Notícia

Joan Ballester i Canals, "De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó"

Joan Ballester i Canals

Ballester va iniciar el seu mestratge polític a l’organització cívico-política "Palestra" l'any 1930 i posteriorment, el 1935, s'afilià al partit Nosaltres Sols. Durant la guerra franquista va combatre al front d’Aragó. Fou ferit i capturat pels facciosos a Tarragona. Durant la Segona Guerra Mundial va col·laborar activament amb els aliats anglesos i francesos. Amb Joan Mateu i Manuel Cruells, el 1945 va crear l'organització Resistència Nacional i el grup Bandera, editora del butlletí Bandera del Poble Català. Posteriorment, col·laborà amb el Front Nacional de Catalunya.

Treballador del sector de la publicitat cinematogràfica, des de la seva empresa "Públia", al carrer del Consell de Cent 281 de Barcelona va fundar la llibreria del mateix nom des d'on impulsà importants campanyes de divulgació com el Diccionari Alcover-Moll.

Però la iniciativa que el feu àmpliament conegut fou la coneguda edició del mapa dels Països Catalans. Una obra que amplià la seva popularitat a partir de la denúncia de 1967 per "propaganda il·legal i impressió clandestina" oberta pel Tribunal de Orden Público que li demanava fins a cinc anys de presó. El seu advocat, en Jordi Casas-Salat, del Front Nacional de Catalunya, portà la seva defensa. Gràcies a ell, només va estar detingut, juntament amb el seu soci Joan Mateu i Ferrer, del 9 al 29 de setembre de 1968 i tres mesos, el 1970. No va ser fins a sortir de la presó que va obtenir el permís per a imprimir i distribuir el mapa.

Des de la rebotiga de la llibreria Públia, coneguda com la llibreria Ballester, on el líder del FNC Joan Cornudella també hi tenia despatx, va impulsar trobades de joves d'arreu del país. Des d'allà també s'editaven les publicacions d'Edicions d'Aportació Catalana, amb un fons de catàleg proper a la seixantena de títols de temàtica cultural i formació política. L'editorial també edità quaderns, cartells, calendaris, fulletons i, evidentment, el mapa dels Països Catalans.

El 1963 va participar als Jocs Florals, celebrats aquell any a Montevideo on guanyà el Premi Presidència de la Generalitat amb l’obra Per una consciència de país. Als anys setanta es va implicar activament en les campanyes antirepressives, fet que va provocar que la seva llibreria patís diversos atemptats feixistes. La llibreria Ballester va tancar a finals dels anys 80 però el seu llegat ha continuat fins avui i la seva veu continua, en certa manera, des les ones, més enllà dels Pirineus, de la mà del seu fill Berenguer Ballester, locutor a Ràdio Arrels, a la Catalunya Nord.

De Joan Ballester és el popular lema "De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó".