Segons van expli­car, ho van tenir fàcil ja que molts ajun­ta­ments els van fer arri­bar la seva, que tam­poc tenen pen­jada.

Entre crits i pro­cla­mes inde­pen­den­tis­tes a les dotze del mig­dia es va fer el canvi per bai­xar-la i his­sar en el seu lloc l'este­lada. Els prop de tres-cents mani­fes­tants que omplien la plaça de l'Ajun­ta­ment mos­tra­ven així la seva dis­con­for­mi­tat per la impo­sició d'una ban­dera que els és ali­ena. “No és una decisió de l'alcal­dessa, sinó del poble, que veu una impo­sició per la força de les armes judi­ci­als d'un govern que ens és aliè. Diem prou i volem deci­dir el nos­tre futur a Europa”, pro­cla­ma­ven en una carta que volen fer arri­bar a la dele­gada del govern a Cata­lu­nya, María Lla­nos de Luna. Els orga­nit­za­dors de l'acte ja havien anun­ciat que a més d'entre­gar la carta empa­que­ta­rien també la ban­dera per fer-l'hi arri­bar per­so­nal­ment. Ahir la van ple­gar dins un capsa a l'espera d'adjun­tar-hi també el màxim de sig­na­tu­res que es recu­llin a la cam­pa­nya que van enge­gar apro­fi­tant l'acte. Una sentència judi­cial que arriba arran d'una denúncia inter­po­sada fa anys per un exre­gi­dor. La rea­li­tat és que a més de Sant Pol hi ha molts ajun­ta­ments cata­lans que incom­plei­xen la llei de ban­de­res que els obliga a pen­jar l'espa­nyola a la façana.

A l'acte rei­vin­di­ca­tiu s'hi va tro­bar a fal­tar la classe política. Cap alcalde dels pobles veïns es va dei­xar veure. Pot­ser per evi­tar sos­pi­tes de qui havia dei­xat la ban­dera als de Sant Pol. Només l'alcal­dessa de Sant­pe­dor, Laura Vilagrà, hi va inter­ve­nir com a pre­si­denta de la xarxa d'alcal­des i regi­dors Deci­dim.cat, i va recor­dar que tot i les denúncies que s'han fet en d'altres ajun­ta­ments fins ara no han supo­sat la inha­bi­li­tació de cap alcalde. Perquè en el fons hi ha certa reticència a impli­car-se política­ment en un acte d'aquesta mena. La mateixa alcal­dessa de Sant Pol, Mont­ser­rat Gar­rido, reco­nei­xia ahir que per motius legals l'Ajun­ta­ment s'havia de man­te­nir al marge de l'acte. Tot i això, l'alcal­dessa, que era fora del poble durant el matí, no ama­gava el seu suport a una mani­fes­tació “pacífica” a les por­tes de l'ajun­ta­ment. Fins ara, Mont­ser­rat Gar­rido s'ha resis­tit a pen­jar la ban­dera, però també reco­neix que un cop sigui ferma la sentència haurà de com­plir el que diu el jutge. “Si ales­ho­res no la tro­bem, hau­rem d'anar-ne a com­prar una”, va con­cloure.

Des de la dele­gació del govern a Cata­lu­nya l'acte de Sant Pol d'ahir va ser un ultratge a la ban­dera espa­nyola. Segons un comu­ni­cat, unes hores més tard la dele­gada de l'Estat a Cata­lu­nya, María Lla­nos de Luna, donava ins­truc­ci­ons a l'advo­cat de l'Estat per exi­gir res­pon­sa­bi­li­tats als pro­mo­tors de l'acte i als qui l'havien permès, i asse­nya­lava que hi havien pen­jat una ban­dera “il·legal i incons­ti­tu­ci­o­nal”. L'acte simbòlic per treure la ban­dera espa­nyola que encara no s'havia ni pen­jat segur que por­tarà cua.

El País: ERC demana al Parlament que es reconegui l’estelada com a bandera històrica
01/06/2012

El País: ERC demana al Parlament que es reconegui l’estelada com a bandera històrica

ERC presenta una proposta de resolució para que la càmara catalana reconegui la estelada como una bandera històrica de Catalunya. Representa un desig i una reivindicació democràtica, legítima, legal, i no violenta, esgrimeix el text presentat.

