Jaume Compte i Canyelles

Jaume Compte i Canyelles

Castelló d'Empúries 1897- Barcelona 1934

Nascut a Castelló d´Empúries (Alt Empordà) l´any 1897. De ben jove va anar a viure a Barcelona on es va dedicar a vendre llibres només editats en català a domicili. Durant el règim dictatorial de Primo de Rivera, va entrar en contacte amb l´Ateneu Empordanès, del carrer del Pi de Barcelona. Tots els membres de la seva colla van començar a preparar accions i iniciatives per defensar Catalunya. Compte, però, no en tenia prou i es va incorporar a un grup d´acció, amagat dins d´un grup excursionista. La principal preocupació dels patriotes que formaven part d´aquell grup no era pas l´excursionisme que practicaven, sinó la realització de propaganda separatista contra la monarquia i el règim dictatorial que patia Catalunya. En aquell entresol també hi havia un altre grup anomenat Bandera Negra, que després d´haver-se adherit a Estat Català, trobava que els preparatius militars tan dins del nostre país com fora trigaven massa, i estaven impacients per actuar, creient que la preparació militar que rebien no acabaria mai i que els resultats econòmics de l´emprèstit Pau Claris tardarien a sorgir efecte. Compte va voler organitzar també una acció prou important per desvetllar la consciència del jovent català, i que d´aquesta manera es divulgués arreu del món la realitat del que succeïa a Catalunya. Assabentat d´una acció que es preparava al local del carrer de Vertrallans, es va incorporar a Bandera Negra. L´acció consistia en posar una bomba a un dels túnels del Garraf per on tenia que passar el tren que duia al Rei Alfons XIII. Finalment, després de diferents visites al lloc on es tenia que posar l´artefacte, i donat que un dels que formava el grup va cantar, el pla va ser avortat i tots els involucrats detinguts. Compte es va declarar responsable principal de l'acció, motiu pel qual va ser torturat durament per les forces policials espanyoles, tant a comissaria com a la presó. Un cop a la presó Model de Barcelona, es va revoltar constantment contra els carcellers, arribant fins i tot a intentar fugar- se juntament amb Jaume Julià, que també havia participat en l´acció, però van ser descoberts i tornats a apallissar brutalment. Tots els acusats en el complot van ser condemnats, menys un, que per ser menor d´edat va ser deixat en llibertat, contra la seva voluntat d´anar a presó amb els seus companys. Compte i Perelló, com a principals acusats, van ser condemnats en un consell de guerra, i duts al penal espanyol del Dueso. La resta de condemnats van ser empresonats a San Miguel de los Reyes. Es va iniciar aleshores una intensa campanya pro- amnistia que va aconseguir l'indult per a tots ells. Quan van arribar a Barcelona, Compte va tornar a ser agredit per la policia espanyola. Amnistiat a la caiguda de la monarquia espanyola (1931), el van proposar pel càrrec de Conseller de Treball, però ho va rebutjar per les seves diferències amb Macià, al que criticava per haver dissolt la República Catalana. Compte va convocar una assemblea el 3 de gener, per fixar el paper que havia de tenir Estat Català en relació amb Esquerra Republicana. L´Assemblea va trencar amb ERC i va passar a anomenar-se Estat Català- Força Separatista d´Extrema Esquerra, amb el periòdic L´Insurgent com a òrgan del partit. En el seu 1r congrés, celebrat del 8 al 9 d´octubre de 1932, es va canviar el nom a Estat Català- Partit Proletari, i el gener de 1934 es va transformar en Partit Català Proletari. Després va arribar el 6 d´octubre de 1934, on Jaume Compte va morir, amb un fusell a les mans, a l´estatge del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria de Barcelona (CADCI).