FORMA PART DEL PROJECTE!

Trobem les arrels.

Recuperem la Memòria Nacional.

Mantenim l’orgull dels qui lluiten per la llibertat.

Col·labora amb Reeixida i et mantindrem informat de tots els nostres projectes.

Any 2021
Aixafem el feixisme #Aixafemelfeixisme

V

uitanta-cinc anys després la reedició del cartell Aixafem el feixisme, es presenta públicament davant de capitania general de Barcelona

85 anys després de l’edició de l’icònic cartell Aixafem el feixisme, editat pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat, la Fundació Reeixida que s’ha ocupat de fer-ne una reedició d’alta qualitat, comptant amb la reproducció i postproducció (amb la pertinent restauració digital de l'original) per part del fotògraf Jordi Borràs.

Amb l’edifici de Capitania a darrera, els familiars del fotògraf Pere Català i Pic, la periodista especialista en el Comissariat de Propaganda Ester Boquera, i el president de la Fundació Reeixida Oriol Falguera han presentat públicament la reedició de la fotografia que es va convertir en un cartell mut contra el feixisme internacional el 1936, tres anys abans del començament de la Segona Guerra Mundial. Convertint-se visualment en un crit contra els amics del General Franco, Hitler i Mussolini.

S’ha triat precisament el 19 de juliol com a presentació, ja que tal dia com avui l’aixecament franquista fou aturat a Catalunya.

Des de la Fundació Reeixida, s’ha volgut deixar clar el seu projecte #MemòriaNacional en el que treballen des de fa anys, i que consisteix en anar a l’arrel, buscant els familiars de l’històric fotògraf en aquest cas, aconseguint el permís de reproducció de l’icònic cartell. Sumant a un dels fotògrafs actuals, amb un compromís més clar per a la lluita contra el feixisme, en Jordi Borràs, que s’ha ocupat de la reproducció i postproducció del cartell que Pere Català i Pic va amagar en una maleta de doble fons, per tal de salvar aquesta obra, després de la caiguda el 1939.

 

Aquesta feina realitzada des de la Fundació Reeixida amb la commemoració de la creació dels 90 anys de Nosaltres Sols! aquest any també, els 80 anys de la creació del Front Nacional de Catalunya l’any passat, la reedició del mapa dels Països Catalans de l’activista Joan Ballester i Canals...

Formen part d’aquest projecte que fa sortir a la llum desenes de personalitats extraordinàries que han situat Catalunya i la lluita per la llibertat al centre de les seves vides

Ara i sempre: Aixafem el feixisme

Per saber el lloc i el dia de la fotografia

Els fills del fotògraf Francesc Català-Roca i Pere Català i Roca van comprar el fang al carrer Tallers de Barcelona per emmotllar l’esvàstica. De nit, el fotògraf i el seu fill Francesc es van dirigir a l'edifici de Capitania de Barcelona.

Situats a l'entrada, amb tot l'equip de fotografia preparat i un parell de focus, van mullar amb aigua les llambordes perquè brillessin i van col·locar-hi una cadira. Van retratar el peu d’un mosso d'esquadra, aixecat uns centímetres per damunt de terra on reposava l'esvàstica. D'aquell instant fotografiat se'n va revelar una imatge que va fer la volta al món, i es va convertir en un dels primers cartells del Comissariat de Propaganda, d’unes grans dimensions(70 centímetres d’ample x1 metre d’alt), que va atreure les mirades de tothom, en un moment en què encara no havia començat la Segona Guerra Mundial

Com ajudar-nos

Reeixida sempre utilitza la mateixa formula que és simple i directe, localitzar els familiars dels activistes, involucrar historiadors que donin validesa del que defensem, i fer-ho púbic arreu, premsa, ràdio i televisió.

Teixint d’aquesta manera  complicitats, com les que ens aquesta ocasió s’han fet amb la Federació Llull (que engloba Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià i l’Obra Cultural Balear), enfortint el món cultural fent que les 80 llibreries més importants dels Països Catalans tinguin ja disponible el cartell, i realitzant la mateixa feina a través de portals d’internet, amb la idea d’omplir cases, locals, associacions, seus de partits, organitzacions i sindicats nacionals.

 

Al TN de TV3: Es reedita 85 anys després l'icònic cartell
Al TN de TV3: Es reedita 85 anys després l'icònic cartell
A Tv Girona, explicant que és Reeixida, i la nostra última campanya Aixafem el feixisme
A Tv Girona, explicant que és Reeixida, i la nostra última campanya Aixafem el feixisme
Notícies relacionades amb aquest projecte
Reeixida, presentarà una denúncia per Delicte d'Odi i Apologia del Genocidi
07/12/2020

Reeixida, presentarà una denúncia per Delicte d'Odi i Apologia del Genocidi

Demà dia 8 de desembre a les 12 del migdia, Alexandre Fenoll, en representació pròpia i assistit per l'advocat Sergi Blàzquez, president de Drets, amb el suport de la Fundació Reeixida, de l'Associació Catalana d'Amics d'Israel i de la Lliga Internacional Contra el Racisme i l'Antisemitisme a Catalunya, presentarà una demanda per apologia del nazisme i delicte d'odi a la comissaria de policia de les Corts de Barcelona (12h del matí) contra grups nazis presents a la plaça de Sant Jaume de Barcelona el 6 de desembre de 2020.

