Artur Costa i Giménez

Artur Costa i Giménez

Barcelona 1912-Barcelona 1995

Neix a Barcelona el 23 de febrer de 1912.
Estudià a les Escoles Cristianes. De ben jove es decanta per la lluita de reivindicació nacional. Un exemple és la seva participació el 6 d'octubre de 1934 per a defensar Catalunya, defensar l'autoritat del Parlament de Catalunya i millorar la minsa sobirania catalana.
Amb l'esdevenir del 18 de juliol de 1936, en Costa s'afilia a Estat Català, treballant al departament de Censura Estrangera de la Presidència de la Generalitat de Catalunya. Formà part de l'arma d'artilleria.
Va haver d'exiliar-se a l'Estat francès, i un cop allà, al juny de 1939 marxà a Mèxic.
A Mèxic es dedicà al seu ofici en el ram de les assegurances fins a crear una companyia pròpia.
De la seva estada a Mèxic destaca, entre altres coses, ser un soci actiu de l'Orfeó Català.
Fou un dels organitzadors de la 1ª Conferència Nacional Catalana (1953), a la qual varen participar catalans de l'interior, amb el Front Nacional de Catalunya, d'Europa i de tot Amèrica i de la qual en va sorgir el Consell Nacional Català.
En Costa treballà intensament i aprofità els seus viatges professionals per a contactar amb els catalans escampats pels països d'Amèrica, i sovint donant a conèixer el problema del fet català a gent no catalana.
Assumí, l'any 1958, la direcció de la reista Veu Catalana, revista que es publicà fins el mes de juny de 1963.
Artur Costa retornà a Catalunya desprès de la mort del dictador.
Un cop legalitzat Estat Català n'esdevingué un dels primers militants, i s'integrà en el consell polític del partit. Més endavant seria nomenat President del partit.
Morí el 3 de març de 1995.