Manuel Valls de Gomis

Barcelona,1914 - Perpinyà,2002

Neix el 10 d'abril de 1914 a Barcelona, fill d'un fabricant tèxtil, de bén jove li crida l'atenció la història de Jesús de Natzaret, ja què estava en contra de l'ocupació de la seva terra pels romans, era un rebel contra Roma, això el motiva ser un rebel a favor de Catalunya.

L'any 1930 ocupa el càrrec de les joventuts d'Unió Democràtica junt amb el seu líder Manuel Carrasco i Formiguera.

El 6 d'octubre de 1934 fou nomenat per en Dencàs com a cap d'escamots.
Desprès dels fets del 6 d'octubre fou detingut, però tot seguit fou alliberat perque ho va negar tot i no va poder ser inculpat.

Veient com l'agost de 1936 el Govern de la Generalitat, estava mancat d'instruments per imposar la seva autoritat, es funda la columna Pau Claris, a la qual entraren unes armes per una banda, i formació per l'altra que fou impartida per Josep Maria Batista i Roca, i Manuel Valls de Gomis, aquest darrer ja s'havia distingit pel seu valor personal i per una arriscada iniciativa en els primers moments de lluita. De fet fou ell, qui va posar a disposició de dita columna per al seu allotjament i ensinistrament la seva finca familiar el Castell, de Santa Perpètua de Moguda.

Fou secretari del President Companys al Palau de la Generalitat, i desprès fou sotsdirector de la presó Model de Barcelona.

A finals de l'any 1938 marxà a París per a no ser afusellat pel fet d'haver estat present en els Fets de Maig. Un cop a París es dóna el cas que abans de començar la Segona Guerra Mundial hi ha la retirada general, i a en Valls el traslladen al camp de concentració de Sant Ciprià, d'on escaparà i es dirigirà a Perpinyà. En Valls parla amb en Companys i decideix lluitar a favor de França, d'aquesta manera també defensa Catalunya. La seva tasca constarà en facilitar el moviment de tropes franquistes a la frontera del Pirineu Oriental, creant un nucli d'ajuda a l'Estat francès anomenat "Leon Brun" = 'Lluís el Bru' (el nom del President Companys i el color de la seva pell), que serà el grup 1 de la xarxa Alibi-Maurice de la resistència francesa.

A Perpinyà és consultat per en Joan Cornudella per tornar a Barcelona i formar part de l'«Organització», que esdivindria Front Nacional de Catalunya, en Valls refusa l'oferiment, però es compromet a col·laborar des de l'Estat francès, obtenint-ne el carnet número 2.
Amb la caiguda de Vichy és enviat al camp de concentració de Ribes Altes. Finalment va poder sortir-ne gràcies a un coronel dels Serveis d'Informació Militars francesos. Temps més tard va tornar a ser empaitat per la Gestapo, però va poder fugir i marxar a Tolosa de LLenguadoc, i finalment a París.

Amb la xarxa d'evasió que havia ajudat a crear, Alibi-Maurice, de Suïssa fins a Lisboa, passant per l'Albera, es van passar 800 aviadors i soldats aliats a més de jueus, motiu pel qual va ser condecorat amb la Creu de Guerra francesa i amb la medalla de la Resistència, rebent també el certificat de gratitud de Sa Majestat britànica i la Medalla de la Llibertat amb palmes de plata de l’exèrcit nord-americà després de la Segona Guerra Mundial. Israel el designà Just en les Nacions el 5 de desembre de 1997 en una cerimònia a Perpinyà.

Formà part del Centre Català de Perpinyà, on fou molt actiu. Valls es va entrevistar l'any 1979 amb el director del gabinet del ministre de Justícia francès per tal que la seva intervenció aturés la possible extradició de Manuel Viusà (acusat de pertànyer a l'Exèrcit Popular Català). Escriví cartes al ministre de l’Interior, al president del Senat, al president de la República Francesa, Valéry Giscard d’Estaing, al ministre de Justícia, al ministre d’Afers Estrangers, i féu tota la pressió possible al seu amic personal Jacques Chaban-Delmas, que durant la Guerra havia estat general nomenat per De Gaulle i en el període 1969-1972 va ser primer ministre.