 

Els fets:

Un grup de militants nazis, davant la passivitat dels Mossos d'Esquadra desplegats i del servei d'ordre del partit Vox que havia convocat una concentració, van exhibir ostentosament l'emblema de la Segona Divisió de la Waffen-SS "Das Reich", formada per alguns dels seguidors més fanàtics del règim de Hitler i responsable de nombrosos crims contra la humanitat. Entre aquests, la Massacre d'Orador de Glana, a Occitània, on foren assassinades 642 persones: 190 homes afusellats i 245 dones i 207 nens metrallats i cremats a l'església, l'estiu de 1944.

Entre les 642 persones assassinades, cal comptar-hi 17 nens i joves d'origen català, refugiats després de la Guerra Civil del 1936-39. Dues d'elles eren les germanes Emília Masachs Borruel (1933-1944) i Angelina Masachs Borruel (1936-1944), veïnes de Sabadell.

La iniciativa de les persones denunciants vol posar en evidència la impunitat amb què es mou el nazi-feixisme a l'estat espanyol i activar totes les vies possibles que erradicar de l'escena política els defensors del més pervers que ha pogut generar la humanitat. No n'hi ha prou amb declaracions ni comunicats de bones intencions, cal ser coherents i actuar en conseqüència.

Ps. Avui al matí s'ha fet ressò erròniament de la presentació de la denúncia. En realitat sí que s'ha anat a la comissaria de les Corts però per motius tècnics la denúncia no s'ha pogut fer efectiva. Demà, si s'escau, es formalitzarà finalment.

La Fundació Reeixida ha rebut el permís de reproducció de l’icònic cartell de Pere Català i Pic: Aixafem el feixisme
06/07/2021

La Fundació Reeixida ha rebut el permís de reproducció de l’icònic cartell de Pere Català i Pic: Aixafem el feixisme

La Fundació Reeixida ha rebut el permís de reproducció de l’icònic cartell de Pere Català i Pic:

85 anys després de l’edició de l’icònic cartell Aixafem el feixisme, editat pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat, la Fundació Reeixida en fa una reedició d’alta qualitat que compta amb l’autorització dels  hereus del seu autor.

 

El fotògraf Jordi Borràs reprodueix l’obra que havia estat amagada:

En aquesta ocasió  se’n fa una edició impresa sobre un paper de 160gr, en format de 70x50cm i ha comptat amb la reproducció i postproducció (amb la pertinent restauració digital de l'original) per part del fotògraf Jordi Borràs. De fet, cal posar èmfasis que l’original d’aquest cartell de grans dimensions que hem reproduït, va estar amagat en una maleta de doble fons de Pere Català i Pic, per tal de preservar aquest treball de la persecució dels franquistes.

Va ser després de la mort del seu autor, Pere Català i Pic, que el seu fill Pere Català i Roca va trobar ocult el cartell plegat. Per tot el que significa aquesta obra, és la que des de la Fundació Reeixida hem volgut reproduir.

 

El projecte Memòria Nacional:

Aquesta làmina forma part del projecte Memòria Nacional en què treballa la Fundació des de fa anys, per tal de treure a la llum desenes de personalitats extraordinàries que han situat Catalunya i la lluita per la llibertat al centre de les seves vides.

 

Sempre a l’arrel:

De la mateixa manera que Reeixida va presentar públicament el 20 de novembre del darrer any el Mapa dels Països Catalans amb el permís de reproducció per part dels familiars de l'editor Joan Ballester i Canals (1913-1980) i el cartògraf Antoni Bescós i Ramon (1900-1976), essent des d’aquella data els únics distribuïdors d’aquesta publicació, ara donen el segon pas amb la reproducció d’aquest històric cartell de 1936.

 

Per saber com s’arriba a la fotografia: El Comissariat de Propaganda

Barcelona, a finals de 1936, es constitueix el Comissariat de Propaganda, amb delegacions a Londres, Brussel·les, Estocolm i París. Aquesta trepidant projecció exterior catalana i les seves accions d’agit-prop tenien l’objectiu d’enfortir la moral al front i a la reraguarda contra el feixisme.

El cartell Aixafem el feixisme de Pere Català Pic, l’estatueta El més petit de tots, creat per Miquel Paredes (i que la il·lustradora Lola Anglada després passa a paper en un conte) publicat en 4 llengües), els cartells de Carles Fontserè, els noticiaris de Laya Film, la publicació de Nova Ibèria..., totes aquestes expressions creatives i moltes d’altres van donar a la denominada revolució del bon gust, encapçalada pel seu cap, Jaume Miravitlles. En aquesta iniciativa van participar-hi el poeta britànic David Gascoyne, el fotògraf Agustí Centelles, l’hongarès Robert Capa, la seva parella fotògrafa Gerda Taro, tots ells difonent la imatge de la guerra des de Barcelona i Catalunya, i irradiant-la arreu del món.