Enllaç a la notícia al diari espanyol El País

Un aficionat del Barça, agredit durant la final de la Copa per la policia després de mostrar una estelada
30/05/2012

Un aficionat del Barça, agredit durant la final de la Copa per la policia després de mostrar una estelada

Un seguidor del Barça va ser agredit per la Policia Nacional durant la final de la Copa del Rei celebrada al Vicente Calderón el passat divendres 25 de maig. Segons explica l´aficionat a Vilaweb, tot va començar quan ell va desplegar una estelada quan sonava l´himne espanyol a l´estadi de l´Atlètic de Madrid.

Em van tirar contra la paret, em van emmanillar de seguida i m´anaven pegant. Em van fer sang i jo crec que m´exhibien sagnant davant la gent que encara pujava cap als seients, comenta J.M., el seguidor agredit, que afegeix que els policies l´insultaven, cridant-li frases com ara català de merda...

La notícia al diari Ara

L´homenatge a l´estelada de Sant Pere de Torelló marca l´inici de la Marxa a Osona
05/07/2012

L´homenatge a l´estelada de Sant Pere de Torelló marca l´inici de la Marxa a Osona

L?Assemblea Nacional Catalana (ANC) enceta aquest proper dissabte els actes de la Marxa cap a la Independència a Osona. L?any 2011, l?Ajuntament de Sant Pere va ser el primer de la comarca d?Osona que va decidir no despenjar l?estelada de l?ajuntament fins que se celebrés un referèndum sobiranista per decidir el futur de Catalunya.

Amb aquesta acció es vol homenatjar la decisió del poble de Sant Pere de Torelló i iniciar una campanya per tal que tots els consistoris de la comarca d?Osona que encara no ho hagin fet, pengin l?estelada al balcó de l?ajuntament i ja no la despengin més.L?acte d?aquest dissabte arrencarà 2/4 de 8 de la tarda, tindrà lloc davant l?Ajuntament de Sant Pere i comptarà amb la participació de grallers i geganters de la Vall del Ges.

La notícia a Llibertat.cat

Nació Digital: L´Ajuntament de Manresa (Bages) penjarà l´estelada i no la traurà fins a la independència
18/07/2012

Nació Digital: L´Ajuntament de Manresa (Bages) penjarà l´estelada i no la traurà fins a la independència

La Comissió 11 de Setembre presentarà al proper ple municipal una moció per mitjà d´ERC a la qual s´han adherit CiU i CUP per tal que l´Ajuntament s´apunti a la campanya Penja-la i no la despengis fins a la independència, que promou la plataforma Manresa x la Independència.

Les tres formacions nacionalistes ERC, CUP i CiU, sumen majoria i signen conjuntament la moció que recull el compromís de l´Ajuntament a fer una crida a la ciutadania en aquest sentit i que, com a iniciativa municipal, col·loqui també de manera permanent la bandera estelada en llocs públics i visibles de Manresa, entre ells a la façana de l´edifici de l´Ajuntament de la ciutat.

La notícia al Nació Digital.

A l'ABC, Alfred Bosch ensenya la bandera estelada a les Corts espanyoles
13/06/2012

A l'ABC, Alfred Bosch ensenya la bandera estelada a les Corts espanyoles

El portaveu d´ERC al Congrès espanyol, Alfred Bosch, va estar amonestat en el Ple per el presidente de la càmara, Jesús Posada.
Bosch va aprofitar la seva intervenció a l´hemicle per exhibir l´estelada i cridar a favor de la llibertat dels Països Catalans.
Fent notarla d´aquesta manera la seva discrepància en el debat sobre l´ultratge a els símbols espanyols en aconteixements esportius.

Notícia i vídeo al diari espanyol ABC

Josep M. Ainaud de Lasarte: Modest, rigurós, patriota
09/08/2012

Josep M. Ainaud de Lasarte: Modest, rigurós, patriota

Ens ha deixat Josep M. Ainaud de Lasarte. L´historiador, l´advocat, el polític, el patriota.

D´ell se´n parlarà molt aquests dies. En llegirem abastament les pinzellades de la seva llarga biografia, els seus treballs històrics de rigor i les seves múltiples col.laboracions en el camp de la política i la cultura. Se´n repassarà sobretot la seva militància a CDC i es citarà, això ja més breument, que va ser un col.laborador actiu en la lluita contra el feixisme a Europa, en la clandestinitat i la secció d´intel.ligència aliada durant la segona guerra mundial.

Llegirem entre línies que va ser l´home d´una època i que, per tant, com ells ja no en queden. Com un fet gairebé inevitable. Es parlarà de la desaparició d´un home excepcional que sense fer soroll se la va jugar de jove i de gran, fidel sempre a les seves idees, a pesar de que el partit no les va acompanyar fins fa poc temps i justet.
A la xarxa s´ampliarà aquesta monografia a través de vincles a la viquipèdia. Però tot i així, es probable que es deixin el veritable fons. I és que Josep M. Ainaud va ser un independentista català, sempre. Des de ben jove quan va fundar la FNEC, la branca universitària del moviment independentista dels anys 40 i 50 fins a les seves velleses, col.laborant de forma clau amb la Comissió del Centenari de la bandera estelada.

