Notícia

DE QUÈ FA OLOR LA DICTADURA? La fundació Reeixida davant del referèndum d'autodeterminació de Catalunya

La Fundació Reeixida que treballa per la recuperació i la divulgació de la memòria nacional no sols vol mostrar el seu suport total i absolut amb la convocatòria del referèndum d'autodeterminació de Catalunya sinó que vol fer ressò de la seva estupefacció i indignació amb la resposta absolutament desmesurada del govern espanyol contra la voluntat del poble català a decidir el seu futur. Les accions dutes a terme fins ara pel govern espanyol via fiscalia, policia i guàrdia civil, sense voler donar la cara al congrés espanyol i així evitar l'esmena de totes les seves accions repressives, no són sols la defensa d'un estat en front la decisió d'una part dels seus súbdits de decidir quin camí volen emprendre a partir d'ara, sinó que són el camí cap a la involució d'una democràcia "de compromís" sorgida d'un regim totalitari, cap a la reimplantació de la dictadura, ara anomenada "estat de dret constitucional". La inculcació de drets civils bàsics com fer detenir persones inofensives i desarmades a forces paramilitars d'elit (GAR de la Guàrdia Civil), bloquejar webs del govern i organitzacions privades, intervenir comptes del govern o de privats i forçar als serveis de seguretat públics catalans a obeir cegament les seves forces paramilitars i policials comandades per un militar en excendència són mesures que van encaminades a bloquejar com sigui el dret del 80% de la població catalana a ser conseqüent amb les seves idees i poder decidir el dia 1 d'octubre el seu futur, al cost de violentar les llibertats bàsiques de la majoria del país com són la lliure expressió, el dret a reunió i opinió.

 

Aquests fets gravíssims estan decidits a dur-se a terme perquè el Govern espanyol té massa a perdre en l'aposta catalana. No sols tem pel control del 20% del PIB (Catalunya) sinó que tem pels negocis de les elits extractives que actualment tenen el control polític i econòmic de les estructures de l'estat espanyol, formades per funcionaris obedients a una xarxa de poder clientelar a qui deuen el seu estatus. Tots ells han arribat a la conclusió que per fer-ho caldrà perdre per sempre, si cal, el control polític a Catalunya a canvi de seguir-los bloquejant econòmicament (institucionalment i individual) via control de caixa autonòmica i del 90% dels impostos dels ciutadans, mai no reinvertits equitativament. 

 

Però tot això, no s'està fent de manera oberta i política, sinó que tots els passos s'estan fent aparentment de forma neutral per la via judicial, com si el problema espanyol amb Catalunya no fos polític. Com que ja no poden usar l'exèrcit, utilitzen els jutges. El seu darrer aparell aparentment neutral i inqüestionable, per la dificultat i lentitud que suposa recórrer al seu engranatge. Si hom arribés a conseguir vèncer-lo, no seria fins anys després, quan un tribunal europeu en dictaria sentència favorable als interessos catalans. Per la data, ja seria massa tard, com sempre i, com sempre s'ha demostrat també, Espanya estaria disposada a pagar-ne la factura que li presentessin. Una factura pagada, entre altres, amb els impostos dels propis catalans. 

 

Davant de l'estratègia espanyola de la implantació d'una nova dictadura, aquest cop incolora, inodora i indolora, la població catalana més sensible només pot fer una sola cosa destinada a aquella gent que encara no se n'ha adonat del què està passant: Fer aflorar la fortor que ho comença a impregnar tot, abans no sigui massa tard i destapar els nassos de la població que se sent aliena a la inculcació dels seus propis drets, fent-los visible (o olorable) aquesta situació. Informant-los d'on poden votar, ja sigui amb cartells a l'escala de casa, enviant-los missatges al mòbil, posant cartells als comerços o aturant-los pel carrer. En definitiva, creant en l'ambient una atmosfera de llibertats individuals i col.lectives prou respirables abans que tot no s'hagi contaminat, de forma invisible però letal, de l'olor que fa la dictadura.    

 

Joan-Marc Passada i Casserres

President de la fundació Reeixida