En destaquen l’extraordinària creativitat, la varietat de tasques, la seva visió genuïnament catalana, l’ús de moltes llengües, i la voluntat d’arribar a un gran nombre de receptors, ampliant la difusió arreu del món.

 

Per explicar l’artista: Pere Català Pic

Català i Pic és un catalanista de primera hora: amb només deu anys funda una agrupació, Pàtria.

Amb dotze anys deixa els estudis, i comença a treballar al Banc Hispano Americà.

Després d’un viatge a Roma, comença la seva vocació de retratista.

És fundador i president de la secció de Fotografia del CADCI.

S’inicia com a retratista a Valls i, a més, es dedica a fotografiar monuments per a la Mancomunitat.

Funda a Valls, d’on és fill, l'agrupació d'Amics de les Belles Coses.

Militant d'Acció Catalana: nacionalista, republicà i crític amb la Lliga. Torna a Barcelona just després de la proclamació de la República de Macià.

Es fa soci de l'Ateneu, és clar, on coneix Jaume Miravitlles. "L'anunci publicitari ha d'entrar veloçment per la vista i, des d'ella, influir en totes les fibres emotives del nostre ser, sense que ens n'adonem", teoritza.

El 1934 comença a amoïnar-se per l’ascens dels totalitarismes, que avancen arreu del món. Amb l'esclat de la Guerra dels Tres Anys (1936-1939), Jaume Miravitlles organitza el Comissariat de Propaganda; Miravitlles i Català aconsegueixen donar-hi forma.

Català i Pic en serà el cap de la Secció d'Edicions i dirigirà la revista mensual Nova Ibèria, de contingut republicà, internacionalista i transformador. Cartells, manifestos, locucions de ràdio, auques (ell mateix escriu la famosa Auca del noi català, antifeixista i humà), àlbums gràfics, llibres... I és llavors, el 24 d'octubre del 36, quan La Vanguardia publica el cartell ‘Aixafem el feixisme', creat una nit davant de Capitania amb el seu fill Francesc. Però, compte!: sense cap missatge ni cap lletra. Nu. A pèl. Amb tota la força de la imatge. Un cartell perfecte, com tota obra d'art, no necessita explicació.

Tanmateix, amb l'entrada de les tropes feixistes i no podent exiliar-se perquè té la família molt malalta, es reclou a casa i es desfà de tot el material que pugui ser comprometedor. Els fills l'han de mantenir. L'esfondrament de la seva vida és total i el context de la postguerra i les represàlies li fan molt difícil la represa.

Però Pere Català i Pic és un lluitador que fa front a tota mena de dificultats i es refà novament. El 1956, quan ja té seixanta-set anys, aposta per portar la fotografia a color de París i la casa Kodak. Després de quatre anys d'anades i vingudes, aprèn noves tècniques fotogràfiques.

Mor el 13 de juliol de 1971.

 

Per saber el lloc i el dia de la fotografia:

Els fills del fotògraf Francesc Català-Roca i Pere Català Roca van comprar el fang al carrer Tallers de Barcelona per emmotllar l’esvàstica. De nit, el fotògraf i el seu fill Francesc (que aleshores tenia catorze anys) es van dirigir a l'edifici de Capitania de Barcelona.

Situats a l'entrada, amb tot l'equip de fotografia preparat i un parell de focus, van mullar amb aigua les llambordes perquè brillessin i van col·locar-hi una cadira. Van retratar el peu d’un mosso d'esquadra, aixecat uns centímetres per damunt de terra on reposava l'esvàstica. D'aquell instant fotografiat se'n va revelar una imatge que va fer la volta al món, i es va convertir en un dels primers cartells del Comissariat de Propaganda, d’unes grans dimensions (70 centímetres d’ample per 1 metre d’alt), que va atreure les mirades de tothom, en un moment en què encara no havia començat la Segona Guerra Mundial.

 

Objectiu de la campanya:

Cal no perdre l’efectivitat ni el significat d’aquesta fotografia. Per això, 85 anys més tard la Fundació Reeixida amb la complicitat de la Federació Llull (que engloba Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià i l’Obra Cultural Balear), les 80 llibreries més importants dels Països Catalans que ja tenen disponible el cartell, i diferents portals d’internet, ja estan a punt per tal d’omplir cases, locals, associacions, seus de partits, organitzacions i sindicats nacionals.

Si voleu aconseguir el cartell Aixafem el feixisme, aquí teniu les llibreries i els portals d'internet on el podeu aconseguir
18/07/2021

Si voleu aconseguir el cartell Aixafem el feixisme, aquí teniu les llibreries i els portals d'internet on el podeu aconseguir

Ho podeu trobar als portals:

freecatalonia.com

i a la botiga web d'Òmnium entre d'altres.