Refresquem aquesta dada pública avui, perquè es probable que no es glossi enlloc més. L´any 2007, quan Ainaud ja acusava plenament la seva ceguesa, ens va fer arribar a través del seu nebot, la informació clau que reblava el rigor que, des del primer dia, ens vam autoexigir la mateixa comissió del centenari. Adherit activament al conjunt d´historiadors que van avalar la celebració històrica de 2007, l´historiador ens va identificar la primera fotografia existent amb una estelada, amb data de 1906.

Gràcies a la gestió del també historiador col.laborador del centenari, el traspassat Pere Anguera, vàrem rescatar el llibre perdut on s´havia publicat la mítica fotografia, feta al Patronat Escolar de Barcelona on el col.lectiu artístic “Els negres”, amb l´avi d´Ainaud al davant, es fotografiaren amb una primera estelada. La fotografia, es publicà i es documentà en el nou pròleg fet pel propi Anguera, en la tercera reedició del llibre “Origen de la bandera independentista” de Joan Crexell, editat per Rafael Dalmau Editor, durant l´any del centenari.

El mite greck del cec Tirèsies que il.lustra els ignorants que creien veure-hi el transfigurà Ainaud amb aquell gest de participació activa en la celebració independentista del centenari del seu símbol més popular i estimat. Com ho feu tota la vida, amb modèstia, rigor i patriotisme, per desgràcia, uns valors que escassegen.

Certament, com l´enyorarem!

Som notícia a El Mundo. La diada de l´estelada
12/09/2012

Som notícia a El Mundo. La diada de l´estelada

Diferents diaris catalans i estrangers, es fan ressò dels milers d´estelades que han aparegut aquests dies per viles i ciutats de Catalunya.
Fins i tot a les botigues de souvenirs de moltes ciutats catalanes, ja ha aparegut la bandera estelada entre els seus productes.
La bandera de la llibertat, es va normalitzant.

Enllaç a la notícia del diari espanyol El Mundo

Vilaweb: La històrica diada de l´estelada. Un milió i mig de persones per la independència a Barcelona
11/09/2012

Vilaweb: La històrica diada de l´estelada. Un milió i mig de persones per la independència a Barcelona

Us passem un enllaç al diari Vilaweb amb tots els enllaços a les notícies aparegudes a tots els mitjans de comunicació internacionals que parlen de la històrica manifestació independentista.

Només informar-vos que les lletres blanques d'INDEPENDÈNCIA fetes per  Reeixida, han sigut portada del diari nord-americà The Wall street Journal, una victòria més per a la nostra Fundació.

Enllaç a la notícia

El director d´Alerta Digital, Armando Robles, ha cremat una estelada en directe durant el seu programa de televisió.
12/01/2013

El director d´Alerta Digital, Armando Robles, ha cremat una estelada en directe durant el seu programa de televisió.

Robles ho ha fet en resposta a l´estelada que va ensenyar el director d´e-notícies, Xavier Rius, a Intereconomía.
Aquest, aquest -ha seguit Robles mentre amb un encenedor calava foc a la bandera- aquest és el millor destí de les estelades catalanes.
Robles ha remarcat que he cremat públicament una estelada testimoniant d´aquesta manera el meu rebuig, la meva reprovació cap a aquest sector de la societat catalana, representat per partits com Convergència, com Esquerra, com la CUP, que estan conduint els catalans a una situació de conflicte civil.

La notícia a Nació Digital

Ripollés.info: Dues estelades al costat del monestir de Ripoll
31/12/2012

Ripollés.info: Dues estelades al costat del monestir de Ripoll

L´Assemblea Nacional Catalana (ANC) del Ripollès ha penjat dues estelades de grans dimensions a l´església de Sant Pere, de Ripoll, al costat del monestir.
La primera de les estelades es va penjar dissabte –a la façana de l´antic Museu Etnogràfic– i la segona es va penjar ahir al matí.
L´acció s´ha fet després de la negativa del Bisbat de Vic a hissar una estelada al monestir i de rebutjar les 2.000 signatures de suport a la iniciativa que l´ANC havia recollit en deu dies.
Els representants de l´ANC asseguren que el fet d´haver penjat les dues estelades “no és cap desafiament al Bisbat”, sinó simplement que es vol aprofitar el ressò que tindrà l´emissió, avui, de les campanades per TV3 així com per la cavalcada de Reis, “ja que el poble serà el centre d´atenció”.

