Gonçal Castelló Gómez-Trevijano

Gonçal Castelló Gómez-Trevijano

Gandia, 9/10/1912- Barcelona, 1/02/2003

Nascut a Gandia (La Safor) el 9 d'octubre de 1912. Va estudiar batxillerat i les carreres de Dret i Filosofia i Lletres a la Universitat de València, on va fundar la Federación Universitaria Democràtica Española (FUDE) durant la proclamació de la República. Es va afiliar a les joventuts del Partit Comunista d'Espanya.
Durant l'etapa republicana va estar força temps a Paris, on va ajudar a redactar els estatuts de la Unió d'Escriptors i Artistes Proletaris (UEAP). Va treballar com a professor de francès a una escola de Logronyo i posteriorment va donar classes a un institut de Felanitx.
Quan era a Madrid preparant oposicions per la carrera consular va esclatar la Guerra Civil, marxant com a voluntari al front de la Sierra. Va formar part de l'Executiu Popular en la Subdelegació de Milícies representant al PCE. Per mèrits de guerra es va convertir en comandant, essent anomenat Cap d'Estat Major de la 54 Divisió.
Va ser fet presoner al port d'Alacant i empresonat al camp de concentració d'Albatera d'on va aconseguir escapar. Al tornar a Gandia per la mort del seu pare va ser detingut al ser denunciat per un feixista local, va se processat i empresonat durant sis anys a la Model de València.
Un cop alliberat va ser desterrat a Madrid, on no es va poder col'legiar com a advocat fins al 1950 pels seus antecedents. A Madrid va viure entre 1946 i 1982, on el 1962 va crear la Colla de Tirant lo Blanc, un espai de tertúlia en clau democràtica i catalanista.
Com a procurador de tribunals va assistir a la majoria de presos catalans i bascos, molts cops sense cobrar.
Donada la seva evolució política, va acabar ingressant al Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN) fins que el 2002 es va incorporar a ERC.
Va fundar la revista Gorg, membre fundador de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i Patró d'Honor de la Fundació Jaume I.
L'any 1985 va rebre el premi l'Estelada d'Or juntament amb Tísner.
Va col-laborar a diverses publicacions com Diario de Valencia, Tele-estel, Tossal, Avui, Canigó, Mundo Diario o El Llamp. A més de publicar Viure a Madrid (1973), Dia a dia dels Països Catalans (1976), La clau d'un temps (1982), València dins la tempesta (1987) o Sumaríssim d'urgència (1990).
Va morir l'1 de febrer de 2003 a Barcelona.