 

I a les següents llibreries:

 

Alt Penedès:

Llibreria la Cultural

Carrer de Sant Joan, 12

Vilafranca del Penedès

Telèfon: 938920848

 

L’Odissea

Carrer de la Font, 26

Vilafranca del Penedès

Telèfon: 938181473

 

 

Anoia:

Aqualata

Carrer de Sant Josep, 14

Igualada

Telèfon: 938051029

 

Cal Rabell

Carrer de Santa Caterina, 17

Igualada

Telèfon: 938032940 

 

Bages:

Llibres Parcir

Carrer d’Àngel Guimerà, 74

Manresa

Telèfon: 938733882

 

 

Baix Camp:

Bat a Bat

Carrer de Galanes, 8,

Reus

Telèfon: 977326983 

 

Llibreria Galatea

Carrer de Jesus,5-7

Reus

Telèfon: 977773669 

 

Llibreria Gaudí,

Carrer de Galera,12

Reus

Telèfon: 977340530

 

 

Baix Llobregat:

Llibreria Arola

Passeig de Pi i Margall,18

Molins de Rei

Telèfon: 936681949

 

Llibreria Barba

Carrer de Rafael de Casanova, 45

Molins de Rei

Telèfon: 936682286

 

 

Barcelonès:

Altaïr

Carrer de la Gran via de les Corts Catalanes,616

Barcelona

Telèfon: 933427171

 

Casa Usher Llibreters

Carrer de Santaló, 79

Barcelona

Telèfon: 935466111

 

Espai Quera

Carrer dePetritxol,2

Barcelona

Telèfon: 933180743

 

La ciutat invisible

Riera d’Escuder,38

Barcelona

Telèfon: 932989947

 

Llibreria Clau de Volta

Passeig de Maragall, 84

Barcelona

Telèfon: 933515402

 

Llibreria Horitzons

Carrer de Rosselló, 268

Telèfon: 934513097

 

Vilaweb

Carrer de Ferlandina,43

Barcelona

Telèfon: 934426439

 

 

Berguedà:

Llibreria quatre cantons

Passeig de la indústria,29

Berga

Telèfon: 938212996

 

Eivissa:

Llibreria Mediterrània

Avinguda d'Espanya, 70 baixos

Eivissa

Telèfon: 971124211

 

 

Garraf:

Llibreria Gabaldà

Plaça de la Vila, 6

Sant Pere de Ribes

Telèfon: 938960251

 

Llibreria La Mulassa

Rambla Principal, 2. Local 1

Vilanova i la Geltrú

Telèfon: 938144846

 

Llorens llibres

Carrer de Sant Sebastià,12

Vilanova i la Geltrú

Telèfon: 938141606

 

 

Garrotxa:

Llibreria Drac

Passeig d'en Blay, 61

Olot

Telèfon: 972261030

 

 

Gironès:

Llibreria Geli

Carrer de l’Argenteria,18

Girona

Telèfon: 972201790

 

Llibreria Les Voltes

Plaça del vi,2

Girona

Telèfon: 972201969

 

Llibreria 22

Carrer de les Hortes,22

Girona

Telèfon: 972212395

 

 

Horta:

Fan Set

Carrer de Sant Ferran, 12

València

Telèfon: 960913832

 

 

Lluçanès:

Call Siller

Carrer Major, 38

Prats de Lluçanès

Telèfon: 938560111

 

 

Mallorca:

Llibreria Quart Creixent

Carrer d’en Rubí,5

Mallorca

Telèfon: 971713821

 

 

Maresme:

Buc de llibres

Carrer de Sant Josep, 17

Mataró

Telèfon: 937996186

 

Doria llibres

Carrer d’Argentona,24

Mataró

Telèfon: 937906799

 

La llopa

Carrer de Sant Joan,62

Calella

Telèfon: 937661634

 

Llibreria Gelabert,

Carrer d’Abell,43

Canet de Mar

Telèfon: 937940198

 

Llibreria l’Índex

Carrer de Miquel Borotau, 8-10

Vilassar de Mar

Telèfon: 937590833

 

Noguera:

Llibreria L’Argonauta

Carrer de Barcelona, 28

Balaguer

Telèfon: 973448728

 

 

Osona:

Llibreria Contijoch

Passeig de Sant Joan, 63

Manlleu

Telèfon: 938512380

 

Llibreria Mater Impremta

Carretera de Sant Hipòlit, 23

Vic

Telèfon: 938816407

 

Muntanya de llibres

Carrer de Verdaguer, 31

Vic

 

 

Pallars Jussà:

La Singratalla

Rambla Doctor Pearson, 18

Tremp

Telèfon: 973651151

 

 

Pla de l’Estany:

Llibreria l’Altell

Carrer de la canal, 2

Banyoles

Telèfon: 972580270

 

Llibreria Forum

Passeig de la indústria, 28

Banyoles

Telèfon: 972581481

 

 

Pla d’Urgell:

Llibreria Dalmases

Carrer de Jacint Verdaguer,5

Mollerussa

Telèfon: 973600985

 

 

Rosselló:

Llibreria Catalana

Plaça de Joan Payrà,7

Perpinyà

 

 

Segrià:

Llibreria Caselles

Carrer Major, 46

Lleida

Telèfon: 973242346

 

Copimpres

Canonge Brugulat, 8

Lleida

Telèfon: 973281242

 