Enllaç al Ripolles.info

Vilaweb: Els bombers de Vic hissen l´estelada
05/09/2012

Vilaweb: Els bombers de Vic hissen l´estelada

L´estelada oneja des d´avui dimecres a les onze del matí al parc dels bombers de Vic.
En un acte senzill, però carregat de solemnitat, els bombers de Vic han substituït la senyera per l´estelada.
Hi han assistit una vintena de persones, entre bombers, voluntaris i membres de l´Assemblea Nacional Catalana (ANC).
A partir d´aquesta data diferents parcs de bombers de la Generalitat de Catalunya i dels bombers de l´Ajuntament de Barcelona han hissat també la bandera de la llibertat.

La notícia a Vilaweb

Estelada humana a Igualada (Anoia)
18/05/2013

Estelada humana a Igualada (Anoia)

Avui 18 de maig, s´ha fet un Stop-motion a Igualada construint una estelada humana a la plaça de l´Ajuntament.
La iniciativa ha reunit 2.014 persones que han vestit una samarreta de color vermell, groc, blau o blanc.
Aquesta estelada humana ha estat fotografiada per a poder crear un vídeo amb la tècnica de l?stop-motion.
Des de la Comissió volem felicitar aquesta exitosa idea.

Enllaç al vídeo

Vilaweb informa: Tàrrega encén una estelada gegant amb 16.751 espelmes, una per cada habitant del municipi
05/05/2013

Vilaweb informa: Tàrrega encén una estelada gegant amb 16.751 espelmes, una per cada habitant del municipi

El municipi de Tàrrega ha encès aquest dissabte una estelada gegant formada per 16.751 espelmes, una per cada habitant, durant la segona Fira Estelània.
Les dues activitats s´han celebrat a la plaça de l´Hort del Barceloní. L´encesa de l´estelada ha comptat amb 150 voluntaris i ha ocupat 2.000 metres quadrats de superfície.
En total, s´han necessitat dues hores per encendre totes les espelmes. El símbol ha inclòs al seu peu el lema ´Catalunya, nou estat d´Europa´ en anglès i català.
L´acte ha comptat amb la presència de la presidenta de l´Assembela Nacional Catalana, Carme Forcaldell, que ha instat el govern a accelerar la llei de consultes i convocar el referèndum sobre la independència.

Enllaç al vídeo del muntatge i l´encesa

Vilaweb: L'Àliga de la Patum de Berga trenca el protocol i balla amb l´estelada
31/05/2013

Vilaweb: L'Àliga de la Patum de Berga trenca el protocol i balla amb l´estelada

Sorpresa a la Patum de Berga, ahir. L'Àliga, el símbol més representatiu i solemne de la festa, va executar el ball amb una senyera estelada al coll, cosa que desfermà un crit unànime en favor de la independència. El gest és únic i pren un gran valor en una població que respecta la tradició i ha fet de la festa un dels grans arguments de la seva identitat.

L´Àliga de la Patum és una bèstia, de cartó pedra i fusta, que representa un ocell d´aquesta espècie

Enllaç a la notícia a Vilaweb

Aquest diumenge 8 de setembre, la història de l´estelada al 30 Minuts de Televisió de Catalunya
05/09/2013

Aquest diumenge 8 de setembre, la història de l´estelada al 30 Minuts de Televisió de Catalunya

El proper diumenge el prestigiós i històric programa de Televisió de Catalunya, 30 Minuts emetrà el programa dedicat a la història de l´Estelada.

El un documental parla de les claus de l´èxit d´aquest símbol i sobretot del perquè no ha perdut la seva força malgrat els seus més de cent anys.

Aquest especial estelada del 30 minuts que de ben segur escalfarà l´ambient de la Diada 2013, el protagonitzen per una banda, els impulsors de la Comissió del Centenari de l´Estelada, celebrat el 2008, i per altra una representació del gran nombre d´historiadors catalans que varen avalar l´efemèride, com ara Josep Muray o Fermí Rubiralta, co-biògrafs de Vicenç Albert Ballester, impulsor de l´estelada del triangle blau i l´estel blanc.

Des de diferents àmbits: social, polític i fins i tot econòmic, la gent que participa en el reportatge són la viva realitat de la gran divulgació popular amb que compta avui en dia l´estelada i de la gran acceptació que té entre la població, malgrat els anys de prohibició o de marginació política a la que se la va sotmetre, juntament amb l´ideari que representa.