 

Tarragonès:

Llibreria La Capona

Carrer del Gasòmetre, 43

Tarragona

Telèfon: 977241233

 

 

Urgell:

Llibreria Estel

Carrer Rocabruna, 21

Tàrrega

Telèfon: 973500118

 

 

Vallès Occidental:

Llar del Llibre

Passeig de la Plaça Major, 12

Sabadell

Telèfon: 937275804

 

Llibreria Cinta

Carrer Ample, 97

Terrassa

Telèfon: 937356190

 

Llibreria Efora

Passeig de Cordelles, 18

Cerdanyola del Vallès

Telèfon: 673078608

 

El Racó del Llibre

Carrer Doctor Robert, 12

Rubí

Telèfon: 936995849

 

Llibreria l’Ombra

Carrer de Pere Esmendia, 21

Rubí

Telèfon: 936995051

 

Llibreria Paideia

Carrer Santa Maria, 4

Sant Cugat del Vallès

Telèfon: 936740314

 

 

Vallès Oriental:

Badallibres

Carretera de Cànoves, 3

Cardedeu

Telèfon: 938462034

 

Espai 31

Carrer de Teresa Oller, 31

Cardedeu

 

Impremta – papereria Farrés

Carrer Major, 32

Parets del Vallès

Telèfon: 935730452

 

L’Espolsada

Plaça de l’Espolsada, 8

Corró d’Avall (Les Franqueses del Vallès)

Telèfon: 938467861

 

Llibreria Alguer set

Carrer d’Alguersuari, 7

Sant Celoni

Telèfon: 938485204

 

Llibreria La Gralla

Plaça dels Cabrits, 5

Granollers

Telèfon: 938794970

 

Llibreria l’Illa

Avinguda de la Llibertat, 20

Mollet del Vallès

Telèfon: 935703878

 

Strogoff

Carrer de Can Xic Corder, 2

La Garriga

Telèfon: 681660660

 

A més de totes les botigues Abacus.

Tota la informació sobre l'Aixafem el feixisme la trobareu a aquí!
21/07/2021

Tota la informació sobre l'Aixafem el feixisme la trobareu a aquí!

Ahir 19 de juliol va ser el tret de sortida de la campanya pública de la reedició del cartell Aixafem el feixisme

Degut al gran èxit, hem creat aquest apartat del nostre web on trobareu tota la informació:

https://www.reeixida.cat/aixafemelfeixisme/noticies

No deixeu de veure el reportatge que van fer sobre el projecte al TN d'ahir al vespre:

Aquí podreu veure'l

Gran article de Miquel Riera a el Punt Avui, parlant de la nostre últim projecte. Icona contra el feixisme
19/07/2021

Gran article de Miquel Riera a el Punt Avui, parlant de la nostre últim projecte. Icona contra el feixisme

Aquí a sota teniu l'article, i clickant aquí l'enllaç a la notícia directe.

Icona contra el feixisme

 La Fundació Reeixida reedita l’icònic cartell ‘Aixafem el feixisme’ amb la famosa fotografia de Pere Català Pic

 La reproducció, en gran format, a les principals llibreries del país

És una de les icones de la lluita contra el feixisme durant la Guerra Civil i els anys posteriors. S’hi veu el peu d’un mosso d’esquadra, calçat amb la típica espardenya de betes catalana, a punt de fer esclatar en mil bocins una creu esvàstica. La fotografia, realitzada pel fotògraf Pere Català Pic –amb l’ajuda del seu fill, el també gran fotògraf Francesc Català-Roca, de llavors només 14 anys; vegeu la peça–, era la gran protagonista d’un cartell de gran format que va editar el Comissariat de Propaganda de la Generalitat l’any 1936 i que ara tothom podrà tenir a casa després que la Fundació Reeixida –que fa mesos va reeditar també el mapa dels Països Catalans de Joan Ballester– s’ha decidit a publicar-lo en format 70x50 centímetres i en paper de 160 g i distribuir-lo a les principals llibreries del país. També es pot comprar al web FreeCatalonia i a la botiga d’Òmnium .

La reedició del cartell ha estat possible després que els hereus de Pere Català n’hagin cedit els drets a la Fundació Reeixida. De fet, la fotografia i el cartell que es reediten –amb la col·laboració del fotògraf Jordi Borràs, que ha participat en la producció i restauració digital– són l’original que va estar amagat en un doble fons d’una maleta de Pere Català i Pic, per tal de preservar el treball de la persecució franquista.

Pere Català i Pic (Valls, 1889 - Barcelona, 1971) va ser fotògraf, publicista i escriptor. S’inicia com a retratista a Valls, fotografiant monuments per a la Mancomunitat. Militant d’Acció Catalana, nacionalista i republicà. Es fa soci de l’Ateneu, on coneix Jaume Miravitlles. “L’anunci publicitari ha d’entrar veloçment per la vista i, des d’ella, influir en totes les fibres emotives del nostre ser, sense que ens n’adonem”, teoritza.

El 1934 comença a amoïnar-se per l’ascens dels totalitarismes, que avancen arreu del món. Amb l’esclat de la guerra Jaume Miravitlles organitza el Comissariat de Propaganda. Miravitlles i Català aconsegueixen donar-hi forma.

Català i Pic serà el cap de la secció d’edicions i dirigirà la revista mensual Nova Ibèria, de contingut republicà, internacionalista i transformador. Cartells, manifestos, locucions de ràdio, auques (ell mateix escriu la famosa Auca del noi català, antifeixista i humà), àlbums gràfics, llibres... I és llavors, el 24 d’octubre del 1936, quan La Vanguardia publica el cartell Aixafem el feixisme, creat una nit davant de Capitania amb el seu fill Francesc. Un cartell sense cap missatge, ni cap lletra, basat només en tota la força de la imatge.

Amb l’entrada de les tropes franquistes i no podent-se exiliar perquè té la família malalta, es reclou a casa i es desfà del material compromès. No tornarà a treballar com a fotògraf fins l’any 1956.

La reedició d’aquest cartell, que la Fundació Reeixida voldria que s’escampés arreu del país, forma part del projecte Memòria Nacional, en què treballa la fundació des de fa anys per treure a la llum desenes de personalitats extraordinàries “que han situat Catalunya i la lluita per la llibertat al centre de les seves vides”.

El cartell és l’avançament de la gran exposició Els Català, una família d’avantguarda, sobre Pere Català Pic i els seus fills Francesc i Pere Català Roca, que prepara el Museu d’Història de Catalunya i que serà inaugurada a finals d’any en el marc del vint-i-cinquè aniversari del centre museístic.

La presentació del cartell reeditat es farà el 19 de juliol a Barcelona, amb la presència dels nets del fotògraf, Rafael Català i Andreu Català; Esther Boquera, especialista en el Comissariat de Propaganda; el fotògraf Jordi Borràs, i Oriol Falguera, de la Fundació Reeixida.

Sortim al Telenotícies explicant el projecte que hem engegat des de Reeixida. Aixafem el feixisme.
19/07/2021

Sortim al Telenotícies explicant el projecte que hem engegat des de Reeixida. Aixafem el feixisme.

85 anys més tard, es reedita l'històric cartell Aixafem el feixisme de Pere Català i Pic.

Per aquest motiu sortim al Telenotícies a explicar el perquè, d'aquest projecte de Reeixida.

Aquí la notícia complerta.

La Mira: Un català aixafant el feixisme al món, article d'en Francesc Canosa
19/07/2021

La Mira: Un català aixafant el feixisme al món, article d'en Francesc Canosa

L'amic Francesc Canosa, la clava en aquest article sobre el cartell Aixafem el feixisme i el seu autor.

Un català aixafant el feixisme al món

Entrem a la casa on hi ha una de les imatges més populars del món. En van dir ‘Aixafem el feixisme’, la va fer el fotògraf Pere Català Pic i el seu net Rafael Català Dalmau ens explica per què és tan important. I sí, també parlem amb el cartell

Entrem a la casa on hi ha una de les imatges més populars del món. En van dir ‘Aixafem el feixisme’, la va fer el fotògraf Pere Català Pic i el seu net Rafael Català Dalmau ens explica per què és tan important. I sí, també parlem amb el cartell.

Darrere la porta que sembla feta perquè hi visquin gegants. Darrere la porta pintada de grafits color kiwi. De lletres indesxifrables. D’una Barcelona vella on només hi ha portes lluminoses de botigues per entrar a menjar, beure i tornar a entrar a menjar, beure. Darrere de la porta de fusta de color llenya cremada pel temps. Darrere del que ningú veu, es pugen unes escales que fan recordar els genolls. Darrere de la porta del segon pis ens espera. Entrem. Zig-zag, zig-zag. On ets? Cap al fons. Mà dreta. En una habitació amb prestatges plens de llibres movent-se com acordions congelats. On l’aire, ancià, t’atura lentament. Aquí està mirant la finestra, ell. L’agafem per sorpresa. Hola! A qui diem hola? Qui ets? Es gira el cavallet, com un senyor, com una reverència, com un respecte... Seguiu l'article aquí.

 

4 Pàgines a El Temps explicant el nostre darrer projecte: Aixafem el feixisme
16/07/2021

4 Pàgines a El Temps explicant el nostre darrer projecte: Aixafem el feixisme

50 anys sense Pere Català i Pic, el fotògraf que va aixafar el feixisme

Amb l’objectiu de fer memòria, la Fundació Reeixida ha obtingut el permís per reproduir el cartell ‘Aixafem el feixisme’, que es va fer universal durant els anys més difícils del segle XX. Editat el 1936 pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, el fotògraf Pere Català i Pic en va ser l’autor, però la seua història va molt més enllà de la imatge icònica. El 13 de juliol es va complir mig segle de la seua mort. El recordem amb diversos testimonis que coneixen bé la seua biografia i el seu llegat.

El podeu llegir també al portal d'El Temps, aquí.