La cirereta de l´èxit de la història de l´estelada és produeix enguany, amb la consecució de la plaça dedicada a Ballester a Barcelona. La fita d´una històrica demanda que ja van fer a l´ajuntament de la ciutat, els antics companys del propi activista, l´any 1938.

Al cap de 75 anys, aquella petició ha estat satisfeta i aquest setembre es col·locarà la placa en el lloc aprovat oficialment.

Us informem que la Comissió Centenari de l'Estelada ha aconseguit que Barcelona(Barcelonès), Vic(Osona), Girona(Gironès), Isona (Pallars Jussà) disposin ja d'un lloc de memòria per a Vicenç Ballester.

I que Les Borges Blanques tant prompte tingui un espai adient se li apliqui també aquest nom.

La notícia al portal Llibertat.cat

El diari Ara explica que: El 30 minuts que repassava la història de l´estelada, va ser el segon més vist des de l´any 2009
09/09/2013

El diari Ara explica que: El 30 minuts que repassava la història de l´estelada, va ser el segon més vist des de l´any 2009

El ´30 minuts´ d´aquest diumenge, que repassava la història de l´estelada, va ser el segon més vist des de l´any 2009. El reportatge ´L´estelada, un símbol provisional´ va reunir 747.000 espectadors i va tenir un 24,2% de quota de pantalla, uns resultats que, des del setembre del 2011, només havia superat, i per molt poc, el reportatge ´La independència pas a pas´, que el 4 de novembre de l´any passat va tenir 750.000 seguidors.

L´espai de TV3 va ser, amb diferència, l´emissió més vista del dia ?el segon lloc el va ocupar el ´Telenotícies Vespre´, amb 582.000 espectadors?, i no va tenir cap dificultat per dominar la seva franja.

Enllaç a la notícia al diari Ara

Deu poblacions ja tenen o tindran llocs a la memòria del creador de l'Estelada, gràcies a les gestions de la Fundació Reeixida
10/10/2013

Deu poblacions ja tenen o tindran llocs a la memòria del creador de l'Estelada, gràcies a les gestions de la Fundació Reeixida

El passat 6 de juliol de 2013, culminava a Barcelona un procés de reconeixement a l´editor i activista polític Vicenç Albert Ballester, considerat pare de la senyera Estelada independentista. Després de setanta anys de fer-se la petició al consistori municipal, Ballester obtenia un espai públic a la capital catalana: la placeta Vicenç Albert Ballester, al barri de la Ribera, prop del Born, a Ciutat Vella. Amb els reconeixements fets anteriors al de Barcelona de Vic el 2008 i a Girona el 2009, arriba ara el torn de noves poblacions catalanes que se sumen a l´homenatge popular.

Les viles de Viladamat (Alt Empordà), Palau Solità i Plegamans (Vallès Occidental), Armentera (Alt Empordà), Les Borges Blanques (Les Garrigues), Arenys de Munt (Maresme) han aprovat en moció futurs espais de memòria dedicats a Ballester, i Vilalba Sasserra (Vallès Oriental), Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà) han posat plaques commemoratives al costat de l´estelada onejant.

Les recents informacions que anuncien que el proper 12 d´octubre (festivitat espanyola de tradició franquista) es produiran manifestacions en les que s´hi convida a participar-hi a partir de l´exaltació de la violència feixista i neonazi, la Comissió de l´Estelada es reafirma en el seu caràcter cívic i polític constructiu, consistent en la recuperació i homenatge a aquelles figures i icones nacionals, com Ballester i l´Estelada, configuradores del nostre caràcter més noble: el que es basa en la defensa de les llibertats, reforçades avui per la demanda majoritària de poder ser referendades a les urnes per via de referèndum.

És per això que rebutgem totes aquelles manifestacions convocades a Catalunya durant el 12 d´octubre, construïdes a partir de missatges de catalanofòbia explícita, com ara la crema d´estelades, imatges de participants a la Via Catalana o càrrecs electes.

No obstant, invitem a la població catalana a que es desmarqui d´aquests actes, ni tant sols per rebutjar-los presencialment i, en el seu lloc, segueixi proposant activitats de caràcter reivindicatiu i constructiu com són els ja citats homenatges locals a Vicenç Albert Ballester i a la senyera del triangle i l´estel. D´aquesta manera s´evitaran enfrontaments inútils a la nostra causa que tant sols busquen, per part d´alguns mèdia, donar una mala imatge del Moviment d´alliberament nacional català cap a la població catalana indecisa amb el procés.