La imatge del peu d’una persona calçat amb una espardenya a punt de xafar una esvàstica és ben coneguda. De reproduccions se n’han fet moltes, atès que la claredat de l’obra la converteix en referencial. La història que hi ha al darrere és el que ha rescatat ara la Fundació Reeixida, una entitat nascuda el 2004 amb la vocació de divulgar la cultura catalana normalitzant la relació entre els Països Catalans.

Enguany, quan es compleixen 85 anys de l’inici de la Guerra Civil, la fundació esmentada ha recuperat la fotografia ‘Aixafem el feixisme’, que va esdevenir un cartell icònic d’influència mundial. El fotoperiodista Jordi Borràs n’ha fet una reedició impresa sobre paper per postproduir la imatge. Oriol Falguera, president de Reeixida, explica que aquesta iniciativa forma part del projecte Memòria Nacional, que pretén «traure a la llum desenes de personalitats extraordinàries que han situat Catalunya i la lluita per la llibertat al centre de les seves vides». La campanya compta amb la complicitat de la Federació Llull, integrada per Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià i l’Obra Cultual Balear.

La història d’una imatge

Segons explica Reeixida en una nota de premsa, els fills de Pere Català i Pic, Francesc i Pere, van comprar fang al carrer Tallers de Barcelona per emmotllar l’esvàstica que havia de servir per il·lustrar la famosa foto. El fotògraf i el seu fill Francesc, que llavors tenia 14 anys, es van dirigir a l’edifici de la Capitania General de Barcelona, situat davant del Port. Una nit, l’artista va retratar el peu d’un mosso d’esquadra, alçat uns centímetres damunt del terra on hi havia col·locat el símbol nazi. La imatge donaria la volta al món, i es va convertir en un dels primers cartells del Comissariat de Propaganda.

Ester Boquera, periodista, està especialitzada en el paper que va desenvolupar aquesta entitat. «És el primer organisme propagandístic i persuasiu que es crea a Catalunya amb dimensions considerables», explica, i detalla que, tot i el que s’acostuma a dir, «no va ser el primer d’Europa, atès que durant la Primera Guerra Mundial es va crear, a la Gran Bretanya, el Ministeri d’Informació». Sí que va ser, en canvi, el primer organisme d’aquest tipus a l’Estat. Es va crear a l’octubre del 1936 per part de la Generalitat, i el Govern de la República Espanyola fundaria el Ministeri de Propaganda tot just un mes després.

Al capdavant del Comissariat hi havia el figuerenc Jaume Miravitlles (1906-1988), «qui tenia una consciència molt clara de la importància que tindria la propaganda durant la guerra», explica Boquera. Miravitlles havia coincidit amb Català i Pic al Comitè de Milícies Antifeixistes, i tots dos serien les dues grans ànimes del Comissariat, que depenia de la Presidència de la Generalitat.

L’autor de la biografia de Pere Català i Pic, l’argentí Pablo Giori, explica que el paper del fotògraf en aquesta entitat era dissenyar l’estratègia publicitària. «Calia coordinar tota la comunicació, i el fotògraf tenia clar que no tot podia dependre de la penjada de cartells sense coordinació, que és com es feia fins aleshores». Ester Boquera reforça la idea: «cal tenir present que Catalunya viva un moment d’efervescència publicitària: hi ha escrits de l’època en què s’explica que no es podia estar al carrer de tanta publicitat que n'hi havia». Eren necessàries, doncs, noves maneres de transmetre els missatges propagandístics.

És amb aquesta idea que es crea ‘Aixafem el feixisme’. El cartell es documenta, per primera vegada, el 24 d’octubre de 1936, tot i que estava feta abans, i és l’únic del moment fet amb una fotografia. La resta estaven fets amb dibuixos. Giori matisa el fet que la Generalitat donara treball als artistes amb intencions propagandístiques servia, també, perquè aquest sector tan influent no es revoltara en aquell context d’escassetat.

Tornant al cartell, «la seva és una característica molt diferencial», diu Giori. «Catalunya es va avançar molt. Fins la Primera Guerra Mundial (1914-1918), tots els cartells eren amb dibuixos, perquè encara no es podien fer fotografies a gran escala. La Guerra d’Espanya (1936-1939) va servir per preparar la propaganda de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), i el que va fer tothom a partir de llavors amb la propaganda bèl·lica amb fotos, Català i Pic ho feia des de 1931 amb la implementació de la fotografia». Malgrat que s’acostuma a dir que Català i Pic és el fotògraf de la guerra, Giori matisa que «durant aquest període només tenim constància d’una fotografia seua, que és un retrat del filòleg Pompeu Fabra (1868-1948) al juny de 1938». La foto d’‘Afaixem el feixisme’ podria ser d’abans de juliol de 1936, tot i que el més probable, segons Giori és que es realitzara entre el setembre i l'octubre d'aquell any.

Segons Boquera, preguntada pels objectius amb què va complir el Comissariat de Propaganda, aquesta entitat evidencia que «la propaganda catalana va guanyar la guerra», atès que «parlem d’un organisme molt visionari que ja contemplava la publicitat per televisió en una època en què aquest mitjà no estava, ni de bon tros, popularitzat. Allò demostra que hi havia una visió de futur, d’anar més enllà de la guerra i de pensar en estratègies de propaganda una vegada es guanyés», cosa que, com se sap, no va ocórrer.