Així doncs, aquest proper 12 d´octubre:
Reivindiquem els grans desconeguts de la memòria històrica! Més Estelada que mai!

Alpicat (Segrià) tindrà aquest mes de febrer l´exposició de l´Estelada.
09/02/2014

Alpicat (Segrià) tindrà aquest mes de febrer l´exposició de l´Estelada.

El proper 15 de febrer s´inugurarà l?exposició ?100 anys l?estelada? i es farà una projecció del vídeo i les fotografíes dels actes que es van celebrar a Alpicat, en commemoració de la darrera Diada Nacional de Catalunya.
Lloc: Sala Petita de La Unió (carrer Major,28)
Hora: 22 h
Entrada: gratuïta

L´exposició es podrá veure del 15 al 28 de febrer, en el següent horari: de 16 a 19 h

Link al programa d´activitats de l´Ajuntament d´Alpicat

La Comissió Centenari de l´Estelada es citada a un reportatge de la BBC on s´explica el significat de la Bandera Separatista.
27/10/2014

La Comissió Centenari de l´Estelada es citada a un reportatge de la BBC on s´explica el significat de la Bandera Separatista.

Tot seguit podreu llegir part de la notícia on sortim citats:
La bandera independentista catalana, que se ha convertido en el decorado habitual de los balcones de Barcelona o de las gradas del Camp Nou, el estadio del Barça, se inspiró en las banderas de dos territorios que se separaron de España, Cuba y Puerto Rico.
Se denomina estelada y fue creada en 1918 por Vicenç Albert Ballester, un nacionalista catalán, tras su visita a las dos islas que se habían independizado recientemente del país europeo.
Su creador tomó como base el fondo de cuatro barras rojas sobre fondo amarillo de la senyera, el símbolo territorial de Cataluña desde la edad media.
Ballester añadió una estrella blanca de cinco puntas sobre un triángulo azul equilatero.
La estrella se había convertido en un icono del nacionalismo de aquellas décadas. Simbolizaba la libertad, mientras que el triángulo era una alusión divina y representaba la estabilidad.
La lucha de Cuba por su independencia era ya sequida con atención por los catalanistas del siglo XIX, explica el sitio web del grupo Comissió del Centenari de l´Estelada.
La simbología de los cubanos insurgentes influyó decisivamente en los independentistas catalanes que residían en la isla, a la hora de diseñar su nueva enseña de combate...

Enllaç a la notícia a la BBC

Un centenar d'intel·lectuals, historiadors, periodistes, empresaris i activistes d'arreu dels Països Catalans es congratulen que l'estelada més antiga que es conserva, sigui exposada en un lloc d'honor al Museu d'Història (MHC) de Catalunya
08/09/2015

Un centenar d'intel·lectuals, historiadors, periodistes, empresaris i activistes d'arreu dels Països Catalans es congratulen que l'estelada més antiga que es conserva, sigui exposada en un lloc d'honor al Museu d'Història (MHC) de Catalunya

Tots ells fan una crida massiva a la seva visita.
L'estelada coneguda com l'Estelada de Verdum o l'Estelada del Doctor Soler-Plà és una històrica i centenària senyera independentista que l'Unió Catalanista, històrica entitat de la que en fou dirigent i darrer president en Vicenç Albert Ballester, el creador de la popular bandera.

Aquesta entitat sobiranista va lliurar aquesta bandera, probablement de la mà del propi Ballester, al voluntari a la Primera Guerra Mundial, Camil Campanyà, perquè se lendugués al front de Verdum (França) on s'hi allistà per anar a combatre, junt amb centenars de companys, per defensar la llibertat de les nacions lliures d'Europa.

Desgraciadament, Campanyà morí en combat i després del seu enterrament a París, mortallat amb aquella bandera, un company seu li la retornà a un altre dirigent de la UC, el Dr. Joan Soler-Pla perquè se la guardés com un senyal de la causa dels catalans que van lluitar i morir per Catalunya.
Durant tots els anys posteriors a la Gran Guerra i fins enguany, la família del dr. Soler la va guardar curosament, fins i tot en temps de prohibicions de símbols catalans, període en que la bandera va romandre amagada en un doble fons d`armari.

El 2 de desembre de 2008, el Museu d´Història de Catalunya acollí la cloenda del Centenari de l´Estelada i fou quan aquella bandera reaparegué de nou, presidint l'acte, el seu primer moment del segle XXI. Uns mesos abans, el diari El Punt-Avui i l´historiador Joan Esculies divulgaren aquella història, bo i fent-la coincidir amb aquell any commemoratiu.


L'any 2014, en el marc de l'exposició del MHC, 300 Onzes, l'Estelada del Dr. Soler-Pla retornà al museu, presidint l'espai de l'exposició dedicada als primers independentistes del segle XX. L'exposició coincidí amb el documental de TVC, L'estelada de Verdun. Des d'aleshores, la bandera ha romàs custodiada en dipòsit al propi museu.


Després de l´exposició, els marmessors de la bandera acordaren cedir-la en custòdia al centre, amb la intenció que aquesta institució l´exposés en un espai de dignitat i de record de més de cent anys de lluita de la Catalunya contemporània per les seves llibertats nacionals i socials.

Avui, 8 de setembre, l?històric estendard es tornarà a mostrar en públic, situant-se provisionalment dins l'espai de El Museu presenta, a l'espera d'instal.lar-se definitivament dins l'espai d'exposició permanent.

Des de la Fundació Reeixida s´havia contactat amb 100 persones representatives d´arreu de la nació que van mostrar l´adhesió a la demanda. A tots ells volem agrair el seu pas. També tinguem en el record a tots aquells i aquelles compatriotes que la van defensar fa cent anys però també pensant en els valors que transmet a les generacions que gaudiran de l´esforç guanyat pels qui la van alçar i defensar, alguns, amb la seva pròpia vida.

Link del Museu (MHC) Presenta on s´explica el significat de la bandera

Reserveu-vos el dimarts 9 de febrer a les 7 de la tarda a Barcelona!
26/01/2016

Reserveu-vos el dimarts 9 de febrer a les 7 de la tarda a Barcelona!

A la sala d'actes del Museu d'Història de Catalunya (Pl. Pau Vila 3, BCN. L4 Barceloneta) tindrà lloc l'esperada presentació del llibre Vicenç Albert Ballester (1872-1938). Creador de l'estelada. 

La biografia escrita conjuntament pels historiadors Josep Muray i Fermí Rubiralta i publicada per Rafael Dalmau, editorial especialitzada en la història de Catalunya.

En paral·lel a la presentació de la biografia de Ballester es donarà a conèixer la «Primera Ruta de la Independència» a Barcelona. Es tracta d'un circuit cultural i polític a través dels indrets on tingueren lloc els esdeveniments clau del primer independentisme català organitzat del segle XX, aleshores anomenat per la premsa «separatisme» o «nacionalisme radical». La ruta transcorre per alguns carrers i places de la Ciutat Vella de Barcelona i compta amb un trajecte ampliat que arriba fins a la vila de Gràcia.

Aviseu els vostres amics i amigues que no hagin rebut la convocatòria i porteu-los a l´acte.

Comptarem amb la presència d´alguna de les personalitats que varen donar suport al Centenari de l´Estelada (2008).

Veniu i feu d´aquesta trobada un nou esdeveniment de divulgació i reafirmació de les nostres icones nacionals i donem-les a conèixer al món.

Gràcies per endavant!

Us hi esperem!

Rafael Dalmau, Editor i Fundació Reeixida

El Masnou recorda al creador de l´Estelada
05/02/2016

El Masnou recorda al creador de l´Estelada

a tarda del divendres 5 de febrer, la sala capitular de l´Ajuntament plena va acollir la presentació de l´estudi Vicenç A. Ballester i Camps (1872-1938). Creador de l´estelada, obra dels historiadors Joan Muray i Fermí Rubiralta.

El volum, publicat per Rafael Dalmau, recull el fruit de molts anys d´estudi al voltant del creador de l´estelada, que va viure la darrera etapa de la seva vida al Masnou.

L´acte va ser presentant per l´alcalde, Jaume Oliveras, qui va agrair la feina d´investigació i recerca dels autors per recuperar la memòria històrica perquè entendre el passat ens ajuda a construir un futur millor.

Rafael Dalmau, l´editor, va centrar la seva exposició en repassar les característiques d´aquest llibre que va més enllà del disseny del símbol independentista la senyera estelada? dins de la història del catalanisme. L´editor va afirmar que tenir en compte allò que va fer Vicenç A. Ballester és un deure dels catalans.

Per la seva part, un dels autors, Joan Muray, després d´excusar l´abscència del coautor del llibre, Fermí Rubiralta, va exposar un cronograma de la vida del polifacètic Ballester i la seva vinculació amb el Masnou, on va fixar la seva residència l´any 1923. Ballester es va dedicar professionalment a la marina mercant i també als negocis i la invenció. Va dedicar la seva vida i els seus recursos a fomentar la catalanitat a través de la premsa, de les escoles catalanes i de la reivindicació històrica (va ser l´impulsor de la commemoració de l'Onze de Setembre). Muray va cloure la seva intervenció sentenciant que: per a mi, Vicenç A. Ballester va ser un home honest, lliberal de cor i indagador de la pàtria.