En tot cas, la imatge de Català i Pic va donar la volta al món. El novel·lista francès André Malraux (1901-1976) va considerar aquell cartell com un dels cinquanta més importants de la història. «I parlem de l’opinió de tot un referent de la cultura democràtica de l’època», destaca Giori. Boquera afegeix que Malraux va poder popularitzar la imatge gràcies a la seua inclusió a la pel·lícula Espoir, Sierra de Teruel, dirigida pel novel·lista, rodada en gran part a Barcelona i que explica l’episodi en què l’escriptor va participar a la guerra combatent amb el bàndol republicà. «La pel·lícula va fer que el cartell viatgés per tot el món», diu la investigadora.

L’intensa vida de Pere Català i Pic

El fotògraf ha passat a la posteritat, en gran part, pel cartell ‘Aixequem el feixisme’, però era tot un guru en el seu àmbit professional. A més de fotògraf, també pot ser considerat un acadèmic. Un dels seus nets, Rafael Català, responsable de l’editorial Rafael Dalmau Editor, explica que el seu avi «va posar en valor la fotografia com a element social i cultural, cosa que avui sembla molt evident, però fa un segle no ho era tant».

Pere Català i Pic va treballar el fotomuntatge, va ser un referent a l’hora d’introduir la fotografia en la publicitat i va donar importància a la fotografia com a document, explica. Entre el 1915 i el 1923 va participar, a través de Josep Puig i Cadafalch (1867-1956), en un projecte impulsat per la Mancomunitat –presidida en aquell moment per l’arquitecte– adreçat a inventariar tot el patrimoni arquitectònic de Catalunya: santuaris, monuments, ermites, castells... «El meu avi donava importància a allò que havia fet la gent per mantenir el fil de la memòria històrica i la continuïtat de les obres», diu Rafael Català.

L’editor explica que, fruit d’aquesta inquietud, el seu avi contribuiria a la recuperació dels castellers. Veí de Valls (Alt Camp) entre 1915 i 1931, localitat en què havia nascut el 1889, «mai no va poder retratar un castell, perquè aleshores estaven en decadència, i va fer la feina de buscar, entre fotògrafs i col·leccionistes –que n’hi havia ben pocs–, fotografies de castells, cosa que en va permetre la recuperació d’imatges». Rafael Català, en aquest sentit, posa en valor el fet que el seu avi no només va donar valor documental a la fotografia, sinó també un valor de llenguatge social. «Durant els seus quinze anys a Valls retrata els seus veïns: el farmacèutic, l’obrer, el metge, el capellà, l’obrer... A Valls, la quarta ciutat industrial de Catalunya en aquell moment, hi havia un interclassisme que ell va voler reflectir». Una vocació que va adquirir a París, on va viatjar i va descobrir que a la capital francesa la fotografia tenia un valor afegit. «Per a ell el fotògraf era també un investigador, i la seva etapa dels anys trenta s’entén a partir d’aquest salt qualitatiu».

De fet, Català i Pic fa, als anys trenta, va encomanar estudis estadístics per comprovar l'impacte de la fotografia en la publicitat. Treballava a l’Escola Industrial de Barcelona, fent classes de psicologia de la publicitat, i es va convertir en un dels referents de la disciplina. Fanàtic de la concreció, prescindia de les paraules i ho apostava tot al llenguatge visual: a fer parlar les imatges per elles mateixes. El fotògraf també treballaria per a empreses grans, com ara la Ford, i també per a mitjans de comunicació. Amb el Comissariat de Propaganda editaria la revista Nova Ibèria i els dos centenars de llibres publicats per l’esmentat organisme, on era el cap tècnic i d’edicions. Després de la guerra, tal com explica Pablo Giori, Català i P

Vilaweb: Reediten l’icònic cartell “Aixafem el feixisme”
15/07/2021

Vilaweb: Reediten l’icònic cartell “Aixafem el feixisme”

Al següent enllaç de Vilaweb, podreu llegir l'aparició de la notícia que hem generat reeditant l'Aixafem el feixisme.

Reediten l’icònic cartell “Aixafem el feixisme”

Fou obra de Pere Català i Pic, activista i fotògraf · La recuperació ha estat possible gràcies a la col·laboració de Jordi Borràs

Per: Redacció
Fotografies: Albert Salamé

La Fundació Reeixida recupera i fa una nova edició de l’icònic cartell “Aixafem el feixisme” amb el vist-i-plau de la família del creador, Pere Català i Pic (1889-1971). La fundació ha comptat amb la col·laboració del fotògraf Jordi Borràs, que ha restaurat digitalment l’original. Havia estat amagat durant anys en una maleta de doble fons de l’autor, que el va voler preservar de la persecució dels franquistes. Va ser després de la mort de Català i Pic que el seu fill, Pere Català i Roca, el va trobar. La Fundació Reeixida també es va encarregar de reeditar, el desembre passat, el mapa dels Països Catalans de Ballester i Canals.