En el seu torn de paraula, l´alcalde, Jaume Oliveras va repassar el context històric d´aquest personatge, que havia estat en molts moments importants per a la història, però sempre s´havia caracteritzat per la seva discreció. En l´àmbit polític, va militar a la Unió Catalanista formava part del moviment de separatisme insurreccional, i també va participar en associacions d'ajut als presos polítics. A més, a través del Comitè Pro Catalunya, va promoure el reconeixement del plet nacional català davant els organismes internacionals, en el context immediatament posterior a la Primera Guerra Mundial.

Notícia de la presentació del llibre de Vicenç Albert Ballester a l´Ajuntament del Masnou

Catalunya Ràdio ens entrevista per parlar sobre la bandera de combat: l´Estelada
22/05/2016

Catalunya Ràdio ens entrevista per parlar sobre la bandera de combat: l´Estelada

Degut a totes les gestions que ha fet la delegada del govern espanyol a Madrid, Concepción Dancausa, per tal de prohibir les estelades a la final de la Copa del Rei que disputaran el Barça i el Sevilla a l´estadi de l´Atlètic de Madrid, el Vicente Calderón, hem estat convidats al programa de ràdio El Suplement on el seu presentador Ricard Ustrell, ens ha entrevistat per parlar de la històrica bandera.

Enllaç a l´entrevista que ens ha fet Catalunya Ràdio

La reproducció de l'Estelada més antiga que es conserva, ja llueix a la cel·la de Jordi Cuixart
05/03/2018

La reproducció de l'Estelada més antiga que es conserva, ja llueix a la cel·la de Jordi Cuixart

El nostre amic i president d'Òmnium Cultural, i tots els presos polítics han anat rebent la reproducció de l'Estelada més antiga que es conserva actualment.

Aquesta bandera ha estat exposada al Museu d'Història de Catalunya durant uns llargs períodes de temps, gràcies a les gestions fetes per la nostra Fundació.

Guardem amb molta estima, la carta de resposta que ens va enviar en Jordi Cuixart. des de la presó de Soto del Real, explicant que la té penjada a sobre del capçal del llit.

Guanyem la llibertat, recuperem la Memòria Nacional, tornem els presos polítics a casa seva i amb les seves famílies.

Finalment avui diumenge a TV3 el 30 Minuts sobre l'Estelada. Aquí teniu l'enllaç per veure'l complert
08/09/2013

Finalment avui diumenge a TV3 el 30 Minuts sobre l'Estelada. Aquí teniu l'enllaç per veure'l complert

Gràcies a les gestions fetes per la Comissió Centenari de l'Estelada / Fundació Reeixida, contactes, aportació de material, etc... ha vist la llum el documental de 30 Minuts sobre la bandera de combat, l'Estelada.

Aquí teniu l'enllaç, disfruteu-ho, i recordem a tots els patriotes que han donat la vida per aquesta bandera.

 

La Fundació Reeixida / Comissió Centenari de l'Estelada participa a la Trobada Mundial de Casals Catalans de Tarragona
22/04/2008

La Fundació Reeixida / Comissió Centenari de l'Estelada participa a la Trobada Mundial de Casals Catalans de Tarragona

La comissió del centenari de l´estelada va participar el passat dia 22 d´abril a la IV Trobada mundial de casals catalans, celebrada al Palau de Congressos de Tarragona.
L´esdeveniment, organitzat per la Direcció General d´Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya, va comptar amb la presència d´uns tres-cents participants de més de x casals, que representen a la comunitat catalana a l´exterior.
La intervenció de la Comissió, a càrrec d´Oriol Falguera i Joan-Marc Passada, va glossar sobre la indosoluble relació històrica que lliga l´origen de l´estelada amb la diàspora catalana.
La seva ponència va fer un repàs de la presència pionera de l´estelada en els distints casals catalans d´Amèrica, especialment els de Cuba, i el seu recorregut per arreu del món; es passà una animació que va repassar el recorregut històric de l´estelada des del seu naixement l´any 1908 fins arribar a l´actualitat l´any 2008.
L´acte va tenir una segona part amb una petita mostra de documentació gràfica de la història de l´estelada.
Al final, els membres de la comissió van fer lliurament de l´estelada commemorativa editada per coronar els cent cims, als representants dels casals.